El problema de la suciedad en el #Masnou

20/julio/2017

El Masnou es un municipio que está sucio.

Desde el gobierno se apunta a la falta de civismo, pero la orografía, la baja pluviometría y la cercanía al mar son factores que influyen y mucho en la percepción de suciedad existente. Si a esto le sumamos las limitaciones con que actúa la empresa de limpieza y sus operarios por los criterios “ahorrativos” del gobierno encabezado por ERC, entenderemos porque tenemos este problema endémico.

Precisamente en la revista “El Masnou Viu” de julio, el alcalde se sincera y afirma sin tapujos que “el problema de la neteja i la recollida d’escombraries, lligats per un contracte ple de limitacions que ens obligarà a fer un esforç de millora i replantejament”.

Es decir, el “problema” de la limpieza y la recogida de escombros es por culpa de un contrato “lleno de limitaciones”. ¿De dónde surgió este contrato? ¿Quién lo elaboró?

Como ya denuncié en julio de 2014, el pliego de condiciones que el gobierno de ERC y CiU presentaron a aprobación estaba lleno de errores garrafales y de limitaciones que supondrían “discrepàncies entre licitadors i recursos per disconformitat amb les decisions de la mesa que allargaran sine die la posta en marxa del servei i que, quan aquesta es dugui a terme, generaran conflictes de difícil resolució amb l’empresa concessionària”. Errores que habían sido ámpliamente documentados en los informes realizados por mi de diciembre de 2013 y de febrero de 2014, y que se entregaron al gobierno para su estudio y que merecieron una parca respuesta en el mejor de los casos.

Sin duda, definimos la propuesta del gobierno como inviable, ya que “és un plec que està ple de nous serveis i demandes d’accions i/o obligacions que comporten càrregues econòmiques que no han estat valorades i que, il·lusament, es creu que les empreses assoliran sense cap cost per l’Ajuntament. Aquesta proposta creiem que està lluny del cost real pel que es proposa adjudicar, perdent total credibilitat i fent-la inviable”.

Eso nos motivó a presentar más de 40 enmiendas al pliego del concurso que podéis leer aquí.

El tiempo nos ha dado la razón. Y las palabras del alcalde suponen una desautorización explícita del equipo redactor, del anterior gobierno de ERC y CiU, y una forma de desviar la atención a los problemas que ellos mismos han generado.


Escrit de portaveu presentat a la revista “Masnou viu” d’aquest mes

17/julio/2017

Com cada mes, la revista municipal “El Masnou Viu” proposa a cada grup municipal escriure en l’espai que hi ha destinat a tal efecte. En aquest cas, dels membres que composem el Grup Municipal del PSC, m’ha correspost la redacció. He aprofitat per explicar-vos el recent 39 Congrés del PSOE al que vaig tenir l’honor d’assistir-hi en representació del Maresme així com un breu anàlisi dels dos anys de govern de l’alcalde d’ERC.

Aquest és l’escrit que he presentat:

Congrés del PSOE

He tingut l’honor de ser un dels delegats del PSC al congrés de PSOE, un congrés on va quedar palesa la voluntat de canvi expressada ja amb la elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General i del que vaig ser representant a la comarca durant les primàries.

Aquest canvi de la direcció de les polítiques del PSOE ve emparat pel gran pes que el PSC ha obtingut als òrgans de direcció, amb tres representants a l’Ejecutiva Nacional. Vull destacar la presència del maresmenc Joan Rangel com a nou membre del Comité Federal del PSOE.

El lideratge de Pedro Sánchez ha traslladat noves forces i més il·lusió a les persones que estem al peu del canó treballant dia a dia per una España millor, més democràtica, més justa, amb més capacitat d’acció social, amb major reconeixement dels drets de les persones i amb la exigència d’un pacte d’estat contra els assassinats de dones que, lamentablement, s’han incrementat de forma escandalosa.

La voluntat de cercar acords amb sindicats i altres forces polítiques és un primer pas per canviar les polítiques dels darrers anys –algunes de les quals en som responsables- i construir la possibilitat d’un nou govern de progrés per a España.

Dos anys de govern

Portem ja dos anys d’alcalde d’ERC i els socialistes fem una valoració molt negativa del decurs del mateix. Al marge dels encerts del govern de CiU i ERC -que han hagut- la figura omnipresent de l’alcalde oculta la poca feina feta.

Com a grup municipal lamentem l’incompliment dels acords signats, la manca de transparència en els procediments i la presa de decisions sense consens, especialment en les inversions que vam aprovar conjuntament, com l’arranjament de voreres, que entenem que no s’actua on més es necessita sinó on es pot treure més rendibilitat política.

Com a socialistes també lamentem la manca de lideratge que ha permès la deficient gestió política en alguns departaments que està suposant una pèrdua progressiva de personal qualificat així com l’empitjorament de la prestació de serveis com la neteja i manteniment de la via pública o la generació de conflictes gratuïts amb empresaris i entitats del municipi que acabarem pagant la ciutadania del Masnou. Som molt crítics amb la manca de solució pel jovent de la nostra Vila i el dèficit de gestió que ha devaluat espais com Ca n’Humet.

Com a persones, denunciem la manca de respecte als treballadors i el comportament de l’Alcalde al plenari, amb un continu desistiment de les funcions com a President del mateix així com el sosteniment d’alguns dels seus regidors tot i els comportaments mancats d’ètica i la confessió pública dels mateixos.

Aquests són els dos anys del govern de l’Alcalde d’ERC. Per nosaltres ja n’hi ha prou!


Els videos del Plenari d’abril: “Pallasso número ú”

09/mayo/2017

Tal i com us vaig informar en el darrer post l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari. Podeu veure el següent video (versió curta) on queda reflectit el que va passar…

L’Alcalde ja venia calent de l’anterior intervenció meva, sobre el Còdi de Bon Govern i Transparència on vaig fer una intervenció vehement, donada la baixa qualitat democràtica d’una part d’aquest govern i els conflictes interns que per aquest motiu arrosseguen. Podeu veure-la ací…

En l’escrit que he presentat al Masnou Viu d’aquest mes, el meu article es titula “L’Alcalde ha de dimitir” i us recomano la seva lectura, i tot i que no crec que amb aquest títol calgui afegir res més, si que us repetiré una reflexió de l’article: que una persona que ha estat regidor de Cultura utilitzi el mot “Pallasso” com insult si que és un insult, però a la intel·ligència.

Per evitar que algú pugui pensar que amago res, podeu veure la versió llarga i sense talls del moment, tot just de la intervenció del regidor del PP, Sr. Federico de la Heras.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

14/abril/2017

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.
(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.
(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


A %d blogueros les gusta esto: