En estos momentos de crisis de credibilidad del socialismo, en la que nadie parece querer asumir la responsabilidad de las derrotas y en la hace falta más que nunca líderes que hablen claramente a la militancia y a la ciudadanía sobre lo que ocurre en su bloque, calle, barrio, pueblo, ciudad, provincia, región, comunidad, país….
Ahora es el momento de volver la vista atrás y recuperar nuestra esencia, el orígen de lo que somos….
Es el momento de recordar a los que no podran hablar en el próximo congreso. Recuperar las sabias palabras de aquellos que ya no estan entre nosotros.
El socialismo, además de una forma de pensar, debe ser una forma de hacer política, en la que el rigor ético y la austeridad vayan unidos a una conducta clara, leal y honesta, contraria al desmedido afán de cargos y poder. Si así se hubiese actuado, no se habría dado el penoso espectáculo de corrupción de los últimos años. Para superarlo los socialistas debemos esforzarnos en regenerar y reformar nuestro partido.
Juli Busquets i Bragulat
Dentro de las organizaciones de Bienestar hay diques que impiden que la Generosidad, la Solidaridad, el amor a la humanidad emerjan. Son los que obrando de buena fé de las gentes, se sirven de ellos para medrar.
Muchas veces debido a ellos la juventud de hoy, que son los mayores de mañana, no encuentra los cauces adecuados para expresar Sus Verdaderos Sentimientos.
Joan Codina i Torres
El socialisme és potser la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-lo no n’hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l’ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d’incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina ben feta i a la seva organització autònoma. L’ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar.
Ernest Lluch i Martín
Per socialisme democràtic entenc aquell que té un component humanístic , que es preocupa de la formació de la personalitat en ordre a que imperi una major justicia social, una millor distribució de la riquesa i un esperit solidari. Tot dins un estat de llibertat.
En un país de socialisme democràtic, els governs respecten els drets d´expressió de les minories i malden perquè els drets humans siguin així mateix respectats.
Això equival a la lluita contra els grups de poder econòmic i d´explotació de l´home per l´home .
La llibertat religiosa ha de ser igualment respectada.
Jordi Maragall i Noble
He d’explicar què és el socialisme, des de l’experiència en el camp de l’educació, i començar dient el que per mi no és el socialisme: no és una utopia sinó una realitat vital. I he arribat a aquesta convicció, que el socialisme és una concepció de l’home, membre de la seva comunitat, que forma i el forma com a tal home, perquè en certa manera he pogut viure-ho així.
Marta Mata i Garriga
El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla.
Joan Reventós i Carner
Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir, per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure. Per això l’empenta moral i política del socialisme continuarà viva mentre hi hagi desigualtats, injustícies, discriminacions i humiliacions.
Des del punt de vista polític això vol dir una lluita continua per reformar les nostres societats, en el ben entès que les reformes són molt més difícils i complexes que les revolucions.
El problema actual és que encara vivim de les lluites, les victòries i les derrotes del passat, fins i tot del passat immediat, quan el concepte de socialisme anava vinculat als grans canvis de la revolució industrial, a les guerres colonials i mundials, a la defensa de democràcies amenaçades i a la divisió en blocs.
En el futur aquesta lluita pels mateixos objectius es farà en un món dominat per grans centres de poder supraestatals i grans mitjans de comunicació, però també en un món protagonitzat per sectors socials històricament marginats. Serà per damunt de tot, la lluita per la igualtat entre homes i dones, entre ètnies i entre societats avançades i endarrerides. I espero també que un món on el nou paper de les ciutats, les nacionalitats i les regions permetrà, per fi, superar les velles concepcions nacionalistes.
Jordi Solé Tura
10 de març de 1998
Evidentemente, la respuesta está dentro.
41.478902
2.318986
Escrito por Ernest Suñé Nicolás 
