Demà, nou ple extraordinari al #Masnou #ElMasnou #Infolocal #Maresme

30/enero/2013

No entraré a analitzar ni els motius ni l’oportunitat d’aquest Ple Extraordinari ni tant sols em referiré al rècord de plens extraordinaris que, sens dubte, ha batut el govern del Masnou. Parlarem del contingut que és el que importa.

Efectivament, demà dijous, en un nou ple extraordinari, el govern presentaran dos propostes que, sens dubte, marcaran el que resta de mandat: els pressupostos per a 2013 i un nou concurs de neteja.

OrdreDiaPle

El govern del Masnou format per CiU i ERC presenta uns pressupostos de 21.917.352€; quantitat superior a la de l’any passat en més de 400.000€ tot i la rebaixa d’ingressos arrel de l’aprovació de la rebaixa de l’IBI a proposta del PSC i de la que tota la ciutadania es deu estar donant conta ara en rebre el rebut…

El més interessant és la proposta del PSC d’incorporar una partida de 100.000€ per poder atendre les emergències socials i per donar cobertura econòmica als projectes que proposi el  Consell  municipal de Benestar Social, per tal d’ajudar amb eficàcia a aquelles persones de la nostra comunitat que més ho necessiten. La Marta Neira en parla aquest mes al Masnou Viu així que us recomano que llegiu el seu article.

Tot i així hi ha d’altres. El grup municipal del PSC hem fet esmenes per valor de 432.000€, destinades principalment i tal i com queda palès al paràgraf anterior a donar suport als més febles, incloent-hi associacions.

També, i pensant en el personal de la casa que tant perjudicats han estat per les retallades dels diversos governs incloent-hi el de Zapatero –en som conscients- proposem una modificació a les bases d’execució, a la número 27, que afecta als dies de lliure disposició de tots els treballadors municipals per poder cobrar-los en cas de no ser gaudits, tal i com ha avalat les darreres sentències. D’aquesta forma establim una fórmula basada en calcular els preu dels dies en base al salari brut i els dies laborables de l’any d’aplicació.

Ací podreu trobar les esmenes presentades pel PSC als pressupostos, esmenes que defensarà Artur Gual.

També tractarem sobre la neteja del municipi per la proposta del nou plec de neteja i recollida d’escombraries que tot i ser un plec transitori en espera de desenvolupar el definitiu durant aquest any, comença a assentar les bases del que s’espera de les empreses que hi participin.

Ens veiem demà al vespre…

Per cert, ací us deixo la convocatòria del ple.


Fractura

25/enero/2013

Siempre se ha dicho que el PSC era el partido que mejor plasmaba la diversidad y los intereses de los catalanes.

Las diferentes sensibilidades de la compleja sociedad Catalana quedaban casi reflejadas en su heterogéneo y ecléctico grupo.

La apuesta de los partidos políticos soberanistas por conducir a Catalunya a una ruta explicita hacia la secesión está haciendo añicos la cohesión del PSC.

Lamentablemente, ni la abstención ni la indefinición como estrategia han servido sino para constatar que en el panorama político actual la ciudadanía requiere concreción. Y es en la concreción en el momento en que se parte el frágil consenso.

La declaración soberanista aprobada en el Parlament no contó con el apoyo del PSC pese a que cinco parlamentarios rompiendo la disciplina de voto manteniendo una actitud apática.

PSC trencatEl error del grupo parlamentario de no permitir la libertad de voto y la tozudez de esos parlamentarios ha abierto una puerta hacia la ruptura del partido. El manifiesto de algunos socialistas que ayer salió a la luz en la que señalan que “quedar al margen de la centralidad del País, al lado del PP y C’s no es lo que se espera de un partido con voluntad mayoritaria y de gobierno en Catalunya” es una prueba más de la voluntad rupturista que no acepta, en ningún caso, ni los postulados democráticos aprobados en los Congresos ni la voluntad de la mayoría.

¿De verdad creen que dar apoyo a la Resolución mantenía al PSC en la centralidad del País?

¿Acaso posicionarse al lado de CiU, ERC, ICV y las CUP podría entonces considerarse menos extremista?

El PSC, tal y como se estructura, nunca podrá apoyar algo que vaya en contra de la legalidad vigente y si esa legalidad no gusta, como he comentado en otras ocasiones, se cambia.

Las reglas del juego democrático exigen de mayorías y consenso para avanzar. Una parte de los políticos de Catalunya se han propuesto avanzar sin consenso y sin mayorías. Y el PSC no estará entre ellos, para bien o para mal.

¿Y los díscolos?

Bueno, entiendo que las personas más sensibles en el plano nacionalista puedan estar disconformes con una decisión legítima diferente a la que ellos hubiesen tomado. Tienen dos opciones, aceptar democráticamente el resultado o desvincularse del partido.


Intervenció Primer Secretari del PSC al ple del Parlament sobre la Proposta de Resolució d’aprovació de la declaració de sobirania

24/enero/2013

Presidenta del Parlament, President Mas, senyores i senyors diputats, des del 19 de desembre de l’any passat, el dia abans del debat d’investidura del president Mas, sabíem el que ens portaria el primer ple de la legislatura. Senyor president, els ciutadans de Catalunya ho estan passant malament, i no esperaven que el primer debat de la investidura fos aquest.

Jo comprenc que vostè l’ha de fer, és la condició que li va posar ERC per investir-lo president, però que sigui el seu interès no vol dir que aquest interès coincideixi amb el dels milers de ciutadans que no arriben a final de mes. Senyor president, vostè parla molt de sobirania col·lectiva, però les polítiques que estan aplicant s’estan carregant una sobirania que és prèvia, la individual.

Les persones han de poder emancipar-se individualment per poder decidir col·lectivament, perquè no poden decidir en llibertat i en igualtat de condicions. Vivim un context d’aguda crisi econòmica, de creixement de l’atur, de les desigualtats i de la pobresa, de retallades que recauen especialment en els sectors més febles de la societat i afebleixen els serveis públics que ens atenen a tots. La gravetat de la situació exigeix posar en primer terme la lluita contra la crisi, l’impuls al creixement econòmic i la creació d’ocupació, l’atenció als sectors més colpits per la crisi i la defensa de la qualitat dels serveis públics.

Això és el que hauríem d’abordar en el primer Ple del Parlament i començar a abordar com farem la Cimera contra la crisi de la que, per cert, no l’he sentit parlar públicament des del dia que el van fer president. Curiós… Senyor president, ha agafat vostè el costum de parlar molt dels temes nacionals, pensant que potser així el problemes socials desapareixeran. Li reconec una cosa, mediàticament el tema li funciona, ara no s’equivoqui, socialment el problema continua existint, i molta gent continua patint encara que vostè miri cap a una altre lloc.

Crec sincerament que l’atenció a les prioritats que ho són del conjunt de la societat haguessin aconsellat potser un altre ritme. La prudència també aconsellava un altre ritme. La pròpia negociació sobre aquesta resolució aconsellava un altre ritme com encertadament recomanava el Sr. Duran i Lleida, i el més elemental sentit comú, afegeix-ho jo.

“Començar de zero” va ser l’expressió utilitzada pel líder d’Unió Democràtica de Catalunya, si no recordo malament. Però la seva prioritat, la raó de ser del seu govern estava clara en el seu acord de govern, perdó, en el seu “Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya”.

Com li he dit abans, CiU i ERC s’havien compromès a “formular una ‘Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya” en el primer Ple ordinari de la desena legislatura. Sap que aquesta declaració de Sobirania no forma part del Programa electoral del PSC i que l’acord s’havia de fonamentar en el dret a decidir.

Sense anar més lluny, l’altra dia el Sr. Junqueras va dir que els seus electors tenien dret a que ell defensés el que havia proposat durant les eleccions. Doncs bé, Sr. Junqueras, i em dirigeixo a vostè, els electors socialistes també tenen dret a que jo defensi el que va proposar el PSC. Per cert un programa, el del PSC, que va ser votat per més catalans i catalanes que el seu, tot i que això, no estigui reflectit en el nombre de diputats, però aquest és un altre debat.

I, en coherència amb aquest acord, vostès porten a la Cambra aquesta ‘Declaració de Sobirania’. Vostès ja sabien que nosaltres no compartíem aquest objectiu; ja vàrem votar en contra del seu programa, sr. Junqueras, i de la seva investidura, Sr. President. Cosa diferent seria si vostès haguessin portat aquí una declaració sobre el dret a decidir, amb el compromís d’impulsar les negociacions, els acords i les reformes legals que permetessin als catalans i les catalanes l’exercici del dret a decidir. Aquí ens haguéssim trobat de seguida. Però no. Vostès opten per declarar la sobirania primer i per preguntar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya després.

Vostès estan condicionant des del primer moment el desenllaç d’un procediment democràtic, desvirtuant-lo i, al mateix temps, fent-lo impossible. Amb aquesta decisió, amb aquesta Declaració vostès es carreguen directament la possibilitat que els catalans puguin exercir legalment el seu dret a decidir.

El seu programa és molt explícit al respecte: vostès volen impulsar un procés de transició nacional l’objectiu del qual és fer de Catalunya un nou Estat de la Unió Europea. No dic que aquest no sigui un objectiu polític legítim. El que dic és que desvirtua una consulta perquè en prefigura el resultat.

Vostès parlen de Consell Nacional de Transició, de creació d’estructures d’Estat -deixant de banda la privatització d’Aigües Ter-Llobregat o el desmantellament del SOC, que van clarament en un sentit contrari-, Vostès parlen d’èxit de la consulta -sembla que no només cal que se celebri, sinó assegurar que condueix al resultat ja predeterminat. I fins i tot parlen de “redissenyar l’Acord Nacional de Cultura perquè esdevingui el full de ruta, des d’un punt de vista cultural, del futur Estat”.

Que el Parlament de Catalunya declari de forma unilateral la sobirania del poble de Catalunya és apostar per la independència, fent sobrera qualsevol consulta posterior al respecte. En el marc de la Unió Europea és impensable el reconeixement de la secessió del territori d’un Estat membre, és impossible qualsevol camí que desconegui la legalitat i no incorpori un acord entre la part i el tot.

No cal anar gaire lluny per trobar un obstacle jurídic a la pretensió de declarar unilateralment la sobirania de Catalunya. El trobem a l’article 1 de l’Estatut d’Autonomia, votat pels catalans i les catalanes el 18 de juny del 2006. Els hi recordo: article primer: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma, d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”

La Constitució, votada pels catalans, que en aquest sentit, és també molt clara. També en el seu article primer, concretament en l’article 1 punt 2: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”. També el poder de la Generalitat.

Si volem canviar això, hem de canviar l’Estatut i la Constitució. I si volem impulsar aquests canvis a través de l’exercici del dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, cal fer-ho a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat. No hi ha dreceres. Mai m’hagués imaginat que algú amb dos dits de front volgués desconèixer el principi de legalitat.

No es pot apel·lar al principi democràtic desconeixent la legalitat. La democràcia no és només respecte a la majoria, és també respecte a les institucions i a les lleis de les que ens hem dotat. La proposta que vostès ens fan, la Declaració unilateral de sobirania, senzillament, es carrega qualsevol possibilitat real d’exercir el nostre dret a decidir.

Vostès estan a punt de cometre un error fatal. Per això nosaltres plantegem en el punt 2 de la nostra proposta de resolució que el Parlament es comprometi a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, instem al Govern de la Generalitat a negociar i acordar les reformes legals necessàries per fer-ho possible, donant compte al Parlament de l’evolució del procés negociador.

Certament en la nostra proposta de resolució no ens limitem a això. Podríem renunciar a explicitar el nostre projecte i centrar-nos en el dret a decidir, però a la vista que vostès no renunciaven a l’objectiu explícit de la Declaració de la independència, nosaltres vàrem explicitar el nostre objectiu. Perquè compartim part del diagnòstic sobre el deteriorament de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Nosaltres també creiem que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, va alterar el pacte entre les institucions catalanes i espanyoles que havia estat referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I que cal esmenar aquest greu error.

Nosaltres també creiem que cal revisar el model de finançament perquè no ha aconseguit garantir l’ordinalitat i perquè s’han acumulat incompliments per part dels successius governs d’Espanya sense que la Generalitat es pugui rescabalar dels perjudicis que se’n deriven.
Nosaltres també creiem que encara no es produeix l’adequat respecte al caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya. I que cal tallar d’arrel els intents de qüestionar el model lingüístic de l’escola catalana. Per tot això volem recuperar el que la Sentència ens va fer perdre, volem assolir un pacte fiscal de tipus federal precisament en aquest any 2013 que és quan toca revisar el model vigent. Ni el Govern de Catalunya ni el Govern d’Espanya no es poden desentendre de les seves obligacions.

Però, sobretot, nosaltres volem que Espanya esdevingui un Estat federal a través d’un reforma federal de la Constitució espanyola. Una reforma que ha d’anar més enllà del model territorial. Sí, fa més de 30 anys vàrem decidir construir una nova democràcia i un nou Estat descentralitzat, i ara ens cal continuar avançant, millorant aquells acords, enfortint la nostra democràcia i amb un Estat Federal. Una cosa i l’altre. Unió en la llibertat de les nacions i territoris, però alhora, reforma profunda de les nostres institucions, transparència, radicalitat democràtica i garantia dels serveis públics d’educació, sanitat i seguretat social.

En l’exposició de motius de la nostra proposta de resolució detallem els objectius que per a nosaltres hauria de complir la reforma constitucional, i proposem estudiar-los entre tots abans de formular una proposta concreta. Nosaltres no volem trencar, no volem marxar, nosaltres volem pactar, volem seguir units, però no així, no sense resoldre els problemes de fons que he esmentat. El nostre projecte és el federalisme, el no a la independència. Ni per covardia, ni per resignació, ni encara menys per imposició.

Per tant el nostre no és ni serà mai, el projecte immobilista del Partit Popular. Sra. Sánchez-Camacho, aprofito per dir-li que el PSC no accepta la seva esmena, i per demanar-li que des del respecte a les seves posicions, el govern espanyol respecti també totes i cadascuna de les opinions que s’expressin democràticament en aquest Parlament. La solució no passa, per tant, ni pel xoc de trens, ni per l’enfrontament. Nosaltres pensem que el federalisme és el que més convé a Catalunya.

De la mateixa manera que creiem que el dret a decidir només podrà ser exercit a través de la legalitat i de l’acord. No volem una consulta sense valor jurídic. Els catalans i les catalanes ni volen ni es mereixen això.

Crec que a Catalunya hi ha la percepció creixent que el camí que vostès assenyalen és un carreró sense sortida, que divideix la societat, la polaritza, i que trenca vincles i interessos que compartim amb la resta de pobles d’Espanya, que ens perjudica econòmicament, que posa en risc el nostre ancoratge europeu.

Els demano que reflexionin. Si volen, podríem retirar les propostes de resolució presentades i donar-nos més temps per madurar-les. Perquè aquest no serà un error fàcilment esmenable, ni sortirà de franc als catalans, ni tan sols serà un petit ridícul, i això la ciutadania no ens ho perdonaria, amb tota la raó del món.

Senyor President, li vaig dir al juliol passat que la seva posició extrema impediria que Catalunya tingués un nou finançament, i li dic avui que la seva adhesió a les posicions d’ERC impedirà que Catalunya exerceixi el dret a decidir.

Tornem a la casella de sortida, tornem al conflicte, tornem al xoc de trens i tornem a estar allà on vostè potser està còmode però on Catalunya sempre perd, en el conflicte permanent. Moltes gràcies, presidenta, senyores i senyors diputats.


Govern de CiU i ERC al #Masnou: Apropiar-se èxits i compartir fracassos #ElMasnou #Infolocal #Maresme

20/enero/2013

El govern del Masnou format per CiU i ERC ja fa temps que s’ha convertit en el seu pitjor enemic.

Ara fa uns dies, la pàgina web publicava de forma ostentosa el canvi de traçat de la carretera nacional 2, fet que aprofitava el regidor de torn, en aquest cas l’amic Quim Fàbregas (ERC), per posar-se medalles.

Però com  a casa del pobre la felicitat dura poc i aquest govern –pobrets- no encerten ni per casualitat, ha resultat que aquesta proposta no nomes no ha obtingut el resultat esperat si no que sembla ser que està aixecant una onada de protestes sorprenent…

Ràpidament el govern ha reaccionat i… ha canviat la notícia. No surt el regidor Fàbregas i assenyalen que ho va planificar l’anterior govern… com sempre, la culpa és dels altres… I ERC ha treta corre cuita un butlletí…. Fet que ha quedat evidenciat a La Xarxa.

Doncs bé. Parlem clar: efectivament, aquesta demanda va sortir del govern anterior. Punt i final. Ells, però, ho han analitzar amb carreteres, ho han supervisat, ho han avalat i fins i tot ho han celebrat. Però si ha de servir per que quedin tranquils, confirmo que vam ser nosaltres qui vam iniciar la demanda.

Per saber que han fet, la Junta de Govern local del Masnou del 13 de gener, no deixa lloc a  dubtes: Aquests canvis són fruit d’una proposta que el consistori va fer arribar a la Generalitat, a instàncies de la Policia Local del Masnou, i de les reunions que s’han mantingut amb els responsables de la Direcció General de Carreteres per valorar diverses propostes de millora de l’N-II a l’altura del Masnou. Reunions, propostes… sense paraules… Podeu llegir ací l’acta de la junta

És curiós, però, aquesta capacitat del govern del Masnou per compartir els fracassos amb els anteriors governs. Si alguna cosa surt malament, la culpa es nostra…

Però, i si surt be?

Ja us ho podeu imaginar…

Que lliuren la bandera blava a la platja de Masnou per primera vegada a la història… medalles al govern de CiU i ERC… No importa que les inversions, tramitacions i sol·licituds necessàries haguessin estat fetes per l’anterior govern, no. Medalla per a ells.

Que es desallotgen les cases ocupades de l’antic Càmping Hispano o de Can Kalaya (Ca n’Humet)… tot i que es trobessin la feina feta d’anys… Medalla per a ells.

Que s’inaugura la nova plaça de Països Catalans, acabada poc abans de les eleccions… cap problema… Medalla per a ells.

Be, en aquesta darrera hi ha una excepció… i és que quan en el plenari la gent es queixa del manteniment de la mateixa llavors si que recorden que la vam fer nosaltres….

Efectivament, s’han especialitzat en apropiar-se dels èxits aliens i en repartir o, simplement, assenyalar els anteriors governs de progrés com a culpables…

Amb el cas de la nacional els hem vist el llautó… pobrets.

Hi ha, però un altre cas.

Un cas, que, a més de ser paradigmàtic del que us estic explicant, ens costarà a tots els masnovins i masnovines milers i milers d’euros….

Efectivament, estic parlant del cas Kangeisò, on la mala praxi del govern l’any 2002, quan governava CiU amb el PP va aprovar un planejament urbanístic imfumable que ha fet que ara per ara, tinguem que pagar 1.500.000 euros de la nostra butxaca. Per interès diuen que va iniciar-se… l’any 1997, quan governava CiU amb el PSC…. amagant el cap sota l’ala i oblidant que aquesta canvis van fer-se quan governanven ells, i que va ser aprovat l’any 2002 exclusivament amb els vots del govern.. el PSC hi vam votar en contra

Curiosament, el 2003, a urbanisme manava el regidor Llorenç Birba, que ara mana a Hisenda…

Deu ser el pitjor exemple de l’aplicació del refrany: “Qui la fa, la paga


FLORENCE-SHANGHAI PRIZE

13/enero/2013

Como muchos sabéis, últimamente he potenciado mi faceta artística, en la que básicamente he potenciado el retrato.

El pasado mes de noviembre decidí presentarme al FLORENCE-SHANGHAI PRIZE, concurso pensado para ofrecer a los artistas ocasiones prácticas para promover y valorizar el arte contemporáneo en China y e Italia.

Hoy he recibido los resultados. Mis obras han quedado posicionadas entre las sesenta obras finalistas escogidas en el muy digno 20 lugar, lo que permitirá la publicación de una obra escogida por el tribunal en el catálogo del Present Art Festival de Shanghai.

Estoy muy contento. Ha sido un muy buen regalo de cumpleaños…

Por cierto, os dejo las obras que envié…

Les mans de l'avi 33 x 45 óleo sobre tela

Les mans de l’avi
33 x 45
óleo sobre tela

16 Toneladas 116 x 81 óleo sobre tela

16 Toneladas
116 x 81
óleo sobre tela

La mueca de Lara 89 x 116 óleo sobre tela

La mueca de Lara
89 x 116
óleo sobre tela


Canvis a les guinguetes de la platja #Masnou #ElMasnou #Infolocal #Maresme

11/enero/2013

Ahir hi va haver ple extraordinari. Un plenari amb un únic punt a l’ordre del dia, el concurs per a les concessions de les guinguetes de la platja, o com es diu tècnicament: “Aprovació de l’expedient de contractació de l’explotació, mitjançant concessió, dels serveis de temporada de la platja del terme municipal del Masnou, per al període 2013-2017, i convocatòria de la licitació, mitjançant procediment obert, amb diversos criteris de valoració.

Arriba tard en el temps, forçant la màquina i estripant-ho tot…

El grup municipal del PSC hi vam votar en contra. El model que ahir va ser aprovat no és el nostre model i no és el model que volem pel Masnou. Per aquest motiu vam votat que no.

Un govern de dretes (ERC ha perdut la E d’esquerra definitivament) amb els suport del PP i del GIM van aprovar el nou model que ens allunya del que fins ara hi havia i que suposarà major conflictivitat amb menor prestació de servei.

Aquest sistema força a canviar els models de guingueta per una de nova que obligarà els nous concessionaris a inversions de més de 60.000€ per aquests conceptes, al marge dels cànons municipal i de Costes i les despeses de muntatge i connexió ocultes que poden suposar un mínim de 35.000€ anuals…. diners als que caldrà sumar les despeses ordinàries de funcionament, que desconec però que si tenim present que per cinc mesos calen un mínim de sis persones poden suposar una mitjana de 5.000€ de cost empresa per persona el que faran un total aproximat de 30.000€ per temporada en personal…

Un nou concessionari haurà de repercutir la inversió en els cinc anys de la concessió, que tot i que aquesta és prorrogable per tres anys més, l’ampliació no és obligada sinó potestativa, el que suposarà amortitzar 12.000€ al que es sumaran les despeses de muntatge i connexió de 35.000€ i els 30.000€ aproximats de personal, el que suposen una despesa mínima per temporada de 72.000€… crec que són molts diners, més ara en temps de crisi…

Podem afirmar sense dubte que la proposta aprovada és una proposta de dretes: restrictiva, sancionadora i selectiva que finiquita les guinguetes com les coneixem, que limita les seves activitats i que dificulta la seva continuïtat.

La platja és un element integrador del nostre poble, un element diferencial, i com a tal hauria de ser tractat.

Val a dir que des del primer esborrany presentat pel govern fins a la proposta que ahir va ser aprovada hi ha una gran distància i que les moltes esmenes presentades pel grup municipal del PSC, van en la línia de millorar la prestació del servei.

D’aquesta forma, i gràcies a les nostres esmenes, les guinguetes podran servir dinars, les d’Ocata podran fer activitats, podran mantenir l’ambientació visual nocturna i, en definitiva, mantindran una bona part de l’esperit que les ha fet conegudes arreu del territori.

Però també hi ha coses que no hem aconseguit

No hem aconseguit que es valori contractar persones amb discapacitat, les activitats finalitzaran una hora abans del tancament de la guingueta, la guingueta del Bell Resguard desapareix i aquesta part del poble no tindrà el servei a prop, es sancionarà més i molt més car, i a més s’exigeix un canvi total de les guinguetes…

Qui creieu que gestionarà ara les nostres guinguetes? Esteu segurs que aquesta és la forma de promocionar els empresaris locals i la feina pels nostres joves?…

No amigues i amics, no. Els costos d’inversió son molt elevats en un model de guinguetes que no ha estat consensuat si no que ha estat imposat .

Aquesta proposta, en definitiva,  deshumanitza les guinguetes i ens aboca a l’arribada de gestors gens ni mica vinculats al municipi i suposarà un canvi qualitatiu del servei que es presta a les nostres platges amb els possibles perjudicis envers els nostres joves que, recordem-ho, son els principals usuaris. Efectivament, amb aquesta proposta sectària i restrictiva es perjudica a un important sector de la nostra població.

No hi van haver nous arguments per rebutjar les nostres esmenes i la veritat és que la defensa d’aquest nou model va ser molt fluixa per part del govern, de fet podríem considerar-la com poc preparada, sense els mínims avals tècnics i gens encoratjadora: Un paper molt fluix del ponent.

De fet, voldria destacar que entre altres arguments peregrins i insensats, van afirmar que no podien permetre que convisquessin els dos models –antic i nou- per que “combinar ambdós trencaria l’estètica de la platja…” Segurament el govern no s’ha fixat en la nostra platja, amb elements com el Club Nàutic, del Port o de la Nècora, gens diferents de, per exemple, els mòduls de l’OcataVent i dels contenidors d’escombraries… Aquests si que suposen un impacte visual, aquest si que trenquen l’estètica de les nostres platges

Alea jacta est

Ara a esperar. El temps juga en contra dels interessos dels masnovins, als que desitjo de tot cor, estar equivocat en les meves apreciacions.

Documents d’interès:


Avuí és l’unic dia…

09/enero/2013

 

 

 

 

 

avuieseldia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gràcies!!!!


A %d blogueros les gusta esto: