31/07/2012 20:00 hores Ple extraordinari al masnou: Sex-Politik #Masnou #ElMasnou #PleMasnou

30/julio/2012

A corre-cuita, traïció i nocturnitat.

Aquest és el sistema que CiU i ERC utilitzen per incrementar la despesa pública i soscavar més les ja malmeses butxaques de la gent del Masnou pels propers quatre anys: acceptar una subvenció parany de la generalitat.

Un ple extraordinari quan no hi ha la meitat de l’oposició, sense convocatòria pública i sense veus discordants. A les 20:00 hores del darrer dia del mes de juliol, abans de vacances.

Un ple per aprovar una subvenció i un nou pla d’ajust!!!!

Una subvenció que no és tal donat que obliguen a demanar un crèdit que, argumenten, pagarà religiosament la Generalitat… igual que els compromisos de les escoles bressol? O els de les escoles concertades? amb tants i tants incompliments!!!!

Hi ha tants incompliments per part de la Generalitat que el correcte i lleial és, primer rumiar-ho amb temps… i l’han tingut ells. Des del 18 de maig que ho saben… i nosaltres des de fa poques hores. Ara volen que anem tots a una.

Però juntament amb l’acceptació de la subvenció hi ha un increment del pla d’ajust amb noves mesures. Imagineu-vos!!!!!

Més impostos, més reducció de llocs de treball municipals, més externalitzacions…. tot més que el que era previst a l’anterior pla, excepte una cosa… menys serveis.

I sabeu que amaguen a més… El pagament del milió i mig d’euros que cal pagar per culpa de la decisió pressa l’any 2002 pel govern de CiU i PP de canviar el pla urbanístic de Kangueisó, que era clarament irregular i que suposa, de moment, una condemna d’un milió d’euros i el pagament d’endarreriments per mig milió més. Per cert, sabeu qui era el regidor d’Urbanisme que va signar aquella decisió…. Un tal Llorenç Birba, casualment, ara regidor d’Hisenda… el que des d’ERC assenyalen com a responsable del vergonyant escrit del Masnou viu que menteix descaradament sobre la sentència del robatori de diners de l’Ajuntament…

Sense cap més comentari.

Aquesta és la nova forma de fer política. És la sex-politik que facis el que facis acaben donant-te pel c…


Nova Carta Oberta del Primer Secretari del PSC, Pere Navarro #psc #pactefiscal @rociomsampere @socialistes_cat

26/julio/2012

Pere Navarro, Primer Secretari del PSC

Benvolgut Ernest,

Les darreres setmanes m’he dirigit a tu amb aquestes cartes a la militància per dos motius, perquè el moment polític, econòmic i social que vivim avui dia és clau i perquè crec en el contacte directe amb totes aquelles persones que compartim el projecte socialista. Estan passant coses importants i em veig en l’obligació d’explicar de manera directe, sense intermediaris ni interpretacions, sense titulars ni destacats, la meva opinió.

Aquesta setmana el Govern de la Generalitat de Catalunya ens ha portat a un punt on l’única realitat és la incertesa i l’únic horitzó és la frustració.

Després de setmanes sense voluntat de negociar, la veritable voluntat de Convergència i Unió i del president Mas, la que veníem denunciant, s’ha fet realitat. El Parlament ha votat una proposta de pacte fiscal, en la línia del concert, que fa impossible la seva aprovació a Madrid.

Els i les socialistes volem un nou pacte fiscal, ho hem demostrat fins l’últim moment, però ningú ens pot demanar que abonem un xoc de trens que només busca rèdits electorals a costa del cansament de la gent. Hem aprovat el 85% de la resolució que proposava el Govern tot i no ser el nostre relat, però el Govern no ha volgut pactar un camí viable, un camí que doni resultats sinó que s’ha enrocat en una proposta inviable que no té futur.

En definitiva, el PSC  ha defensat una proposta basada en uns principis clars:

– Volem un sistema de finançament que ens aporti tots els ingressos que és just que tinguem i volem tenir plena capacitat de decisió sobre els impostos que paguem

– No volem un concert econòmic.

– No volem un model que ens porti al xoc de trens.

– Volem un model solidari, però també equitatiu.

– En definitiva, volem un sistema de finançament federal, com sempre hem defensat.

Mentre CiU ha liderat aquesta estratègia respecte del pacte fiscal, paral•lelament ha mantingut un pacte, molt menys publicitat, amb el PP, per desmantellar l’Estat del Benestar. El que ells anomenen ajustos, sacrificis, que es coneix com a retallades i que, com nosaltres creiem, no és més que l’aplicació del seu programa ideològic. Així, a Catalunya, el PP i CiU han acordat:

• El rebuig a la proposta de Llei de regulació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), impulsada pels socialistes catalans.

• El rebuig a la iniciativa de portar el Decret Llei sobre Educació, aprovat pel Govern del PP, al Tribunal Constitucional.

• El  rebuig a la iniciativa de portar el Decret Llei sobre Sanitat, aprovat pel Govern del PP, al Tribunal Constitucional.

•  El rebuig a la iniciativa de presentar un recurs d’inconstitucionalitat per la Llei d’Estabilitat Pressupostària.

I a Madrid, CiU s’ha abstingut en la votació del Reial Decret Llei que inclou la creació d’un fons de liquiditat pressupostari per a les Comunitats Autònomes.

Catalunya ha demanat al Govern d’Espanya ajuda financera, el que es coneix com a rescat. La situació és greu. Jo estic disposat a ajudar el Govern i al President, però necessitem que el President es vulgui deixar ajudar. Que escolti i que rectifiqui. Que no portin Catalunya al xoc de trens i la frustració per un mer càlcul electoral.

Encara som a temps de treballar plegats per un futur millor, per traçar les línies de la recuperació econòmica i el creixement. No amb més retallades sinó amb l’estímul i amb una fiscalitat justa i progressiva. Encara és possible, però el temps se’ns esgota ràpidament.

Com us deia a la darrera carta, és el moment de l’acció. Per tant si a pesar de la nostra insistència, els socialistes no som escoltats traçarem el nostre propi camí sense matisos. Un camí de sentit comú, de concertació, d’entesa i diàleg amb la societat civil i la resta de partits, encaminat a posar sobre la taula els problemes reals i actuals dels catalans i les catalanes. L’agenda política del PSC és i serà l’agenda social.

El PSC és el principal partit de l’oposició. Però, i sobretot, és un gran partit de govern. Un partit que ha donat a Catalunya un catàleg de projectes d’avenç i progrés. Un partit catalanista, defensor de la classe treballadora. La veu dels que no tenen veu. Un partit amb una història i amb un futur.

És aquest el partit  que posarem a treballar, més dur que mai.

Compto amb tu.

Pere Navarro i Morera

Primer Secretari del PSC


Treballem pel Masnou: Butlletí del PSC juliol 2012 #ElMasnou #Masnou #socialistes_cat

23/julio/2012

Portada butlletí PSC del Masnou – juliol 2012

A partir d’avui començareu a  rebre a les vostres cases el butlletí informatiu de l’agrupació del Masnou del Partit dels Socialistes de Catalunya del mes de juliol amb els següents temes:

  1. Un futur incert per a les escoles bressol i l’escola de música municipals
  2. Prou sorolls: pantalles acústiques, ja!!!!
  3. Més impostos i més despesa
  4. Regidor socialista denunciat per l’alcalde del Masnou

Si no voleu esperar a rebre’l o, simplement no l’heu rebut, us el podeu descarregar en format PDF ací.

Feu difusió, envieu-lo als vostres familiars, amics i coneguts… Convertim-lo en un viral!!!!


Les raons de Judith Rolán #Masnou #ElMasnou #Maresme #Infolocal @RolanRomero @CiU @esquerra_erc

22/julio/2012

Intentaré ser el més asèptic possible en les meves opinions per evitar caure en el judici de valor fàcil, la presumpció interessada i el comentari esbiaixat.

El plenari municipal del Masnou de data 19 de juliol de 2012 va ser intens, carregat d’emotivitat i simptomàtic d’allò que està passant entre la societat i els polítics. Uns polítics allunyats de la gent, sotmesos a estructures de treball provinents del segle passat i amb formes allunyades del que la gent -els nostres electors no ho oblidem- ens reclama dia rere dia.

Ja vaig destacar el que per mi va ser els dos temes estrella que no son altres que la mala praxi del govern que ha suposat la desfeta de l’equip pedagògic de l’escola bressol Sol Solet i la presentació per part de l’oposició d’una moció per forçar el govern a modificar el reglament orgànic municipal i intentar solucionar una part de les demandes que m’he referit anteriorment.

Però hi va haver un altre d’important, punyent i excepcional: la intervenció per primera vegada al plenari de la regidora no adscrita Judit Rolán Romero.

Era una intervenció esperada, primer per copsar el seu estat d’ànims, predisposició i capacitat d’acció i en segon lloc pel contingut del que voldria denunciar i les persones a que assenyalaria i les provables repliques del govern.

Ja us avanço que la fermesa, solemnitat, claredat i oportunitat que van acompanyar-la esvaeixen qualsevol dubte que jo pogués tenir respecte si es mantindria com a regidora no adscrita la resta del mandat. Puc afirmar amb rotunditat que així serà.

També puc dir-vos que ha construït un discurs eficaç, robust, argumentat i, fins i tot, creïble sobre les causes i persones que han estat decisòries per trencar amb el seu equip i convertir-se en trànsfuga.

No podem oblidar que la Judith anava de número 2 a la llista de CiU, avalada pel propi Pere Pares i que havia estat encarregada de les més altes responsabilitats del govern com a 3a Tinenta d’Alcalde i Regidora Delegada d’Infància, Joventut, Ensenyament, Igualtat i Drets civils del nostre municipi.

Crec que paga la pena que repassem alguns dels dards mes punyents que va llençar en públic:

El que us vull explicar en primera persona ho considero com un fracàs més de la pràctica política del partit que representava.

Un fracàs més. No és una decisió precipitada ni poc meditada. La Judith ens diu que aquesta s’ha anat covant arrel del sumatori de fracassos i decepcions del seu partit, de CDC del Masnou.

Però, quins fracassos? Quines decepcions? Ho diu amb claredat meridiana…

Em considero una persona disciplinada i respectuosa amb les decisions preses col·legialment per l’equip de govern i pel partit, encara que jo no hagués participat en les mateixes. Això m’ha obligat a defensar, davant de diversos col·lectius del poble, algunes decisions amb les que jo no hi estava d’acord i que considerava contràries al nostre programa i al bé del poble. En la majoria dels casos, després d’un acord en l’equip de govern, després d’haver assumit el meu deure de comunicar-ho als afectats i aplicar les directrius necessàries per portar a la pràctica aquests acords, m’he trobat, que davant la reacció dels afectats, l’alcalde em deixava sola, em desautoritzava i sense cap explicació, algú, prenia una altra decisió diferent a la acordada i l’alcalde callava.

Ha hagut de defensar decisions contràries al be del poble preses pel govern de CiU i ERC al complert i que, davant la reacció adversa de les persones afectades l’Alcalde reculava i la deixava sola i algú –en clara referència a Oliveras- en prenia una decisió diferent. I l’Alcalde callava.

És confirma, doncs, el clar vassallatge de la majoria de CiU a la minoria d’ERC. Es confirma el pitjor dels escenaris: Hi ha una regència política de facto que assenyala a Jaume Oliveras i Maristany, cap de llista d’ERC com alcalde a l’ombra i autèntic titellaire del govern dels millors (com deu ser la resta!!!).

I ho remata…

Aquesta manca de criteri polític i de sensibilitat social, les contínues interferències en les meves responsabilitats delegades, des de el començament de la legislatura, les diverses desautoritzacions i menyspreus que he patit i la incapacitat, la manca de voluntat d’adreçar el rumb i la manca de lideratge de convergència, han estat els motius que m’han fet prendre aquesta decisió.

Manca de criteri polític, sensibilitat social, ingerències, desautoritzacions, menyspreus, incapacitat, manca de lideratge…. Ha esgotat els qualificatius? Creieu que ho ha dit tot?… No, no, encara hi ha mes.

Me’n vaig perquè hem perdut el rumb, perquè ens manca un líder que amb coratge afronti els reptes als que dia a dia hem de fer front, me’n vaig perquè ja no crec en l’equip, me’n vaig perquè hem falten moltes respostes a preguntes amagades o desviades, me’n vaig perquè ja no hem trobo a gust.

S’ha perdut el rumb, manca de lideratge, manca de coratge, s’amaguen respostes…. Però això que és? Quin tipus de govern tenim al Masnou? Com és possible aquesta situació?

Es per tot això que, diu, ha estat forçada a donar aquest pas.

Si vull mantenir la coherència amb les meves idees i principis i si vull mantenir-me fidel al programa de govern que us varem presentar, no he trobat cap altra opció, que deixar l’equip de govern i donar-me de baixa de militant de CDC.

CDC no està seguint el guió amb que es va presentar a la ciutadania del Masnou, no esta seguint el programa. Ha mentit la gent del Masnou. Per això va abandonar la militància… Per cert, encara podeu gaudir de la seva foto a la web de CiU; sembla ser que els serveis informàtics tampoc funcionen, igual que la resta de la federació…

La seva intervenció va ser seguida amb molt d’interès pel públic assistent, amb l’atenció dels grups de l’oposició i amb la incomoditat evident dels partits del govern que, val a dir, fugien de mirar-la quan, amb altivesa la Judith els hi dedicava mirades punyents…

En acabar el seu discurs, el planari va quedar mut. Ningú no va dir res. Cap aplaudiment, cap reprovació dels assistents.

I això és el més sorprenent. Ningú del govern va replicar la seva duríssima intervenció. Ningú no va desmentir cap de les gravíssimes acusacions, ningú no va defensar-se, ningú del govern no va fer res.

Be, això no es del tot cert…

El silenci més colpidor, les mirades furtives i un posat de derrota es va instal·lar en cadascun dels components del govern acompanyats per les ja habituals ganyotes i gestos incontrolats del Conde Duque al seu tron de presidència… de nou, un mutis que és un crit.

Tot plegat molt decebedor. Un dia trist pel Masnou.

Nota a banda 1: Jo us he mostrat uns pocs fragments de la intervenció de la regidora no adscrita Judith Rolán, però podeu llegir-la integrament ací.

Nota a banda 2: Em comfirmen que a l’assemblea del 25 rodaran caps. Es preveu més d’un canvi a l’estructura interna per incapacitat manifesta (literal)…. L’antiga guàrdia que va avalar la llista està que trina…

Nota a banda 3: Com disfruto ara llegint el que deia des de CiU el Grup d’Opinió El Campanar on signava un tal Marià Aran… Podeu llegir el del El Campanar 1 – 14/04/2009 i el de El Campanar 2 – 8/06/2009. Els vincles anteriors són directes a la font, però per si deixessin de funcionar, ací en teniu uns que no fallaran mai: El Campanar 1 – 14/04/2009 i El Campanar 2 – 18/06/2009.


El Ple del 19 de juliol de 2012 – el veritable dilema: Costa Concòrdia o Titànic… #Masnou #ElMasnou #Maresme #SolSoletDigne #Infolocal

21/julio/2012

La política és l’art de cercar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

Grouxo Marx

La frase de l’encapçalament podria ser, perfectament, l’epitafi d’aquest govern amb una salvetat: no nomes els cerquen… en creen de nous.

Si estimades i estimats lectors. Darrerament, les notícies sobre el govern del Masnou no son dolentes… son pèssimes o pitjor, hauríem de crear una nova accepció pel desastre continu que representen. I és que l’han tornat a espifiar (Neira dixit).

El Plenari va ser, com sempre, un cúmul de despropòsits en el que, lamentablement, tots els grups en som còmplices mentre no hi donem solucions.

La sessió va iniciar-se a les 20:00 hores i la gent del poble, la ciutadania a la qual devem de retre comptes, no va poder començar a parlar fins a ben passades les 12 del vespre… insòlit i, per què no dir-ho, poc democràtic.

La Moció presentada per l’oposició per canviar el Reglament Orgànic Municipal i aprovada per unanimitat –quin remei li tocava al govern- ha de servir per revertir aquesta manca de respecte per la participació de la gent del poble amb propostes com:

  1. Establiment, a les 20 hores, al inici de cada sessió plenària, d’una hora (màxim) d’interpel·lacions del públic als electes del consistori. Per evitar abusos caldrà regular cada intervenció amb un màxim de temps. Les preguntes es podrien respondre a la mateixa sessió plenària o, com a molt tard, a la següent. En cas d’incompliment comportaria una sanció econòmica pel regidor interpel·lat.
  2. Establiment, des de la fi de les preguntes de la ciutadania, el torn de respostes dels electes. Es regularà la possibilitat de demanda d’aclariments per les persones que han fet la qüestió.
  3. En acabar els torns de preguntes, respostes i rèpliques de la ciutadania, s’iniciaria el torn de les preguntes i respostes entre oposició i govern.
  4. Mocions
  5. Els temes ordinaris a aprovar pel plenari.

Si es vol es pot….

Tot això lliga amb el suplici que van haver de passar mares, pares i mestres per poder mostrar el seu enuig sobre la desfeta de l’equip pedagògic de l’escola bressol Sol Solet per la mala praxi del govern.

I això que dic no és gratuït. Sé que hi ha qui s’encarrega d’estendre el rumor que l’oposició fem demagògia i avalant l’acció del govern amb la peregrina excusa “que havia estat un concurs públic, obert i  transparent regit per la Llei de Contractes de la Generalitat de Catalunya”… No és això, no!!!! Ningú no posa en dubte el procediment, ni l’anàlisi dels tècnics ni el resultat… No han entès res…

Com a mostra, un botó. Ja no entraré a debatre el fet que tenir una ISO suposava un punt més per que tot i que la cooperativa Peix Peixet, al no tenir-ne, sortia amb un punt menys respecte altres grans empreses, el total de punts a repartir era de 70, 36 sobre criteris objectius i 34 sobre criteris subjectius. La veritable mala praxi del govern es denota, per exemple, a la pàgina 8 dels plecs del concurs on es demana la solvència tècnica, és a dir, es descriu el perfil de les empreses que poden presentar-se i on literalment diu:

Una relació dels principals serveis o treballs de característiques similars a l’objecte del contracte realitzats durant els últims 3 anys. Caldrà que, entre els serveis que s’acreditin, constin la prestació de serveis similars, en característiques i durada, als continguts en aquest plec que hagin estat prestats en llars d’infants públiques o privades, i haver obtingut una valoració positiva del mateix.

Acta de l’aprovació

Fixeu-vos. Característiques similars durant els últims 3 anys; i per que no 7 anys que és el temps que les nostres mestres porten fent aquesta tasca… Serveis prestats en llars d’infants privades!!!! Perquè? perquè no valorar nomes serveis prestat en escoles bressol públiques… Molt simple, aquestes mesures devaluen els mèrits de les nostres pedagogues i en canvi sobrevaloren els de les altres empreses, normalment grans empreses de serveis que, com molt be sabem, tindran bona cura dels seus clients… I hi ha més exemples. Aquests petits detalls son els que defineixen el concurs i condicionen el resultat. Ací està la ma del govern (CiU i ERC) que és qui va aprovar en Junta de Govern els plecs. I ja sabem on ens han portat…

Aquesta extrem es reforça en un dels informes tècnics (Sobre C) on la tècnica, valorant l’oferta presentada per la cooperativa Peix Peixet, diu “El projecte presentat per Peix Peixet també és, en global, un bon projecte, obté una nota excel·lent en apartats dels quals se’n deriva coneixement de l’entorn, però obté una valoració més modesta en apartats fora de l’àmbit estrictament pedagògic….”. Fixeu-vos: bon projecte, excel·lent en el coneixement de l’entorn… però valoració modesta en apartats fora de l’àmbit estrictament pedagògic… Però que creuen que volem pels nostres fills i filles? Jo no vull bons gestors jo vull bons mestres… Quin despropòsit!!!!

Doncs be, com comentava, les intervencions en aquest tema tant dels polítics de l’oposició com del públic assistent van ser molt contundents i emotives. Destacar la intervenció de la Marta Neira que va arrencar els aplaudiments espontanis i sincers de les mares i pares presents.

No se si és el govern Costa Concòrdia que ha tombat i no navega però no s’ensorrarà i no morirà ningú (més) o és el govern Titànic i els seus membres són una mala còpia de l’orquestra que va tocar fins que va enfonsar-se, amb la diferència que aquells ho feien per morir amb dignitat i aquests grinyolen, xerriquen i carrisquegen la simfonia del desastre…

I avanço ja dos temes que faran d’aquest mes d’agost, segurament, el més calent dels darrers vint anys de política municipal.

El primer, l’assemblea de CDC que tindrà lloc el proper 25 de juliol si el meu informador no m’enganya, i on més d’un haurà de retre comptes pel desastre de gestió del primer any de govern, la manca de personalitat davant la resta de socis i la flagrant i ignominiosa pèrdua de la majoria per la marxa de la número 2 d’aquest formació (no ho oblidem) i la cessió de la regidoria de Joventut a ERC tal i com havia avançat jo (abans de que ho sabes la pròpia CDC)… – Ara és hora, segadors. Ara és hora d’estar alerta. Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines

El segon, i més greu si cap, la manipulació informativa de la revista municipal que, amb el vistiplau de l’Alcalde i suport de la resta del govern (CiU i ERC), menteix sobre una sentència judicial, enganya la ciutadania i fa un ús irregular de l’aval del consistori que ni ha estat preguntat ni pot donar suport a un extreballador que ha estat condemnat per la seva omisió dels deures de control i supervisió fet que va influir en el furt de gairebé 400.000€ de les arques municipals i haver estat declarat a responsable subsidiari en la quantitat de 63.064,30 Euros.

Calen dimissions, ja!!!!

Nota a peu de pàgina

Aquesta vegada, l’InfoMasnou s’ha avançat i ha penjat la seva notícia abans que la meva. Felicitats!!!!. Us recomano la lectura del “a contra Ple de Juliol” com a contrapunt a la meva visió, segurament parcial.


S’han carregat l’equip educatiu del Sol Solet!!!!!!! #Masnou #ElMasnou #PleMasnou

18/julio/2012

Aquesta tarda he tingut coneixement d’una noticia que m’ha deixat esglaiat… L’equip de pedagogues que amb tant encert i convicció han tingut cura dels nostres infants a l’escola bressol municipal “Sol Solet” no tindrà cura d’aquesta responsabilitat a partir del curs vinent.

Aquesta és una noticia molt dolenta pel Masnou. I parlo amb coneixement de causa.

Inauguració de l’escola Bressol Sol Solet

L’any 2003, amb l’Eduard Gisbert al capdavant, els partits polítics de progrés del Masnou (PSC, ERC i ICV-EUiA) vam establir les prioritats i disposar d’escoles bressol era una d’elles. Era una reclamació social, una autèntica necessitat.

La elaboració dels plecs va ser molt laboriosa i cal dir que la llavors regidora d’Educació, Carme Giol (ERC), va fer una bona feina tant en els criteris per la selecció de l’equip de pedagogs com el de menjador.  Quantes hores de debat i esmenes presentades i quanta il·lusió per aquest projecte, aquest gran projecte…. No se que en pensarà ara…

Els criteris de selecció eren clars, cooperativa laboral -res de grans empreses-, gent jove i amb il·lusió però amb bona formació i un projecte educatiu català i masnoví…

Recordo quina il·lusió vam tenir tots els regidors en conèixer l’empresa seleccionada, la seva joventut, ànsia per donar, voluntat… tantes virtuts.

I puc parlar com a pare. La meva Lara que ara te vuit anys va tenir la sort de gaudir de l’escola bressol i aprendre amb aquestes mestres.

Alguns diran que l’administració és freda i que els concursos són això, concursos; pots guanyar-los o perdre’ls… Que cal deixar pas a altres i que, com altres coses a la vida, hi ha un punt que s’acaba…

Quin error. Quin poc sentit comú….

Els concursos tenen unes bases, uns criteris, que els elaboren els polítics i tècnics i són els que defineixen el tipus de resultat que vols obtenir… No vull dir que s’adrecin a una persona o empresa, no és això, sinó que estableixen quins son els perfils de persones o empreses poden aconseguir accedir o obtenir major puntuació…

El resultat d’aquest concurs és la voluntat del govern de CiU i ERC de disposar d’una gran empresa –per això valoraven tenir una ISO- i en canvi no van valorar que el tipus d’empresa fos una cooperativa com la que fins la data ha gestionat el Sol Solet amb satisfacció, formada per cinc persones d’ací, properes, amb estima del Masnou i de la seva professió.

L’empresa que sembla ser ha guanyat és CLECE, empresa del grup ACS (la del Florentino Pérez del Reial Madrid), que a la seva pàgina web ho diu ben clarNuestros más de 45.000 empleados son nuestro principal activo, como también lo son nuestros clientes, siempre con identidad y perfil definidos”.

Passem de 5 a 45.000 i de ser alumnes a ser “clientes“… Ja s’ha acabat la relació fraternal, ara els nostres fills i les nostres filles seran clients. Bravo pel govern del Masnou!!!!

Per cert. No m’extranyaria que aviat el Conde Duque vingués amb la solució als pares i mares: “He parlat amb CLECE i contractaran al mateix equip de pedagogues”… i tot seguirà igual. Mentida!!!!

CLECE porta el seu propi guió i programa de treball, porta el seu propi projecte educatiu, pel que elles passarien a ser unes treballadores més, llavors els hauran robat l’ànima… i els diners, per que CLECE, per que puguin ser contractades les imposarà les seves condicions laborals i econòmiques…

Al final, qui perden son els nostres fills i filles, el futur del Masnou… i no quedarem creuats de braços: demà al plenari exigirem una explicació… i les mares i pares volen fer una concentració front l’Ajuntament, a partir de les 17 segons diu el grup de feisbuc que han creat…

Ara ja ho sabeu. Hi ha moltes formes d’esborrar el record del treball que vam realitzar els darrers anys i aquesta n’és una altre mostra.


Masnou, para echarse unas risas

18/julio/2012

Así reza el artículo que publica hoy La Vanguardia sobre el inicio del Festival Ple de Riure. ¿Premonitorio? O simplemente testimonial….

La verdad es que últimamente los acontecimientos patafísicos empiezan a ser una constante y la situación es más propia de la parálisis de ideas que de un mal gobierno… que también.

Este jueves, en el pleno municipal, la emoción está servida…


A %d blogueros les gusta esto: