Reporte anual WordPress 2012

31/diciembre/2012

Como el año pasado, Wordpres realiza un informe anual de cada blog que, pese a que es privado, es posible compartir con el resto de personas.

Por eso, para desearos un 2013 mejor que este puñetero año que hoy abandonaremos, os dejo con lo que dió de sí:  Annual Report.


Donde las dan, las toman o historia de una pequeña venganza…

25/diciembre/2012

Ayer, el Caga Tió en casa de mi cuñado, me dejó

Girona: Caganer inde

pero hoy, Papa Noël en mi casa a sus hijas le han dejado

ConocerEspaña

Que día de Navidad en familia más bonito….


La Voz… laboral…

24/diciembre/2012


El Apocalipsis según Paco Rabal y Luis Ciges

22/diciembre/2012


El nou tripartit, la llum del PSC i la Nova Esquerda Catalana

19/diciembre/2012

Un nou tripartit governarà Catalunya els propers dos anys. Aquest, a diferència de l’anterior, no està unit per l’ideàri econòmic sinó pel sobiranista. O això ens fan creure en el seu acord pel referendum.

No acabo d’entendre com un partit d’esquerres apuntala la política econòmica d’un partit de dretes que, per més inri, manté els acords de governabilitat amb el PP entre altres, a la Diputació de Barcelona, on CiU ha fet al PP el màxim responsable de la cultura….

La cara del Duran és un poema. Crec que donarà molt joc.

Per contra, a can PSC, la direcció nacional va haver de fer un tomb a la seva proposta inicial. Efectivament, al final, tot i no fer un congres extraordinari van decidir realitzar un Consell Nacional extraordinari, que és una molt bona notícia.

Val a dir que al PSC, el debat intern s’està reproduint a tots els nivells de forma que hi ha veus crítiques que demanen canvis i no nomes estètics, tot i que també n’hi ha d’immobilistes… En tot cas, aquests debats han de servir per veure la llum…

Igual que la llum que va veure dissabte passat Nova Esquerda Catalana, la formació que vol canviar la forma de fer política des de la renovació i per això va escollir Ernest Maragall com a President, nou valor en alça, a l’acte de Sitges a l’espai “El Retiro”… Tot un símptoma.

Per cert, felicitats al geògraf que va parlar a l’assemblea constituent i aprofito per dir-li que si necessiten un gerent per l’invent, jo se on poden trobar un.

Aquest experiment nomes beneficia la dreta ja que afebleix els veritables projectes d’esquerres, però cal acceptar-ho amb deportivitat…

Deien que l’anterior legislatura va ser curta… ja veuràs aquesta.


Extracte de la Declaració Política feta pública pel Partit dels Socialistes de Catalunya, el dilluns 10 de desembre de 2012

11/diciembre/2012

Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 25 de novembre han propiciat un escenari polític a Catalunya molt més complex per a la governabilitat que el que existia abans d’avançar els comicis.

La majoria excepcional que demanava el President Mas, raó per la qual va decidir avançar les eleccions, no només no s’ha produït, sinó que ha propiciat un canvi substancial de les condicions per governar Catalunya.

En canvi, les dificultats econòmiques i les dramàtiques conseqüències socials que se’n deriven no han variat ni un mil·límetre en aquests últims mesos de campanya i precampanya electoral, en tot cas han empitjorat.

Davant aquesta  situació extrema en termes institucionals, polítics, econòmics i socials, el Partit dels Socialistes de Catalunya constata:

  1. La incapacitat del partit majoritari, Convergència i Unió, per formar un Govern que doti d’estabilitat i eficàcia l’acció del govern.
  2. La pèrdua de credibilitat i d’autoritat del President Mas davant del Govern espanyol i davant de les institucions europees.
  3. La impossibilitat de governar aquest país des de l’exclusió de totes aquelles forces no independentistes representades en el Parlament de Catalunya.

Per aquest motiu el Partit dels Socialistes de Catalunya proposa a totes les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, articular la concertació d’un programa de govern que garanteixi, com a mínim, les següents condicions:

  1. L’equitat.  Generar el major consens social possible per crear un nou equilibri entre els  acords d’estabilitat financera i la cohesió social imprescindible, la qual cosa suposa establir:
    • Donar màxima prioritat a les negociacions amb el Govern espanyol i amb les institucions europees per acordar uns objectius de dèficit per a Catalunya proporcionals amb el seu nivell de despesa i un calendari més flexible i realista de consecució d’aquests objectius.
    • La implementació d’un programa clar i concret de reforma fiscal per fer-la més equitativa i justa, apostant clarament per la restitució o augment de les figures fiscals per les quals tributen les rendes i patrimonis més alts i per reduir la pressió fiscal, sobre les rendes dels treballadors i les classes mitjanes, així com per la lluita contra el frau fiscal.
    • L’aprovació d’una Llei de sostenibilitat social que fixi els mínims de la despesa educativa, sanitària i social. Que contempli la defensa de les prioritats socials per mantenir una justa redistribució de la riquesa per tal d’evitar el deteriorament social, i que promogui noves polítiques actives d’ocupació i creixement de l’activitat econòmica.
  2. Reforma del marc institucional. Prioritzar la negociació del nou pacte fiscal per a Catalunya i obrir de forma immediata un procés per a la realització d’una proposta, amb suport ampli i majoritari a Catalunya, d’una nova relació amb Espanya de caràcter federal.
  3. La qualitat democràtica. Procedir a la restitució immediata de la pluralitat i neutralitat dels mitjans públics de comunicació a Catalunya. I acordar amb sentit institucional i de país, sense més dilacions, la Llei electoral catalana de la qual mai s’ha dotat Catalunya malgrat del seu autogovern.

Concertar, en aquest moment, vol dir emprendre un procés profund, radical i seriós de renovació política.

Per traslladar aquest camí del concert programàtic, cal aparcar moltes de les nostres diferències, legítimes en qualsevol cas. Però els interessos del país estan, en aquests moments, per sobre de qualsevol altre.

Per aquests motius, plantegem la formació d’un Govern d’unitat nacional amb participació de personalitats del màxim prestigi i consens possible, amb tots els seus membres consensuats i sense repartiment de conselleries entre partits polítics.

Aquest Govern estaria presidit per un diputat o una diputada de la força política amb més vots, el qual hauria d’obtenir el màxim suport per part del Parlament de Catalunya.

Catalunya necessita, des del nostre punt de vista, acords excepcionals. Una proposta de renovació que implicarà una reforma total del procés de presa de decisions, per guanyar la confiança de la societat i fer front a l’actual situació de crisi i les seves conseqüències socials, i que pot contemplar no tan sols l’evidència de comptar amb el suport majoritari dels votants, sinó aplegar millor i de forma contundent un compromís per sortir de la crisi que eviti el descarrilament social de molts dels nostres conciutadans.


Congreso extraordinario @pere_navarro @aliciarll #Masnou #ElMasnou #Infolocal #Maresme

04/diciembre/2012

Han pasado ya unos días desde las autonómicas y hay visiones suficientes como para tener una idea clara de lo que ha pasado y del impacto que ha tenido en los diferentes partidos. O en casi todos.

El fracaso de Mas ha supuesto un alivio nada disimulado en la dirección del PSC. Si además sumamos que las encuestas vaticinaban una caída mayor, en la calle Nicaragua había incluso caras de alegría…

Craso error. El partido que ha salido derrotado clara y contundentemente ha sido el PSC de mis amores. Y decir otra cosa es no querer ver la realidad y, por tanto, seguir por la senda del fracaso que conllevará, más temprano que tarde, a la desaparición.

Pere Navarro ha salvado los muebles, sin duda, pero queda muy debilitado por el resultado. Su decencia política, de sobras conocida, debiera plantear soluciones quirúrgicas a un enfermo que se resiste a morir pero que a la vez se resiste a ser tratado.

Pere Navarro debe coger el toro por los cuernos y convocar un Congreso Extraordinario para redefinir el PSC y adaptarlo a los nuevos tiempos, con un mensaje claro que posicione al partido ideológicamente tanto en el debate territorial y, sobre todo en el debate social, de forma creíble ante la sociedad y con una renovación de las personas que actualmente ocupan los puestos de dirección.

Pere Navarro debe cumplir la promesa de celebrar primarias para elegir la persona que representara a los socialistas como candidata a las próximas elecciones autonómicas -que serán pronto, muy pronto- en la que puedan participar todos los ciudadanos a modo de Francia. Y creo que puede y debe presentarse como candidato.

Ayer recibí la triste noticia que un militante histórico del Masnou se daba de baja. La persona que, entre otras, avaló mi entrada en el partido y que, desde su paso por juventudes en los ochenta y desde el PSC, no ha dejado de trabajar para la sociedad en general y nuestro pueblo en particular. Muchas campañas electorales junto a él. Muchas municipales. Muchas veces discrepamos y discutimos por nuestros diferentes puntos de vista pero jamás imaginé que la deriva del partido le hiciese lanzar la toalla.

Hoy, en el Consell de Federació de Canet de Mar hará efectiva esa baja, de forma pública, lo que le honra.

Es una señal, una más. Tampoco la pérdida paulatina de votos desde las autonómicas del 99 no puede ser tomado como un hecho circunstancial. Los análisis deben interpretar también las tendencias de la ciudadanía y queda claro que la tendencia es una sangría constante de votos o lo que es lo mismo, de apoyo a las políticas del PSC.

Hemos perdido la batalla de las ideas. Hemos perdido la batalla de la gestión. Hemos perdido la batalla de la centralidad.

El PSC está herido de muerte pero aún puede recuperarse. El primer paso consiste en ser conscientes de la enfermedad y su gravedad para poder aplicar medidas paliativas primero y quirúrgicas después.


A %d blogueros les gusta esto: