Abans del Ple de Riure, un Ple per plorar: Plenari de dijous 21 de juliol de 2016

El ple del passat 21 de juliol va ser, de nou, un ple mogut, amb intervencions dures i amb un Alcalde acorralat i a la desesperada amb una manca total de respecte per les persones i les institucions.

Aquest cop, i tot i que per moments ho semblava, no va muntar cap xou ni va escridassar ningú –tot i que ganes en tenia- adoptant una postura allunyada de la transparència i participació que pregona i amb un posat rígid que em recordava al dictador Mussolini, amb el cos estirat, el cap amb la barbeta aixecada i la mirada al front, perduda en l’infinit com si no anés amb ell mentre aquest que us escriu l’interpel·lava.

La nit ja es preveia calenta quan a la sala hi havia més seguidors d’ERC que regidors a les butaques. Afins amb ganes de retre homenatge a l’Alcalde tot i que en certs moments els va costar, i molt.

Conec la majoria i son bones persones. Alguns d’ells fidels a ERC i a l’Alcalde des dels seus inicis, altres sobrevinguts des de que ostenta el poder; tan és. La majoria han deixat de saludar-me. Els sobrevinguts, carregats de l’odi del convers, des del primer dia; els fidels, amb molts dels quals havia compartit debats ideològics, treball i fins i tot acords polítics, des de que vaig denunciar l’Alcalde Oliveras i la Regidora Folch a la fiscalia.

El corporativisme i la fe cega pot més que la raó i les proves, de moment.

El ple va transcórrer amb normalitat fins que en el tron d’interpel·lacions al govern aquest regidor va insistir en que l’Alcalde confirmés que la Sra. Folch havia confessat que havia mentit. Van ser moments de molta tensió però on no va aclarir-se res al negar-se l’Alcalde a respondre a la meva pregunta.

La única cosa clara que va passar és que Jaume Oliveras va donar tota la seva confiança a la regidora Folch, de forma clara i contundent, sense cap tipus de dubte. Mentre parlava em recordava aquells presidents de clubs de futbol que confirmen rotundament a l’entrenador fins que a la següent derrota son destituïts.

Com diu a l’encapçalament, un ple per plorar…

Ací podeu llegir la meva intervenció:

Bon vespre.

Aprenem valors al llarg de tota la vida, perquè vivim en continua interacció amb el context social i cultural que ens envolta, i això ens marca. Ens marca com a persones…

Un dels valors que més m’ha marcat, de sempre, ha estat el de la justícia.

Tota persona està moralment obligada a ser justa, i per poder ser justos, cal conèixer la veritat.

I és que la veritat serveix per ordenar el comportament social; per que la mentida confon i distorsiona l’espai social…

La mentida és l’ofensa més directa contra la veritat.

Com deia Kant, “la veracitat és un deure que ha de considerar-se com la base de tots els deures fundats en un contracte”.

I nosaltres, com a electes, tenim un contracte…

Tenim un contracte amb la societat, un contracte ètic i moral que ens exigeix complir amb uns valors que ens facin dignes de la responsabilitat que hem assolit.

En paraules del Sr. Alcalde dites a la pressa de possessió, “fem-nos dignes tots plegats de la voluntat popular que avui representem”. Fem-nos dignes…

I tal com diu Mateu, 5-37: “Digueu Sí quan és Sí, digueu No quan és No.”

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Li hem donat la oportunitat, per tres cops, de respondre a la pregunta, de donar la cara…

Lamentem la seva actitud poc digna pel càrrec que ocupa. Donar resposta a la pregunta era d’obligat compliment; més quan vostè sap tant be com jo que el passat dia 21 la Sra. Folch, davant testimonis i vostè n’era un d’ells, va confessar haver mentit a aquest regidor, al govern i al plenari.

Tot plegat inadmissible que, a més, aixeca la sospita que en lloc de ser un fet puntual pugui ser una pràctica habitual de la Sra. Folch i de vostè mateix i que, sens dubte, esquitxa aquest govern.

I lamento que no hagi volgut afrontar la pregunta, que no hagi volgut donar resposta. Crec que la seva forma d’actuar està exempta dels valors necessaris per poder assolir aquesta responsabilitat, la responsabilitat que actualment ocupa.

Vostès amb la seva actitud mancada de valors han esmicolat el contracte ètic i moral, han perdut la dignitat i han fet perdre la dignitat a la responsabilitat que el poble del Masnou els va atorgar.

Crec que haurà d’haver una reflexió important dels grups del consistori, de tots, incloent-hi el seu, sobre el que ha de passar d’ara endavant.

Nosaltres no defallirem en la recerca de la veritat. No defallirem fins que hi hagi justícia per aconseguir, tal i com deia el filòsof Horkheimer “que la injustícia no tingui la darrera paraula”.

Anuncios

One Response to Abans del Ple de Riure, un Ple per plorar: Plenari de dijous 21 de juliol de 2016

  1. […] i com us vaig avançar en el darrer post, en el plenari del passat 21 de juliol ningú no va muntar cap numeret de teatre, però si que es […]

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: