El PSC proposa una Consulta Popular per recuperar el Port del #Masnou

23/diciembre/2016

consultapopularportmasnouAl plenari d’ahir dijous 22 de desembre, el grup municipal del PSC del Masnou, en veure rebutjada la seva proposta de crear una comissió per reclamar la titularitat del Port Esportiu (que us vaig explicar en un altre post), va lliurar una nova proposta per que el plenari autoritzi una Consulta Popular No Referendària amb la pregunta “Vol que el Govern del Masnou inicií la tramitació de la reclamació de la titularitat municipal del Port Esportiu i negociï amb la Generalitat un acord que garanteixi la reversió en perfectes condicions i sense cap cost econòmic?”.

Podeu llegir ací la proposta que reclama una Consulta Popular No Referendària.


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


Primàries socialistes al Maresme. Carta oberta a la militància.

12/diciembre/2016
xesco-gomar-alicia-romero-una-fotografia-archivo-1481104472241

Xesco Gomar i Alicia Romero

A la Federació del PSC del Maresme estem d’enhorabona. En un moment d’extrema dificultat del socialisme en general i del PSC en particular, dos persones valentes han donat el pas endavant per assolir la màxima responsabilitat.

Dos persones preparades i amb coneixement del partit i dels mecanismes de govern i amb una estreta relació amb el territori. Dos militants amb història i que tenen les seves arrels a les joventuts socialistes.

Conec personalment els dos des de fa molts anys i a ells m’uneix una estreta i cordial relació tot i que he de confessar-vos que d’una d’elles em considero amic personal.

L’Alicia Romero Llano és Diputada al Parlament de Catalunya –una de les més actives- i forma part de moltes Comissions Importants; és, a més, membre de l’executiva Nacional del PSC i responsable de la formació.

El Xesco Gomar és el Primer Secretari de l’agrupació de Mataró i ma dreta del seu Alcalde, David Bote del que va dirigir la campanya electoral que va permetre guanyar les eleccions a Mataró.

Xesco Gomar, abans de presentar-se formalment, va comunicar-ho a l’agrupació de Mataró i va delegar els càrrecs orgànics que ostentava manifestant la voluntat de no repetir, a diferència de l’Alicia Romero que manté tots els càrrecs institucionals i orgànics i ha manifestat la seva voluntat de compatibilitzar-los.

Personalment crec que la tasca de primer secretari del Maresme exigeix una plena dedicació i una total i absoluta presència en el territori de forma constant i aquesta decisió de compatibilitzar tots els càrrecs podria passar-li factura a l’Alicia Romero. En aquest sentit he de confessar-vos que tampoc m’atrau la idea que deixi de ser diputada ja que en el PSC perdríem una molt bona representant.

Recordem que tenim aquest procés per la voluntat de l’actual Primer Secretari, Xavier Amor, de no presentar-se a la reelecció –que tenia assegurada- per dedicar més temps a l’Alcaldia de Pineda i al seu fill, i no per aquest ordre. Els darrers anys li ha estat molt complicat compatibilitzar els diferents càrrecs que ostentava el que havia suposat una delegació de moltes de les tasques de la Federació a l’actual Secretari d’Organització, Miquel González, que dona suport a la candidatura de Xesco Gomar.

Pel que fa a l’experiència del càrrec al que es presenten els dos aspirants, dir que l’Alicia Romero no ha ostentat cap càrrec orgànic similar en els darrers anys tot i formar part de l’executiva nacional mentre que el Xesco Gomar ha ostentat fins a la data i amb molt d’èxit, el mateix càrrec a nivell local en la potent agrupació de Mataró.

Les persones militants que formem part de la Federació del Maresme estem convidades a escollir la persona que ostentarà la màxima responsabilitat del Maresme en els propers quatre anys, així que seny i pensem be quina d’elles podrà dedicar el temps necessari i disposa dels coneixements inherents al càrrec de Primer Secretari.

Rebeu totes i tots una cordial abraçada socialista!!!!

 

Ernest Suñé

Militant de base de l’agrupació del Masnou


Proposta d’acord per Municipalitzar Port del #MASNOU #ELMASNOU #PLEMASNOU

03/diciembre/2016

20161129-_2_0-recuperem-el-port-del-masnou-portada

El proper Ple que tindrà lloc el 22 de desembre d’enguany es debatrà la proposta d’acord presentada pel PSC del Masnou per iniciar els tràmits per reclamar la titularitat del Port i municipalitzar-lo. Podeu llegir ací la proposta d’acord presentada i que caldrà votar i que esperem que sigui aprovada per unanimitat.

Basem la nostra petició en que la concessió, que està pròxima a finalitzar, està subjecte a una sèrie de condicions d’obligat compliment entre les que destaquen les clàusules:

  • 17.- Quan per venciment del termini de la concessió es produeixi la reversió, quedaran extingits automàticament els drets reals o personals que poguessin ostentar terceres persones sobre el domini públic ocupat i les obres i instal·lacions objecte de la reversió.
  • 18.- Finalitzat el termini atorgat, revertiran a l’administració els terrenys, obres i instal·lacions objecte de la concessió.
  • 19.- La zona de servei del port, per ser una unitat imprescindible per a la seva explotació, en finalitzar el termini de la concessió revertirà íntegrament a l’Administració encara que estigui constituïda, parcialment o totalment, per terrenys de propietat particular, (…) aquesta terrenys adquiriran la condició i caràcter d’ús i domini públic, sense que l’interessat tingui dret a cap indemnització.

Aquesta és una posició que ja vam fer pública durant la campanya de les municipals i que va ser recollida per diversos mitjans de premsa com ja us vaig informar. Aquesta proposta va ser presentada públicament i es va elaborar un document de treball  que ara hem actualitzat amb la proposta socialista per a la reversió del Port Esportiu del Masnou i canviar el model de gestió privada a gestió municipal. Podeu llegir ací la noticia que vam publicar el seu dia.

Des del PSC del Masnou entenem que cal dotar d’una visió global els usos del Port, de forma que, per exemple, l’aparcament pugui ser utilitzat tot o una bona part de forma gratuïta pels masnovins mentre que els que no ho siguin paguin un preu reduït amb un funcionament similar al de les zones taronges de la nostra Vila; o que els preus dels amarratges i dels locals s’ajustin a la realitat econòmica i permetin ajustar els preus que actualment estan abonant per que s’adeqüi als costos reals de forma que cada un d’ells repercuteixi les despeses que realitza en llum, aigua i escombraries.

Tanmateix creiem imprescindible establir un acord amb el Club Nàutic del Masnou, motor de l’esport nàutic a la nostra Vila i que, mitjançant un conveni de col·laboració, podria encarregar-se de la gestió esportiva integral el que permetria, per exemple, establir en el local municipal un centre d’alt rendiment per tot tipus d’esports nàutics. Aquest acord hauria de contemplar la gratuïtat de cursos de formació per als alumnes de totes les escoles del Masnou per apropar-los a la pràctica esportiva nàutica.

Nostra proposta demana crear, en el termini màxim de tres mesos, una comissió de treball especial encarregada d’elaborar un pla estratègic per reclamar la titularitat del Port Esportiu que s’acompanyarà d’una proposta de memòria econòmica i que haurà de quedar enllestit en un any i que aquest sigui votat pel plenari abans de tres mesos de la seva elaboració.

Així assentarem les bases del futur Port del Masnou.


Article del Grup Municipal al Masnou Viu de Desembre

02/diciembre/2016

Carta al Reis

Oh! Majestats, de nou ens postrem davant vos per demanar allò que cal, allò que falta, allò que no hi ha…

Us demanem més voluntat, per seguir endavant en la defensa dels pobres i desvalguts, dels humils, dels que passen fam, fred i els que estan sotmesos a la tirania dels poderosos. Volem seguir tenint la mateixa força de voluntat.

Us demanem més fe, per mantenir fermes les creences que un millor món es possible tot i els continus atacs que som objecte i poder així continuar amb la lluita contra la foscor d’aquests temps. Volem seguir plens de fe en les persones.

Us demanem més seny, per evitar els conflictes innecessaris, l’atac gratuït i les males arts. Per no caure en l’insult ni en la difamació. Per seguir pensant les coses dues vegades o més abans de dir-les i per mantenir la sang freda en els moments importants. Necessitem mantenir el seny que hem tingut fins ara.

Us demanem més amor, per seguir repartint-lo arreu, sense por ni límits, especialment entre els desfavorits, els paries, els desocupats, els apartats, els desgraciats, els traïdors… Que no falti amor.

Però no ho volem tot per nosaltres. Demanem, oh! Majestats, també per altres.

Demanem coratge, pels treballadors que són víctimes i no s’atreveixen a denunciar.

Demanem valentia, pels sensats, per que obrin els ulls i s’enfrontin als tirans.

Demanem dignitat, pels representants dels treballadors que han traït els seus en benefici propi.

Demanem honor, pels mentiders i els tirans que impunement els protegeixen.

Gràcies, oh! Majestats, per escoltar les meves demandes, estic segur que l’any vinent amb la nostra força de voluntat, la fe el seny i l’amor, sumat coratge dels treballadors i la valentia dels sensats, aconseguirem que els representants recuperin la dignitat i farem que procurin recuperar, a l’oposició, l’honor els mentiders i els tirans que impunement els protegeixen.

Bon Nadal

Ernest Suñé


A %d blogueros les gusta esto: