Álvaro Dante-Fachín al Masnou

23/junio/2015

Diumenge 21 a la tarda vaig assistir a la presentació del candidat de Podem, Álvaro Dante-Fachín, que va ser organitzat per Podem Masnou.

Moltes cares conegudes ens vam reunir per escoltar una persona que he seguit la seva trajectòria, especialment en la seva lluita en la defensa de la sanitat i de les corrupcions vinculades a aquest mon que han afectat principalment a CiU però on el PSC, lamentablement, no ha estat absent.

Vaig ser una hora llarga que no va donar per molt donades les moltes aportacions dels presents, però crec que pot fer una molt bona feina.

L’acte va ser seguit per molta gent que es va anar incrementant a mida que passava el temps fins quedar la sala completament plena.

Alguns dels assistents semblaven, més aviat, disposat a trencar l’acte que a escoltar les propostes i d’altres mantenien la dicotomia Espanya/Catalunya com a únic element del debat que, tot s’ha de dir, l’Álvaro va saber gestionar acompanyat de la bona feina de la persona que l’acompanyava a la taula –desconec el seu nom- però que amb el tarannà dialogant però ferm va apaivagar les actituds no desitjades, motiu pel que va ser aplaudit en diverses ocasions.

Dues notes:

La primera, quan una persona va demanar l’Álvaro si podia parlar en castellà i devant el debat que es va obrir i on fins i tot es pretenia votar com s’havia d’adreçar al públic, va optar per fer-ho indistintament en els dos idiomes, amb una normalitat absoluta.

La segona, quan va ser interpel·lat –en diverses ocasions i no sempre de forma agradable- si la seva formació Podem era independentista va dir, de forma taxativa, que no. A la seva formació hi havia de tot però que els temes importants a Catalunya i Espanya eren altres.

Molta sort, doncs!!!!!

Anuncios

La herencia recibida

22/junio/2015

El acuerdo entre las dos fuerzas mayoritarias del Masnou que suma una mayoría suficiente tiene ya definida la nueva estructura municipal y repartidas las funciones. Poco ha tardado el Alcalde en tomar el pulso a la situación y marcar el ritmo de trabajo que se prevé con una cadencia mayor que la que marcó el gobierno anterior.

El nuevo gobierno de CiU y ERC se pone en marcha sin la ventaja evidente de poder culpar a los predecesores de los problemas que se encuentren en los cajones, a diferencia de lo que hicieron el 2011.

Éste gobierno es el legítimo heredero del anterior y, por tanto, responsable directo tanto de sus triunfos, como la recuperación de las banderas azules que ellos mismos perdieron, como de sus errores.

De momento, sobre la mesa tenemos los elementos que supondrán la primera gran crisis del nuevo gobierno de CiU y ERC. Nos referimos a la herencia envenenada que deja el anterior regidor de Medio Ambiente: el enfrentamiento con los chiringuitos de la playa.

Tras dos meses sin controles y con una laxitud admirable sobre determinados temas, el nuevo gobierno deberá afrontar el creciente clima de enfado que muestran los chiringuitos con la carta que el pasado 11 de junio les envió Jordi Matas, dos días antes de la toma de posesión del nuevo Alcalde y cuando no existía pacto entre las dos fuerzas –se cerró esa misma noche en el restaurante Feliz 2 de Alella-; efectivamente el entonces concejal de Medi Ambient “en funciones”, Jordi Matas envió una dura carta a todos los chiringuitos exigiendo la retirada de una serie de elementos y reduciendo la ocupación de la playa.

Y eso que pocas semanas antes de las elecciones mantuvo una reunión con todos los chiringuitos y, en un momento dado, hizo salir de la misma a los técnicos municipales para cargar contra estos y la policía como principales impulsores de las denuncias a los chiringuitos…

Hay dos opciones y en cualquiera de ellas habrá heridos: o se mantiene el criterio heredado y por tanto se abre un conflicto con los chiringuitos o se retracta y por tanto se corrige al anterior regidor que quedará señalado en la línea de salida.

El papelón para su compañero Romà López Bolart, flamante regidor de Medi Ambient es evidente. Y para Oliveras, que tiene ya su primer conflicto interno y no lleva ni una semana de Alcalde…

De momento, la herencia recibida es propia. A ver si lo explican en el Masnou Viu…


Jaume oliveres, nou Alcalde del Masnou

14/junio/2015

Ahir a la tarda, tal i com era previst, en Jaume Oliveras i Maristany va ser nomenat Alcalde del Masnou en una primera volta al obtenir la majoria absoluta dels vots amb la suma dels sis de la seva formació i dels cinc de CiU.

L’acte protocol•lari, com és costum, va ser seguit per moltes persones que omplien de gom a gom tant la sala Capitular com els espais habilitats en altres llocs. L’acte va poder ser seguit també des de la web municipal.

Us adjunto el vídeo de la meva intervenció que també podeu llegir ací, així com unes fotografies…


IMG_5332 IMG_5372


Hasta pronto, Pedro!!!!

09/junio/2015

1433832745_801406_1433832965_noticia_grande


Municipals 2015. El Maresme. Resultats per municipi i primer anàlisi

08/junio/2015

El Maresme és una comarca composta de 30 municipis. A tots ells el PSC ha presentat candidatures, ja sigui amb la marca pròpia ja sigui amb alguna marca blanca avalada per les sigles del PSC.

Els resultats per municipi han estat els següents:

Captura de pantalla 2015-06-08 a las 9.06.48

A les diferents columnes s’indiquen, a més dels vots, percentatge sobre els vots emesos i regidors totals obtinguts en els anys 2015 i 2011, una comparativa entre les dos conteses sobre la diferència de vots obtinguts (V DIF), el seu percentatge (% DIF) i el nombre de regidors obtinguts (R DIF), així com una darrera columna on s’explicita si en aquell ajuntament el PSC formava part del govern o no.

La primera observació a fer és que a la gran majoria de municipis es perden vots i regidors a les eleccions del 2015 respecte les del 2011. De Fet, dels trenta municipis només n’hi ha un que guanyi regidors: Cabrera de Mar, que veureu que està destacat a la taula.

Dels 30 municipis, n’hi ha 15 que el PSC no en formava part del govern en cap de les formes possibles i 15 que si en formava. Els que si ho feien tenen la lletra S amb fons verd a la darrera columna mentre que els que no tenen la lletra N i fons taronja.

Dels 15 municipis que formaven part de governs municipals, 10 han perdut vots respecte el 2011, tot i que nomes a 8 d’aquest la pèrdua els ha suposat una rebaixa en el nombre de regidors. Els cinc que no han perdut vots han mantingut el mateix nombre de regidors que tenien l’any 2011. La mitjana del percentatge de vots perduts en els municipis que han governat és de 6,09%.

Dels 15 municipis que no formaven part de governs municipals, 13 han perdut vots respecte el 2011 i tots tretze han perdut regidors respecte l’any 2011. Des que no han perdut vots, nomes un incrementa el seu nombre: el municipi de Cabrera que hem esmentat anteriorment. La mitjana de percentatge de vots perduts en els municipis que no governava el PSC abans de les eleccions municipals és de 9,45% i la mitjana de regidors perduts és de 2.

Aquestes dades ens donen, doncs, dues noves conclusions a tenir present: la primera que el PSC han aguantat millor en els municipis on era al govern que en els que era a l’oposició, i la segona és que en aquests darrers municipis la mitjana de percentatge de vots i regidors perduts és de 9,45% i de 2 respectivament.


La que se avecina. Nueva temporada…

06/junio/2015

Hoy: Gimnasia Política…
Gimnasia-politica_EDICRT20150605_0001_12


Més sobre les eleccions municipals al Masnou. I ara que?

01/junio/2015

El passat 27 de maig avançava un primer anàlisi sobre el resultat de les eleccions que complementava el post que havia fet l’endemà de la jornada electoral.

A la reunió política que vam tenir el membres de la Comissió Electoral dilluns 25 a la seu del PSC ja vam assenyalar els principals factors del resultat:

  1. El fet de no haver entrat al govern el 2011 ens impedit tenir major presència tot i haver treballat força durant el mandat. A la majoria de municipis on el PSC governava o ostentava l’alcaldia ha aguantat força el cop mantenint els resultats.
  2. La imatge de la marca PSC en particular i de les velles polítiques en general.
  3. La agressiva campanya que s’ha fet des d’ERC juntament amb excompanys que han donat pública i explícitament suport al candidat Oliveras. Especialment dolorosa ha estat la participació directa i activa d’Eduard Gisbert (tot i la seva promesa de no fer-ho) tant al Bell Resguard com a Ramon y Cajal, el que ens ha llastrat moltíssim en els nostres fons de votants.

En aquesta reunió també es van donar les claus del posicionament del PSC.

Aquest anàlisi és coincident amb l’article que Sergi Amat va fer al diari digital Maresme 24M i que podeu llegir ací.

I ara que?

Tal i com vam comentar, cada vegada sona amb més força un acord ERC – CiU, tot i que des de la federació es temen les conseqüències ja que si amb tres ha hagut sorpasso, amb l’alcaldia por suposar la pràctica desaparició.

Si la decisió es pren única i exclusivament en clau política, possiblement la decisió més intel·ligent seria seguir la tàctica que ERC ha utilitzat amb el govern de la Generalitat: suport extern. Això permetria a CiU garantir que la força més votada ostentes l’alcaldia i gestiones un govern en minoria amb l’obligació d’una negociació continuada tot i que la federació mantindria un pes específic com a soci alhora que lideraria l’oposició.

Cert és que ERC podria cercar altres majories externes per a determinades polítiques més “d’esquerres” ja que podria sumar els vots de les CUP, ICV-EUiA i PSC que sumen sis regidors i que conformarien una altre majoria que els permetria governar amb comoditat, segons els convingués.

La pregunta és: Podria aquesta altre majoria conformar un govern “d’esquerres”? La resposta no es no, però la dificultat és extrema, tant que es fa difícil imaginar-ho.

No és el mateix sumar majories en temes puntuals de municipi on poden coincidir forces d’ideologies diferents que conformar un govern estable amb dogmes i visions municipals tant distanciades.

Altre visió

Aquestes no son, però, les úniques visions de la jornada.

Precisament, en la lectura d’anàlisis i teories he llegit un bon article de Xavier Vidal-Folch on suggereix que la comparació dels resultats del 24 de maig no es faci amb les municipals de 2011 sinó amb les darreres Europees i el 9N, ja que la clau de volta d’aquestes eleccions ha estat, també, el sobiranisme (recordem el lema d’ERC #NOUPAIS).

D’aquesta forma, en una primera comparativa entre les europees i municipals observem que pugen ERC, C’s, ICV i PSC i baixen CiU i PP. Les CUP no van participar a les eleccions europees.

I si comparem la suma de vots de les opcions sobiranistes a les municipals amb els resultats del 9N veurem que si sumem els vots de les opcions que han manifestat activa i públicament su aposta per la indepèndència (ERC + CiU + CUP)  sumen un total de 6.336 vots, mentre que el 9N hi van votar Si-Si 7.729, xifra que no s’asoleix ni incorporant els vots d’ICV-EUiA (que és molt sumar).


A %d blogueros les gusta esto: