Los ayuntamientos més endeudados de Catalunya

Leo, con preocupación, la noticia que publica El Periódico de Catalunya sobre los 85 ayuntamientos más endeudados.

El Masnou, no está entre ellos.

Pese a los ingentes esfuerzos del actual equipo de gobierno que en sólo ocho meses acumula facturas impagadas por valor de casi 200.000 Euros al constructor local y que se aprobaron el pasado pleno y con casi 1.200.000 Euros a otros proveedores y de las cuales únicamente pueden achacar una ínfima parte al anterior consistorio y que seran aprobadas en un pleno extraordinario próximamente.

Ocho meses casi 1.500.000 millones. Normal que suban los impuestos y aprieten con el presupuesto….

Efectivamente, cada vez tengo más claro que dejamos los deberes bien hechos y que éste gobierno es un manirroto.

On era el govern del Masnou?

Passi del Parlament de Catalunya

Ahir vam anar al Parlament de Catalunya. Marta Neira, Artur Gual i jo, com a representació del grup municipal del PSC, acompanyats del president de l’AAVV de Ramon y Cajal, Sr. Montes. Vam fer acte de presència en un acte important i aclaridor: el posicionament dels grups del Parlament per instal·lar pantalles acústiques a l’autopista C-32 en tot el tram del Masnou en la comissió de territori del Parlament de Catalunya en forma de Proposta de Resolució presentada pel grup parlamentari socialista.

Aquest debat es deu a la moció que el grup municipal socialista va presentar al ple de l’Ajuntament del Masnou, el mes d’octubre, sobre la necessitat de instal·lar pantalles acústiques a l’autopista C-32.

Al inici de l’acte, el diputat que ha elaborat conjuntament amb nosaltres la proposta de resolució, Roberto Labandera, va apropar-se a la Marta Neira i li va dir: “tinc males notícies, CiU hi votarà en contra”… Vam quedar perplexos. Marta li va explicar que hi va haver un gran consens al Masnou i que no entenia aquesta actitut.

Des del assessors del grup del PSC ho van tenir clar: “això és que no han treballat des de CiU del Masnou, no han fet res des de l’Ajuntament, no els han dit res i aquests no volen molestar a ACESA”.

Aquest extrem va quedar demostrat quan, de forma molt amable i afectuosa, la Presidenta de la comissió, la diputada Dolors Montserrat, va esmentar que érem presents a la sala regidors del Masnou: immediatament va apropar-se a corre-cuita una persona (desprès vam saber que era assessor de CiU) per preguntar com es deia l’Alcalde i si era a la sala… no en tenien ni idea de res…

Els diputats socialistes van adreçar-se al ponent de CiU, trasbalsat i desconcertat: la nostra presència, no esperada, els destorbava.

Hi va haver un canvi. El diputat de CiU va demanar el ponent socialista si podia canviar una paraula: “Exigir” per “Demanar”. El diputat socialista va preguntar si aquest canvi suposaria el vot favorable de CiU i el ponent convergent ho va afirmar… ¡Havíem guanyat!¡¡¡El Masnou havia guanyat!!!

Tot i la desídia del govern del Masnou, tot i la manca de voluntat de CiU del Masnou, al final la proposta va ser aprovada per unanimitat: es demanarà a ACESA instal·lar pantalles acústiques a l’autopista C-32 en tot el tram del Masnou i el govern de la Generalitat serà el responsable del seguiment i del compliment d’aquesta demanda.

This slideshow requires JavaScript.

Per cert, la defensa del posicionament de CiU per part del seu portaveu va ser vergonyosa. Va carregar contra l’escola Rosa Sensat per ser en aquest lloc, va criticar la proximitat de l’equipament i els habitatges a l’autopista i gairebé va dir que la culpa era dels masnovins per estar en aquest lloc…. depriment, injust i vergonyós. Eren els arguments que havien preparat per votar contra la proposta…

I jo em pregunto, on era el govern del Masnou? On eren els quatre regidors que cobren el seu sou de l’Ajuntament? Jo se on no eren: no eren al Parlament de Catalunya defensant els interessos del Masnou.

Nota: En aquesta mateixa comissió també es va votar una esmena d’ICV-EUiA sobre la venda dels pisos de protecció oficial. Ací si que hi va ser present l’Elena Crespo, del grup d’ICV-EUiA del Masnou. Ens vam quedar a donar-la suport però aquesta vegada no hi va haver sort: CiU i PP es van ajuntar i van votar contra la moció: tornaran a intentar vendre els pisos de protecció oficial del Masnou… i torno a fer la pregunta: on era el govern del Masnou? I el seu Alcalde? per posar-se medalles si que corren… quina vergonya!!!

eMTV: Nou PSC al Maresme

Documents de Treball – 1: La realitat del Masnou – Economia (2)

La realitat del Masnou – Economia (2)

Tal i com comentàvem a l’anterior post La realitat del Masnou – Economia (1), el govern del Masnou va aprovar un increment de taxes i impostos aclaparador, en contra del que predicaven quan eren a l’oposició i pitjor encara, en contra del que van dir per criticar l’anterior govern.

Un cop aprovats els ingressos, tocava doncs preparar el pressupost municipal, és a dir, les despeses. Semblava que tot estava encarrilat. El passat mes de desembre, però, el govern despertava del seu somni amb una noticia que aturava completament el procés de pressupostos. Els bancs es negaven a finançar el milió i mig d’Euros demanats (1.500.000€).

Segurament, la temptació de culpar l’oposició és gran, però si hi ha cap culpable cal revisar dins el govern: L’escrit del Regidor Birba del juliol suposava un efecte pervers envers la imatge real del Masnou.

I ara, a principis d’any, tampoc els hi renoven la pòlissa de crèdit, aquella que criticava el Sr. Birba però que tant bé els ha anat…

No és estrany que amb el irreal i fosc panorama de les finances baladrejat als quatre vents per l’Ajuntament i en un mitjà oficial, ningú volgués finançar el Masnou. Curiosament, bancs que, per exemple, han finançat altres municipis que si que realment estan en situacions econòmiques pitjors… És el que passa per exagerar, per voler assenyalar els altres com a culpables, en definitiva, per mentir: La desmesura ha actuat com a bumerang …

Tornem, però al plenari del mes d’octubre, tot i que aquesta vegada, però, ens centrarem exclusivament en l’impost de bens immobles, més conegut com IBI.

El govern del Masnou va aprovar un increment del tipus de gravamen general dels immobles de naturalesa urbana del 0,81% al 0,836% que suposaven uns ingressos superiors a 283.000€ argumentant que nomes suposava un increment del 3,2% i que “estava per sota de la inflació”1, segons paraules textuals del Sr. Birba. Recordem, a més, que en el mateix plenari es va aprovar la nova taxa de clavegueram i l’increment de la taxa de recollida d’escombraries.

Si a més sumem entre altres la mesura “transitòria i excepcional” que el govern del Partit Popular encapçalat per Rajoy i amb el suport dels seus amics de CiU va aprovar al Congrés dels Diputats el passat gener per incrementar els impostos i especialment l’IBI i que pel fet que la revisió cadastral del Masnou fou de l’any 2001 serà del major impacte possible: aplicació d’un increment del 10% per al 100% dels habitatges del Masnou que sumat al 3,2 anterior es convertirà en un increment del 13,2%.

Al mateix plenari, l’Artur Gual, regidor del PSC, ja va recordar-li la realitat al Sr. Birba respecte la puja d’escombraries, IBI i clavegueram : Només amb aquests tres conceptes: IBI, 283.000 euros més; clavegueram, 233.000 euros; recollida d’escombraries, 146.000 euros més, o sigui, aquests tres ja sumen 660.000 euros, més diferències de bonificacions i altres taxes i preus que s’han tocat, aniríem a l’entorn de 700.000 euros.

Per contra, la previsió del govern en la recaptació dels impostos aprovats, en paraules textuals del Sr. Birba al mateix plenari suposava “un increment net per a l’Ajuntament de 600.000 euros (…) el que genera la nova taxa de clavegueram i el que genera l’IBI”.  Evidentment, aquest diners sortien de les butxaques de nosaltres, els masnovins.

Ara, amb el canvi de les bases aprovat per PP i CiU els ingressos de l’Ajuntament per aquest concepte es veuran molt incrementats, i si amb un increment del 3,2% la ciutadania del Masnou havíem de pagar 283.000€ més, ara, amb una simple regla de tres, amb un increment del 13,2% pagarem la barbaritat de 1.167.375€ de més d’IBI al que haurem de sumar la resta d’impostos i taxes el que suposa un increment d’ingressos per l’Ajuntament del Masnou de gairebé d’un milió cinc-cents mil euros (1.500.000€), el que equival a dos-cents quaranta nou milions cinc-cents setanta nou mil pesetes (249.579.000Pts).

Si tenim en compte que al Masnou hi ha 9.696 habitatges2, fent un repartiment proporcional de la pressió fiscal, cada família del Masnou pagarem 155€ que es sumaran als impostos que ara paguem, quasi bé 26.000Pts més. Ara, quan més difícil és per a les famílies, el govern de CiU i ERC, dona una nova volta de rosca a la nostra butxaca.

Continuarà…

NOTES A BANDA:

1)    De fet, el Sr. Birba no podria guanyar-se la vida com a vident, donat que en el mateix plenari va afirmar que “l’IPC d’aquest any, del 2011, acabarà al 3,4%, una dècima o dues amunt o avall”.  Ara, segons les dades aprovades per l’Institut Nacional d’Estadística el 13 de gener, ja sabem que la taxa de variació interanual de l’IPC al mes de desembre va disminuir cinc dècimes i es va situar en el 2,4%; la taxa anyal d’inflació subjacent és de l’1,5%, dos dècimes per sota de la registrada el mes anterior; la variació mensual de l’índex general es del 0,1% i l’índex de Preus de Consum Harmonitzat situa la seva taxa anyal en el 2,4%, disminuint cinc dècimes respecte al mes de novembre. Tot l’anterior, evidentment, amb dades de tot l’Estat, però si ens referim exclusivament a Catalunya la diferència no és pas gaires: l’IPC a Catalunya va ser del 2,5%.
2)    Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE. Banc d’estadístiques de municipis i comarques

Documents de Treball – 1: La realitat del Masnou – Economia (1)

La realitat del Masnou – Economia (1)

El maig del 2011 Convergència i Unió va guanyar les eleccions municipals de forma incontestable i el nomenament del nou Alcalde va suposar la confirmació d’una nova coalició de govern entre els partits de CiU i ERC.

El fins llavors Alcalde, Eduard Gisbert, sabia ja que no repetiria al no formar part de cap candidatura el que va permetre, amb mesos d’antelació, dissenyar un traspàs d’informació, dades i competències molt elaborat, a diferència del que va passar el 2003 on no va existir cap.

Efectivament, el traspàs que va fer el govern sortint i l’entrant en matèria econòmica va ser exemplar i segons paraules del propi Birba,
cordial i correcte, per part del govern sortint, l’anterior Alcalde, Eduard Gisbert i el Regidor d’Hisenda, Artur Gual, mentre que pel govern entrant el ja Alcalde Pere Pares i el flamant Regidor de Finances, Llorenç Birba.

A més de l’auditoria encarregada pel govern sortint sobre l’estat de les finances municipals i totes i cadascuna de les circumstàncies financeres exigibles a un equip sortint, l’Artur Gual va lliurar al Llorenç Birba diversos dossiers amb accions immediates de reducció de la despesa: externalització a la Diputació de Barcelona de recaptació de determinats impostos i multes, reducció de determinats serveis que suposaven més de 450.00€ entre ingressos i reduccions de despesa. També van deixar damunt la taula el pla d’austeritat i la proposta de demanda d’un crèdit d’1,5 milions d’Euros així com una pòlissa de crèdit d’un milió d’euros contractada i sense utilitzar.

Evidentment, amb un futur social i econòmic força inestable i una crisi financera molt gran, El Masnou havia fet els deures i podia afrontar el que quedava d’any amb certa tranquil·litat.

La primera mesura econòmica del govern del Masnou format per CiU i ERC, al juliol del 2011, va ser elaborar un document molt crític contra l’estat de les finances municipals. Aquest document -esbiaixat, parcial i molt demagògic- tenia la concreta i precisa voluntat de deixar el
govern sortint com un malbaratador de recursos i assentar, a més, les bases de les polítiques de retallades i canvis en els serveis.

Aquest escrit va ser publicat a doble pàgina a la revista municipal de setembre per a major difusió del mateix.

Era, doncs, un document més polític que tècnic pensat més per justificar el que ja sabien mesos abans que farien i basar-ho no en un acord programàtic dels dos partits sinó en l’herència rebuda que, a més, actuava com a desgast de l’anterior govern.

D’aquesta forma, les acusacions del Regidor Llorenç Birba combinen els adjectius de desori i expansió irresponsable amb crítiques pel fet de tenir contractada una pòlissa de crèdit, disposar d’un pressupost no ajustat a la realitat, engreixar l’estructura de la corporació
municipal o que el deute és de 17 milions d’euros, per esmentar algunes¹…

A més, els pretorians del govern aprofitaven altres mitjans per intentar expandir la bola: tot per intentar justificar allò que és injustificable.

Però el que no pensaven era que aquest atac basat en la distorsió interessada els acabaria passant factura.

Primer, recordar-vos que al plenari del 20 d’octubre del 2011 el govern del Masnou va aprovar un gran increment de la pressió fiscal envers la ciutadania del Masnou. Com explicava llavors:

“el Sr. Llorenç Birba, regidor d’Hisenda vol recaptar més de 700.000 Euros per a les arques municipals. Poques explicacions va donar per al gran increment de la pressió fiscal que suposa per a la ciutadania. Poca imaginació per aconseguir recursos sense castigar les butxaques dels contribuents. Poca voluntat de revisar els serveis que tant ha criticat. Per cert, fins no fa gaire el mateix regidor deia al Masnou Viu núm 47 de setembre que “si disminueixen els ingressos, les despeses s’han d’ajustar en la mateixa proporció. No es poden fer volar coloms. Aquest, però, no és l’únic exercici i compromís del nou govern”. Ara ja sabem com acaben els compromisos del govern: ha trigat menys de quaranta dies en desdir-se. O encara pitjor: va dir una cosa quan ja sabia que faria una altre.”

Així és, el govern del Masnou va aprovar un increment de taxes i impostos aclaparador, en contra del que predicaven quan eren a l’oposició i pitjor encara, en contra del que van dir per criticar l’anterior govern, com queda palès al paràgraf anterior.

Continuarà…

NOTES A BANDA:

1)    El Masnou està finançant, juntament amb altres administracions, les inversions realitzades pels governs de progrés des de l’any 2003: 2 escoles bressol, sis noves places públiques, la nova biblioteca, l’edifici vienesos, soterrament de contenidors, nou enllumenat públic, entre altres. Per executar aquestes inversions es va haver de demanar diversos crèdits.