Intervenció Primer Secretari del PSC al ple del Parlament sobre la Proposta de Resolució d’aprovació de la declaració de sobirania

Presidenta del Parlament, President Mas, senyores i senyors diputats, des del 19 de desembre de l’any passat, el dia abans del debat d’investidura del president Mas, sabíem el que ens portaria el primer ple de la legislatura. Senyor president, els ciutadans de Catalunya ho estan passant malament, i no esperaven que el primer debat de la investidura fos aquest.

Jo comprenc que vostè l’ha de fer, és la condició que li va posar ERC per investir-lo president, però que sigui el seu interès no vol dir que aquest interès coincideixi amb el dels milers de ciutadans que no arriben a final de mes. Senyor president, vostè parla molt de sobirania col·lectiva, però les polítiques que estan aplicant s’estan carregant una sobirania que és prèvia, la individual.

Les persones han de poder emancipar-se individualment per poder decidir col·lectivament, perquè no poden decidir en llibertat i en igualtat de condicions. Vivim un context d’aguda crisi econòmica, de creixement de l’atur, de les desigualtats i de la pobresa, de retallades que recauen especialment en els sectors més febles de la societat i afebleixen els serveis públics que ens atenen a tots. La gravetat de la situació exigeix posar en primer terme la lluita contra la crisi, l’impuls al creixement econòmic i la creació d’ocupació, l’atenció als sectors més colpits per la crisi i la defensa de la qualitat dels serveis públics.

Això és el que hauríem d’abordar en el primer Ple del Parlament i començar a abordar com farem la Cimera contra la crisi de la que, per cert, no l’he sentit parlar públicament des del dia que el van fer president. Curiós… Senyor president, ha agafat vostè el costum de parlar molt dels temes nacionals, pensant que potser així el problemes socials desapareixeran. Li reconec una cosa, mediàticament el tema li funciona, ara no s’equivoqui, socialment el problema continua existint, i molta gent continua patint encara que vostè miri cap a una altre lloc.

Crec sincerament que l’atenció a les prioritats que ho són del conjunt de la societat haguessin aconsellat potser un altre ritme. La prudència també aconsellava un altre ritme. La pròpia negociació sobre aquesta resolució aconsellava un altre ritme com encertadament recomanava el Sr. Duran i Lleida, i el més elemental sentit comú, afegeix-ho jo.

“Començar de zero” va ser l’expressió utilitzada pel líder d’Unió Democràtica de Catalunya, si no recordo malament. Però la seva prioritat, la raó de ser del seu govern estava clara en el seu acord de govern, perdó, en el seu “Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya”.

Com li he dit abans, CiU i ERC s’havien compromès a “formular una ‘Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya” en el primer Ple ordinari de la desena legislatura. Sap que aquesta declaració de Sobirania no forma part del Programa electoral del PSC i que l’acord s’havia de fonamentar en el dret a decidir.

Sense anar més lluny, l’altra dia el Sr. Junqueras va dir que els seus electors tenien dret a que ell defensés el que havia proposat durant les eleccions. Doncs bé, Sr. Junqueras, i em dirigeixo a vostè, els electors socialistes també tenen dret a que jo defensi el que va proposar el PSC. Per cert un programa, el del PSC, que va ser votat per més catalans i catalanes que el seu, tot i que això, no estigui reflectit en el nombre de diputats, però aquest és un altre debat.

I, en coherència amb aquest acord, vostès porten a la Cambra aquesta ‘Declaració de Sobirania’. Vostès ja sabien que nosaltres no compartíem aquest objectiu; ja vàrem votar en contra del seu programa, sr. Junqueras, i de la seva investidura, Sr. President. Cosa diferent seria si vostès haguessin portat aquí una declaració sobre el dret a decidir, amb el compromís d’impulsar les negociacions, els acords i les reformes legals que permetessin als catalans i les catalanes l’exercici del dret a decidir. Aquí ens haguéssim trobat de seguida. Però no. Vostès opten per declarar la sobirania primer i per preguntar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya després.

Vostès estan condicionant des del primer moment el desenllaç d’un procediment democràtic, desvirtuant-lo i, al mateix temps, fent-lo impossible. Amb aquesta decisió, amb aquesta Declaració vostès es carreguen directament la possibilitat que els catalans puguin exercir legalment el seu dret a decidir.

El seu programa és molt explícit al respecte: vostès volen impulsar un procés de transició nacional l’objectiu del qual és fer de Catalunya un nou Estat de la Unió Europea. No dic que aquest no sigui un objectiu polític legítim. El que dic és que desvirtua una consulta perquè en prefigura el resultat.

Vostès parlen de Consell Nacional de Transició, de creació d’estructures d’Estat -deixant de banda la privatització d’Aigües Ter-Llobregat o el desmantellament del SOC, que van clarament en un sentit contrari-, Vostès parlen d’èxit de la consulta -sembla que no només cal que se celebri, sinó assegurar que condueix al resultat ja predeterminat. I fins i tot parlen de “redissenyar l’Acord Nacional de Cultura perquè esdevingui el full de ruta, des d’un punt de vista cultural, del futur Estat”.

Que el Parlament de Catalunya declari de forma unilateral la sobirania del poble de Catalunya és apostar per la independència, fent sobrera qualsevol consulta posterior al respecte. En el marc de la Unió Europea és impensable el reconeixement de la secessió del territori d’un Estat membre, és impossible qualsevol camí que desconegui la legalitat i no incorpori un acord entre la part i el tot.

No cal anar gaire lluny per trobar un obstacle jurídic a la pretensió de declarar unilateralment la sobirania de Catalunya. El trobem a l’article 1 de l’Estatut d’Autonomia, votat pels catalans i les catalanes el 18 de juny del 2006. Els hi recordo: article primer: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma, d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”

La Constitució, votada pels catalans, que en aquest sentit, és també molt clara. També en el seu article primer, concretament en l’article 1 punt 2: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”. També el poder de la Generalitat.

Si volem canviar això, hem de canviar l’Estatut i la Constitució. I si volem impulsar aquests canvis a través de l’exercici del dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, cal fer-ho a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat. No hi ha dreceres. Mai m’hagués imaginat que algú amb dos dits de front volgués desconèixer el principi de legalitat.

No es pot apel·lar al principi democràtic desconeixent la legalitat. La democràcia no és només respecte a la majoria, és també respecte a les institucions i a les lleis de les que ens hem dotat. La proposta que vostès ens fan, la Declaració unilateral de sobirania, senzillament, es carrega qualsevol possibilitat real d’exercir el nostre dret a decidir.

Vostès estan a punt de cometre un error fatal. Per això nosaltres plantegem en el punt 2 de la nostra proposta de resolució que el Parlament es comprometi a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, instem al Govern de la Generalitat a negociar i acordar les reformes legals necessàries per fer-ho possible, donant compte al Parlament de l’evolució del procés negociador.

Certament en la nostra proposta de resolució no ens limitem a això. Podríem renunciar a explicitar el nostre projecte i centrar-nos en el dret a decidir, però a la vista que vostès no renunciaven a l’objectiu explícit de la Declaració de la independència, nosaltres vàrem explicitar el nostre objectiu. Perquè compartim part del diagnòstic sobre el deteriorament de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Nosaltres també creiem que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, va alterar el pacte entre les institucions catalanes i espanyoles que havia estat referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I que cal esmenar aquest greu error.

Nosaltres també creiem que cal revisar el model de finançament perquè no ha aconseguit garantir l’ordinalitat i perquè s’han acumulat incompliments per part dels successius governs d’Espanya sense que la Generalitat es pugui rescabalar dels perjudicis que se’n deriven.
Nosaltres també creiem que encara no es produeix l’adequat respecte al caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya. I que cal tallar d’arrel els intents de qüestionar el model lingüístic de l’escola catalana. Per tot això volem recuperar el que la Sentència ens va fer perdre, volem assolir un pacte fiscal de tipus federal precisament en aquest any 2013 que és quan toca revisar el model vigent. Ni el Govern de Catalunya ni el Govern d’Espanya no es poden desentendre de les seves obligacions.

Però, sobretot, nosaltres volem que Espanya esdevingui un Estat federal a través d’un reforma federal de la Constitució espanyola. Una reforma que ha d’anar més enllà del model territorial. Sí, fa més de 30 anys vàrem decidir construir una nova democràcia i un nou Estat descentralitzat, i ara ens cal continuar avançant, millorant aquells acords, enfortint la nostra democràcia i amb un Estat Federal. Una cosa i l’altre. Unió en la llibertat de les nacions i territoris, però alhora, reforma profunda de les nostres institucions, transparència, radicalitat democràtica i garantia dels serveis públics d’educació, sanitat i seguretat social.

En l’exposició de motius de la nostra proposta de resolució detallem els objectius que per a nosaltres hauria de complir la reforma constitucional, i proposem estudiar-los entre tots abans de formular una proposta concreta. Nosaltres no volem trencar, no volem marxar, nosaltres volem pactar, volem seguir units, però no així, no sense resoldre els problemes de fons que he esmentat. El nostre projecte és el federalisme, el no a la independència. Ni per covardia, ni per resignació, ni encara menys per imposició.

Per tant el nostre no és ni serà mai, el projecte immobilista del Partit Popular. Sra. Sánchez-Camacho, aprofito per dir-li que el PSC no accepta la seva esmena, i per demanar-li que des del respecte a les seves posicions, el govern espanyol respecti també totes i cadascuna de les opinions que s’expressin democràticament en aquest Parlament. La solució no passa, per tant, ni pel xoc de trens, ni per l’enfrontament. Nosaltres pensem que el federalisme és el que més convé a Catalunya.

De la mateixa manera que creiem que el dret a decidir només podrà ser exercit a través de la legalitat i de l’acord. No volem una consulta sense valor jurídic. Els catalans i les catalanes ni volen ni es mereixen això.

Crec que a Catalunya hi ha la percepció creixent que el camí que vostès assenyalen és un carreró sense sortida, que divideix la societat, la polaritza, i que trenca vincles i interessos que compartim amb la resta de pobles d’Espanya, que ens perjudica econòmicament, que posa en risc el nostre ancoratge europeu.

Els demano que reflexionin. Si volen, podríem retirar les propostes de resolució presentades i donar-nos més temps per madurar-les. Perquè aquest no serà un error fàcilment esmenable, ni sortirà de franc als catalans, ni tan sols serà un petit ridícul, i això la ciutadania no ens ho perdonaria, amb tota la raó del món.

Senyor President, li vaig dir al juliol passat que la seva posició extrema impediria que Catalunya tingués un nou finançament, i li dic avui que la seva adhesió a les posicions d’ERC impedirà que Catalunya exerceixi el dret a decidir.

Tornem a la casella de sortida, tornem al conflicte, tornem al xoc de trens i tornem a estar allà on vostè potser està còmode però on Catalunya sempre perd, en el conflicte permanent. Moltes gràcies, presidenta, senyores i senyors diputats.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: