Els videos del Plenari d’abril: “Pallasso número ú”

09/mayo/2017

Tal i com us vaig informar en el darrer post l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari. Podeu veure el següent video (versió curta) on queda reflectit el que va passar…

L’Alcalde ja venia calent de l’anterior intervenció meva, sobre el Còdi de Bon Govern i Transparència on vaig fer una intervenció vehement, donada la baixa qualitat democràtica d’una part d’aquest govern i els conflictes interns que per aquest motiu arrosseguen. Podeu veure-la ací…

En l’escrit que he presentat al Masnou Viu d’aquest mes, el meu article es titula “L’Alcalde ha de dimitir” i us recomano la seva lectura, i tot i que no crec que amb aquest títol calgui afegir res més, si que us repetiré una reflexió de l’article: que una persona que ha estat regidor de Cultura utilitzi el mot “Pallasso” com insult si que és un insult, però a la intel·ligència.

Per evitar que algú pugui pensar que amago res, podeu veure la versió llarga i sense talls del moment, tot just de la intervenció del regidor del PP, Sr. Federico de la Heras.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

14/abril/2017

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.
(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.
(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


Ple de gener de 2017: Ni bon govern ni transparència.

27/enero/2017

Ahir, amb un guió més propi del Polònia, el dia que es va aprovar per majoria abrusadora el Codi de Bon Govern i Transparència, el govern del Masnou amb ERC i CiU donava una lliçó de la pitjor forma de fer política, sense donar la cara, sense facilitar la informació reclamada, amb mitges veritats i grans mentides i, sobre tot, amb l’amagament de la veritat amb una sola finalitat: el manteniment de les seves cadires.

Tot just aprovem un codi on ens omplim de paraules com objectivitat, justícia, no discriminació, respecte, integritat, honradesa, retiment de comptes i exemplaritat que per al govern i especialment per al Sr. Oliveras i la Sra. Folch son paraules buides de contingut i allunyades de la seva forma de fer.

Consulta Popular per reclamar la titularitat del Port Esportiu

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-15Podeu llegir ací la proposta que vam presentar i ací els arguments que vaig exposar. Res de res: Només volen consultar al poble allò que no és possible, els objectius reals i possibilistes no. I així ens va.

Com els vaig dir: “Senyores i senyors del govern, la seva voluntat de transparència i de participació s’acaba en quant el tema no els agrada o no el controlen.

En tot cas, vaig acabar dient que “aquesta decisió, tot i no compartir-la, era legítima i per tant, tot i que seguirem reclamant la creació d’una comissió d’estudi, no posarem les urnes al carrer, per que nosaltres respectem a llei, nosaltres complim amb aquest principi de legalitat que avui tot just hem refermat en el Codi de Bon Govern”.

Preguntes de Control

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-49Les següents intervencions van tenir lloc en el torn de Preguntes de Control, on vaig fer tres intervencions; la primera, per reclamar de nou una documentació reclamada des del mes de novembre i encara no facilitada per la regidora sense que ni el Secretari ni l’Alcalde li exigeixin que compleixi amb el ROM; la segona, sobre l’incendi a la seu de la Policia Local, que personalment considero un acte vandàlic greu mentre que el govern entén que és una bretolada. No deixa de ser curiós que, pel govern del Masnou, que algú prengui foc a la seu de la Policia provocant danys a la tanca i a uns vehicles estacionats a l’interior sigui una “bretolada, però pintar jocs infantils o la façana d’un Casal és un “acte vandàlic. Pobres policies del Masnou, el que els està tocant viure amb aquesta colla…

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-07-05I la tercera va ser sobre la denuncia a la fiscalia i l’arxiu de la mateixa i com tot i no detectar delicte si que observa irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar la seva anul·labilitat . Com és força important transcric íntegrament la meva intervenció:

Denuncia Fiscalia

Recordaran que al Plenari del passat mes de juny aquest regidor va comunicar públicament que havia denunciat al Sr. Oliveras i la Sra. Folch a la Fiscalia Anticorrupció. Doncs be, el passat 18 de gener em van comunicar l’arxiu de la mateixa. Aquesta informació va ser comunicada el mateix dia a l’Alcalde i a la resta de portaveus municipals.

La fiscalia argumenta l’arxiu en el fet que “la simple ilicitud administrativa no comporta una sanción penal” i que “no ha resultado debidamente acreditada la comisión del delito de prevaricación”.

Tot i així, la fiscalia assenyala que les bases “de contenido deficitario” podrien resultar nul·les al no incorporar la data en que s’havia d’haver obtingut la condició de laboral fix: “efectivamente, como expuso el denunciante, ni en las Bases Generales ni en las Bases específicas de ninguno de los procesos selectivos convocados por el Ayuntamiento del Masnou para la funcionarización se contiene la exigencia que el personal laboral fijo que concurriera debería ostentar esa condición en una fecha determinada, extremo que, atendida la naturaleza restringida de todo proceso de funcionarización en alguna ocasión se ha reputado causa de nulidad.

També assumeix l’argument d’aquest regidor respecte a la impossibilitat de participar en els processos d’una part important de les persones; així diu que “De este modo, no cabría sino concluir que, en principio, no sería posible acogerse a esa funcionarización cuando se tratara de personal laboral fijo contratado con posterioridad a la entrada en vigor de la EBEP y a través de pruebas de selección o promoción convocadas ulteriormente a aquella fecha, situación en la que, en principio, se encontrarían 11 de los empleados a los que se refieren las presentes”. “No puede olvidarse que, más allá de las eventuales irregularidades que, en su caso pudieran estimarse en las distintas resoluciones administrativas, resulta incontestable que el 13 de Mayo de 2007, no habían alcanzado aún la condición de personal laboral fijo los 11 empleados ya referidos”.

Vist doncs, que hi ha detectades irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar l’anul·labilitat dels mateixos com així determina la fiscalia, el nostre grup desitja saber si el govern iniciarà d’ofici una revisió dels mateixos que afectarà a les 11 persones esmentades o obligarà a interposar un Contenciós amb el risc que sigui declarat nul tot el procediment.

 


A %d blogueros les gusta esto: