Llegit al Triangle: Objectiu: destruir el PSC per Jaume Reixach

Sense títol

Objectiu: destruir el PSC

Jaume Reixach

Hi ha un fil conductor que, des dels temps de José María Aznar i Jordi Pujol, uneix el PP i CiU: acabar amb el PSOE i, en especial, el PSC, bastió tradicional de l’esquerra peninsular. Aquest pròxim 25-N estan a punt d’aconseguir l’objectiu, si hem de fer cas de les enquestes que publiquen els mitjans de comunicació. Allò important ja no és si CiU treu o no la majoria absoluta. En el fons, és igual si ERC puja o el PP baixa. Allò substancial -i així s’encarreguen de subratllar-ho amb indissimulada alegria els “analistes de guàrdia” del “sometent mediàtic”- és l’enfonsament del PSC.

Per què aquest odi contra el PSC? Per què babegen de satisfacció els nacionalistes -ja siguin de CiU o ERC- davant l’anunciada ensulsiada dels socialistes el 25-N? Per què aquesta ràbia contra els “sociates”, els “progres” i els “sindicalistos”? És evident, i jo sóc el primer en criticar-ho, que el PSOE i el PSC han comès molts errors en la seva gestió de govern i han fet moltes promeses electorals que després no han complert. Però també PP i CiU han ensarronat reiteradament la ciutadania. És evident, i jo sóc el primer en denunciar-ho, que el PSOE i el PSC han caigut en la temptació de la corrupció, però és indubtable que, en aquest aspecte, el PP i CiU són els campions.

Rascant a fons, darrera l'”alegria” per l’enfonsament de les expectatives electorals del PSC hi ha un component fastigosament classista. La majoria de regidors, alcaldes, diputats i dirigents socialistes tenen un origen senzill. Gràcies a la seva dedicació a la política molts d’ells han pogut assolir un “status” social de classe mitjana -condició inherent als “catalans de pota negra”- i gràcies al suport que han rebut a les urnes han pogut exercir el poder democràtic i administrar els pressupostos públics. El paradigma que concentra aquesta “tírria classista” és José Montilla, el “xarnego” de Cornellà que, tot i parlar malament el català fabrià, va arribar a president de la Generalitat i que té una casa a Sant Just Desvern. Anatema!

Ja veurem com i on acaba el “viatge a Ítaca” del president Artur Mas, però m’ensumo -i no sóc l’únic- que el “coitus interruptus” serà dels que fan mal i que, tard o d’hora, PP i CiU es posaran d’acord en el “model fiscal”. Mentrestant, les retallades dels serveis públics i el desmantellament de l’Estat del Benestar (en això, PP i CiU també van plegats) estan provocant una situació d’emergència social sense precedents en la nostra memòria col·lectiva. I el 2013 serà molt pitjor. En aquest context, i com passa a tots els països de la Unió Europea, l’alternativa és una esquerra forta i estructurada, com la que representa a Catalunya el PSC. Per això, l’objectiu prioritari de la dreta (ja sigui a través de “La Vanguardia” o l'”ABC”) és matxacar i matxacar els socialistes, “menjar-los la moral”, presentar-los com a perdedors “avant la lettre” i marejar-los amb confusos debats identitaris cercant la seva divisió i dispersió.

Les coses són molt clares. Dret a decidir? Sí, sempre i en tot moment, sobre tot allò que tingui transcendència pública, a la suïssa. Referèndum sobre la independència? Oi tant! Amb les idees i les posicions ben definides, sense subterfugis ni sobreentesos. Però jo també demano un referèndum, com proposen els sindicats, sobre les retallades; o sobre el conreu de transgènics, com demanen els ecologistes; o sobre la marina de luxe del Port Vell, com demanen els veïns de la Barceloneta; o sobre la MAT, com reclamen les comarques gironines.

M’entristeix que molts independentistes -de manera conscient o inconscient- siguin tan babaus que facin el joc a la dreta en la seva “croada” contra els “dimonis” socialistes. De debò creuen que a la pròxima legislatura hi haurà un govern de coalició CiU-ERC-ICV que posarà la directa cap a la independència? Quina alternativa al PP hi ha al País Valencià que no passi per un pacte PSPV-Compromís-EUPV? Quina alternativa al PP hi ha a les Illes Balears que no passi per un pacte PSIB-PSM-EU? ERC no va “tocar poder” fins que els “xarnegos” del PSC van fer el Tripartit… i bé que se’n van aprofitar per enfortir les seves estructures. En canvi, CiU, a més de destruir el PSC, té com a segon objectiu “fagocitar” ERC (com demostren els casos de Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero…).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: