Polítiques incendiàries

Les incendiàries declaracions de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, demanant la suspensió de la final de Copa del Rei en cas de xiulades a l’himne i la denegació del permís per muntar un dia abans de la final les respectives seus als clubs de Fútbol per part de l’Alcaldessa de Madrid, Ana Botella, sumada a la negativa del propi club Reial Madrid per cedir l’estadi per a la final, denoten una forma de fer les coses, una actitud, una gestió de la vida, totalment contraposats als elements que fonamenten l’esperit democràtic i de convivència.

Ens el contrari, suposen clars exemples de la recerca de l’enfrontament en benefici propi a curt termini però amb gravíssimes conseqüències a mig i llarg termini.

Efectivament, possiblement aquestes decisions abans esmentades suposen una gran satisfacció per a determinats sectors radicals tant dels que promouen aquestes accions com dels que es senten agraviats, dividint clarament la societat.

I és precisament d’això que hem de fugir. No podem tolerar que les actituds radicals i sectàries envaeixin la nostra vida i deixar-nos arrossegar per dinàmiques perverses que fan un ús totalment il·legítim del poder que tenen.

Al Masnou, sense anar més lluny, el govern format per CiU i ERC mantenen una actitud irresponsable en un tema que mai ha estat focus de polèmica al municipi: la implantació d’una nova mesquita.

Efectivament, al Masnou ha hagut, des del segle passat, una mesquita al carrer d’Itàlia, punt de reunió dels musulmans de la vila, sense que hagi suposat cap molèstia, altercat o focus de conflicte.

Ara, amb el canvi d’ubicació, amb la mateixa tàctica que hem denunciat a l’encapçalament,  volen impedir un dret fonamental: la llibertat ideològica, religiosa i de culte.

Volen amagar les seves misèries a curt termini amb la generació d’un conflicte, d’una cortina de fum. Volen tapar els gravíssims errors que han comés amb els joves, els nostres infants a l’escola de música i les escoles bressol, les mentides sobre l’economia local, l’increment desmesurat d’impostos, la reducció dels ajuds….

Són, evidentenment, polítiques incendiàries.

Arrancada de cavall i frenada de burro… 100% català

Aquesta podria ser la definició del govern del Masnou format per CiU i ERC i la seva forma de fer política. A la suma de conflictes que generen cadascuna de les seves decisions cal afegir-hi els pals que reben per no escoltar la resta de grups.

Ahir, a més dels pals que van rebre –de totes bandes- pel darrer “numeret” amb l’escola de música i el conflicte de les escoles bressol, hem de sumar la clatellada que li va clavar la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya amb el dictamen 142/12 per la revisió d’ofici de l’article 9 de l’annex del Pacte de condicions laborals del personal funcionari de la policia Local i de l’Ajuntament del Masnou.

I és que tot el procediment que van iniciar a finals de l’any passat està ple d’errades, omissions i prejudicis que, com no podia ser d’una altre forma, han quedat plenament desmuntat i ara serà quan hauran de córrer.

Efectivament, tal i com vam defensar públicament, els pactes cal complir-los i  la compensació econòmica és possible, tal i com la Comissió Jurídica Assessora estableix quan diu que “si el funcionari demana (els AAPP) i per necessitat del servei no els pot gaudir (…) res no impedeix legalment que existeixi una compensació econòmica”.

Per tot això, la conclusió és que “s’informa desfavorablement sobre la revisió d’ofici de l’article 9 de l’annex del Pacte de condicions laborals de personal funcionari relatius a la Policia Local de l’Ajuntament del Masnou”.

Ahir, d’urgència, vam aprovar per unanimitat revertir els canvis i deixar l’article 9 en vigor, es a dir, que els assumptes propis de la policia denegats i no gaudits hauran de ser abonats.

Ja vam advertir el govern que calia trobar una solució de consens…. i no ho han fet.

Ara els toca pagar. Ara ens toca pagar a tots.

Esperem que això si ho facin be.

Jaume Oliveras: Bomber #Masnou #12m15m #Maresme

Comença a ser una dinàmica en excés repetida: Un membre del govern genera un incendi (com a la sèrie Dallas, la dolenta és JR) i al cap d’uns dies, el bomber Oliveras, que ja sabeu d’aquest tema en sap llatí, convoca una reunió amb les parts afectades i apaivaga si no atura el problema…. Ja va passar amb ca N’Humet i segurament ara passarà ara amb l’Escola de Música….

I és que no acabo d’entendre ni la delegació de competències que encara mantenen certs electes que han demostrar de forma sobrada les seves mancances i manca de cintura, ni la manca de criteri dels que haurien de marcar les línies de treball del govern, ni la passivitat dels membres del govern de CDC i Unió que permeten que sigui el Bomber qui s’encarregui de donar resposta a la ciutadania…

El mateix passa amb la Sílvia Folch. Una persona amb criteri, seriosa i treballadora que, vegada rere vegada, ha d’anar tapant els forats que altres elements van deixant, especialment des de manteniment… I torna a ser, de nou, algú d’ERC qui desfà l’embolic o, si mes no, qui dona la cara….

Ara per ara, és evident que tres son més que vuit i que el bomber, a més de la mànega, duu la batuta…

Us recomano que llegiu el post titulat Escac als serveis educatius municipals, fet pel portal d’informació municipal independent Infomasnou…

eMTV – 0006: El pla d’ajust municipal

han mort Ca n’Humet!!!!