El problema de la suciedad en el #Masnou

20/julio/2017

El Masnou es un municipio que está sucio.

Desde el gobierno se apunta a la falta de civismo, pero la orografía, la baja pluviometría y la cercanía al mar son factores que influyen y mucho en la percepción de suciedad existente. Si a esto le sumamos las limitaciones con que actúa la empresa de limpieza y sus operarios por los criterios “ahorrativos” del gobierno encabezado por ERC, entenderemos porque tenemos este problema endémico.

Precisamente en la revista “El Masnou Viu” de julio, el alcalde se sincera y afirma sin tapujos que “el problema de la neteja i la recollida d’escombraries, lligats per un contracte ple de limitacions que ens obligarà a fer un esforç de millora i replantejament”.

Es decir, el “problema” de la limpieza y la recogida de escombros es por culpa de un contrato “lleno de limitaciones”. ¿De dónde surgió este contrato? ¿Quién lo elaboró?

Como ya denuncié en julio de 2014, el pliego de condiciones que el gobierno de ERC y CiU presentaron a aprobación estaba lleno de errores garrafales y de limitaciones que supondrían “discrepàncies entre licitadors i recursos per disconformitat amb les decisions de la mesa que allargaran sine die la posta en marxa del servei i que, quan aquesta es dugui a terme, generaran conflictes de difícil resolució amb l’empresa concessionària”. Errores que habían sido ámpliamente documentados en los informes realizados por mi de diciembre de 2013 y de febrero de 2014, y que se entregaron al gobierno para su estudio y que merecieron una parca respuesta en el mejor de los casos.

Sin duda, definimos la propuesta del gobierno como inviable, ya que “és un plec que està ple de nous serveis i demandes d’accions i/o obligacions que comporten càrregues econòmiques que no han estat valorades i que, il·lusament, es creu que les empreses assoliran sense cap cost per l’Ajuntament. Aquesta proposta creiem que està lluny del cost real pel que es proposa adjudicar, perdent total credibilitat i fent-la inviable”.

Eso nos motivó a presentar más de 40 enmiendas al pliego del concurso que podéis leer aquí.

El tiempo nos ha dado la razón. Y las palabras del alcalde suponen una desautorización explícita del equipo redactor, del anterior gobierno de ERC y CiU, y una forma de desviar la atención a los problemas que ellos mismos han generado.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.

Intervenció al Plenari de gener de 2017: Sobre la denúncia a la Fiscalia, rèplica i contrarèplica

13/febrero/2017

Ja us vem explicar al post del Ple de gener com havia  anat tot i les diverses intervencions. Ara les podeu veure en video.

INTERVENCIÓ ERNEST SUÑÉ EXPLICANT L’ARXIU DE LA DENÚNCIA

INTERVENCIÓN JAUME OLIVERAS

RÈPLICA D’ERNEST SUÑÉ A LA INTERVENCIÓ DE JAUME OLIVERAS


Ple de gener de 2017: Ni bon govern ni transparència.

27/enero/2017

Ahir, amb un guió més propi del Polònia, el dia que es va aprovar per majoria abrusadora el Codi de Bon Govern i Transparència, el govern del Masnou amb ERC i CiU donava una lliçó de la pitjor forma de fer política, sense donar la cara, sense facilitar la informació reclamada, amb mitges veritats i grans mentides i, sobre tot, amb l’amagament de la veritat amb una sola finalitat: el manteniment de les seves cadires.

Tot just aprovem un codi on ens omplim de paraules com objectivitat, justícia, no discriminació, respecte, integritat, honradesa, retiment de comptes i exemplaritat que per al govern i especialment per al Sr. Oliveras i la Sra. Folch son paraules buides de contingut i allunyades de la seva forma de fer.

Consulta Popular per reclamar la titularitat del Port Esportiu

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-15Podeu llegir ací la proposta que vam presentar i ací els arguments que vaig exposar. Res de res: Només volen consultar al poble allò que no és possible, els objectius reals i possibilistes no. I així ens va.

Com els vaig dir: “Senyores i senyors del govern, la seva voluntat de transparència i de participació s’acaba en quant el tema no els agrada o no el controlen.

En tot cas, vaig acabar dient que “aquesta decisió, tot i no compartir-la, era legítima i per tant, tot i que seguirem reclamant la creació d’una comissió d’estudi, no posarem les urnes al carrer, per que nosaltres respectem a llei, nosaltres complim amb aquest principi de legalitat que avui tot just hem refermat en el Codi de Bon Govern”.

Preguntes de Control

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-49Les següents intervencions van tenir lloc en el torn de Preguntes de Control, on vaig fer tres intervencions; la primera, per reclamar de nou una documentació reclamada des del mes de novembre i encara no facilitada per la regidora sense que ni el Secretari ni l’Alcalde li exigeixin que compleixi amb el ROM; la segona, sobre l’incendi a la seu de la Policia Local, que personalment considero un acte vandàlic greu mentre que el govern entén que és una bretolada. No deixa de ser curiós que, pel govern del Masnou, que algú prengui foc a la seu de la Policia provocant danys a la tanca i a uns vehicles estacionats a l’interior sigui una “bretolada, però pintar jocs infantils o la façana d’un Casal és un “acte vandàlic. Pobres policies del Masnou, el que els està tocant viure amb aquesta colla…

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-07-05I la tercera va ser sobre la denuncia a la fiscalia i l’arxiu de la mateixa i com tot i no detectar delicte si que observa irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar la seva anul·labilitat . Com és força important transcric íntegrament la meva intervenció:

Denuncia Fiscalia

Recordaran que al Plenari del passat mes de juny aquest regidor va comunicar públicament que havia denunciat al Sr. Oliveras i la Sra. Folch a la Fiscalia Anticorrupció. Doncs be, el passat 18 de gener em van comunicar l’arxiu de la mateixa. Aquesta informació va ser comunicada el mateix dia a l’Alcalde i a la resta de portaveus municipals.

La fiscalia argumenta l’arxiu en el fet que “la simple ilicitud administrativa no comporta una sanción penal” i que “no ha resultado debidamente acreditada la comisión del delito de prevaricación”.

Tot i així, la fiscalia assenyala que les bases “de contenido deficitario” podrien resultar nul·les al no incorporar la data en que s’havia d’haver obtingut la condició de laboral fix: “efectivamente, como expuso el denunciante, ni en las Bases Generales ni en las Bases específicas de ninguno de los procesos selectivos convocados por el Ayuntamiento del Masnou para la funcionarización se contiene la exigencia que el personal laboral fijo que concurriera debería ostentar esa condición en una fecha determinada, extremo que, atendida la naturaleza restringida de todo proceso de funcionarización en alguna ocasión se ha reputado causa de nulidad.

També assumeix l’argument d’aquest regidor respecte a la impossibilitat de participar en els processos d’una part important de les persones; així diu que “De este modo, no cabría sino concluir que, en principio, no sería posible acogerse a esa funcionarización cuando se tratara de personal laboral fijo contratado con posterioridad a la entrada en vigor de la EBEP y a través de pruebas de selección o promoción convocadas ulteriormente a aquella fecha, situación en la que, en principio, se encontrarían 11 de los empleados a los que se refieren las presentes”. “No puede olvidarse que, más allá de las eventuales irregularidades que, en su caso pudieran estimarse en las distintas resoluciones administrativas, resulta incontestable que el 13 de Mayo de 2007, no habían alcanzado aún la condición de personal laboral fijo los 11 empleados ya referidos”.

Vist doncs, que hi ha detectades irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar l’anul·labilitat dels mateixos com així determina la fiscalia, el nostre grup desitja saber si el govern iniciarà d’ofici una revisió dels mateixos que afectarà a les 11 persones esmentades o obligarà a interposar un Contenciós amb el risc que sigui declarat nul tot el procediment.

 


“Sembla vostè sord”. La pèrdua de papers de l’alcalde del #Masnou, Sr. Jaume Oliveras i la complicitat govern municipal.

23/agosto/2016

IMG_5082Ja portem un parell d’actes on el Sr. Jaume Oliveras perd els papers sota la mirada còmplice del seu grup i de la resta del govern.

El primer, el passat 16 de juny on a més d’escridassar-me va intentar expulsar-me del plenari per evitar que donés explicacions sobre la denúncia per prevaricació que he interposat contra ell i la regidora Folch. En aquest ple, un i altri van intentar atacar la meva persona sense aportar cap argument vàlid ni refutar les meves paraules.

El segon, a la junta de portaveus extraordinària de 21 de juny, on vaig desmuntar els arguments de la regidora Folch que va acabar confessant les seves mentides, motiu que va treure de polleguera a l’Alcalde i va expulsar tots els portaveus de la sala de juntes on érem reunits.

El tercer, després de la petició de la Fiscalia Anticorrupció de documents sobre el procés denunciat, la flagrant i evident destrucció de documentació realitzada presumptament des del departament de Recursos Humans de l’Ajuntament del Masnou, documents que vaig custodiar i lliurar a la Fiscalia per al seu anàlisi.

El quart i últim –de moment-, el ple del darrer 21 de juliol, on sense tant de teatre va etzibar-me frases com “Sembla vostè sord” o parlar de les denuncies que darrerament vaig fent com “culebrots que apareixen a determinats blocs” o “organitzar xous amb les escombraries municipals”.

Segons Paul Graham en la seva taula sobre la jerarquia de la discrepància i argumentació, l’actitud del Sr. Oliveras i la Sra. Folch es trobarien entre els més baixos, es a dir l’insult i l’argumentari “ad hominem” –contra la persona- sense refutar ni un dels arguments exposats per mi.

Es tracta, doncs, del posicionament menys racional, acurat i ètic. Darrera les seves paraules de suport a la regidora, tot i la flagrant evidència de les seves mentides, s’amaga l’instint de supervivència d’un animal polític que sap que, si ara cau la regidora, després hi va ell. No hi ha, doncs, confiança ni companyonia, només hi ha la voluntat de parapetar-se darrera de la Sra. Folch mentre la justícia no determini sobre la funcionarització i salvar així el seu lloc.

La Sra. Folch està condemnada. Ho sap tothom i nomes cal esperar quan es produeix el cop de gràcia. Podria semblar que està en mans de l’Alcalde però, sincerament, ja no controla res. Aquest govern està instal·lat en el Dragon Khan i cada dia que passa s’apropen més al final del trajecte.

El que si que li tinc que reconèixer al Sr. Oliveras és la evident conclusió que extreu: “La Sra. Silvia Folch representa, precisament, els valors que el portaveu socialista representa els contraris: els valors del treball, objectivitat, honradesa, el rigor i la il·lusió per treballar per un projecte col·lectiu”. Totalment d’acord, Sr. Oliveras.

I seguint amb les paraules del Sr. Oliveras, que creu que “un càrrec públic ha d’actuar, sobretot, amb un alt sentit de la responsabilitat pública”, entenem que ja arriba el moment d’exigir a aquest càrrecs que exerceixin aquesta responsabilitat.

Jo puc semblar sord, però al govern del Masnou hi ha qui semblen cecs.


Ningú conjuga el verb “dimitir” al Masnou ( 1/6)

30/junio/2016

Ha passat ja més d’una setmana des de que vaig demanar públicament la dimissió de la regidora Sra. Silvia Folch i la del Alcalde del Masnou, Sr. Jaume Oliveras i ningú no mou fitxa.

Passada la Festa Major i la treva tàcita que va comportar, de nou exigim la dimissió de la primera per mentir i del segon per consentir-ho i donar-hi suport.

Quines són, però, les mentides de la Sra. Folch?

Si repassem el vídeo del darrer plenari, podem destacar unes poques que anirem relacionant en successives entrades, fins a set en total, que desgranaran les mentides que han dit la regidora Folch i l’Alcalde i que, ara per ara, el govern del Masnou comparteix.

Primera part de la intervenció de la regidora Silvia Folch

Mentida 1: Suposades Converses

La regidora Folch intenta basar el seu argument en el fet de generar dubtes respecte la meva versió i, d’entrada, parla de “suposades converses”, com si aquestes no haguessin existit o formessin part de la meva imaginació.

Gens més allunyat de la realitat. Les converses han existit, tres oficials i dues extraoficials en trobades fortuïtes.

De les tres trobades oficials, les dos primeres van ser al despatx d’Alcaldia entre aquest regidor, l’Alcalde i la Regidora amb poca memòria Sra. Silvia Folch, els dies 10 i 25 de febrer respectivament. La tercera, el 9 de maig, va tenir lloc al despatx de la Regidora Folch a Recursos Humans.

Mentida 2: No ha manifestat mai la seva disconformitat amb el Caporal Miracle

A la reunió mantinguda el passat 9 de maig la Sra. Folch va manifestar que el Caporal Miracle havia estat destituït per “una pèrdua de confiança envers l’Alcalde, fets que no succeeixen en un matí sinó durant aquest any que porto com a regidora”. Va afirmar que el Caporal Miracle “li havia posat molts obstacles en el seu dia a dia, moltíssims”. Que no havia fet el Control de la Sala, que no informava en temps i forma, que havia desatès instruccions i que havia penjat el telèfon a l’Alcalde per una bandera.

Mentida 3: El Caporal Miracle ha estat remogut per unes acusacions i amenaces a xarxes socials.

A la mateixa reunió, la Sra. Folch va dir-me que havia estat destituït d’un lloc de lliure designació exclusivament per no complir amb les obligacions de Cap de Sala; mentre que per la nota publicada a les xarxes socials li obririen un expedient per determinar si hi havia o no responsabilitat, però que no tenia res a veure en la seva destitució.

18 dies després a aquesta afirmació, el govern del Masnou va publicar una nota (podeu llegir ací) en sentit totalment contrari i que vaig criticar en una noticia que podeu llegir ací, posicionament que la Regidora Folch va defensar públicament al plenari com haureu pogut sentir.

Demà, més…


A %d blogueros les gusta esto: