Los ayuntamientos més endeudados de Catalunya

Leo, con preocupación, la noticia que publica El Periódico de Catalunya sobre los 85 ayuntamientos más endeudados.

El Masnou, no está entre ellos.

Pese a los ingentes esfuerzos del actual equipo de gobierno que en sólo ocho meses acumula facturas impagadas por valor de casi 200.000 Euros al constructor local y que se aprobaron el pasado pleno y con casi 1.200.000 Euros a otros proveedores y de las cuales únicamente pueden achacar una ínfima parte al anterior consistorio y que seran aprobadas en un pleno extraordinario próximamente.

Ocho meses casi 1.500.000 millones. Normal que suban los impuestos y aprieten con el presupuesto….

Efectivamente, cada vez tengo más claro que dejamos los deberes bien hechos y que éste gobierno es un manirroto.

eMTV: Nou PSC al Maresme

Publicado el 29/01/2012 en El País: (Antoni) Castells reclama una vuelta al espíritu de la Constitución

Buen resumen del diario El País de la presentación que el exconseller de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells hizo ayer en en el Caixa Fòrum de Girona, y promovido por la Fundació Catalunya Europa, de  la presentació de su libro ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’.

El libro recoje textualmente la conferencia que el autor pronunció en el Cercle d’Economia el 29 de junio de 2011, después de dejar el gobierno. De esta forma, Castells explica la realidad del la herencia financiera del Govern d’Entesa y analiza con rigor la situación económica actual.

Siendo muy interesante el contenido del libro, no lo fue menos su intervención en la presentació de la que transcribo íntegramente el artículo publicado por El País.

El exconsejero de Economía de la Generalitat Antoni Castells calificó ayer de “inaceptables” los planteamientos de algunos sectores que han puesto en tela de juicio el Estado de las autonomías en lo que supone una “involución” del sistema constitucional. El exconsejero considera “muy preocupante” que se aproveche la crisis económica para culpar del déficit a las comunidades autónomas. En su opinión, el objetivo de este discurso es limitar el autogobierno y la autonomía de Cataluña.

Castells abogó por un retorno al “espíritu de la Constitución”, lejos de extremismos, que permita la supervivencia de Cataluña dentro de España. “Hay que evitar los extremos”, dijo Castells, “tanto el centralismo como la separación de Cataluña y España”.

“No hay que dar por cerrada la etapa constitucional, sino volver al espíritu de ese pacto, que diferenciaba entre nacionalidades y regiones, y era por algo”, afirmó ayer el exconsejero socialista en Girona, donde acudió para presentar su libro Per mirar endavant, la meva part de veritat. La obra recoge una conferencia que Castells impartió en el Círculo de Economía en junio del año pasado, unos meses después de las elecciones autonómicas que hicieron presidente a Artur Mas.

En esa obra Castells pasa cuentas sobre las críticas del actual Gobierno convergente de la Generalitat a la gestión económica del tripartito, unas críticas que el exconsejero calificó de “desafortunadas, exageradas e injustas” por responsabilizar una y otra vez al gobierno anterior de la mala situación económica. “La situación de otras comunidades es mucho peor que la de Cataluña”, afirmó Castells.

El exconsejero no quiso entrar a valorar el apoyo de CiU al plan de ajuste del PP ni tampoco el anuncio del ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, de que el Gobierno plantea sancionar a las comunidades que no cumplan con los objetivos de déficit. Dijo entender que los ajustes son necesarios, pero reclamó que no se ponga a las comunidades autónomas “como ejemplo de derroche de recursos y exceso de gasto”. En su opinión, “las comunidades son responsables de entre el 2,5% y el 3% del total del déficit, que se situará en el 8%, el resto es del Estado”, concluyó el exconsejero.

Si estais interesad@s en leer el contenido de la misma podeis obtenerla aquí.

Conferencia d'Antoni Castells i Eduard Gisbert al Masnou, Europees 2004 (06/07/2004 - Gerard Poch)

Documents de Treball – 1: La realitat del Masnou – Economia (1)

La realitat del Masnou – Economia (1)

El maig del 2011 Convergència i Unió va guanyar les eleccions municipals de forma incontestable i el nomenament del nou Alcalde va suposar la confirmació d’una nova coalició de govern entre els partits de CiU i ERC.

El fins llavors Alcalde, Eduard Gisbert, sabia ja que no repetiria al no formar part de cap candidatura el que va permetre, amb mesos d’antelació, dissenyar un traspàs d’informació, dades i competències molt elaborat, a diferència del que va passar el 2003 on no va existir cap.

Efectivament, el traspàs que va fer el govern sortint i l’entrant en matèria econòmica va ser exemplar i segons paraules del propi Birba,
cordial i correcte, per part del govern sortint, l’anterior Alcalde, Eduard Gisbert i el Regidor d’Hisenda, Artur Gual, mentre que pel govern entrant el ja Alcalde Pere Pares i el flamant Regidor de Finances, Llorenç Birba.

A més de l’auditoria encarregada pel govern sortint sobre l’estat de les finances municipals i totes i cadascuna de les circumstàncies financeres exigibles a un equip sortint, l’Artur Gual va lliurar al Llorenç Birba diversos dossiers amb accions immediates de reducció de la despesa: externalització a la Diputació de Barcelona de recaptació de determinats impostos i multes, reducció de determinats serveis que suposaven més de 450.00€ entre ingressos i reduccions de despesa. També van deixar damunt la taula el pla d’austeritat i la proposta de demanda d’un crèdit d’1,5 milions d’Euros així com una pòlissa de crèdit d’un milió d’euros contractada i sense utilitzar.

Evidentment, amb un futur social i econòmic força inestable i una crisi financera molt gran, El Masnou havia fet els deures i podia afrontar el que quedava d’any amb certa tranquil·litat.

La primera mesura econòmica del govern del Masnou format per CiU i ERC, al juliol del 2011, va ser elaborar un document molt crític contra l’estat de les finances municipals. Aquest document -esbiaixat, parcial i molt demagògic- tenia la concreta i precisa voluntat de deixar el
govern sortint com un malbaratador de recursos i assentar, a més, les bases de les polítiques de retallades i canvis en els serveis.

Aquest escrit va ser publicat a doble pàgina a la revista municipal de setembre per a major difusió del mateix.

Era, doncs, un document més polític que tècnic pensat més per justificar el que ja sabien mesos abans que farien i basar-ho no en un acord programàtic dels dos partits sinó en l’herència rebuda que, a més, actuava com a desgast de l’anterior govern.

D’aquesta forma, les acusacions del Regidor Llorenç Birba combinen els adjectius de desori i expansió irresponsable amb crítiques pel fet de tenir contractada una pòlissa de crèdit, disposar d’un pressupost no ajustat a la realitat, engreixar l’estructura de la corporació
municipal o que el deute és de 17 milions d’euros, per esmentar algunes¹…

A més, els pretorians del govern aprofitaven altres mitjans per intentar expandir la bola: tot per intentar justificar allò que és injustificable.

Però el que no pensaven era que aquest atac basat en la distorsió interessada els acabaria passant factura.

Primer, recordar-vos que al plenari del 20 d’octubre del 2011 el govern del Masnou va aprovar un gran increment de la pressió fiscal envers la ciutadania del Masnou. Com explicava llavors:

“el Sr. Llorenç Birba, regidor d’Hisenda vol recaptar més de 700.000 Euros per a les arques municipals. Poques explicacions va donar per al gran increment de la pressió fiscal que suposa per a la ciutadania. Poca imaginació per aconseguir recursos sense castigar les butxaques dels contribuents. Poca voluntat de revisar els serveis que tant ha criticat. Per cert, fins no fa gaire el mateix regidor deia al Masnou Viu núm 47 de setembre que “si disminueixen els ingressos, les despeses s’han d’ajustar en la mateixa proporció. No es poden fer volar coloms. Aquest, però, no és l’únic exercici i compromís del nou govern”. Ara ja sabem com acaben els compromisos del govern: ha trigat menys de quaranta dies en desdir-se. O encara pitjor: va dir una cosa quan ja sabia que faria una altre.”

Així és, el govern del Masnou va aprovar un increment de taxes i impostos aclaparador, en contra del que predicaven quan eren a l’oposició i pitjor encara, en contra del que van dir per criticar l’anterior govern, com queda palès al paràgraf anterior.

Continuarà…

NOTES A BANDA:

1)    El Masnou està finançant, juntament amb altres administracions, les inversions realitzades pels governs de progrés des de l’any 2003: 2 escoles bressol, sis noves places públiques, la nova biblioteca, l’edifici vienesos, soterrament de contenidors, nou enllumenat públic, entre altres. Per executar aquestes inversions es va haver de demanar diversos crèdits.

¿Nadalem = Explotació animal?

L’any 2003, el govern de progrés presidit per Eduard Gisbert (PSC) va decidir crear una regidoria per abastar els temes de la infància al Masnou. La Regidoria d’infància, des del lideratge de la llavors regidora de Joventut Alicia Nieto (ERC), es va encetar un nou projecte molt transversal anomenat “Nadalem: juguem jugant” i que tal i com el descrivia llavors la web:

s’ofereix un lloc de trobada i relació amb els altres nens durant les festes de Nadal. Poden viure un món de sorpreses, imaginació, il·lusió amb activitats de petits i grans. El racó dels nadons, racó de jocs de 2 a 6 anys, racó de 7 a 11 anys i altres activitats (espectacles d’animació, la visita de la Minnie i en Mickey, familiarització amb els bombers, policia, mossos d’esquadra)…

Llegeixo amb sorpresa que aquest any i per primer cop, el Nadalem comptarà amb la presència de Ponis en els que els infants es podran passejar…

Si no recordo malament, l’any 2010 i a instància es d’ICV-EUiA es va aprovar per unanimitat una moció “Per declarar el Masnou lliure de circs amb animals”, el primer punt d’acord de la moció deia:

Manifestar el compromís de l’Ajuntament del Masnou amb els principis ètics, socials i mediambientals i amb la voluntat de no causar patiment als animals.

Segons manifesten la majoria d’entitats destinades a la protecció dels animals, l’ús de ponis per passejar infants suposa explotació i maltractament. De fet, adverteixen que tot i que aquesta forma d’explotació pugui resultar menys evident que d’altres –tauromàquia, correbous – i pugui despertar alguns sentiments idíl·lics entorn a la relació humà-animal, el cert és que és una forma més d’explotació i de patiment envers els animals. No deixa de ser una activitat lúdica i d’entreteniment on es fa un ús dels animals en contra de la seva voluntat, provocant-los dolor, estrès, angoixa i, per tant, patiment tant físic com psíquic.

Aquesta proposta suposadament “lúdica” que fa la Regidora d’infància Judit Rolan (CiU) està enfrontada amb l’acord primer de la moció aprovada pel consistori el 2010 i es per això que hauria de ser anul·lada i deixada sense efecte i així evitar que el Nadalem es vinculi amb l’explotació animal.