Yo no seré voluntario para Madrid-2020

31/enero/2012

Lo siento. Que quede claro que apoyo públicamente la propuesta que ha de quedar al margen de partidos y personalismos. Me apunté como voluntario a la propuesta de Gallardón para Madrid-2016 pero ahora no quiero.

La razón es una, grande y libre -toma ya-. Me niego a apuntarme como voluntario y acabar recogiendo la basura, como pretende la Alcaldesa Botella.

Además, el logo es feo: parece una peineta!!!!

La peineta de Madrid 2020


Los oximorón ayudan a desarrollar mayor actividad cerebral

30/enero/2012

Investigadores españoles (vascos) del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL) de San Sebastián afirman que tras numerosas pruebas realizadas, las figuras retóricas estimulan la actividad cerebral y especialmente los oximorón.

Tal y como publicaba ayer La Vanguardia, los oxímoron, generaban casi inmediatamente una intensa actividad cerebral en la parte frontal izquierda del cerebro, un área íntimamente relacionada con el lenguaje que los seres humanos tienen muy desarrollada en comparación con otras especies.

Recordemos que los oximorón son aquellas figuras retóricas que anteponen palabras con significados totalmente contrapuestos; así, oximorones muy conocidos son “Guerra pacífica” o “Muerto viviente“. Otro oximorón que se me ocurre es “Camps Inocente” y al paso que vamos pronto tendremos uno nuevo “Garzón Culpable“. En todo caso, en Teià, en la fachada de la Biblioteca Municipal se puede ver este clarísimo oximorón firmado por Maulets

Cuidado no se os derritan los sesos con tanta actividad…

Por cierto, si estais interesados en la noticia sobre la actividad cerebral podeís acceder a los siguientes vínculos:


Publicado el 29/01/2012 en El País: (Antoni) Castells reclama una vuelta al espíritu de la Constitución

29/enero/2012

Buen resumen del diario El País de la presentación que el exconseller de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells hizo ayer en en el Caixa Fòrum de Girona, y promovido por la Fundació Catalunya Europa, de  la presentació de su libro ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’.

El libro recoje textualmente la conferencia que el autor pronunció en el Cercle d’Economia el 29 de junio de 2011, después de dejar el gobierno. De esta forma, Castells explica la realidad del la herencia financiera del Govern d’Entesa y analiza con rigor la situación económica actual.

Siendo muy interesante el contenido del libro, no lo fue menos su intervención en la presentació de la que transcribo íntegramente el artículo publicado por El País.

El exconsejero de Economía de la Generalitat Antoni Castells calificó ayer de “inaceptables” los planteamientos de algunos sectores que han puesto en tela de juicio el Estado de las autonomías en lo que supone una “involución” del sistema constitucional. El exconsejero considera “muy preocupante” que se aproveche la crisis económica para culpar del déficit a las comunidades autónomas. En su opinión, el objetivo de este discurso es limitar el autogobierno y la autonomía de Cataluña.

Castells abogó por un retorno al “espíritu de la Constitución”, lejos de extremismos, que permita la supervivencia de Cataluña dentro de España. “Hay que evitar los extremos”, dijo Castells, “tanto el centralismo como la separación de Cataluña y España”.

“No hay que dar por cerrada la etapa constitucional, sino volver al espíritu de ese pacto, que diferenciaba entre nacionalidades y regiones, y era por algo”, afirmó ayer el exconsejero socialista en Girona, donde acudió para presentar su libro Per mirar endavant, la meva part de veritat. La obra recoge una conferencia que Castells impartió en el Círculo de Economía en junio del año pasado, unos meses después de las elecciones autonómicas que hicieron presidente a Artur Mas.

En esa obra Castells pasa cuentas sobre las críticas del actual Gobierno convergente de la Generalitat a la gestión económica del tripartito, unas críticas que el exconsejero calificó de “desafortunadas, exageradas e injustas” por responsabilizar una y otra vez al gobierno anterior de la mala situación económica. “La situación de otras comunidades es mucho peor que la de Cataluña”, afirmó Castells.

El exconsejero no quiso entrar a valorar el apoyo de CiU al plan de ajuste del PP ni tampoco el anuncio del ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, de que el Gobierno plantea sancionar a las comunidades que no cumplan con los objetivos de déficit. Dijo entender que los ajustes son necesarios, pero reclamó que no se ponga a las comunidades autónomas “como ejemplo de derroche de recursos y exceso de gasto”. En su opinión, “las comunidades son responsables de entre el 2,5% y el 3% del total del déficit, que se situará en el 8%, el resto es del Estado”, concluyó el exconsejero.

Si estais interesad@s en leer el contenido de la misma podeis obtenerla aquí.

Conferencia d'Antoni Castells i Eduard Gisbert al Masnou, Europees 2004 (06/07/2004 - Gerard Poch)


Casa meva es casa vostra… si és que hi ha, casa d’algú

26/enero/2012

Los mejores ilusionistas del mundo

25/enero/2012

Si preguntas a los entendidos sobre los mejores ilusionistas del mundo, seguramente recordaran al gran Erich Weiss, más conocido como Harry Houdini o el siempre sorprendente David Seth Kotkin, conocido como David Copperfied. Ahora mismo, el que más me gusta y sorprende en los escenarios es Christopher Nicholas Sarantakos, Criss Angel, con unos números muy originales.

Incluso, siendo irreverentes, hasta Jesús de Nazareth, también conocido como Jesús, Cristo o Jesucristo, con la multiplicación de los panes y los peces, se marcó un número ilusionista de altura -y varias veces-.

Pero ninguno de ellos puede superar los números de ilusionismo del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya. Son auténticos ilusionistas y con sus trucos tienen embelesada a la ciudadanía, nos tienen aturdidos, alucinados… Sin duda alguna, los mejores y más avezados.

Son capaces, de reclamar los 759 millones de euros de la disposición adicional tercera del estaut y decir que servirán para pagar las nóminas de los funcionarios, para pagar una parte de la deuda de la Generalitat con los municipios (deben más de mil millones) y para mejorar las infraestructuras de Catalunya: el 3 x 1… y tan panchos.

Artur Más manifiesta que nos preparemos para rebasar la constitución, llama a los catalanes a la rebelión ante el Estado Español mientras pacta en el Ayuntamiento de Barcelona con el PP, en la Diputación de Barcelona con el PP, los presupuestos de Catalunya con el PP y avala las medidas del gobierno de España… del PP.

Eso si es ilusionismo puro…


Documents de Treball – 1: La realitat del Masnou – Economia (3)

24/enero/2012

La realitat del Masnou – Economia (3)

Tal i com comentàvem a l’anterior post La realitat del Masnou – Economia (2), el cost per família que suposarà aquest increment de la pressió fiscal serà de 155€ que es sumaran als impostos que ara paguem, quasi bé 26.000Pts més.

El Sr. Birba al plenari del 20 d’octubre es justificava dient que l’únic impost que puja és l’IBI, és el més important. Puja un 3,2%, però hi apliquem un 3,2%, que està per sota de la inflació, que calculem que es produirà durant aquest any. Jo li dic la interanual, de gener a setembre. En aquests moments la inflació a Catalunya puja fins al 3,4%. Nosaltres, a l’IBI, hi apliquem un 3,2%, és a dir, estem per sota de la inflació, no estarà per sobre. Per tant, no estem pujant la pressió fiscal. Vostè sap que la pressió fiscal és quan s’apugen els impostos per damunt del cost de la vida, per damunt de l’IPC, i no és el cas. És evident que es va equivocar, per no dir que va mentir.

L’oposició no s’ha quedat aturada, però.

Coneixent l’estat de les finances que, no ens enganyem, donada la greu crisi econòmica que estem travessant no estan per tirar coets, des de l’oposició s’ha fet una tasca de control centrada més en conèixer la realitat dels comptes i especialment allò que no s’explica. Així, el regidor Frans Avilés del GIM va preguntar al plenari del 22 de setembre quin era el deute de la Generalitat amb el Masnou i el Sr. Birba, que va respondre al mes següent va dir que aquest era de 2,1 milions d’euros1.

La Generalitat de Catalunya deu al Masnou l’esfereïdora xifra de dos milions cent mil euros (349.410.600 Pts) i el Sr. Birba ni es despentinaVol dir que l’increment de taxes i impostos i la puja de la pressió fiscal servirà per finançar la Generalitat!!!!!

El grup d’ICV-EUiA, per intentar frenar l’impacte de l’IBI, va presentar una moció per crear una comissió especial per a la redacció d’una proposta de subvencions. El govern de CiU i ERC als que es va sumar el PP, van votar en contra. ICV-EUiA, PSC i GIM ho vam fer a favor. Resultat, la ciutadania del Masnou pagarà molt i sense cap possibilitat d’ajut per que així ho han decidit CiU i ERC. Precisament, el mes anterior també es va presentar una moció d’ajuts al pisos de protecció oficial que també va ser rebutjada pels mateixos grups… La conclusió és que, pels temes econòmics, al Masnou hi ha un nou govern tripartit: CiU-ERC-PP.

I quines mesures d’estalvi han aplicat?

Si recordem el que vam comentat al primer escrit d’aquesta sèrie, La realitat del Masnou – Economia (1), van ser lliurats al govern del Masnou diversos dossiers amb accions immediates de reducció de la despesa: Pla d’externalització a la Diputació de Barcelona de recaptació de determinats impostos i multes; Reducció de determinats serveis; Pla d’austeritat i la proposta de demanda d’un crèdit d’1,5 milions d’Euros i Pòlissa de crèdit d’un milió d’euros contractada i sense utilitzar…

Res de res.

El Regidor Birba ha perdut el temps llastimosament i quan es va despertar havia passat el temps i tot allò que s’havia treballa del préstec no va servir de res, i a més el seu famós escrit de les finances locals… Al final, de crèdit, res de res… I sense crèdit no hi havia la possibilitat de fer pressupost.

A més, alhora de voler renovar la pòlissa de crèdit que tant havia criticat, ara al 2012, li han fet botifarra. Tampoc hi ha pòlissa!!!

Ara, per primer cop a la història, sense poder assenyalar a l’anterior govern i sense que es pugui culpar a l’oposició, el Govern del Masnou ha ensorrat la capacitat econòmica de l’Ajuntament, ha incrementat la pressió fiscal de la ciutadania de forma desmesurada, no ha acceptat mesures de contenció i, el que és pitjor, tot l’esforç servirà només per  salvar el deute que la Generalitat Convergent ha generat amb el Masnou que, recordem, és de més de dos milions d’euros.

I ja veurem si poden pagar-se els proveïdors… De moment als treballadors ja els han dit que de cobrar el 22, res de res, i a partir d’ara cobraran el darrer dia del mes…

Aquesta és la gran gestió del regidor Birba, economista de sainet i expectorador de llatinades. I ha més d’aquest Sant Varo però m’ho reservo.

Per cert, quan era a l’oposició el Sr. Pere Pares en l’article Congelar no és abaixar… criticava el govern format per PSC i ICV per congelar els impostos i no abaixar-los, deia que la mesura empobriria més la ciutadania del Masnou, parlava de manca de sensibilitat i exigia austeritat en la despesa: Una proposta de menys càrrega impositiva i més austeritat en la despesa municipal.

NOTES A BANDA:

1)    Hores d’ara, no es coneix cap acció ni iniciativa del govern del Masnou format per CiU i ERC per tal d’exigir a la Generalitat el compliment dels compromisos i l’abonament dels deutes pendents que, cal deixa-ho clar, s’inicien amb l’arribada de d’Artur Mas al govern de la Generalitat.


Documents de Treball – 1: La realitat del Masnou – Economia (2)

23/enero/2012

La realitat del Masnou – Economia (2)

Tal i com comentàvem a l’anterior post La realitat del Masnou – Economia (1), el govern del Masnou va aprovar un increment de taxes i impostos aclaparador, en contra del que predicaven quan eren a l’oposició i pitjor encara, en contra del que van dir per criticar l’anterior govern.

Un cop aprovats els ingressos, tocava doncs preparar el pressupost municipal, és a dir, les despeses. Semblava que tot estava encarrilat. El passat mes de desembre, però, el govern despertava del seu somni amb una noticia que aturava completament el procés de pressupostos. Els bancs es negaven a finançar el milió i mig d’Euros demanats (1.500.000€).

Segurament, la temptació de culpar l’oposició és gran, però si hi ha cap culpable cal revisar dins el govern: L’escrit del Regidor Birba del juliol suposava un efecte pervers envers la imatge real del Masnou.

I ara, a principis d’any, tampoc els hi renoven la pòlissa de crèdit, aquella que criticava el Sr. Birba però que tant bé els ha anat…

No és estrany que amb el irreal i fosc panorama de les finances baladrejat als quatre vents per l’Ajuntament i en un mitjà oficial, ningú volgués finançar el Masnou. Curiosament, bancs que, per exemple, han finançat altres municipis que si que realment estan en situacions econòmiques pitjors… És el que passa per exagerar, per voler assenyalar els altres com a culpables, en definitiva, per mentir: La desmesura ha actuat com a bumerang …

Tornem, però al plenari del mes d’octubre, tot i que aquesta vegada, però, ens centrarem exclusivament en l’impost de bens immobles, més conegut com IBI.

El govern del Masnou va aprovar un increment del tipus de gravamen general dels immobles de naturalesa urbana del 0,81% al 0,836% que suposaven uns ingressos superiors a 283.000€ argumentant que nomes suposava un increment del 3,2% i que “estava per sota de la inflació1, segons paraules textuals del Sr. Birba. Recordem, a més, que en el mateix plenari es va aprovar la nova taxa de clavegueram i l’increment de la taxa de recollida d’escombraries.

Si a més sumem entre altres la mesura “transitòria i excepcional” que el govern del Partit Popular encapçalat per Rajoy i amb el suport dels seus amics de CiU va aprovar al Congrés dels Diputats el passat gener per incrementar els impostos i especialment l’IBI i que pel fet que la revisió cadastral del Masnou fou de l’any 2001 serà del major impacte possible: aplicació d’un increment del 10% per al 100% dels habitatges del Masnou que sumat al 3,2 anterior es convertirà en un increment del 13,2%.

Al mateix plenari, l’Artur Gual, regidor del PSC, ja va recordar-li la realitat al Sr. Birba respecte la puja d’escombraries, IBI i clavegueram : Només amb aquests tres conceptes: IBI, 283.000 euros més; clavegueram, 233.000 euros; recollida d’escombraries, 146.000 euros més, o sigui, aquests tres ja sumen 660.000 euros, més diferències de bonificacions i altres taxes i preus que s’han tocat, aniríem a l’entorn de 700.000 euros.

Per contra, la previsió del govern en la recaptació dels impostos aprovats, en paraules textuals del Sr. Birba al mateix plenari suposava “un increment net per a l’Ajuntament de 600.000 euros (…) el que genera la nova taxa de clavegueram i el que genera l’IBI”.  Evidentment, aquest diners sortien de les butxaques de nosaltres, els masnovins.

Ara, amb el canvi de les bases aprovat per PP i CiU els ingressos de l’Ajuntament per aquest concepte es veuran molt incrementats, i si amb un increment del 3,2% la ciutadania del Masnou havíem de pagar 283.000€ més, ara, amb una simple regla de tres, amb un increment del 13,2% pagarem la barbaritat de 1.167.375€ de més d’IBI al que haurem de sumar la resta d’impostos i taxes el que suposa un increment d’ingressos per l’Ajuntament del Masnou de gairebé d’un milió cinc-cents mil euros (1.500.000€), el que equival a dos-cents quaranta nou milions cinc-cents setanta nou mil pesetes (249.579.000Pts).

Si tenim en compte que al Masnou hi ha 9.696 habitatges2, fent un repartiment proporcional de la pressió fiscal, cada família del Masnou pagarem 155€ que es sumaran als impostos que ara paguem, quasi bé 26.000Pts més. Ara, quan més difícil és per a les famílies, el govern de CiU i ERC, dona una nova volta de rosca a la nostra butxaca.

Continuarà…

NOTES A BANDA:

1)    De fet, el Sr. Birba no podria guanyar-se la vida com a vident, donat que en el mateix plenari va afirmar que “l’IPC d’aquest any, del 2011, acabarà al 3,4%, una dècima o dues amunt o avall”.  Ara, segons les dades aprovades per l’Institut Nacional d’Estadística el 13 de gener, ja sabem que la taxa de variació interanual de l’IPC al mes de desembre va disminuir cinc dècimes i es va situar en el 2,4%; la taxa anyal d’inflació subjacent és de l’1,5%, dos dècimes per sota de la registrada el mes anterior; la variació mensual de l’índex general es del 0,1% i l’índex de Preus de Consum Harmonitzat situa la seva taxa anyal en el 2,4%, disminuint cinc dècimes respecte al mes de novembre. Tot l’anterior, evidentment, amb dades de tot l’Estat, però si ens referim exclusivament a Catalunya la diferència no és pas gaires: l’IPC a Catalunya va ser del 2,5%.
2)    Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE. Banc d’estadístiques de municipis i comarques


A %d blogueros les gusta esto: