Sin palabras: ¡¡¡STOP Violencia!!!

28/noviembre/2011
Una joven rumana usando maquillaje para sugerir que ella es una víctima de violencia doméstica toma parte en una protesta en Bucarest, Rumania, Viernes, 25 de noviembre 2011. Decenas de mujeres se reunieron en señal de protesta en el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer exige la introducción de la orden de restricción en la legislación rumana. Rumania es un miembro de la Unión Europea, pero no tiene un marco jurídico adecuado para combatir la violencia doméstica contra las mujeres.

Una joven rumana maquillada para sugerir ser víctima de violencia doméstica toma parte en la protesta en Bucarest (Rumanía) el Viernes 25 de noviembre de 2011. Decenas de mujeres se reunieron en señal de protesta en el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer y exigir la reforma de la legislación. Rumanía, pese a ser miembro de la Unión Europea, carece de marco jurídico adecuado para combatir la violencia doméstica contra las mujeres. CRYPTOME.


Ferreres en El Periódico: 26/11/2011

26/noviembre/2011


Més sobre Ca n’Humet

25/noviembre/2011

L’Assemblea d’Indignats del Masnou ha publicat un nou article en castellà apuntes sobre Ca n’Humet (18/11/2011) on expliquen la seva vrsió de la reunió mantinguda el passat divendres, article que suplementa amb un de nou titulat Videos Ca n’Humet on publicita els videos de la “conversa”.

Jo vaig comentar la posada en escena del govern a la foto de Ca n’Humet i el que va succeir al carrer a ca n’Humet es del poble.

Aquesta situació va esclatar el passat plenari municipal, del qual podeu llegir un molt bon article del portal Informasnou titulat A Contra Ple (Novembre).

Seguirem informat…


Territorio Vergara, en Público: 24/11/2011

24/noviembre/2011


L’Avui i El Punt han mort……

23/noviembre/2011


La foto de Ca n’Humet

22/noviembre/2011

Hi ha moments que reflecteixen de forma clara el que passa en un lloc. Hi ha situacions que defineixen l’estat d’ànims i el posicionament de determinades persones, com afronten la vida i, fins i tot, la seva situació personal.

La foto de Ca n’Humet publicada al diari El Punt amb la notícia al seu article “Entitats i govern del Masnou, enfrontats per l’ús d’un espai” n’és un d’aquest i cal analitzar-la detingudament.

Fotografia de la reunió de ca n'Humet publicada pel diari El Punt. Gerard Ariño

Una vista general de la mateixa ens permet observar el grup de regidors del govern que afronten la que sens dubte és ja la pitjor crisi viscuda en aquest govern i segurament la de tots els governs en els darrers anys. És una fotografia de grup, però el que es veu no és un grup. Son sis persones que afronten, de manera molt diferent cadascuna d’elles, un greu problema d’inacció política.

Analitzem el conjunt. Primer de tot, hem de situar cadascun del protagonistes i és per això que podeu visualitzar la seva posició a la fotografia seguint la plantilla de la dreta. Tots parapetats darrera la taula: mostra inequívoca de poder davant l’auditori. Però també de defensa i de voler separar-se del conflicte.

Es veu clarament tres grups diferenciats: Un solitari Fàbregas a l’esquerra, Oliveras i Pares al mig i el trio format per Rolan, Matas i Folch. D’aquests grups n’hi ha un de director, el format per l’Oliveras i el Pares –amb papers ben diferenciats- i els altres dos que son satèl·lits d’aquest primer, amb una poca o nul·la incidència en la situació.

Mentre que el conjunt dels regidors està situat a una distància més que còmoda de l’auditori, entre ells hi ha un distanciament que denota un reconeixement tácit dels lideratges.

Altra cosa és la situació personal de cadascun dels protagonistes.

Quim Fabregas (ERC)

El Quim Fàbregas amb la mirada de costat, esquiva, amb els braços creuats a l’alçada del pit en actitud defensiva –se sent amenaçat- i un clar gest de mossegar-se els llavis que denota timidesa, dubtes i malfiança. Es clarament una postura d’autocontenció per no expressar realment el que està pensant i que amaga inseguretat i disconformitat amb el seu paper en la situació.

El Jaume Oliveras denota un gest de gravetat a les faccions de la cara mentre que els seus ulls, secs, es claven fermament en el seu interlocutor en una mirada que denota superioritat, desafiament. La posició del cos, lleugerament endavant en senyal de lideratge de grup, recolzant els braços damunt la taula coma senyal de control del territori i amb un elevador d’estatus, un bolígraf a la mà emulant una batuta, un bastó

Jaume Oliveras (ERC) i Pere Pares (CiU)

d’alcalde i l’únic amb un paper disposat a prendre notes: El Jaume Oliveras lidera la reunió des de la visió del grup.

El Pere Pares manté un discret segon pla respecte el líder. Cames obertes i recolzat en la cadira de forma despreocupada i, fins i tot, absent, denota la seva manca de voluntat per encapçalar la reunió i delega tota la responsabilitat en el seu company Oliveras. No és pas aquesta una decisió criticable, ja que podria ser estratègicament rentable per a ell però evidentment no és la imatge que segurament molts esperen d’un Alcalde, que es podria interpretar com de submissió.

Judit Rolan (CiU)

La Judit Rolan està encongida. Mal asseguda, cap enrere i mig cot, amb l’esquena torçada i el cap ensorrat entre les espatlles: vol fugir del lloc. Està clarament superada per la situació. Les mans, ocultes, denoten que no vol participar ni vol tenir res a veure en la situació. La mirada, fosca i esquiva, manifesta la voluntat de no voler assumir responsabilitats, però se sent responsable. Ha perdut el vel de supèrbia per encarar el de la derrota sense pal·liatius tal i com mostres els seus llavis caiguts, tristos.

El Jordi Matas és l’únic que no mira a l’interlocutor: està pendent de la càmera de fotos. Més preocupat

Jordi Matas (CiU)

per la seva imatge que pel conflicte, intenta mimetitzar el líder però queda anys lluny: el bolígraf està damunt la taula, inútil, sobre un paper que mai rebrà cap anotació. El gest dels braços, sense cap tensió, formen també una barrera protectora. El seu cos es recolza damunt la taula però més per comoditat que no per acció. No suma però tampoc resta, que ja és molt.

Silvia Folch (ERC)

La Silvia Folch és la més exposada del grup. Amb una bona part del cos fora de la protecció de la taula, referma el seu escut amb una doble barrera: creuament de les cames amb un lleuger creuament de les mas sobre els genolls. Aquesta és una clara actitud defensiva, reservada, de neguit.

En un govern de majoria de CiU, la paritat de la representació denota alguna cosa més que suport a una persona: la gravetat del problema causat i la voluntat de marcar territori.

ERC sap que els afectats conformen el seu electorat –present i futur- i veuen en les errades de la regidora Rolan un greuge de difícil reparació.  El lideratge de l’Oliveras és més una voluntat de desmarcar-se de CiU i guanyar-se els afectats que de solucionar-li la papereta al govern.

I CiU? Els sus representants podien perfectament haver no sortit a la fotografia.

De fet, excepte l’Oliveres que és l’únic que demostra una participació activa –supèrba, però activa- la resta de presents, son els espectadors d’un ball, comparses: hi son i punt.

D’aquest afer també s’ha fet ressò l’Infomasnou. Paga la pena llegir el comentari. Us recordo també el meu article Ca n’Humet és del poble.

La comunicació no verbal

La Viquipèdia defineix la comunicació no verbal com tot allò que acompanya a les nostres paraules, són mirades, gestos, postures. Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida com la salutació, que varia segons les cultures. La comunicació no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definit pels gestos, com ara la mirada, i un altre definit pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu. També inclou la influència de l’espai en la relació de les persones. S’ocupa, per una banda, de l’espai personal, fent referència a que la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions, per exemple de poder, i per una altra s’ocupa de la conducta territorial humana. Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

Bibliografia

  • Comunicación no verbal “El Lenguaje del Cuerpo”. Allan Pease
  • Cómo conocer a las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari
  • La Comunicación no verbal. Gema Sánchez Beníte

Xavier Sardà al Periódico: “Gràcies, senyor Zapatero”

21/noviembre/2011

Jo què sé…

Gràcies, senyor Zapatero

Diumenge, 20 de novembre del 2011

XAVIER SARDÀ

Tal com estan les coses, crec que s’entendran aquestes paraules com a desinteressades, encara que no se sap mai. Tant me fa: permeti’m mostrar-li el meu agraïment personal per la seva tasca al capdavant del Govern. Permeti’m felicitar-lo especialment pol que ha fet al llarg de l’últim any. Governar contra les pròpies conviccions per evitar un mal major fa l’estadista. No sé si acabarem com Grècia o Itàlia, però de moment vostè ho ha evitat perdent popularitat, vots i somnis.

Ara que Rajoy serà president del Govern, es fa el bo i demana comprensió. Jo l’hi atorgo, però ell l’hi ha negat a vostè en una Espanya al caire de l’abisme. És una pura qüestió de qualitat humana.

No és pura alternança, és alguna cosa més. Que guanyin i vostè descansa. Cregui’m. No és pura alternança, perquè és molt difícil oblidar el que han dit alguns antisistema del PP i la seva premsa incendiària. Han dit que vostè és d’ETA i que els ajudava a fugir. Han dit que la fiscalia i els jutges que han investigat els vergonyosos casos de corrupció eren ninots a les seves ordres. Han dit que els policies i els guàrdies civils que han perseguit delictes monetaris eren una banda de gossos corruptes que ensumaven només les preses que vostè els indicava. Han maleït el Tribunal Constitucional quan les seves sentències no els semblaven adequades.

No van votar al Congrés a favor de les mesures econòmiques d’urgència per escapar del rescat, malgrat que les consideraven oportunes. Vostè estava treballant per a Rajoy, sense Rajoy.

El vull felicitar per allò del seu tarannà, que aviat es trobarà a faltar. El vull felicitar com a català per allò de l’Estatut. Ara aquí diuen que vostè i Rajoy són el mateix. La pròxima vegada, impugni l’Estatut al Constitucional. Tot plegat, perquè després li diguin que són el mateix… Faci com el PP i no perdrà vots a la resta d’Espanya.

A aquestes altures de la vida desitjo la millor sort a qualsevol Govern que surti de les urnes i l’hi desitjo també al senyor Rajoy. Al senyor Rajoy cal felicitar-lo com a pròxim president del Govern, però en cap cas, insisteixo, per la seva tasca com a líder de l’oposició. Com més favorables li eren les enquestes, menys altura de mires. Pura cobdícia de majoria absoluta a qualsevol preu.

La vocació política és la més injuriada i incompresa per un ampli sector de la ciutadania. Segurament, això ha de doldre als que viviu intensament aquesta vocació. Un president sap més bé que ningú que els Reis Mags no existeixen malgrat que, això sí, tothom demana al Govern la solució màgica dels problemes.

Ara que fa les maletes i que amb prou feines l’han ensenyat durant aquesta campanya electoral, en aquest moment de records i balanços, em sembla de ben nascuts reconèixer els justos mèrits dels seus anys com a president. ¿Estrany, no? Doncs sàpiga que no tot el que ha fet ha caigut en sac foradat. Hi ha gent que sap valorar la dificultat de la vostra feina i la soledat en què de vegades heu de bregar amb la realitat. Sort. Jo què sé…


A %d blogueros les gusta esto: