Pere Navarro, Primer Secretari del PSC
Les i els socialistes catalans que vam tenir la sort d’assistir al 12è Congrés vam ser testimonis del canvi radical amb que s’afronta la nova etapa.
Ja d’entrada, canvi en les formes. Divendres a primera hora es deslligava l’elecció del Primer Secretari de l’elecció de la composició de l’Executiva Nacional gràcies a un acord entre els –fins llavors- tres candidats a ocupar la més alta responsabilitat organitzativa del PSC. I a més, amb la voluntat de fer secreta la votació, evitant la votació simpàtica, que sol passar quan en un acte d’aquest tipus molts no gosen actuar a banda de la majoria.
El Congrés començava amb molt bon peu.
Santi Fontbona llegint els apunts a l'informe de gestió del 12é Congrés
El Senador Montilla feia la presentació de l’informe de gestió i s’acomiadava entonant el mea culpa però reivindicant la feina feta pels governs tripartit. Un discurs que va ser respost pels delegats de les diferents federacions i que en representació del Maresme va fer Santi Fontbona.
L’aprovació de l’informe de gestió per un 64% dels vots no amaga un cert vot de càstig cap a certs aspectes de la gestió de Montilla que caldrà aclarir. En tot cas, aquest vot de càstig és molt menor a l’esperat tot i fer-se la votació de forma secreta i no a ma alçada. Possiblement, el fet que el vot sigui sobre els més de quatre anys de gestió al front de partit hagi tingut a veure donat que en aquest periode hem estat capaços d’assolir el cim i la vall alhora…
Finalitzat el plenari, a dinar i a la tarda, comissions….
La constitució de les comissions per debatre les esmenes, com sempre, amb una clara tendència a funcionar segons la composició de la Mesa. En el meu cas, la Mesa 4, “La construcció de l’alternativa progressista”, una comissió fàcil amb només 850 esmenes al document marc elaborat pel Jaume Collboni i presidida pel tranquil i afable Antoni Fogué va anar com un tiro, combinant encesos debats i intervencions molt interessants i amb altres més soporífers – més de vint minuts discutint si la paraula conurbanitat que defineix clarament la relació de dos municipis propers era aplicable a tota Catalunya o només a l’àrea metropolitana-.
Normalitat.
La sorpresa saltava dissabte al matí. Ros renunciava a presentar-se. Els comentaris, força crítics, intuïen tacticisme en alguns casos o por en altres. Precissament, abans d’entrar al Congrés, a les portes vaig tenir l’ocasió de departir amb el Toni Bolaño, ma dreta de Montilla que ja va avançar-me la seva postura que us convido a llegir en el post publicat a El Plural i titulat “Navarro, la remontada; Ros la cobardía; Elena el tesón y la honestidad”.
Aquesta renúncia deixava expedita la via a Navarro per proclamar-se Primer Secretari mentre que Elena era investit com a home fort d’un feble sector, el Cap de Rató de Nou Cicle que colma així la màxima voluntat d’aquest col·lectiu que no és altre que visualitzar el seu pes al partit.
Pere Navarro va ser escollit amb un 73% dels vots davant un 25% del seu adversari –i amb vot secret-. El nou primer secretari del PSC és també alcalde de Terrassa (recordo que a la trobada que vam tenir a Mataró ara fa uns mesos, l’Eduard Gisbert va preguntar-li si deixaria l’Alcaldia en ser escollit i va dir que no), passa per ser una persona serena, tranquil·la i reflexiva però amb capacitat i fermesa, amant del diàleg per sobre de tot i enemic de les decisions precipitades.
Tal i com diu l’ARA, “Pere Navarro no farà la revolució, perquè és partidari de les reformes tranquil·les. Es proposa renovar a fons el PSC, però sense fer trencadissa. Ha obert la porta a les primàries, però descarta el grup parlamentari propi. Considera que els socialistes catalans poden tenir veu pròpia a Madrid cada vegada que calgui, però sense estructura orgànica“.
I l’executiva?
Carlos Fernandez i Esteve Terrades
Alguna sorpresa, molts canvis i alguna –massa- cares repetides que poden llastrar la voluntat de canvi del PSC. En tot cas, el 83% dels delegats han donat el seu suport. Podeu llegir la llista complerta en aquest
document.
A destacar la continuïtat de Joan Rangel i el bescanvi de la mataronina i amiga Consol Prados pel treballador, reflexiu i potent Esteve Terradas. Un tàndem que ha funcionat molt be a la Delegació del Govern i que de ben segur faran bona feina.
De moment, la lletra es bona, veurem la música.
41.478902
2.318986
Escrito por Ernest Suñé Nicolás 
Dimecres 23 de març a les 19:30 hores i a la 
