20 anys del “Ple de Riure”: Gràcies Chapertons, gràcies Eladi. #PLEDERIURE #ELMASNOU

17/julio/2017

Cartell del 1r Festival Ple de Riure

El maig de 1995 el govern de CiU va perdre la majoria absoluta i va pactar el govern amb el PSC. Una de les regidories que va obtenir amb aquest acord va ser la de Cultura que va ser liderada per Eladi Torres, el llavors candidat socialista a l’alcaldia.

La seva bona feina al capdavant de la mateixa es va notar molt aviat, però va tenir un punt especial quan va recollir la proposta que els Chapertons li van fer: “Un festival còmic pel Masnou”.

L’Eladi, emprenedor de mena i visionari per aquests temes, va fer seva la idea i va aconseguir que els anquilosats ressorts d’un ajuntament poc acostumat a ser sacsejat engeguessin aquest projecte, no sense les reticències dels seus socis i de molts altres grups que no entenien la despesa com una inversió.

L’any 1997 va tenir lloc la primera edició al Casino del Masnou, lloc que va evidenciar que la magnitud de l’espectacle sobrepassava en molt la capacitat del recinte. Si cal destacar alguna cosa d’aquesta primera edició, va ser la participació de l’enyorat Pepe Rubianes que va repetir al 2007.

Un festival que va aconseguir que també el gran Gila actues pel Masnou. Un Gila que va ser aclamat i gaudit. Un festival pel que també han passat artistes de la talla de Faemino y Cansado, Leo Bassi, Marcel Gros, Jango Edwards, Godoy

I més nostrats com el Dr. Soler, el llavors masnoví Àlex Casanovas, Toni Albà, el Tricicle, el també masnoví Pep Bou, Tortell Poltrona, T de Teatre….

I també els Chapertons, que van fer de la seva habilitat una eina per fer-nos una mica més feliços.

El Festival va assolir una dimensió excepcional i tot que ha trontollat en alguna ocasió, no ha deixat mai de traslladar els somriures al Masnou i ha estat possible per la feina de moltes persones. Vull felicitar també a les que han tingut una participació més o menys directa, tant els tècnics de l’Ajuntament, especialment de Cultura, amb Carme Villà a l’inici i Gabi Blanco després, i els tècnics externs i les polítiques que han cregut com Marta Neira i l’actual regidora, Neus Tallada.

L’Eladi Torres va deixar la responsabilitat de Cultura l’any 1999 quan no es va renovar el pacte de govern amb CiU. Els camins dels Chapertons i el Ple de Riure es van separar l’any 2009…

Ara, amb la 21 edició i quan es compleixen els 20 anys del Ple de Riure vull traslladar la meva admiració i la més sincera felicitació a les quatre persones que van fer possible aquest meravellós projecte: l’Eladi Torres, i el trio dels Chapertons, l’Ernest Tarradas, el Carles Torrano i el Jordi Bardavio.

Us podeu descarregar el programa del Ple de Riure 2017 ací.


Escrit de portaveu presentat a la revista “Masnou viu” d’aquest mes

17/julio/2017

Com cada mes, la revista municipal “El Masnou Viu” proposa a cada grup municipal escriure en l’espai que hi ha destinat a tal efecte. En aquest cas, dels membres que composem el Grup Municipal del PSC, m’ha correspost la redacció. He aprofitat per explicar-vos el recent 39 Congrés del PSOE al que vaig tenir l’honor d’assistir-hi en representació del Maresme així com un breu anàlisi dels dos anys de govern de l’alcalde d’ERC.

Aquest és l’escrit que he presentat:

Congrés del PSOE

He tingut l’honor de ser un dels delegats del PSC al congrés de PSOE, un congrés on va quedar palesa la voluntat de canvi expressada ja amb la elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General i del que vaig ser representant a la comarca durant les primàries.

Aquest canvi de la direcció de les polítiques del PSOE ve emparat pel gran pes que el PSC ha obtingut als òrgans de direcció, amb tres representants a l’Ejecutiva Nacional. Vull destacar la presència del maresmenc Joan Rangel com a nou membre del Comité Federal del PSOE.

El lideratge de Pedro Sánchez ha traslladat noves forces i més il·lusió a les persones que estem al peu del canó treballant dia a dia per una España millor, més democràtica, més justa, amb més capacitat d’acció social, amb major reconeixement dels drets de les persones i amb la exigència d’un pacte d’estat contra els assassinats de dones que, lamentablement, s’han incrementat de forma escandalosa.

La voluntat de cercar acords amb sindicats i altres forces polítiques és un primer pas per canviar les polítiques dels darrers anys –algunes de les quals en som responsables- i construir la possibilitat d’un nou govern de progrés per a España.

Dos anys de govern

Portem ja dos anys d’alcalde d’ERC i els socialistes fem una valoració molt negativa del decurs del mateix. Al marge dels encerts del govern de CiU i ERC -que han hagut- la figura omnipresent de l’alcalde oculta la poca feina feta.

Com a grup municipal lamentem l’incompliment dels acords signats, la manca de transparència en els procediments i la presa de decisions sense consens, especialment en les inversions que vam aprovar conjuntament, com l’arranjament de voreres, que entenem que no s’actua on més es necessita sinó on es pot treure més rendibilitat política.

Com a socialistes també lamentem la manca de lideratge que ha permès la deficient gestió política en alguns departaments que està suposant una pèrdua progressiva de personal qualificat així com l’empitjorament de la prestació de serveis com la neteja i manteniment de la via pública o la generació de conflictes gratuïts amb empresaris i entitats del municipi que acabarem pagant la ciutadania del Masnou. Som molt crítics amb la manca de solució pel jovent de la nostra Vila i el dèficit de gestió que ha devaluat espais com Ca n’Humet.

Com a persones, denunciem la manca de respecte als treballadors i el comportament de l’Alcalde al plenari, amb un continu desistiment de les funcions com a President del mateix així com el sosteniment d’alguns dels seus regidors tot i els comportaments mancats d’ètica i la confessió pública dels mateixos.

Aquests són els dos anys del govern de l’Alcalde d’ERC. Per nosaltres ja n’hi ha prou!


Exposició col·lectiva al #Masnou per la festa Major

05/julio/2017

El passat dia 2 va finalitzar al Masnou l’exposició col·lectiva sota el lema “Terra” amb motiu del fil conductor de la Festa Major, “Terra, Mar i foc”, en la que tant la Pili com jo hi vam participar. Les obres que vam expossar -i no per dur la contrària- eren vinculades a la mar… c’est la vie.

La Pili va presentar l’obra “REGATA DE VELERO CLÁSICO EN EL MASNOU“, realitzada amb la tècnica d’oli sobre llenç i amb unes dimensions de 170 x 75 centímetres, de l’any 2013.

 

Regata de velero clásico en el Masnou“. Casa de Cultura

 

Regata de velero clásico en el Masnou“. Oleo sobre lienzo.
Pilar Chamorro Gisbert

 

Jo vaig presentar l’obra “EL PRINCIPIO DE ARQUÍMEDES”, realitzada amb la técnica d’oli sobre llenç i amb unes dimensions: 116 x 89, de l’any: 2013.

 

El Principio de Arquímedes“. Casinet -antigua ONCE-

 

El Principio de Arquímedes“. Oleo sobre lienzo.
Ernest Suñé


Gestionar las frustraciones del 2 de octubre

04/julio/2017

Parece ser que el próximo 1 de octubre los catalanes estaremos llamados a un referéndum.

Sin entrar a cuestionar ni el fondo ni la forma, es decir, sin tomar partido –que es difícil- en un tema enquistado en la que tanto los partidarios como los detractores mantienen posturas enfrentadas, quisiera hacer un llamamiento a las administraciones para comenzar a pensar en gestionar las frustraciones del día 2 de octubre o incluso antes.

Como ya he dicho, sin entrar a analizar ni las razones de unos y otros, existe tal enfrentamiento que el éxito de unos supondrá, de forma inmediata, el fracaso de los otros.

No es ya posible otro 9N en que todos quedaros satisfechos al haber cumplido básicamente los objetivos pactados tácitamente; ahora es diferente pues ambos desean el fracaso del otro ante una acción sin acuerdo, lo que nos pone en la tesitura de haber de gestionar, si o si, el fracaso de una parte importante de la sociedad.

El día 2 de octubre, como mínimo en un 50%, la población catalana se sentirá defraudada y frustrada con sus políticos, lo que podría desencadenar en tensiones y violencia gratuita. Y digo podría, en condicional, porque si algo ha demostrado la sociedad catalana es madurez, pero a la vez, una mala canalización de esa frustración por algún grupo radical podría desembocar en un grave problema.

La Generalitat y el Gobierno tienen la obligación de prever qué hacer con esa ciudadanía que se sienta perdedora, y cuanto antes lo hagan, mejor, porque vistos los últimos acontecimientos puede que la frustración no espere el retorno de las vacaciones.

El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya debería ya establecer unos protocolos de atención parecidos a los del acompañamiento en el duelo, porque les aseguro que tan altas están las expectativas para cada una de las opciones que la caída será de órdago, y algunas reacciones a la frustración, como indica el Consejo General de la Psicología en España, puedan desembocar en “comportamientos agresivos tanto hacia el exterior como hacia el interior, transformando al individuo en un ser antisocial o autodestructivo.


Hacia el 39 Congreso del PSOE

27/mayo/2017

Ayer tuve el honor de ser elegido Delegado para el 39 congreso del PSOE en la asamblea de la Federación del Maresme junto con las compañeras Conchi Martín (Malgrat) y Montse Brugal (Argentona).  Como observadores nos acompañaran los compañeros David Bote (Mataró), Conchita Rodríguez (Tordera) y Pep Clofent (Caldes d’Estrac). Asimismo se espera que nos acompañe Conxita Campoy (Malgrat) en calidad de miembro del Comité Federal del PSOE.

Podéis leer mi intervención en la asamblea aquí.

Asimismo tuve el placer de defender la resolución aprobada por la Sectorial de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat del Maresme que consiste en un documento de cinco páginas elaborado sobre el trabajo previo de todos los miembros de esta sectorial repartidos por toda la comarca y dirigidos por el compañero Dani Meroño (Cabrera de Mar). El documento reclama una gestión sostenible del litoral y de los bosques del maresme así como una gestión pública de los recursos hídricos y de la energía y que fue aprobada por unanimidad, igual que el resto de enmiendas que se presentaron a la asamblea.


Els videos del Plenari d’abril: “Pallasso número ú”

09/mayo/2017

Tal i com us vaig informar en el darrer post l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari. Podeu veure el següent video (versió curta) on queda reflectit el que va passar…

L’Alcalde ja venia calent de l’anterior intervenció meva, sobre el Còdi de Bon Govern i Transparència on vaig fer una intervenció vehement, donada la baixa qualitat democràtica d’una part d’aquest govern i els conflictes interns que per aquest motiu arrosseguen. Podeu veure-la ací…

En l’escrit que he presentat al Masnou Viu d’aquest mes, el meu article es titula “L’Alcalde ha de dimitir” i us recomano la seva lectura, i tot i que no crec que amb aquest títol calgui afegir res més, si que us repetiré una reflexió de l’article: que una persona que ha estat regidor de Cultura utilitzi el mot “Pallasso” com insult si que és un insult, però a la intel·ligència.

Per evitar que algú pugui pensar que amago res, podeu veure la versió llarga i sense talls del moment, tot just de la intervenció del regidor del PP, Sr. Federico de la Heras.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


A %d blogueros les gusta esto: