La foto de Ca n’Humet

Hi ha moments que reflecteixen de forma clara el que passa en un lloc. Hi ha situacions que defineixen l’estat d’ànims i el posicionament de determinades persones, com afronten la vida i, fins i tot, la seva situació personal.

La foto de Ca n’Humet publicada al diari El Punt amb la notícia al seu article “Entitats i govern del Masnou, enfrontats per l’ús d’un espai” n’és un d’aquest i cal analitzar-la detingudament.

Fotografia de la reunió de ca n'Humet publicada pel diari El Punt. Gerard Ariño

Una vista general de la mateixa ens permet observar el grup de regidors del govern que afronten la que sens dubte és ja la pitjor crisi viscuda en aquest govern i segurament la de tots els governs en els darrers anys. És una fotografia de grup, però el que es veu no és un grup. Son sis persones que afronten, de manera molt diferent cadascuna d’elles, un greu problema d’inacció política.

Analitzem el conjunt. Primer de tot, hem de situar cadascun del protagonistes i és per això que podeu visualitzar la seva posició a la fotografia seguint la plantilla de la dreta. Tots parapetats darrera la taula: mostra inequívoca de poder davant l’auditori. Però també de defensa i de voler separar-se del conflicte.

Es veu clarament tres grups diferenciats: Un solitari Fàbregas a l’esquerra, Oliveras i Pares al mig i el trio format per Rolan, Matas i Folch. D’aquests grups n’hi ha un de director, el format per l’Oliveras i el Pares –amb papers ben diferenciats- i els altres dos que son satèl·lits d’aquest primer, amb una poca o nul·la incidència en la situació.

Mentre que el conjunt dels regidors està situat a una distància més que còmoda de l’auditori, entre ells hi ha un distanciament que denota un reconeixement tácit dels lideratges.

Altra cosa és la situació personal de cadascun dels protagonistes.

Quim Fabregas (ERC)

El Quim Fàbregas amb la mirada de costat, esquiva, amb els braços creuats a l’alçada del pit en actitud defensiva –se sent amenaçat- i un clar gest de mossegar-se els llavis que denota timidesa, dubtes i malfiança. Es clarament una postura d’autocontenció per no expressar realment el que està pensant i que amaga inseguretat i disconformitat amb el seu paper en la situació.

El Jaume Oliveras denota un gest de gravetat a les faccions de la cara mentre que els seus ulls, secs, es claven fermament en el seu interlocutor en una mirada que denota superioritat, desafiament. La posició del cos, lleugerament endavant en senyal de lideratge de grup, recolzant els braços damunt la taula coma senyal de control del territori i amb un elevador d’estatus, un bolígraf a la mà emulant una batuta, un bastó

Jaume Oliveras (ERC) i Pere Pares (CiU)

d’alcalde i l’únic amb un paper disposat a prendre notes: El Jaume Oliveras lidera la reunió des de la visió del grup.

El Pere Pares manté un discret segon pla respecte el líder. Cames obertes i recolzat en la cadira de forma despreocupada i, fins i tot, absent, denota la seva manca de voluntat per encapçalar la reunió i delega tota la responsabilitat en el seu company Oliveras. No és pas aquesta una decisió criticable, ja que podria ser estratègicament rentable per a ell però evidentment no és la imatge que segurament molts esperen d’un Alcalde, que es podria interpretar com de submissió.

Judit Rolan (CiU)

La Judit Rolan està encongida. Mal asseguda, cap enrere i mig cot, amb l’esquena torçada i el cap ensorrat entre les espatlles: vol fugir del lloc. Està clarament superada per la situació. Les mans, ocultes, denoten que no vol participar ni vol tenir res a veure en la situació. La mirada, fosca i esquiva, manifesta la voluntat de no voler assumir responsabilitats, però se sent responsable. Ha perdut el vel de supèrbia per encarar el de la derrota sense pal·liatius tal i com mostres els seus llavis caiguts, tristos.

El Jordi Matas és l’únic que no mira a l’interlocutor: està pendent de la càmera de fotos. Més preocupat

Jordi Matas (CiU)

per la seva imatge que pel conflicte, intenta mimetitzar el líder però queda anys lluny: el bolígraf està damunt la taula, inútil, sobre un paper que mai rebrà cap anotació. El gest dels braços, sense cap tensió, formen també una barrera protectora. El seu cos es recolza damunt la taula però més per comoditat que no per acció. No suma però tampoc resta, que ja és molt.

Silvia Folch (ERC)

La Silvia Folch és la més exposada del grup. Amb una bona part del cos fora de la protecció de la taula, referma el seu escut amb una doble barrera: creuament de les cames amb un lleuger creuament de les mas sobre els genolls. Aquesta és una clara actitud defensiva, reservada, de neguit.

En un govern de majoria de CiU, la paritat de la representació denota alguna cosa més que suport a una persona: la gravetat del problema causat i la voluntat de marcar territori.

ERC sap que els afectats conformen el seu electorat –present i futur- i veuen en les errades de la regidora Rolan un greuge de difícil reparació.  El lideratge de l’Oliveras és més una voluntat de desmarcar-se de CiU i guanyar-se els afectats que de solucionar-li la papereta al govern.

I CiU? Els sus representants podien perfectament haver no sortit a la fotografia.

De fet, excepte l’Oliveres que és l’únic que demostra una participació activa –supèrba, però activa- la resta de presents, son els espectadors d’un ball, comparses: hi son i punt.

D’aquest afer també s’ha fet ressò l’Infomasnou. Paga la pena llegir el comentari. Us recordo també el meu article Ca n’Humet és del poble.

La comunicació no verbal

La Viquipèdia defineix la comunicació no verbal com tot allò que acompanya a les nostres paraules, són mirades, gestos, postures. Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida com la salutació, que varia segons les cultures. La comunicació no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definit pels gestos, com ara la mirada, i un altre definit pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu. També inclou la influència de l’espai en la relació de les persones. S’ocupa, per una banda, de l’espai personal, fent referència a que la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions, per exemple de poder, i per una altra s’ocupa de la conducta territorial humana. Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

Bibliografia

  • Comunicación no verbal “El Lenguaje del Cuerpo”. Allan Pease
  • Cómo conocer a las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari
  • La Comunicación no verbal. Gema Sánchez Beníte
Anuncios

6 Responses to La foto de Ca n’Humet

  1. Carlos dice:

    Excelente aplicación de “La expresión no verbal”. Me recuerda cuando estudiaba en la Fundación EMI los cursos de Gestión de la Producción y posteriormente Dirección de la Producción. Hay otros signos corporales que no se aprecian en la foto (sudoración, movimiento de los ojos, incluso ritmo de respiración) que seguramente de poderlos observar, podrían en evidencia todo lo que has descrito.
    Quizás (y solo quizás) te podrías haber ahorrado la descripción del Excelentísimo Sr. Alcalde. Y digo esto ya que su expresión facial siempre es de asombro con tintes de asustadizo. SI no recordemos o recopilemos todos los documentos gráficos que se publican sobre él.
    Lo de la Srta. Roldán…no tiene precio y no se pued añadir nada más a la descripción que has dado.
    Respecto al Conde Duque de Oliveras como ya comenté en tu blog, será como un forúnculo enquistado cuya mutación dará paso a un Jose Luis Moreno que será el que controlará a un Sr. Alcalde falto de ideas. No es de sorprender tu descripción de él en la foto. Solo le falta el caballo y la espada en alto ya que su expresión es la de “Veni, vidi vinci” al más puro estilo romano.
    No me queda solo que felicitarte por el trabajo de análisis de la situación. Has hecho que recupere apuntes y repase conceptos que aprendí.
    Siempre he pensado que contra más aprendo más me doy cuenta de lo ignorante que soy. Quizás sería bueno que se lo recordases a la Srta. Roldán y al Sr. Conde Duque de Oliveras. Hazme el favor Ernest, ¿ok?.
    Ya me contarás.
    Un abrazo y cuidate.

    Me gusta

  2. Ernest Suñé Nicolás dice:

    Respuesta a Carlos:

    Pues hay más…. hoy la Sra. Rolan no se ha presentado en la reunión de Ca n’Humet y los jóvenes puiden su cabeza…. Y ERC tambien.

    Este gobierno va a la deriva solo seis meses después….

    Me gusta

  3. Carlos dice:

    Ya verás como no tardaran en cambiar a la Srta. Roldán por algún miembro de ERC. Tiempo al tiempo.

    Me gusta

  4. Ernest Suñé Nicolás dice:

    Respuesta a Carlos:

    La salida a la crisis despapada por la Sra. Rolan tiene tres posibles soluciones:

    1ª) Dimisión de la Sra. Rolan: la marcha de la política sería la más ràpida de las soluciones a corto plazo y supondría que la persona que ocupava el puesto número 9 en la lista entrase. Esta persona es, ni más ni menos, que Irene Consea, anterior regidorra y persona experimentada. Posiblemente habrían cambios de responsabilidad pero pocos y sin movimientos de peso específico de las fuerzas de gobierno.

    2º) Destitución de los cargos de la regidoría de Joventut de la Sra. Rolan: Cambio de carteras que podría suponer, entonces si, una asunción por parte der ERC de la cartera de joventut. Supondría, además, mantener a una persona desautorizada en el gobierno cdon los problemas de credibilidad a merdio y largo plazo supondrían.

    3º) Mantenimiento y confianza en la Sra. Rolan: Es la más complicada de las tres ya que supone dar un margen de confianza a la regidora que, pudiera suponer un respiro para ella y su gobierno a corto plazo pero que en caso de enquistarse el problema y no supiesen reconducir la situación generarñia una crisis mayor. En caso de optar por esta vía, no sería de extrañar que estiviese acompañada -supervisada- continuamente por Oliveras, para evitar que el conflicto pase a mayores. Esta opción supone tambien, a medio plazo, una desautorización de la Sra. Rolan.

    Nota: No hacer nada y la tercera opción son la misma cosa…..

    Me gusta

  5. Carlos dice:

    La segunda opción la podrían vestir como una voluntad de recortar gastos del Ayuntamiento, el cual se ha encontrado con una deuda de ¡¡¡17 millones de euros ¡¡¡. Son capaces de eso y más.
    La única tranquilidad que me queda es que, por parte vuestra, seguireis estando y denunciando como veniis haciendo hasta ahora las “tretas de mal jugador” a las que nos estan acostumbrando “La pandilla del patio”

    Me gusta

  6. […] vaig comentar la posada en escena del govern a la foto de Ca n’Humet i el que va succdeir al carrer a ca n’Humet es del […]

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: