Carta a la militància de José Montilla, Primer Secretari del PSC

Benvolgut Ernest,

Ens trobem a 100 dies de les properes eleccions municipals. És la primera cita democràtica amb els nostres conciutadans després de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat dia 28N. A ningú se li escapa l’enorme transcendència que el resultat tindrà, també, en el procés de renovació que hem posat en marxa.

Tres són els reptes que tenim plantejats. Primer, mantenir la nostra condició de primer partit de Catalunya pel que fa a la gestió de les polítiques públiques locals per a la majoria dels nostres conciutadans. Segon, revalidar i consolidar la nostra identitat com a partit municipalista. I, tercer, mostrar senyals de recuperació i renovació de l’oferta socialista, com a contribució al profund procés de revitalització de la nostra organització que haurà de tenir una fita molt important en el proper Congrés de la tardor.

No són unes eleccions més. Poden marcar el futur del PSC com a organització política amb vocació majoritària a la nostra societat. Sóc conscient que l’impacte polític i sociològic del resultat de novembre pesa, molt encara, sobre tots nosaltres. També, que la gravetat de la crisi i el conjunt de reformes inevitables que estem liderant –des del govern d’Espanya- són doloroses, difícils i dures. Però no podem defallir, ni lamentar-nos. Els socialistes no fem de les adversitats excuses, sinó reptes i desafiaments. Per això, estic convençut que serem capaços de confeccionar les nostres llistes, triar els nostres candidats i candidates, i pensar l’oferta programàtica, que presentarem el proper 22 de maig, amb una triple vocació: majoritària, municipalista i renovadora.

La crisi i la independència
Aquests dies, el debat sobre la viabilitat i la conveniència de la transició catalana cap a la independència torna a planar sobre l’actualitat política i parlamentària. El debat s’instal•la amb dosi preocupant d’ingenuïtat, frivolitat o irresponsabilitat. L’opció independentista és legítima i és representativa de les aspiracions nacionals de molts ciutadans i ciutadanes. Diverses opcions polítiques, i un nombre significatiu d’institucions socials, així com líders socials i mediàtics defensen aquesta opció per a Catalunya.  Aquest no és el problema. Ni de bon tros.

Però si Catalunya vol ser –i ho ha de ser- respectada, cal que respecti també tres principis. El primer el de la legalitat. No és admissible, i no hauria de ser admès, que el nostre Parlament accepti debatre en el Ple una Proposició de Llei que se situa fora de la Constitució i l’Estatut vigents. No li tinc por a les idees, i molt menys als debats democràtics, però no ens podem fer trampes a nosaltres mateixos, generant expectatives falses, debats estèrils o impulsant procediments inadequats o equivocats per plantejar temes ben seriosos. Prou frivolitats.

Tampoc és admissible defensar la independència com la solució als problemes derivats de la crisi, del dèficit públic, o de les finances públiques. El segon principi per a ser respectats és la serietat. La frivolitat amb què alguns dirigents polítics utilitzen la independència com a bandera per simplificar, fins a l’esquematisme més groller i primari, el debat sobre els problemes econòmics del nostre país només és atribuïble a la falta de rigor, o –em temo- a la utilització instrumental de les aspiracions nacionals per  evitar parlar dels temes de cara i com cal. Els reptes econòmics de Catalunya es resoldran amb més interdependència, interconnexió i internacionalització de la nostra economia. Renunciar a liderar, canviar i influir a Espanya donant-li l’esquena és una gran ingenuïtat.

I el tercer principi és el de la responsabilitat. Catalunya necessita projectes polítics capaços de sumar, integrar i avançar. Catalunya, com a nació i com a societat, va més enllà que la seva independència. És més, plantejar-la irresponsablement com un fet que cal imposar o arrencar pot, paradoxalment, empobrir el sentiment nacional –en polaritzar-lo- dividint la societat. Catalunya ha de fer-se forta mitjantçant el seu Estatut, la unitat de les forces polítiques catalanes, la cohesió social i de la vinculació estreta i vinculant entre progrés i ambició nacional.

José Montilla.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: