Hacia el 39 Congreso del PSOE

27/mayo/2017

Ayer tuve el honor de ser elegido Delegado para el 39 congreso del PSOE en la asamblea de la Federación del Maresme junto con las compañeras Conchi Martín (Malgrat) y Montse Brugal (Argentona).  Como observadores nos acompañaran los compañeros David Bote (Mataró), Conchita Rodríguez (Tordera) y Pep Clofent (Caldes d’Estrac). Asimismo se espera que nos acompañe Conxita Campoy (Malgrat) en calidad de miembro del Comité Federal del PSOE.

Podéis leer mi intervención en la asamblea aquí.

Asimismo tuve el placer de defender la resolución aprobada por la Sectorial de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat del Maresme que consiste en un documento de cinco páginas elaborado sobre el trabajo previo de todos los miembros de esta sectorial repartidos por toda la comarca y dirigidos por el compañero Dani Meroño (Cabrera de Mar). El documento reclama una gestión sostenible del litoral y de los bosques del maresme así como una gestión pública de los recursos hídricos y de la energía y que fue aprobada por unanimidad, igual que el resto de enmiendas que se presentaron a la asamblea.


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


¡Sé fuerte Pedro!

29/septiembre/2016

IMG_3942

Sí, sé fuerte Pedro.

Sé fuerte, por los millones de personas que confiaron su voto a los socialistas para cambiar España.

Sé fuerte, por los cientos de miles de militantes y simpatizantes que te auparon a la secretaría general para abrir las ventanas del partido socialista.

Sé fuerte, por los miles de personas que representan a los socialistas en los municipios, a pie de calle, porque tu firmeza es nuestro orgullo.

Sé fuerte, por los cientos de personas que te apoyamos de forma abierta e indisimulada ante los ataques que llegan de todos los lados y que seguimos pensando que el tiempo nos dará la razón.

Sé fuerte, por las decenas de personas decentes que te acompañan en las listas y que trabajan a tu lado día tras día.

Sé fuerte, por las personas que han permanecido a tu lado en la Ejecutiva Federal contra viento y marea.

Sé fuerte, por tu familia y tus amigos que te apoyan, te quieren y te respetan.

Sé fuerte, por ti, porque la dignidad de tus actos será tu recompensa.

¡Pedro, sé fuerte!

Porqué, la última vez que un político deseo a otro esa misma firmeza era para que no hablase, y yo por el contrario, deseo que hables, que hables mucho para convencer, para cambiar.

¡Sé fuerte Pedro!

Porqué tu fortaleza será la nuestra. Y porque nuestra voz será la tuya.

¡Sé fuerte Pedro!, sé fuerte…


Exigim la dimissió de la Sra. Silvia Folch per mentir i la de l’Alcalde per consentir-ho.

22/junio/2016
Sota sospita...

Demanem les seves dimissions…

Ahir a les 19 hores érem convocats per l’Alcalde a una Junta de Portaveus Urgent i extraordinària on el govern havia d’explicar el procés de funcionarització que els socialistes afirmem que està ple de de vicis i hauria de ser revisat d’ofici i que per la negativa del govern hem denunciat a la Fiscalia anticorrupció.

A la taula, presidida per l’Alcalde, a mes de tots els portaveus dels partits amb representació municipal hi havia el Secretari, l’Interventor i la Cap de Recursos Humans.

Va obrir el torn de paraules l’Alcalde i el va seguir la Sra. Folch, tots dos amb arguments difusos, poc consistents i sense aportar cap nova proba o document que avales el procés de funcionarització.

En acabar, diversos partits els van plantejar preguntes basades en el que vaig dir al plenari, però les seves respostes van generar encara més dubtes als assistents, i la seva negativa a fer una revisió d’ofici, fonamentada en arguments gens realistes.

Un cop van acabar les preguntes i l’Alcalde era disposat a donar per finalitzada la junta, vaig demanar la paraula per a fer una declaració que podeu llegir ací.

No vaig poder acabar. En un moment donat, l’Alcalde, igual que va succeir al ple, va dir que no podia seguir, va donar per finalitzada la Junta i va exigir que no demanar, que tothom s’aixequés de la sala. Jo vaig dir que els portaveus que volguessin podrien seguir per escoltar el que havia de dir però l’Alcalde, cridant va dir “No els autoritzo a fer us d’aquesta sala, fora tothom d’ací. No tenen permís per seguir”, el que ens va obligar a l’oposició a anar a la Sala de Regidors on vam continuar la reunió i seguir parlant i escoltant sobre el tema i vam consensuar una primer posició comuna en els fets que han d’esdevenir.

En marxar de la reunió, l’Alcalde i la resta de les persones que no eren amb l’oposició van anar al despatx d’alcaldia, i puc dir-vos, per fonts ben informades que, la regidora Silvia Folch va confessar, entre plors, que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit als companys de govern i que havia mentit al Plenari i ho justificava per la forta pressió que suporta.

Nosaltres, els socialistes, volem alliberar-la de la pressió i per això exigim la seva dimissió i també la de l’Alcalde pel grau de complicitat i, si més no, consentir el que ha passat.


Sentido de estado

25/enero/2016

La presión se redobla sobre el PSOE en general y sobre Pedro Sánchez en particular.

Primero Rajoy, en una decisión fuera de toda normalidad, sorpresiva y sorprendente, decidió no aceptar la propuesta del Rey de intentar formar gobierno sabiéndose sólo. Prefiere que si ha de caer alguien, no sea él.

Por si fuera poco, como el perro del hortelano, Rajoy y sus acólitos así como toda la prensa afín se escandalizan de cualquier pacto del PSOE con las izquierdas. Piden al PSOE sentido de estado.

Después Iglesias, en una comparecencia atípica más propia de un acto de campaña lanza un órdago sobre los cargos que desea ocupar y los ministerios que desea ostentar en un futuro gobierno con el PSOE, dejando además, una puya sobre lo agradecido que deberá estar Pedro Sánchez si le hace presidente.

Además, en un artículo publicado en el País, Pablo Iglesias, dando lecciones de democracia y transparencia se arroga la estructura de la negociación, con la única finalidad de establecer los tiempos, los formatos y los compromisos, siempre en su beneficio.

Pedro Sánchez debe dejar de un lado los cantos de sirena que, a un lado y otro, pretenden marcarle la hoja de ruta. La hoja de ruta la marca él, la marcamos nosotros, los socialistas.

La hoja de ruta tiene que tener un calendario para la negociación y unos puntos programáticos genéricos para desarrollar por unas comisiones ad hoc entre ambas partes. También hay que priorizar los temas a debatir sin descartar ninguno pero sin aceptar aquello que vaya en contra de la ley.

Una vez negociado el programa de gobierno, justo es que se establezcan los acuerdos para formar un gobierno de progreso, no antes.

Una vez cerrado el acuerdo que deberá ser refrendado por las bases socialistas para garantizar la unidad de acción y el apoyo a la figura del Secretario General.

Si transcurrido el plazo no existe acuerdo programático o de gobierno, las negociaciones deben darse por cerradas con las fuerzas de izquierdas.

Llegado a éste punto, y tal y como ya avance en otro escrito, deberá considerarse la posibilidad de negociar con el resto de fuerzas políticas. Será el momento en que los socialistas les pediremos entonces sentido de estado.

Y si no es posible, nuevas elecciones con la cara bien alta.


El relato socialista: imagina lo que podemos hacer juntos, imagina lo que nos queda por hacer.

12/enero/2016

El relato debe sustentarse sobre la base de los valores e ideas que queremos transmitir”.
Antoni Gutiérrez Rubí

El relato, la narración, es la llave de todo”.
Stanley Greenberg

En política también todo es temporario, lo que no pierde vigencia es el valor de una historia bien contada”.
Orlando D’Adamo y Virginia García Beaudoux

Los socialistas tenemos un proyecto de futuro para España. Un proyecto que se ha trabajado intensamente, basado en la preocupación por los demás y la responsabilidad, y que nos ha permitido definir una clara propuesta federal que dé paso a un país de oportunidades, donde las personas crezcan y progresen. Un país que recupere el conocimiento y la juventud que hubo de salir al extranjero para encontrar un futuro que le fue negado.

Un proyecto construido sobre los pilares de la democracia, el conocimiento y una recuperación económica justa e inclusiva y que, además, está propuesto desde la igualdad, eje principal de nuestro proyecto. Porque queremos un país en el que se respete a las mujeres y a todas las personas que piensan y se sienten diferentes. Un país en el que se rebajen las tasas de pobreza y se incrementen las de solidaridad.

Los socialistas proponemos una reforma constitucional para la convivencia y el entendimiento, que llevaremos a cabo desde el consenso. Una reforma en la que todos tendrán la oportunidad de aportar su opinión y que se trabajará con una visión de futuro sin más límites en los debates que la búsqueda del consenso mayoritario.

Esa reforma que proponemos gira en torno a cinco líneas maestras: la incorporación de nuevos derechos y libertades, la mejora de la calidad democrática, el blindaje del Estado del Bienestar, la construcción europea y la del modelo federal. Este último eje, fundamental para propiciar la convivencia y el encaje de Cataluña en España, se basa en la Declaración de Granada de 2013, de la que los socialistas nos sentimos orgullosos ya que estableció las condiciones concretas de la propuesta federal socialista.

Efectivamente, los socialistas queremos una España federal en la que se delimiten las competencias del Estado y se cedan las demás a las comunidades autónomas; una reforma que establezca en el texto constitucional los principios del sistema de financiación y los instrumentos concretos de cooperación y lealtad institucional.

Queremos descentralizar el estado y hacer copartícipes y corresponsables a las Comunidades Autónomas de mayores cotas competenciales para que asuman a la par más estado. Porque entendemos que hay que poner unas reglas de juego claras e iguales para todos en los que la financiación no sea el problema sino la solución como elemento real de redistribución de la riqueza, con una propuesta de sistema de financiación estable, independiente y riguroso.

Una reforma constitucional que ampliará el derecho a la igualdad de trato y la no discriminación y asegurará la universalidad de la Sanidad o el acceso a la Educación a través de una dotación presupuestaria suficiente. Una reforma que velará por el Medio Ambiente como un valor fundamental más de nuestra sociedad.

Porque queremos mejorar la educación a todos los niveles en la búsqueda de la excelencia con un acuerdo que englobe a todos los sectores afectados; un proyecto inclusivo, abierto y formador de personas y que sea consensuado y refrendado para garantizar su continuidad en el tiempo. Porque queremos mejorar la calidad y prestaciones del actual modelo de sanidad pública universal.

En definitiva, una modificación que pretende el reforzamiento del Estado del Bienestar con el compromiso explícito de anteponer el blindaje de los derechos sociales sobre el pago de la deuda o lo que es lo mismo, revertir las consecuencias de lo dispuesto en el artículo 135 de la CE.

Una reforma constitucional que garantice la independencia real de la justicia y establezca mecanismos transparentes de elección de sus miembros y que mantenga por ley un sistema de financiación independiente y estable. Una reforma que convierta el Senado en la cámara de representación territorial en la que se debatan los problemas de las diferentes federaciones.

Una reforma constitucional que permita mejorar la calidad democrática a través de espacios de participación ciudadana, en los que residirá de forma directa la validación de las decisiones legislativas sobre temas básicos como educación, sanidad, derechos civiles y sociales. Una reforma en la que se plasmen los valores que definan la actividad política de nuestro país, un nuevo contrato social basado en la honradez, ética, servicio y confianza.

En definitiva, una reforma constitucional que integre los valores de la justicia, libertad, equidad e igualdad y que a su vez transmita su visión ética a todos los niveles de la sociedad y a la par garantice unos buenos gobiernos para un futuro mejor.

Una reforma constitucional que se presentará a la ciudadanía para su aprobación en referéndum.

En definitiva, los socialistas entendemos que esta «Constitución de derechos», como la ha definido nuestro Secretario General, es una propuesta nueva e ilusionante que ponemos a la disposición de todos los partidos políticos y la ciudadanía para ser debatida y aprobada y promover así una nueva transición en España.

Éste es nuestro relato. Imagina todo lo que podemos hacer juntos, imagina todo lo que nos queda por hacer.


A %d blogueros les gusta esto: