El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.
Anuncios

Debat de candidats a .@GentdelMasnou per les #Municipals2015 al #Masnou #ElMasnou #CanviPositiu #Maresme .@socialistes_cat .@esunen

26/abril/2015

Avui a les 12 ha tingut lloc el debat de candidats organitzat per Gent del Masnou. Una mica abans de l’inici havíem estat convocats per la organització i en arribar vam ser rebuts amb l’amabilitat que els caracteritza pel President de l’Entitat en Joan Casals i la dels responsables de l’acte l’Aina Ripol i l’amic Godàs, que van aprofitar per presentar-nos el moderador, Sr. Manel Rossell, fent passar els ponents a una sala annexa on vam escoltar el format de l’acte i es va realitzar el sorteig de les intervencions.

En una caixa de cartró es van introduir paperetes amb les sigles dels partits que eren representants i es va procedir a extreure una a una establint l’ordre de les intervencions que va quedar d’aquesta forma: C’s, CiU, PSC, ICV, CUP, PP i ERC.

No parlaré del contingut de les intervencions de la resta de candidats i si que assenyalaré la descoberta de la representant de les CUP, Sandra Miras, que va fer una intervenció molt potent i que fins i tot va arrencar moltes rialles i algun aplaudiment.

Dir-vos que el to general va ser molt correcte i que les persones assistents van aguantar estoicament fins el final, gairebé dues hores d’exposicions polítiques. Resta nomes felicitar a l’entitat Gent del Masnou i a la seva Vocalia Cívica per la iniciativa.

Els que estigueu interessats en saber què vaig dir, podeu descarregar-vos ací la meva intervenció.

I com sempre, unes fotos…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


Presentació de la candidatura socialista del #Masnou amb .@joaquimcoll #Botaxlainfancia #Municipals2015 #ElMasnou #CanviPositiu #Maresme .@socialistes_cat .@esunen

19/abril/2015

Amb molts esforços i treball, ahir vam presentar la candidatura socialista per a les eleccions municipals del proper mes de maig. Va ser un acte molt treballat i intens, amb una participació molt activa de la candidatura.

La gran assistència de públic (més de dues-centes persones) sumat a la presència de grans amics com de l’Edu i Eduard Gisbert o del del Carles de la Torre donaven una estimació de la importància de l’acte.

Amb baixes significatives per motius de força major, jo, com a candidat vaig iniciar l’acte passades les 12 hores amb la benvinguda als assistents i la crida en ordre invers, als homes i dones que conformen la candidatura socialista amb una breu presentació biogràfica.

Un cop a dalt tots els membres de la candidatura, vaig cridat al Quim Coll del que vaig fer una breu presentació. I és que Joaquim Coll, a més de ser un bon amic amb el que compartim molts somnis, és una persona amb una gran capacitat de treball; Doctor en Història i membre de Federalistes d’esquerres, darrerament manté una gran presència als mitjans de comunicació per ser el portaveu de Societat Civil Catalana (SCC) de la que és també vicepresident; entitat que va ser reconeguda amb el “Premi Ciutadà Europeu 2014” que atorga el Parlament Europeu.

Joaquim Coll ha va fer una intervenció molt interessant, però el més important, per a mi, és, sincerament, els motius per que hi era ahir al Masnou. N’ha dit tres: Per que és d’esquerres, per que és socialista i per que creu en l’Ernest Suñé… “Ahí es ná”…
El Joaquim, persona molt preparada, va fer molt fàcil la presentació, amb preguntes a molts dels components de la candidatura sobre temes punyents i d’interès pel municipi. Sincerament, ha estat un acte fantàstic i molt emotiu.

Vam parlar sobre les inversions al barri i al Masnou, dels quatre anys que hem estat pendents de temes supramunicipals i on el govern ha oblidat la ciutadania del Masnou, de les pantalles acústiques que els socialistes hem aconseguit des de l’oposició, del pàrquing del carrer Almería; de la nostra proposta de fer una actuació entre totes les forces polítiques, amb una visió a 20 anys i amb una inversió continuada de 600 mil euros a l’any durant 20 anys que, a més de millorar els nostres carrers serveixi per generar llocs de treball a la nostra Vila. Vam parlar que cal millorar l’autobús urbà que porta 50 anys i cal canviar la concessió.

Vam parlar dels animals que és un tema que preocupa a moltes persones, tant des de la vessant d’acollida i respecte com des de la neteja i responsabilitat…

Vam parlar del Parc de Vallmora, on fa poc van posar la primera pedra tot i que no sabem quan posaran la segona… Una vella demanda de la que ens alegrem que per fi s’enceti, tot i que estimem que el model de parc hagi de ser més curós amb la realitat de la zona, és a dir menys pins i més espècies locals. L’Ajuntament disposa dels diners per fer el Parc per que així ho vam deixar fet tot i que encara resten molts temes per resoldre, com l’impacte del nou poliesportiu.

Poliesportiu que volem fer. Primer per que les patinadores s’ho mereixen i segon per que, per fi, tots els partits polítics hi estem d’acord. De fet, vaig afirmar públicament que aquest proper mandat tindrem poliesportiu nou. Cal dotar el nostre jovent d’espais per fer esport. Així ho vam creure quan els socialistes vam fer la pista esportiva de Pau Casals i la pista d’eskate o el parc de Països Catalans.

Vam parlar també de serveis socials; del treball d’aquests darrers anys per garantir l’atenció a les persones més desvalgudes. Els socialistes hi vam apostar fort i vam aconseguir que el govern hi destines cent mil euros més a l’any en partides d’ajuts socials, ajuts que han arribat als masnovins que més ho necessitaven. Però també vam fer tasca de suport a famílies des de fora de l’ajuntament, com a partit, tant assessorant-los per evitar que perdessin el pis com per aconseguir ajuts.

Vam parlar de la cultura, i de la nostra voluntat de sortir al carrer i anar a cercar les persones. Hem de fer events en els espais centrals del Masnou, on la gent hi va. S’ha demostrat que en les activitats que es fan a l’aire lliure la gent hi participa molt més. I cal apostar per les associacions del Masnou que aporten activitats.

I de la brutícia. Del Masnou brut i poc agraït que ens trobem, desprès que quatre anys d’inacció…

Per finalitzar, en Quim Coll va llençar-me una pregunta imprevista…de debò vols municipalitzar el Port Esportiu?

La meva resposta va ser contundent: Si ho vull i ho aconseguiré. El 2022 finalitza la concessió i reclamarem que aquest espai sigui gestionat directament per l’Ajuntament. Espai que revertirà a cost zero. I d’aquesta forma establirem els criteris, per exemple, de l’aparcament per que sigui gratuït per la gent del Masnou, dels amares i d’altres. Promociones Portuarias es una empresa que guanya diners i nosaltres volem que aquests diners reverteixin a l’economia local, generin llocs de treball i millorin la imatge del Masnou i, per sobre de tot, volem que el port deixi de ser un espai d’uns pocs per ser un espai de tots.

En acabar l’acte, ha pres la paraula en Jose Antonio Ruiz que ens ha proposat participar en la campanya solidària Un bot per la infància, on diverses entitats col·laboradores donen un euro per cada bot que es doni…. Tothom ha botat… més de dos-cents bots han ajudat avui a la infància des del Masnou…

Estem molt satisfets!!!!!

I, com sempre, unes fotos….


Debat de candidats al Club Nàutic #Masnou #ElMasnou #CanviPositiu #Maresme .@socialistes_cat

15/marzo/2015

Aquest matí ha tingut lloc a la seu del Club Nàutic del Masnou el debat de candidats que obre definitivament la cursa per a les eleccions municipals del 2015. La M.Glòria Aragó, Presidenta de la institució ha fet les presentacions dels cinc candidats presents i ha justificat l’absència dels d’ICV-EuiA per que encara no hi havia oficialment un (l’escullen avui en un procés de primàries entre una candidata i dos candidats) i la candidata de les CUP que ha declinat assistir-hi per coherència ideològica.

Ha estat un debat interessant on els diferents ponents han exposat el seu pensament i les seves propostes pel Masnou.

Evitaré analitzar el que han dit la resta però si parlaré de les meves sensacions. D’allò que he sentit i del que m’han dit tant les persones properes que m’han acompanyat com altre que, en acabar l’acte s’han adreçat a mi.

La primera impressió meva és la d’haver travessat el Rubicó. Avui era una proba de foc davant un col·lectiu inicialment poc proper a la meva ideologia però alhora amb prou capacitat crítica com per valorar allò que hom deia. I ha resultat molt positiu. He rebut crítiques per algunes propostes agosarades que, fins i tot, han intentat argumentar la impossibilitat de dur-les a la pràctica. Fins i tot una amiga del facebook que era present ha dit que han dit que jo “era pitjor que els de Podemos”. Anem be, doncs…

No us avorriré amb tot el que hem parlat; aniré al grà. He fet dos propostes agosarades, molt agosarades que han estat la sorpresa del debat i una intervenció final molt potent que, per trencar la dinàmica de la resta de candidats que han fet tots el parlaments asseguts, la he fet aixecat, dominant tota la sala i amb aquell parlar fort però pausat que genera aquell punt d’atenció i de tensió que, vulguis o no, t’envolta i et domina. Sincerament he estat molt be i algun candidat, cap cot, mostrava el seu pesar, la seva derrota.

Anem a les propostes: Bàsicament ha hagut dos propostes, la primera sobre l’arranjament de tots els carrers i voreres del Masnou i la segona sobre les accions per a recuperar les platges i el port.

Arranjament de carrers i voreres al Masnou.

Aquest projecte que és molt agosarat i que tot i no disposar de quantificació econòmica específica calculem que rondarà entre els 10 i 12 milions d’Euros. Aquest no és un pla per fer en quatre anys ni per fer-lo sols. Proposem durant els sis primers mesos de mandat fer un pla director que detecti totes les mancances i elements de millora necessaris per arranjar totes les voreres i asfaltar tots els carrers de la Vila per dissenyar el Masnou del futur i que els prioritzi i quantifiqui econòmicament i que amb l’acord de tots els partits polítics del consistori s’executi durant els propers 10, 15 o 20 anys fins a completar-lo. Aquest acord permetrà destinar anyalment una quantitat aproximada de 600 mil euros a desenvolupar aquesta obra, governi qui governi. És doncs, una clara aposta de millora pel Masnou.

Modificació del límit de la platja i recuperació del Port pels masnovins

Els socialistes tenim la ferma voluntat d’iniciar els tràmits per modificar la Línia Marítim-terrestre que defineix l’àmbit de competències municipal i de Costes de forma que una part important del passeig i la platja passi a ser de titularitat municipal i poder executar un projecte d’ordenació pensat pel Masnou; alhora estem disposats tant aviat arriben al govern a iniciar els tràmits per reclamar la Concessió del Port Esportiu per que sigui de gestió íntegrament municipal i poder així establir els criteris de gestió que més beneficien als masnovins sense deixar de banda ni el potencial nàutic ni el comerç establert, aprofitant millor el parquing i generant més usos de l’espai; en aquest sentit seguirem l’exemple d’altres ports municipals com el Port de Salou, el Port de Roses o els ports que gestiona l’Ajuntament de Barcelona.

El Canvi Positiu camina amb pas ferm!!!!!

I com sempre, unes fotografies de l’esdeveniment…

IMG_1773 IMG_1774 IMG_1775 IMG_1776 IMG_1786 IMG_1790 IMG_1793 IMG_1795 IMG_1797 IMG_8098 IMG_8099 IMG_8103 IMG_8109 IMG_8110 IMG_8123 IMG_8125 IMG_8127 IMG_8128 IMG_8134 IMG_8142 IMG_8152


Acte de presentació d’Ernest Suñé amb @carmechacon i @xavieramor @ElCanviPositiu @socialistes_cat #MUNICIPALS2015 #ElCanviPositiu #Masnou #ElMasnou #Maresme

24/noviembre/2014

Dissabte 22 de novembre, els socialistes vam tenir un dia molt important: el tret de sortida per recuperar l’Ajuntament.

De bon mati els equips eren treballant per garantir l’èxit de l’acte, i de debò que ho van aconseguir. El muntatge de la infraestructura i la decoració va copsar la bona part del matí però a l’hora acordada, a les 12, tot era ja disposat.

Mentre, arribaven els convidats i la gent s’apropava per xerrar i assabentar-se del que passava –això demostra que per molta publicitat que facis, sempre hi ha llocs on no arriba-. El xivarri del muntatge es barrejava amb les probes de so i les músiques dels inflables que s’oferien als més petits i que van suposar un èxit de participació.

Una mica abans de l’hora convinguda, Carme Chacón va fer la seva aparició a la seu del PSC, al carrer Almeria, on va departir amb el presents i amb l’altre ponent, Xavi Amor, que feia ja una bona estona que ens acompanyava. Sense més dilació ens vam dirigir cap a la plaça Ramon y Cajal.

I no va ser fàcil. Carme, política molt coneguda era aturada per moltes persones que li adreçaven la seva estima. Petons i fotografies que va repartir a tothom que se li acostava fent gala d’una simpatia i d’una proximitat fantàstica, també a l’interior de la plaça on, a més, vam remenar la paella…

La plaça era plena –amb menys gent de l’esperada, tot i que en el moment de màxima presència superàvem les 250 persones -, i amb un goig espectacular: el vermell destacava arreu…

Valle, la presentadora de l’acte va fer les presentacions i va cridar els ponents, un a un, amb excepció de la meva persona que vaig ser presentat per la Carme Chacón. Els parlaments de Carme i Xavi van estar plens de referències al mon local i a l’esforç de proximitat dels polítics municipals. I molt suport a la meva persona, molt.

El meu parlament –el podeu llegir ací íntegrament– va adreçar-se principalment al que volem fer com equip, al que vull fer com Alcalde, i les raons que en mouen a presentar-me.


En acabar la meva intervenció tant Carme com Xavi van pujar a l’escenari on vam llançar clavells als assistents i uns nens van lliurar unes flors a Carme.

Va ser un acte molt lluït i interessant que, en aquell moment va tenir malauradament un gir inesperat: la pluja va fer acte d’aparició el que ens va obligar a endarrerir quinze minuts el menjar i que va far que algunes de les persones marxessin, tot i que moltes van endur-se la seva ració de paella. Les més de cent persones que ens vam quedar a dinar vam poder repetir 😉

Podeu veure una selecció de fotografies de l’acte clissant ací.

TRANSPARÈNCIA

Assistència aproximada

  • Inflables: 60 nens
  • Muntatge: 50 persones
  • Parlaments: 250 persones
  • Dinar: 110 persones (van servir-se més de dues-centes racions)
  • Actuació musical: 70 persones

Pressupost aproximat de l’acte

  • Muntatge infraestructura, inflables, so i músiques: 1.500€
  • Menjar: 1.400€
  • Altres: 500€

Les taules, cadires, escenari, llum i aigua han estat facilitades per l’ajuntament amb sol·licitud prèvia del PSC del Masnou com a entitat registrada al municipi del Masnou i els seu cost és gratuït.

El cost d’aquest acte ha estat finançat íntegrament amb una part dels estalvis dels darrers quatre anys del grup municipal socialista i de les aportacions que militants i simpatitzants han realitzat.


Com arribar a la Festa de presentació del candidat del #PSC a les eleccions #MUNICIPALS2015 al #Masnou Ernest Suñé #ElMasnou #Maresme @socialistes_cat #ElCanviPositiu

20/noviembre/2014

Moltes de les persones que venen de fora han demanat conèixer la ubicació de l’espai on tindrà lloc la Festa de presentació del candidat del PSC al Masnou que tindrà lloc demà passat, dissabte 22 de novembre. Dir-vos primer que tot i que l’acte donarà inici a les 13 hores, a partir de les 11 hi ha programats inflables pels més petits i recapte d’aliments pels que més ho necessiten i que serà lliurat a Càritas del Masnou. A més, a partir de les 14:30 hi haurà una paella popular al preu de 5€ per persona.

Per arribar al lloc teniu dues opcions: O venir per l’autopista C-32 o per la carretera N2. L’adreça de l’acte és Plaça Ramon i Cajal, 2-10 08320 El Masnou, Barcelona. I les coordenades Google Maps són 41.486655, 2.311235.

Autopista C-32

20141120 Ruta desde autopista

Carretera N2

20141120 Ruta desde carretera


Entrevista integra a Ernest Suñé per Valle Angeles Pagès #PSC #ElMasnou #Masnou #Maresme @socialistes_cat #MUNICIPALS2015 #ElCanviPositiu

07/noviembre/2014

El passat 3 d’octubre us explicava que pel proper butlletí havíem preparat una entrevista personal que durant més de dues hores va fer-me una jove periodista del Masnou, Valle Angeles Pagès, i on vaig comprometre’m a publicar integrament la mateixa tal i com em fos lliurada.

10733670_10154768996665274_90103308_n (1)

Valle Angeles pagès

Abans però vull agrair sincerament a Valle la seva desinteressada col·laboració. Ella és de Masnou, tot i que nascuda a Santo Domingo el 1994, cinc anys més tard va creuar l’Atlàntic per venir a la nostra estimada vila. En l’actualitat, és estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i redactora de la revista digital lacolumna.cat.

Doncs be, tal i com us vaig dir i sense més preàmbuls, voilà:

Entrevista a Ernest Suñe, candidat a l’alcaldia del Masnou pel PSC

Des de ben petit vas tenir una forta relació amb El Masnou, fins que anys més tard vas començar a viure-hi. Imaginaves mai que arribaries a ser candidat per l’alcaldia?

No. Sincerament, la meva visió de que podia estar candidat és de fa molt poc temps. Perquè al partit hi ha gent més preparada que jo i en cap cas he estat una persona ambiciosa en aquest sentit. Degut a una sèrie de circumstàncies, ells no s’hi han pogut presentar i finalment he estat escollit. Ara, que m’agrada, sí.

Què et va fer interessar-te per la política? Has tingut sempre clar que el teu partit era el socialista?

A casa els meus tiets sempre s’havia parlat de política i la meva tieta era activista del partit socialista. El fet clau que em va decantar per implicar-me va ser el 23F, el intent de cop d’estat. En aquell moment tindria 17 anys i em va suposar una conscienciació de la democràcia. I la meva implicació com a militant de partit va venir a partir de l’any 1989.

Sempre he estat una persona que votava el partir socialista, tot i que la meva visió ha anat moderant-se. Jo era molt radical al principi i s’ha de dir que el Partit Socialista sempre ha tingut aquesta capacitat d’englobar gent de pensament radical amb gent de pensament molt més moderat, en tots els àmbits.

Fins l’any 2003, que vas sortir escollit per la candidatura socialista encapçalada per Eduard Gisbert, quina havia sigut la teva trajectòria política dins el PSC?

Vaig tenir un punt d’inflexió dins el PSC l’any 2002, quan surto escollit primer secretari, major responsabilitat del partit. La meva implicació ja era molt directa i al 2002 l’Eduard Gisbert em demana incorporar-me a la candidatura socialista i entrem al govern amb una coalició amb Esquerra i Iniciativa.

A partir d’aquell mateix any, i fins 2011, treballant colze a colze amb Eduard Gisbert, quins consideres que varen ser els èxits del govern socialista a El Masnou?

Crec que el que vam aconseguir les tres forces va ser sacsejar al Masnou. Tenia un dèficit molt gran en infraestructures, en prestació de determinats serveis. Amb la il·lusió que vam sumar les tres polítiques d’esquerres vam aconseguir que El Masnou fos un poble més modern del que era. Per exemple, hi havia un percentatge altíssim de carrers sense asfaltar o, en determinades zones del poble, hi havia unes mancances de serveis molt grans. Vam fer molta inversió, i això ens ho han criticat perquè va suposar molt endeutament, però aquest endeutament va permetre fer Vienessos, els jardins de Pau Casals, asfaltar els aparcaments de Vallromanes, asfaltar alguns carrers; millores de coses que quedaran per sempre i que són per llarga durada.

Van haver tasques, projectes o promeses que van quedar-se enrere, que mai varen ser assolits?

Es van quedar molts projectes sense fer. En la majoria de casos perquè la capacitat d’acció és limitada. No tan sols econòmicament, que també, sinó per la capacitat d’encetar projectes que té una persona. Tens tres, quatre o cinc projectes i fer alguns ralentitza d’altres. I has de prioritzar. El finançament també ha estat important, perquè hem hagut d’anar a buscar els diners que necessitàvem. Això ha fet que alguns projectes es quedessin enrere. Com l’aparcament del carrer Almeria, que ara amb el govern de CIU sí hem aconseguit. Era una zona que teníem projectada i pressupostada, i es va quedar sobre la taula. El govern actual no li va donar la prioritat que nosaltres li vam donar, però ara s’ha adonat que és realment important.

Una de les coses que em va sorprendre és que quan vam arribar al 2003 no hi havia projectes.  A vegades és important tenir propostes d’accions, un dibuix del que es vol fer , explicar els motius pels quals es vol fer i preveure un cost aproximat. Nosaltres vam deixar alguns com la Casa del Marquès, carrer Almeria… I ara l’han continuat en aquest govern i això ens satisfà molt, perquè en aquests moments el que s’ha de prevaler és el benefici de Masnou.

L’any 2011, amb la pèrdua dels regidors socialistes, veu passar a l’oposició. Entre d’altres coses, heu aconseguir la posada en marxa de la Casa del Marquès, la defensa del Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) o de l’escola de Música del Masnou i la rebaixa d’impostos. Imagino que no ha estat fàcil…

S’ha de diferenciar entre la Casa del Marquès i el CIRD o l’escola de Música. En el primer cas es tracta de continuar amb un projecte i en l’altre d’intentar desmuntar una cosa que ja estava funcionant per qüestions ideològiques. Nosaltres ho vam criticar molt i ens vam sumar a les queixes, en el cas de l’escola de Música, de pares, professors i alumnes.

Des de l’oposició, amb quins recursos, tant econòmics com materials, i quin suport compteu?

El PSC és un partit que està organitzat. Nosaltres tenim varies vies de finançament. La principal, les quotes que paguen els militants; les secundàries, les quotes que paguen els càrrecs orgànics. Després, com a grup municipal, l’Ajuntament del Masnou destina uns diners a la gestió de la política, que passen íntegrament al partit. Després el partit també ens dóna ajudes, sobretot quan arriba la campanya electoral. Ara mateix tenim aproximadament uns 10.000 euros estalviats per la campanya electoral, i esperem arribar-ne als 15.000. Una altra via són les derrames voluntàries de persones que volen fer donacions.

Essent dos partits amb ideologies totalment diferents, quines consideres que han sigut les principals errades que ha pogut cometre CIU durant la seva legislatura?

El que puc criticar és la manca d’acords i la poca comunicació. Per exemple, amb la neteja del municipi ha costat molt que el govern incorporés moltes de les aportacions que hem fet. O el tema de les guinguetes [els xiringuitos de la platja]: el govern tenia un model de gestió de guingueta que no va ser consensuat, al qual nosaltres ens vam oposar. Un model amb una restricció d’horaris dràstica, limitació d’ocupació, amb sancions molt fortes. Hem forçat al govern a canviar perquè el model fos menys lesiu que el que proposaven ells. Jo la crítica més gran que faig al govern de CIU és la manca de voluntat negociadora. Només s’han assegut a negociar quan no tenien més remei.

Creus que, si surts escollit en les eleccions municipals de maig de 2015, portaràs a terme modificacions per solucionar aquestes errades?

Jo no puc considerar l’opció d’un partit de fer una acció i no fer una altra. Hi ha elements que m’han servit per aprendre dels seus errors i també dels nostres. No vull caure en l’error d’assenyalar a ells com a culpables de tots els mals. Aquests errors ens van condemnar a la pèrdua de vots que vam tenir. Per exemple, la gestió del problema de la joventut: no vam ser capaços d’aconseguir un Ca n’Humet que funcionés. Aquest govern tampoc ho ha aconseguit.

En aquests moments tenim un centre cívic que hauria de ser un espai pels joves i no ho és. Tant es així que han hagut d’ocupar un espai buit del carrer per tenir un lloc on poder fer les seves coses. Això és un fracàs dels governs. Vam començar a no saber apropar-nos a les demandes del jovent respecte l’ús de Ca n’Humet. I seria una de les mesures que faria, intentar apropar-me a la voluntat del jovent, i consensuar els usos d’un espai pels joves i amb més transparència.

Per fer-ho, amb quin equip de govern hi comptaràs?

Tenim molt clar quins són els terminis que volem anar cobrint. En aquests moments estem en el termini de donar a conèixer a la ciutadania del Masnou la meva persona i el projecte que hem elaborat, que haurà de ser enriquit per ella. No tinc pressa per la candidatura, s’ha de fer amb calma, tranquil·litat i obrint-te a la societat. La gent que volem ha de ser d’esquerres, oberta i amb ganes de treballar. Normalment tractar amb el ciutadà no és fàcil, perquè sols ser receptor de les queixes, demandes i crítiques de la ciutadania. Volem gent amb capacitat d’escoltar, de respondre realitats i de donar la cara. Jo el que busco és gent que estigui disposada a treballar, gent jove, arrelada al poble, intel·ligent, valenta – que no li faci por trucar a la Generalitat a exigir-li a donar-li allò al que es va comprometre, disposada a sacrificar-se.

Al programa electoral, doneu molta importància a la transparència, on els “governants siguin exemples d’honradesa i honestedat”. Quines són les mesures anticorrupció o de regeneració democràtica que es tenen pensades?

D’entrada, la voluntat que tenim a Masnou és que tots els membres de la candidatura tinguin un compromís anticorrupció, d’actituds ètiques. És una forma de deixar clar amb quin tarannà volem governar i quin és l’objectiu. Després, la transparència informativa: s’haurà de fer una llista de guanys i els seus béns perquè es demostri que no s’han enriquit per la política.  I l’altra és la capacitat de comunicar a la gent les coses. Un dels retrets que tinc amb govern de CIU és que han fet ús de la pàgina web i del Masnou Viu com una eina d’informació política i no han estat transparents en moltes de les informacions. Per exemple, el portal de transparència de l’Ajuntament del Masnou se suposa que ha de ser transparent. Quan mires els pressupostos de 2014, te’ls explica però enlloc t’explica que s’han prorrogat. Això és el que jo no vull, aquesta ocultació de la informació.

Crec que s’ha de tenir una ràdio municipal, transmissora d’informació. Tenim una revista però surt cada dos mesos, això limita molt i fa que moltes informacions arribin tard. I unes rodes de premsa, que ara sembla que no existeixin. L’alcalde no ha sortit a donar una roda de premsa. Quan nosaltres governàvem, l’alcalde donava la cara, feia assemblees veïnals. I aquesta transparència és una cosa que vull incorporar. Nosaltres som treballadors del poble, per tant hem de retre comptes cada mes si és possible, no cada quatre anys, de forma directa o indirecta.

A més de la corrupció, el programa electoral dona rellevància també al tema de les drogues, de l’economia o de l’atur.

El consum de drogues al poble és un fet, tant entre joves com entre adults. Quina serà la manera de eradicar aquesta situació?

El primer que faria seria parlar amb gent experta amb el problema de les drogues perquè ens donessin un cop de mà. Segurament hi ha altres llocs de Catalunya i arreu que han aplicat solucions fàcils. El primer seria buscar un equip de persones que en un termini curt de temps proposessin unes solucions ràpides, perquè a vegades no posar més policies al carrer pot donar més solucions a aquests temes, ni fer campanyes pedagògiques…

Hem d’entendre que tenim un port esportiu on és molt fàcil que hi hagi un trànsit de drogues i ho hem d’assumir. No pot ser que visquem d’esquenes als problemes del poble. De la mateixa forma que el port és una eina de generació d’economia important, té problemes que també s’haurien d’afrontar. S’ha de fer una anàlisi del problema a Masnou, que és gravíssim, i donar una solució contundent. No pot ser només força: s’ha de fer pedagogia, s’han de fer campanyes a les escoles, buscar acció de persuasió amb els joves. No ens podem quedar de braços creuats ni conformar-nos en fer estudis. I anar a l’arrel del problema, que moltes vegades aquests consums estan ocultant una frustració. El que hem d’intentar és cercar quin és l’origen del problema i cercar una solució.

D’altra banda, al document base del programa electoral es mostra com a un dels principals objectius “el treball i les oportunitats per guanyar-nos la vida”. Com es pretenen crear llocs de treball suficients per reduir l’atur considerablement?

A Masnou tenim unes zones industrials a la part d’Ocata que s’han d’executar, tenim empreses internacionals… Hi ha temes que s’han d’explotar: arribar acords per que els joves que estudien a Masnou puguin fer les pràctiques en empreses del municipi; hi ha plans ocupacionals, que venen subvencionats en part per la diputació de Barcelona  i per l’Ajuntament,  per que joves o persones grans de determinats sectors crítics puguin trobar feina.

També s’ha de fer promoció per que s’implantin empreses. Som un municipi que està a tocar de Barcelona, tenim un potencial turístic, potser no propi, però sí de Barcelona. I no tenim hotels. Promocionar el turisme Gay Friendly, que té un poder adquisitiu molt gran. Tenim platges molt maques, tenim un poliesportiu. Hem de treure-li el suc, hem d’aplicar actuacions realitzables.

D’aquesta manera, l’economia del poble aconseguiria ressorgir d’alguna manera. Però, imagino que, alhora, hi hauran altres mètodes.

Hem d’entendre el tarannà del Masnou. Hi ha molta gent que treballa a Barcelona i ve aquí només a dormir; és difícil que facin la vida al Masnou. Hem d’entendre que potser és el cap de setmana quan més vendes es podrien fer, i molts negocis tanquen el cap de setmana. S’hauria d’intentar fer acords amb els comerciants per fer campanyes per dinamitzar l’economia amb qüestions originals.

La Casa del Marqués és un generador de treball d’un sector, el tecnològic, que no necessita d’un gran espai. Facilitar que la gent d’aquest sector de l’economia s’incorpori al Masnou. La principal forma d’enriquir és baixar el nombre d’aturats; aconseguir la implantació d’empreses a Masnou i que la gent vingui a treballar aquí.

El programa també respon a una clara voluntat de crear coneixement i activitat cultural i educativa. Crear espais per a la creació cultural, per les actuacions o per l’art són alguns dels objectius. Però amb quin finançament comptarien aquests propòsits?

En el programa electoral establim el condicionant del finançament. Tenim un equipament molt potent: el Casinet. Per posar-ho en ordre caldrien molts milions, i si no es tenen no es pot fer. Però que no es tinguin ara no vol dir que no es tingui un projecte i que no es vagi a buscar finançament, però sense endeutar Masnou per sobre de les seves possibilitats. L’Ajuntament amb els ingressos que té pot generar uns recursos suficients per fer molta activitat. Em sembla que el pressupost que té és de 32 milions d’euros: hi ha una part important de despesa que està servint per pagar les inversions però aquestes inversions acabaran de pagar-se. A uns 4-8 anys vista es podrien plantejar propostes d’uns 2 o 3 milions d’euros. La prioritat no és construir infraestructures ara mateix, és organitzar-nos i aprofitar els recursos que tenim.

No volem que la gent vagi a la cultura, sinó que la cultura vagi a la gent. Tenim les places, no cal un teatre cobert per fer una activitat. Tenim el parc del llac, perfecte per fer concerts de jazz i música clàssica, és un auditori excepcional. Hem d’anar a la via d’aprofitar els recursos. Ens podem permetre el luxe d’utilitzar el carrer per fer activitats. No calen grans infraestructures.

Parlant de centres cívics i culturals, fa aproximadament sis mesos un grup de joves va alliberar un local al qual mai s’havia fet cap activitat. Designat el nom d’Ateneu Popular l’Oreneta, les ocupants porten des de llavors realitzant tasques culturals i educatives, alhora que és un entorn de lleure pel jovent masnoví.

L’actuació policial que es va dur a terme durant la seva ocupació va ser força polèmica, per la presència d’amenaces constants i de cops de puny contra la porta de l’immoble. Al ser una ocupació pacífica d’un espai inutilitzat, creus que l’actuació policial va ser la correcta? Quina influència creus que podria haver tingut el govern socialista en un cas com aquest?

Crec que l’acció del col·lectiu l’Oreneta és la constatació del fracàs del govern actual i de l’anterior dels espais del jovent. Jo no comparteixo l’ocupació d’un espai privat encara que estigui tancat. Crec que la propietat privada és un dret que s’ha de defensar, i l’Administració, a través de la policia i de la llei, ha de vetllar perquè es compleixi.

Respecte l’actuació de la policia, normalment aquests casos generen conflicte perquè hi ha una entrada amb força a l’espai i l’actuació de la policia es fa sempre a requeriment del propietari. Criticar els fets per una actuació d’aquest tipus no és just. Que el protocol de la policia s’ha de revisar, no et diré pas que no. Encara que el col·lectiu ho faci sense violència, l’acte en sí té una connotació violenta en tant que ocupes un espai privat.

Crec que si es va fer alguna cosa per millorar, s’ha de fer. I s’ha de dotar d’un espai als joves per fer el que estan fent allà. Ca n’Humet hauria de reunir els requisits, però si no ho fa perquè no està insonoritzat i es queixen els veïns, s’ha de buscar un altre espai. L’ajuntament té recursos per buscar espais per que els joves puguin fer les seves coses.

En la mateixa línia, les ocupants es queixaven de la manca d’espais autogestionats pel jovent al poble. Seria possible la creació d’espais cívics, adreçats al jovent, gestionats pel propi col·lectiu jove?

Jo era una persona reticent a que els joves tinguessin l’autogestió d’un espai públic, perquè es un espai de tots i pot generar conflictes. Però he arribat a la conclusió que no hi ha res millor que donar responsabilitats. Consensuar quin és l’àmbit d’aquestes responsabilitats i cedir l’espai amb una supervisió del personal tècnic, i que els joves facin allò que hagin de fer.

No dic que ho sigui, però imaginem-nos que Ca n’Humet reunís totes les garanties, estaria disposat a cedir Ca n’Humet als joves de Masnou perquè ells facin un ús i creïn els seus referents organitzatius, i fins i tot dotar econòmicament aquell espai. Hem de cercar un espai que sigui el suficientment atractiu i estic disposat a mirar-ho.

Respecte l’aposta de futur, què canviaria amb un nou alcalde socialista al poble? Per ser més concrets, què canviaria en els teus 100 primers dies de govern?

Crec que tenim llicència de ràdio en vigor; en aquests 100 dies el que faria seria, ni que fos, un espai petit amb una persona emetent. La ràdio ha de comunicar a la gent, i aquesta ha de tenir accés a la radio per fer la crítica i escoltar els problemes del poble. Crec que servirà per cohesionar el poble.

Dintre de l’Ajuntament hi haurà canvis organitzatius. Alguns a curt termini i altres s’hauran de fer a més mig termini. Però hem d’anar a l’Ajuntament amb un sistema més gerencial. No pot ser que els regidors hagin de saber de tot, els regidors són polítics. Hauria d’haver un gerent, una figura potent que administrés la feina, consensuat amb la resta de partits  i amb l’oposició, si és possible. Els polítics han d’estar al carrer, escoltant els problemes, la ciutadania; no han d’estar al despatx fent papers. Aquesta és la diferencia que a mi m’agradaria impulsar en els primers 100 dies de govern.


A %d blogueros les gusta esto: