El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.
Anuncios

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


A %d blogueros les gusta esto: