Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 

Anuncios

Article que he publicat a la revista #ElMasnouViu http://dom.cat/1ba6

15/septiembre/2017

El passat 17 d’agost el terrorisme ens va colpir de nou.

Els Socialistes compartim l’immens dolor i la indignació de la ciutadania de Barcelona, de la del conjunt de Catalunya i de la resta d’Espanya per l’acte terrorista que va tenir lloc a Barcelona i a Cambrils.

Colpits per l’atac criminal, traslladem el nostre sincer condol a les famílies de les víctimes mortals i el nostre desig de recuperació a les persones ferides.

Com a demòcrates, rebutgem tot atac a la vida humana, als drets individuals i col·lectius i a la lliure expressió, religió o ideològica i considerem irrenunciables el dret a la vida i el valor de la convivència per sobre de les diferències.

Per aquest motiu al plenari de setembre hem presentat una moció de rebuig contra qualsevol forma de terrorisme i a les persones que en fan o han fet us i vingui d’on vingui i independentment de la cobertura ideològica que adopti.

Volem destacar l’actitud exemplar de la ciutadania, que des del primer moment va col·laborar activa i intensament en l’acolliment i el suport a les persones afectades. També donem el nostre suport al cos dels Mossos d’esquadra i a la resta de forces de seguretat i emergències, motiu pel que vam proposar la concessió de la medalla d’honor a aquests col·lectius, condecoració que al nostre entendre hauria de fer-se extensiu a totes les forces policials.

La seva actuació, però, manté alguns elements que al nostre entendre podrien ser millorables i la seva revisió no ha d’entendre’s com un atac al col·lectiu si no una reafirmació que les coses es fan be i poder millorar-se. Per aquest motiu creiem imprescindible l’obertura d’una investigació mitjançant una Comissió Independent com la que els USA van fer després de l’11S; els Mossos, les policies, els serveis d’emergència i els catalans ens ho mereixem.

Això fa que, a nivell de municipi, ens plantegem la situació de la nostra policia local, amb la manca de personal i de mitjans, amb l’increment del malestar intern per les decisions injustes de la Regidora, sumat al fet que el nostre alcalde no es gaire amic de la policia, fan que en aquest moments sigui impossible que puguin prestar el servei que el Masnou mereix i ells voldrien donar.

El nostre grup proposarà pels pressupostos de l’any proper un increment de policies i de mitjans per poder instaurar la figura del policia de barri, especialment en els espais comercials i d’alta densitat de persones com Bell Resguard i Masnou Alt.

 

Ernest Suñé

Portaveu PSC


Escrit de portaveu presentat a la revista “Masnou viu” d’aquest mes

17/julio/2017

Com cada mes, la revista municipal “El Masnou Viu” proposa a cada grup municipal escriure en l’espai que hi ha destinat a tal efecte. En aquest cas, dels membres que composem el Grup Municipal del PSC, m’ha correspost la redacció. He aprofitat per explicar-vos el recent 39 Congrés del PSOE al que vaig tenir l’honor d’assistir-hi en representació del Maresme així com un breu anàlisi dels dos anys de govern de l’alcalde d’ERC.

Aquest és l’escrit que he presentat:

Congrés del PSOE

He tingut l’honor de ser un dels delegats del PSC al congrés de PSOE, un congrés on va quedar palesa la voluntat de canvi expressada ja amb la elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General i del que vaig ser representant a la comarca durant les primàries.

Aquest canvi de la direcció de les polítiques del PSOE ve emparat pel gran pes que el PSC ha obtingut als òrgans de direcció, amb tres representants a l’Ejecutiva Nacional. Vull destacar la presència del maresmenc Joan Rangel com a nou membre del Comité Federal del PSOE.

El lideratge de Pedro Sánchez ha traslladat noves forces i més il·lusió a les persones que estem al peu del canó treballant dia a dia per una España millor, més democràtica, més justa, amb més capacitat d’acció social, amb major reconeixement dels drets de les persones i amb la exigència d’un pacte d’estat contra els assassinats de dones que, lamentablement, s’han incrementat de forma escandalosa.

La voluntat de cercar acords amb sindicats i altres forces polítiques és un primer pas per canviar les polítiques dels darrers anys –algunes de les quals en som responsables- i construir la possibilitat d’un nou govern de progrés per a España.

Dos anys de govern

Portem ja dos anys d’alcalde d’ERC i els socialistes fem una valoració molt negativa del decurs del mateix. Al marge dels encerts del govern de CiU i ERC -que han hagut- la figura omnipresent de l’alcalde oculta la poca feina feta.

Com a grup municipal lamentem l’incompliment dels acords signats, la manca de transparència en els procediments i la presa de decisions sense consens, especialment en les inversions que vam aprovar conjuntament, com l’arranjament de voreres, que entenem que no s’actua on més es necessita sinó on es pot treure més rendibilitat política.

Com a socialistes també lamentem la manca de lideratge que ha permès la deficient gestió política en alguns departaments que està suposant una pèrdua progressiva de personal qualificat així com l’empitjorament de la prestació de serveis com la neteja i manteniment de la via pública o la generació de conflictes gratuïts amb empresaris i entitats del municipi que acabarem pagant la ciutadania del Masnou. Som molt crítics amb la manca de solució pel jovent de la nostra Vila i el dèficit de gestió que ha devaluat espais com Ca n’Humet.

Com a persones, denunciem la manca de respecte als treballadors i el comportament de l’Alcalde al plenari, amb un continu desistiment de les funcions com a President del mateix així com el sosteniment d’alguns dels seus regidors tot i els comportaments mancats d’ètica i la confessió pública dels mateixos.

Aquests són els dos anys del govern de l’Alcalde d’ERC. Per nosaltres ja n’hi ha prou!


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


Pactos post-electorales en España tras el 20D

21/diciembre/2015

Confused man and question marks. 3d rendered illustration.

Las elecciones generales de diciembre de 2015 han dejado un sabor de boca amargo a todos los líderes. Ninguno cumple sus expectativas y quedan con poco margen para actuar.

Nos ceñiremos en éste análisis a los cuatro partidos con mayor número de escaños.

El PP, con 122 diputados se mantiene en cabeza pero sin apenas margen de negociación por su política de tierra quemada. Una victoria amarga que puede costar el cargo a Mariano Rajoy.

El PSOE, con 90 diputados obtiene su peor resultado en unas generales si bien con dos elementos que amortiguan el duro golpe, a saber: se mantiene muy por encima de lo que vaticinaban las encuestas y se mantienen en la segunda posición tanto en votos como diputados, evitando el sorpasso que con tanto ahínco vaticinaban –y deseaban- en La Sexta.

Podemos obtiene un resultado estratosférico de innegable valor, pero lejos de lo que deseaban y vaticinaban las encuestas. Desde luego, será muy interesante seguir la gestión que Pablo Iglesias hace de los diferentes grupos que conviven en su interior.

Ciudadanos, que en algún momento pareció que podría incluso tratar de tú a tú al PP se desinfló en las últimas horas y consiguió un resultado que, si bien y siendo honestos es muy meritorio, queda muy lejos de las expectativas iniciales y convierte a su formación, que esperaba ser bisagra, en irrelevante.

¿Y ahora qué?

Rajoy, como candidato de la fuerza más votada tiene la obligación de intentar ser elegido y formar gobierno, ardua tarea si tenemos en cuenta los diferentes escenarios.

Pedro Sánchez tiene la obligación de intentar conseguir un pacto de izquierdas, pero no a cualquier precio, lo que significa que deberá establecer hoy mismo una serie de líneas rojas que deberán aceptar cualquier partido para llegar a un acuerdo. En mi humilde opinión, las líneas rojas deben ser las siguientes:

  1. A nivel político: Garantizar la continuidad de los pactos antiterroristas así como de las alianzas internacionales. Remarcar, sin duda alguna, que las decisiones del territorio español competen a todos los españoles.
  2. A nivel social: Revertir las reformas del PP en materia laboral y educativa, promocionar la Ley de Dependencia y garantizar las pensiones.
  3. A nivel económico: rebaja del IVA en determinados servicios, incremento de la lucha contra el fraude y la evasión fiscal, incremento del salario mínimo y ayudas para el I+D+i y las energías alternativas.

En caso que las izquierdas no acepten este escenario el PSOE tendría las manos libres para lo que estime oportuno.

¿Puede hacer el PSOE presidente a Rajoy?

La respuesta es un no rotundo. Difícilmente Pedro Sánchez y el PSOE aceptarán que Rajoy siga de presidente, pero existen posibilidades –pocas- de un pacto de estado en el que una abstención del PSOE evite una nueva convocatoria electoral. Esa situación que se me antoja casi imposible únicamente tendría lugar si, descartado un pacto de izquierdas, el PSOE plantease las mismas líneas rojas al PP además de incluir un cambio de liderazgo y fuesen aceptadas.

Si PP no aceptase, desde luego, España se vería abocada a unas nuevas elecciones generales.


.@miqueliceta El #PSC del #Masnou a favor de les persones LGTB @LGTBPSOE @glbtworldnews @ObservaGLBTI @GayWorlTV

13/diciembre/2014

El proper 18 de desembre, al plenari ordinari, el PSC del Masnou presentem una moció a favor de la llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transgènere i per a l’Eradicació de l’Homofòbia, la Lesbofòbia i la Trànsfòbia i la seva aplicació al nostre municipi.

Arrel de l’aprovació al Parlament de Catalunya d’aquesta llei de la que va ser ponent el nostre primer secretari Miquel Iceta, l’assemblea del PSC del Masnou del 3 d’octubre passat va aprovar una declaració a favor i vam adquirir el compromís de presentar una moció conjuntament amb el grup municipal.

En els Punts Clau del Canvi Positiu al Masnou, al nostre punt cinquè sobre les persones ja incidim que a partir de maig vinent i des del govern del Masnou potenciarem les polítiques d’igualtat per eradicar tota mena de discriminació; com afegia al meu post de 2 de desembre(…) una de les primeres mesures que pensem adoptar és posar precisament el nom de “Polítiques d’Igualtat” a la regidoria i als serveis municipals que han d’aplicar-les, en comptes de l’actual denominació de “Regidoria de la Dona”. Es tracta de treballar per a la igualtat, per combatre tota mena de discriminació i no només les que afecten a les dones. Per tant, també vetllarem pels drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.”; polítiques que reafirmem al nostre programa electoral per a les municipals del 2015 dins l’apartat de convivència, on apostem per la igualtat en la diferència.

La moció que proposem aprovar dijous vinent diu així (podeu llegir ací l’original):

El Masnou, a 10 de desembre de 2014

El passat 2 d’octubre de 2014 el Parlament de Catalunya aprovà la llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transgènere i per a l’Eradicació de l’Homofòbia, la Lesbofòbia i la Trànsfòbia que, sens dubte contribuirà a fer una societat més lliure, més justa i més feliç.

Els socialistes afirmem que es tracta d’un text per la vida real, una norma que ajudarà a eliminar injustos obstacles a la felicitat de moltes persones i que era una llei que sí calia per a garantir la igualtat.

Estem convençuts que es tracta d’una bona llei per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere en els àmbits tant públics com privats sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competències.

Una llei que obliga els poders públics a dotar-se d’un òrgan coordinador de les polítiques LGBiT i oferir un servei d’atenció integral. Una llei que incideix especialment en els àmbits de l’educació, les universitats, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic, els establiments penitenciaris, el món laboral i les polítiques de família i que inclou sancions per castigar i corregir les actuacions discriminatòries, com no podria ser d’altra manera si volem garantir una llei veritablement eficaç i no quedar-nos en un catàleg de bones intencions.

Per tot això, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya proposa al plenari per a la seva aprovació el següents punts:

Primer.- Que l’Ajuntament del Masnou analitzi els protocols de treball d’acord amb la norma aprovada, s’avaluï el grau de compliment de la mateixa i s’adaptin a la norma els protocols municipals d’actuació en els àmbits de l’educació, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic i les polítiques de família.

Segon.- Que es faciliti amb la major brevetat la formació corresponent i la sensibilització adequada als treballadors municipals on s’inclogui el fet de la diversitat afectiva sexual i de gènere així com la normativa civil, administrativa i penal protectora de les persones LGBiT.

Tercer.- Elaborar periòdicament un recull estadístic sobre les agressions contra les persones LGBiT així com les denúncies presentades en virtut d’aquesta Llei, tant els afers produïts en el Masnou com aquells que es vegin implicades persones o entitats del nostre municipi.

Quart.- Que es creï el Servei d’Atenció Integral adreçat a les persones LGBiT amb la finalitat de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les seves necessitats, en el cas que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir violència, on s’habiliti una línia d’atenció telefònica permanent i un servei de correu electrònic i/o qualsevol altre mitja capaç d’atendre tots els casos de consulta, assessorament, denúncia de qualsevol tipus d’agressió en aquest àmbit, amb personal qualificat que tinguin estudis relacionats amb els drets humans, l’estudi del gènere i la diversitat afectiva i sexual i puguin prestar atenció personalitzada.

Cinquè.- Informar d’aquest acord a la població mitjançant la Web municipal i la revista “El Masnou Viu”, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat, Associació de Famílies Lesbianes i Gais, Casal Lambda, CGB – Col·lectiu Gai de Barcelona, CGL – Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, FAGC – Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Gais Positius, Grup de Lesbianes Feministes, JALG – Joves per a l’Alliberament Lèsbic i Gai, Club Esportiu Les Panteres Grogues, Discapacitados Gays, Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales – FELGTB, Asociación de Padres y Madres de Gays y Lesbianas i a la Fundación Triángulo por la Igualdad Social de Gays y Lesbianas.

 

Ernest Suñé Nicolás

Grup Municipal PSC-PM


Ferides obertes @JoaquimColl @miqueliceta @socialistes_cat

10/septiembre/2014

Mireu, avui, hores d’ara, no podem afirmar que les municipals seran les properes eleccions que tindran lloc a la nostra terra. Com sabeu, el proper dia 19 es debatrà i s’aprovarà la Llei de Consultes no refrendàries que comptarà amb l’aval del PSC. Una llei que serveix pel que serveix, però que no serveix per convocar la consulta del 9N, com ja ha advertit el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta.

Vaig, doncs si m’ho permeteu, a fer una mica d’hipòtesi política…

Doncs be, segurament el mateix dia –tot i ser diumenge-, el President signarà el decret de convocatòria per que sigui tramitat de forma immediata dilluns següent i publicat de forma urgent al Diari Oficial juntament amb la Llei, amb la intenció de justificar-se a si mateix i passar la pilota a l’Estat.

Tal i com es tingui coneixement de la publicació de la Llei i el Decret, l’Estat els recorrerà per inconstitucionalitat i, de forma automàtica restaran sense efecte i, per tant, quedarà anul·lada la convocatòria pel 9N. El Tribunal Constitucional difícilment donarà una resposta abans d’aquesta data i, en tot cas, possiblement la Llei quedi intacta però adduirà que el Decret no s’ajusta a les competències i marc legal de la Generalitat i quedarà declarat nul.

Que passarà llavors?

Com heu pogut sentir, el líder polític d’ERC va reclamar públicament en una boutade esperpèntica, la “desobediència civil” davant l’anulació i “posar les urnes al carrer”, en una manifestació pública amb evidents connotacions il·legals, no per la manifestació que estaria emparada en el dret d’expressió, sinó en la ferma creença que en donaran un pas endavant i voldran fer un simulacre de votació, també per justificar-se.

Aquesta decisió suposarà una autèntica ferida pels catalans, per Catalunya i per la resta d’Espanya de difícils i incalculables conseqüències, tot depenent del nivell d’incompliment de la legalitat que es dugui a terme.

Possiblement calgui convocar eleccions anticipades, on s’intenti una candidatura unitària per convertir-les en plebiscitàries i on l’únic punt sigui declarar unilateralment la independència (DUI). Difícil, però no impossible.

També pot suposar el trencament definitiu entre ERC i CiU en cas de no arribar a un acord per la candidatura conjunta, el que no impediria avançar les eleccions; eleccions que Oriol Junqueras aspiraria a guanyar per àmplia majoria. Eleccions on ERC hauria de dir si convocarà una DUI en cas de guanyar, i que podria ser motiu de suspensió de la seva candidatura pel TC.

Una altre possibilitat és que hi hagi un pacte entre CiU i PSC que permeti a Mas acabar el mandat amb un canvi en la seva política econòmica i social.

Hi ha moltes possibilitats…

Però el que és segur que hi haurà ferides que trigaran en cicatritzar. Ferides obertes per molt de temps.


A %d blogueros les gusta esto: