Entrevista integra a Ernest Suñé per Valle Angeles Pagès #PSC #ElMasnou #Masnou #Maresme @socialistes_cat #MUNICIPALS2015 #ElCanviPositiu

El passat 3 d’octubre us explicava que pel proper butlletí havíem preparat una entrevista personal que durant més de dues hores va fer-me una jove periodista del Masnou, Valle Angeles Pagès, i on vaig comprometre’m a publicar integrament la mateixa tal i com em fos lliurada.

10733670_10154768996665274_90103308_n (1)

Valle Angeles pagès

Abans però vull agrair sincerament a Valle la seva desinteressada col·laboració. Ella és de Masnou, tot i que nascuda a Santo Domingo el 1994, cinc anys més tard va creuar l’Atlàntic per venir a la nostra estimada vila. En l’actualitat, és estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i redactora de la revista digital lacolumna.cat.

Doncs be, tal i com us vaig dir i sense més preàmbuls, voilà:

Entrevista a Ernest Suñe, candidat a l’alcaldia del Masnou pel PSC

Des de ben petit vas tenir una forta relació amb El Masnou, fins que anys més tard vas començar a viure-hi. Imaginaves mai que arribaries a ser candidat per l’alcaldia?

No. Sincerament, la meva visió de que podia estar candidat és de fa molt poc temps. Perquè al partit hi ha gent més preparada que jo i en cap cas he estat una persona ambiciosa en aquest sentit. Degut a una sèrie de circumstàncies, ells no s’hi han pogut presentar i finalment he estat escollit. Ara, que m’agrada, sí.

Què et va fer interessar-te per la política? Has tingut sempre clar que el teu partit era el socialista?

A casa els meus tiets sempre s’havia parlat de política i la meva tieta era activista del partit socialista. El fet clau que em va decantar per implicar-me va ser el 23F, el intent de cop d’estat. En aquell moment tindria 17 anys i em va suposar una conscienciació de la democràcia. I la meva implicació com a militant de partit va venir a partir de l’any 1989.

Sempre he estat una persona que votava el partir socialista, tot i que la meva visió ha anat moderant-se. Jo era molt radical al principi i s’ha de dir que el Partit Socialista sempre ha tingut aquesta capacitat d’englobar gent de pensament radical amb gent de pensament molt més moderat, en tots els àmbits.

Fins l’any 2003, que vas sortir escollit per la candidatura socialista encapçalada per Eduard Gisbert, quina havia sigut la teva trajectòria política dins el PSC?

Vaig tenir un punt d’inflexió dins el PSC l’any 2002, quan surto escollit primer secretari, major responsabilitat del partit. La meva implicació ja era molt directa i al 2002 l’Eduard Gisbert em demana incorporar-me a la candidatura socialista i entrem al govern amb una coalició amb Esquerra i Iniciativa.

A partir d’aquell mateix any, i fins 2011, treballant colze a colze amb Eduard Gisbert, quins consideres que varen ser els èxits del govern socialista a El Masnou?

Crec que el que vam aconseguir les tres forces va ser sacsejar al Masnou. Tenia un dèficit molt gran en infraestructures, en prestació de determinats serveis. Amb la il·lusió que vam sumar les tres polítiques d’esquerres vam aconseguir que El Masnou fos un poble més modern del que era. Per exemple, hi havia un percentatge altíssim de carrers sense asfaltar o, en determinades zones del poble, hi havia unes mancances de serveis molt grans. Vam fer molta inversió, i això ens ho han criticat perquè va suposar molt endeutament, però aquest endeutament va permetre fer Vienessos, els jardins de Pau Casals, asfaltar els aparcaments de Vallromanes, asfaltar alguns carrers; millores de coses que quedaran per sempre i que són per llarga durada.

Van haver tasques, projectes o promeses que van quedar-se enrere, que mai varen ser assolits?

Es van quedar molts projectes sense fer. En la majoria de casos perquè la capacitat d’acció és limitada. No tan sols econòmicament, que també, sinó per la capacitat d’encetar projectes que té una persona. Tens tres, quatre o cinc projectes i fer alguns ralentitza d’altres. I has de prioritzar. El finançament també ha estat important, perquè hem hagut d’anar a buscar els diners que necessitàvem. Això ha fet que alguns projectes es quedessin enrere. Com l’aparcament del carrer Almeria, que ara amb el govern de CIU sí hem aconseguit. Era una zona que teníem projectada i pressupostada, i es va quedar sobre la taula. El govern actual no li va donar la prioritat que nosaltres li vam donar, però ara s’ha adonat que és realment important.

Una de les coses que em va sorprendre és que quan vam arribar al 2003 no hi havia projectes.  A vegades és important tenir propostes d’accions, un dibuix del que es vol fer , explicar els motius pels quals es vol fer i preveure un cost aproximat. Nosaltres vam deixar alguns com la Casa del Marquès, carrer Almeria… I ara l’han continuat en aquest govern i això ens satisfà molt, perquè en aquests moments el que s’ha de prevaler és el benefici de Masnou.

L’any 2011, amb la pèrdua dels regidors socialistes, veu passar a l’oposició. Entre d’altres coses, heu aconseguir la posada en marxa de la Casa del Marquès, la defensa del Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) o de l’escola de Música del Masnou i la rebaixa d’impostos. Imagino que no ha estat fàcil…

S’ha de diferenciar entre la Casa del Marquès i el CIRD o l’escola de Música. En el primer cas es tracta de continuar amb un projecte i en l’altre d’intentar desmuntar una cosa que ja estava funcionant per qüestions ideològiques. Nosaltres ho vam criticar molt i ens vam sumar a les queixes, en el cas de l’escola de Música, de pares, professors i alumnes.

Des de l’oposició, amb quins recursos, tant econòmics com materials, i quin suport compteu?

El PSC és un partit que està organitzat. Nosaltres tenim varies vies de finançament. La principal, les quotes que paguen els militants; les secundàries, les quotes que paguen els càrrecs orgànics. Després, com a grup municipal, l’Ajuntament del Masnou destina uns diners a la gestió de la política, que passen íntegrament al partit. Després el partit també ens dóna ajudes, sobretot quan arriba la campanya electoral. Ara mateix tenim aproximadament uns 10.000 euros estalviats per la campanya electoral, i esperem arribar-ne als 15.000. Una altra via són les derrames voluntàries de persones que volen fer donacions.

Essent dos partits amb ideologies totalment diferents, quines consideres que han sigut les principals errades que ha pogut cometre CIU durant la seva legislatura?

El que puc criticar és la manca d’acords i la poca comunicació. Per exemple, amb la neteja del municipi ha costat molt que el govern incorporés moltes de les aportacions que hem fet. O el tema de les guinguetes [els xiringuitos de la platja]: el govern tenia un model de gestió de guingueta que no va ser consensuat, al qual nosaltres ens vam oposar. Un model amb una restricció d’horaris dràstica, limitació d’ocupació, amb sancions molt fortes. Hem forçat al govern a canviar perquè el model fos menys lesiu que el que proposaven ells. Jo la crítica més gran que faig al govern de CIU és la manca de voluntat negociadora. Només s’han assegut a negociar quan no tenien més remei.

Creus que, si surts escollit en les eleccions municipals de maig de 2015, portaràs a terme modificacions per solucionar aquestes errades?

Jo no puc considerar l’opció d’un partit de fer una acció i no fer una altra. Hi ha elements que m’han servit per aprendre dels seus errors i també dels nostres. No vull caure en l’error d’assenyalar a ells com a culpables de tots els mals. Aquests errors ens van condemnar a la pèrdua de vots que vam tenir. Per exemple, la gestió del problema de la joventut: no vam ser capaços d’aconseguir un Ca n’Humet que funcionés. Aquest govern tampoc ho ha aconseguit.

En aquests moments tenim un centre cívic que hauria de ser un espai pels joves i no ho és. Tant es així que han hagut d’ocupar un espai buit del carrer per tenir un lloc on poder fer les seves coses. Això és un fracàs dels governs. Vam començar a no saber apropar-nos a les demandes del jovent respecte l’ús de Ca n’Humet. I seria una de les mesures que faria, intentar apropar-me a la voluntat del jovent, i consensuar els usos d’un espai pels joves i amb més transparència.

Per fer-ho, amb quin equip de govern hi comptaràs?

Tenim molt clar quins són els terminis que volem anar cobrint. En aquests moments estem en el termini de donar a conèixer a la ciutadania del Masnou la meva persona i el projecte que hem elaborat, que haurà de ser enriquit per ella. No tinc pressa per la candidatura, s’ha de fer amb calma, tranquil·litat i obrint-te a la societat. La gent que volem ha de ser d’esquerres, oberta i amb ganes de treballar. Normalment tractar amb el ciutadà no és fàcil, perquè sols ser receptor de les queixes, demandes i crítiques de la ciutadania. Volem gent amb capacitat d’escoltar, de respondre realitats i de donar la cara. Jo el que busco és gent que estigui disposada a treballar, gent jove, arrelada al poble, intel·ligent, valenta – que no li faci por trucar a la Generalitat a exigir-li a donar-li allò al que es va comprometre, disposada a sacrificar-se.

Al programa electoral, doneu molta importància a la transparència, on els “governants siguin exemples d’honradesa i honestedat”. Quines són les mesures anticorrupció o de regeneració democràtica que es tenen pensades?

D’entrada, la voluntat que tenim a Masnou és que tots els membres de la candidatura tinguin un compromís anticorrupció, d’actituds ètiques. És una forma de deixar clar amb quin tarannà volem governar i quin és l’objectiu. Després, la transparència informativa: s’haurà de fer una llista de guanys i els seus béns perquè es demostri que no s’han enriquit per la política.  I l’altra és la capacitat de comunicar a la gent les coses. Un dels retrets que tinc amb govern de CIU és que han fet ús de la pàgina web i del Masnou Viu com una eina d’informació política i no han estat transparents en moltes de les informacions. Per exemple, el portal de transparència de l’Ajuntament del Masnou se suposa que ha de ser transparent. Quan mires els pressupostos de 2014, te’ls explica però enlloc t’explica que s’han prorrogat. Això és el que jo no vull, aquesta ocultació de la informació.

Crec que s’ha de tenir una ràdio municipal, transmissora d’informació. Tenim una revista però surt cada dos mesos, això limita molt i fa que moltes informacions arribin tard. I unes rodes de premsa, que ara sembla que no existeixin. L’alcalde no ha sortit a donar una roda de premsa. Quan nosaltres governàvem, l’alcalde donava la cara, feia assemblees veïnals. I aquesta transparència és una cosa que vull incorporar. Nosaltres som treballadors del poble, per tant hem de retre comptes cada mes si és possible, no cada quatre anys, de forma directa o indirecta.

A més de la corrupció, el programa electoral dona rellevància també al tema de les drogues, de l’economia o de l’atur.

El consum de drogues al poble és un fet, tant entre joves com entre adults. Quina serà la manera de eradicar aquesta situació?

El primer que faria seria parlar amb gent experta amb el problema de les drogues perquè ens donessin un cop de mà. Segurament hi ha altres llocs de Catalunya i arreu que han aplicat solucions fàcils. El primer seria buscar un equip de persones que en un termini curt de temps proposessin unes solucions ràpides, perquè a vegades no posar més policies al carrer pot donar més solucions a aquests temes, ni fer campanyes pedagògiques…

Hem d’entendre que tenim un port esportiu on és molt fàcil que hi hagi un trànsit de drogues i ho hem d’assumir. No pot ser que visquem d’esquenes als problemes del poble. De la mateixa forma que el port és una eina de generació d’economia important, té problemes que també s’haurien d’afrontar. S’ha de fer una anàlisi del problema a Masnou, que és gravíssim, i donar una solució contundent. No pot ser només força: s’ha de fer pedagogia, s’han de fer campanyes a les escoles, buscar acció de persuasió amb els joves. No ens podem quedar de braços creuats ni conformar-nos en fer estudis. I anar a l’arrel del problema, que moltes vegades aquests consums estan ocultant una frustració. El que hem d’intentar és cercar quin és l’origen del problema i cercar una solució.

D’altra banda, al document base del programa electoral es mostra com a un dels principals objectius “el treball i les oportunitats per guanyar-nos la vida”. Com es pretenen crear llocs de treball suficients per reduir l’atur considerablement?

A Masnou tenim unes zones industrials a la part d’Ocata que s’han d’executar, tenim empreses internacionals… Hi ha temes que s’han d’explotar: arribar acords per que els joves que estudien a Masnou puguin fer les pràctiques en empreses del municipi; hi ha plans ocupacionals, que venen subvencionats en part per la diputació de Barcelona  i per l’Ajuntament,  per que joves o persones grans de determinats sectors crítics puguin trobar feina.

També s’ha de fer promoció per que s’implantin empreses. Som un municipi que està a tocar de Barcelona, tenim un potencial turístic, potser no propi, però sí de Barcelona. I no tenim hotels. Promocionar el turisme Gay Friendly, que té un poder adquisitiu molt gran. Tenim platges molt maques, tenim un poliesportiu. Hem de treure-li el suc, hem d’aplicar actuacions realitzables.

D’aquesta manera, l’economia del poble aconseguiria ressorgir d’alguna manera. Però, imagino que, alhora, hi hauran altres mètodes.

Hem d’entendre el tarannà del Masnou. Hi ha molta gent que treballa a Barcelona i ve aquí només a dormir; és difícil que facin la vida al Masnou. Hem d’entendre que potser és el cap de setmana quan més vendes es podrien fer, i molts negocis tanquen el cap de setmana. S’hauria d’intentar fer acords amb els comerciants per fer campanyes per dinamitzar l’economia amb qüestions originals.

La Casa del Marqués és un generador de treball d’un sector, el tecnològic, que no necessita d’un gran espai. Facilitar que la gent d’aquest sector de l’economia s’incorpori al Masnou. La principal forma d’enriquir és baixar el nombre d’aturats; aconseguir la implantació d’empreses a Masnou i que la gent vingui a treballar aquí.

El programa també respon a una clara voluntat de crear coneixement i activitat cultural i educativa. Crear espais per a la creació cultural, per les actuacions o per l’art són alguns dels objectius. Però amb quin finançament comptarien aquests propòsits?

En el programa electoral establim el condicionant del finançament. Tenim un equipament molt potent: el Casinet. Per posar-ho en ordre caldrien molts milions, i si no es tenen no es pot fer. Però que no es tinguin ara no vol dir que no es tingui un projecte i que no es vagi a buscar finançament, però sense endeutar Masnou per sobre de les seves possibilitats. L’Ajuntament amb els ingressos que té pot generar uns recursos suficients per fer molta activitat. Em sembla que el pressupost que té és de 32 milions d’euros: hi ha una part important de despesa que està servint per pagar les inversions però aquestes inversions acabaran de pagar-se. A uns 4-8 anys vista es podrien plantejar propostes d’uns 2 o 3 milions d’euros. La prioritat no és construir infraestructures ara mateix, és organitzar-nos i aprofitar els recursos que tenim.

No volem que la gent vagi a la cultura, sinó que la cultura vagi a la gent. Tenim les places, no cal un teatre cobert per fer una activitat. Tenim el parc del llac, perfecte per fer concerts de jazz i música clàssica, és un auditori excepcional. Hem d’anar a la via d’aprofitar els recursos. Ens podem permetre el luxe d’utilitzar el carrer per fer activitats. No calen grans infraestructures.

Parlant de centres cívics i culturals, fa aproximadament sis mesos un grup de joves va alliberar un local al qual mai s’havia fet cap activitat. Designat el nom d’Ateneu Popular l’Oreneta, les ocupants porten des de llavors realitzant tasques culturals i educatives, alhora que és un entorn de lleure pel jovent masnoví.

L’actuació policial que es va dur a terme durant la seva ocupació va ser força polèmica, per la presència d’amenaces constants i de cops de puny contra la porta de l’immoble. Al ser una ocupació pacífica d’un espai inutilitzat, creus que l’actuació policial va ser la correcta? Quina influència creus que podria haver tingut el govern socialista en un cas com aquest?

Crec que l’acció del col·lectiu l’Oreneta és la constatació del fracàs del govern actual i de l’anterior dels espais del jovent. Jo no comparteixo l’ocupació d’un espai privat encara que estigui tancat. Crec que la propietat privada és un dret que s’ha de defensar, i l’Administració, a través de la policia i de la llei, ha de vetllar perquè es compleixi.

Respecte l’actuació de la policia, normalment aquests casos generen conflicte perquè hi ha una entrada amb força a l’espai i l’actuació de la policia es fa sempre a requeriment del propietari. Criticar els fets per una actuació d’aquest tipus no és just. Que el protocol de la policia s’ha de revisar, no et diré pas que no. Encara que el col·lectiu ho faci sense violència, l’acte en sí té una connotació violenta en tant que ocupes un espai privat.

Crec que si es va fer alguna cosa per millorar, s’ha de fer. I s’ha de dotar d’un espai als joves per fer el que estan fent allà. Ca n’Humet hauria de reunir els requisits, però si no ho fa perquè no està insonoritzat i es queixen els veïns, s’ha de buscar un altre espai. L’ajuntament té recursos per buscar espais per que els joves puguin fer les seves coses.

En la mateixa línia, les ocupants es queixaven de la manca d’espais autogestionats pel jovent al poble. Seria possible la creació d’espais cívics, adreçats al jovent, gestionats pel propi col·lectiu jove?

Jo era una persona reticent a que els joves tinguessin l’autogestió d’un espai públic, perquè es un espai de tots i pot generar conflictes. Però he arribat a la conclusió que no hi ha res millor que donar responsabilitats. Consensuar quin és l’àmbit d’aquestes responsabilitats i cedir l’espai amb una supervisió del personal tècnic, i que els joves facin allò que hagin de fer.

No dic que ho sigui, però imaginem-nos que Ca n’Humet reunís totes les garanties, estaria disposat a cedir Ca n’Humet als joves de Masnou perquè ells facin un ús i creïn els seus referents organitzatius, i fins i tot dotar econòmicament aquell espai. Hem de cercar un espai que sigui el suficientment atractiu i estic disposat a mirar-ho.

Respecte l’aposta de futur, què canviaria amb un nou alcalde socialista al poble? Per ser més concrets, què canviaria en els teus 100 primers dies de govern?

Crec que tenim llicència de ràdio en vigor; en aquests 100 dies el que faria seria, ni que fos, un espai petit amb una persona emetent. La ràdio ha de comunicar a la gent, i aquesta ha de tenir accés a la radio per fer la crítica i escoltar els problemes del poble. Crec que servirà per cohesionar el poble.

Dintre de l’Ajuntament hi haurà canvis organitzatius. Alguns a curt termini i altres s’hauran de fer a més mig termini. Però hem d’anar a l’Ajuntament amb un sistema més gerencial. No pot ser que els regidors hagin de saber de tot, els regidors són polítics. Hauria d’haver un gerent, una figura potent que administrés la feina, consensuat amb la resta de partits  i amb l’oposició, si és possible. Els polítics han d’estar al carrer, escoltant els problemes, la ciutadania; no han d’estar al despatx fent papers. Aquesta és la diferencia que a mi m’agradaria impulsar en els primers 100 dies de govern.

Anuncios

One Response to Entrevista integra a Ernest Suñé per Valle Angeles Pagès #PSC #ElMasnou #Masnou #Maresme @socialistes_cat #MUNICIPALS2015 #ElCanviPositiu

  1. […] Divendres publicava al meu bloc “Opino, luego existo“, l’entrevista íntegra que em va fer Valle Angeles Pagès el passat 3 d’octubre. Aprofito ara i la torno a publicar de nou: […]

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: