Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


VII Congrés del Maresme: Temps de Canvi

22/enero/2017

Ahir dissabte va tenir lloc el Setè Congrés de la Federació socialista del Maresme i que va suposar l’estrena de Xesco Gomar com a Primer Secretari de la Comarca.

S’arribava al Congrés amb la obligació d’escollir un a executiva i d’assentar les bases del relat polític del Maresme. La primera va quedar tancada després d’un procés negociador esgotador que va endarrerir la cloenda i la segona va consumar-se parcialment al prosperar la proposta de Mataró d’aprofundir en la mateixa dins d’una conferència política a celebrar properament.

La normalitat de la jornada va estar marcada pel suport explícit que els socialistes del maresme vam donar als companys de Malgrat sotmesos a una moció de censura i que es va visualitzar en la cessió de la presidència del Congrés al seu alcalde, Joan Mercader.

El discurs de proclamació de Xesco Gomar va destacar que “el PSC es troba immers en una Triple crisi: crisi democràtica; de representativitat política; econòmica i social; i crisi de projecte europeu” encoratjant-nos a sortir d’aquesta situació amb la nostra empenta.

Va lloar el procés de primàries que va titllar de “revulsiu” que havia aconseguit “mobilitzar i dinamitzar el PSCaconseguint quemés de 400 persones s’impliquin en primera persona per ser escoltats, dir la seva, i escollir un projecte que han considerat més oportú per afrontar el futur del Maresme”.

També va parlar d’unitat i suma: “La suma de l’executiva de federació, de les executives locals, caps de llista (govern i oposició),  grup comarcal, la nostra diputada al Parlament i el nostre diputat provincial. Tots units – que no uniformes – amb un projecte comú i amb un acció coordinada.

En definitiva, ens va encoratjar per que entre tots “construïm un PSC del Maresme fort i útil”.

A la tarda, es va procedir a la elecció dels diferents membres que participaran dels òrgans de direcció segons la proposta presentada pel Primer Secretari, essent aprovada per majoria. De nou Xesco Gomar va prendre la paraula i va cridar, un a un, els membres de l’executiva entre els que destaquen tres persones de la nostra agrupació: Jordi Maset, Cristóbal Zueras i Juane Pérez.

Podeu seguir ací la presentació de l’executiva, el discurs d’agraïment de Xesco Gomar i el de cloenda a càrrec de Miquel Iceta.


Primàries socialistes al Maresme. Carta oberta a la militància.

12/diciembre/2016
xesco-gomar-alicia-romero-una-fotografia-archivo-1481104472241

Xesco Gomar i Alicia Romero

A la Federació del PSC del Maresme estem d’enhorabona. En un moment d’extrema dificultat del socialisme en general i del PSC en particular, dos persones valentes han donat el pas endavant per assolir la màxima responsabilitat.

Dos persones preparades i amb coneixement del partit i dels mecanismes de govern i amb una estreta relació amb el territori. Dos militants amb història i que tenen les seves arrels a les joventuts socialistes.

Conec personalment els dos des de fa molts anys i a ells m’uneix una estreta i cordial relació tot i que he de confessar-vos que d’una d’elles em considero amic personal.

L’Alicia Romero Llano és Diputada al Parlament de Catalunya –una de les més actives- i forma part de moltes Comissions Importants; és, a més, membre de l’executiva Nacional del PSC i responsable de la formació.

El Xesco Gomar és el Primer Secretari de l’agrupació de Mataró i ma dreta del seu Alcalde, David Bote del que va dirigir la campanya electoral que va permetre guanyar les eleccions a Mataró.

Xesco Gomar, abans de presentar-se formalment, va comunicar-ho a l’agrupació de Mataró i va delegar els càrrecs orgànics que ostentava manifestant la voluntat de no repetir, a diferència de l’Alicia Romero que manté tots els càrrecs institucionals i orgànics i ha manifestat la seva voluntat de compatibilitzar-los.

Personalment crec que la tasca de primer secretari del Maresme exigeix una plena dedicació i una total i absoluta presència en el territori de forma constant i aquesta decisió de compatibilitzar tots els càrrecs podria passar-li factura a l’Alicia Romero. En aquest sentit he de confessar-vos que tampoc m’atrau la idea que deixi de ser diputada ja que en el PSC perdríem una molt bona representant.

Recordem que tenim aquest procés per la voluntat de l’actual Primer Secretari, Xavier Amor, de no presentar-se a la reelecció –que tenia assegurada- per dedicar més temps a l’Alcaldia de Pineda i al seu fill, i no per aquest ordre. Els darrers anys li ha estat molt complicat compatibilitzar els diferents càrrecs que ostentava el que havia suposat una delegació de moltes de les tasques de la Federació a l’actual Secretari d’Organització, Miquel González, que dona suport a la candidatura de Xesco Gomar.

Pel que fa a l’experiència del càrrec al que es presenten els dos aspirants, dir que l’Alicia Romero no ha ostentat cap càrrec orgànic similar en els darrers anys tot i formar part de l’executiva nacional mentre que el Xesco Gomar ha ostentat fins a la data i amb molt d’èxit, el mateix càrrec a nivell local en la potent agrupació de Mataró.

Les persones militants que formem part de la Federació del Maresme estem convidades a escollir la persona que ostentarà la màxima responsabilitat del Maresme en els propers quatre anys, així que seny i pensem be quina d’elles podrà dedicar el temps necessari i disposa dels coneixements inherents al càrrec de Primer Secretari.

Rebeu totes i tots una cordial abraçada socialista!!!!

 

Ernest Suñé

Militant de base de l’agrupació del Masnou


El Masnou, Catalunya i España, tot passat el 27S…

30/septiembre/2015

El Masnou

El Passat 24 de setembre hi va haver plenari municipal, tal i com us vaig informar. Va ser un plenari de durada relativa i on vam fer força intervencions.

Destaca la reiteració de la informació sobre Vallmora on plantejàvem una interrogant sobre la delimitació de les obres que havia esperonat a determinades persones a ocupar més terreny per a horts il·legals i volíem saber si tenien previst fer res al respecte, pregunta que no va ser resposta, a diferència de la que vam fer respecte a la manca de previsió per finalitzar el carrer que delimita el Parc amb els carrers dels Músics i que solucionaria de cop les molèsties de la riera i la mobilitat de la zona, on va dir que era en converses amb el veïns per solucionar-ho.

Pel que fa a les mocions presentades destaca la que vam confeccionar tots els grups per donar de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània i la que vam presentar el PSC per sol·licitar la millora dels parcs de gossos  a la vila i la possibilitat de crear un espai reservat per aquesta animals a la platja i que van ser aprovades per unanimitat.

Pel que fa a la resta i destacable, vam haver de votar en contra de la del Correllengua que va presentar el govern al no admetre aquest la nostra esmena, fet que vam aprofitar per afirmar que ens semblava lamentable com d’un tema cabdal com és la llengua en volguessin treure rèdit polític amb referències sectàries que impossibilitaven la recerca un major pacte. Vam lamentar no poder donar suport com havíem fet des de l’any 2003 pel maquiavelisme polític d’ERC i CiU.

També vam votar en contra de la moció presentada per ERC i CiU sobre l’exercici de la sobirania fiscal a l’Ajuntament del Masnou, que vam intentar que fos retirada de l’ordre del dia per evitar fer el ridícul però no va ser possible. Amb aquesta moció el govern pretén, d’una banda, saltar-se la legalitat obviant els clars i contundents informes que han elaborat conjuntament Secretaria, Intervenció i Tresoreria, per ingressar els diners que recapta l’Ajuntament en un compte corrent extern, gestionat per un funcionari de la generalitat que, de forma immediata i per que ningú no pugui dir res, ingressarà íntegrament els diners en nom del Masnou en la Hisenda Espanyola.

Catalunya

El 27 de setembre va haver les eleccions autonòmiques on s’escollia els representants del Parlament de Catalunya que hauran d’afrontar la gestió dels problemes de Catalunya pels propers quatre anys. Algunes forces havien plantejat el tema des d’una altre perspectiva que ni tant sols val la pena ni comentar.

Al ser, però, unes eleccions autonòmiques, l’autèntic anàlisi ha de fer-se en clau de Comunitat i no pas de comarca o municipi, d’aquesta forma, es poden extreure les següents afirmacions:

  1. Guanya Junts Pel Si però no obté els seus objectius. Guanyen 3.000 vots a Catalunya respecte la suma de CiU i ERC al 2012. Cal destacar que amb un increment de la participació del 10% si hagués estat proporcional els hauria d’haver reportat 161.500 vots més, el que significa que ha hagut un increment de vots contraris a aquesta força.
  2. Ciutadans i les CUP es consoliden com a forces emergents al Parlament. Amb increments del 10% i del 5% respectivament gairebé tripliquen els resultats del 2012, convertint-se en alternatives serioses als partits tradicionals.
  3. El PSC es manté com a tercera força al Parlament. Perd 4 diputats i 4.000 vots respecte el 2012 però obté un resultat molt millor del que auguraven les enquestes. Recordem que al mes de juny les enquestes establien un màxim de 8-9 diputats, fet que, com han comentat des del PSC, va ser determinat en la concessió d’un crèdit per la campanya ja que aquesta va ser la credibilitat de resultats que van obtenir dels bancs. Un punt que s’apuntaran Iceta i Pedro Sánchez respectivament. Els vots que ha perdut i els que podia haver guanyat han anat a parar a Ciutadans.
  4. El PP perd Diputats i vots. Respecte el 2012 perd gairebé 130.000 vots que suposen un 5% respecte al 2012. Aquest partit ha estat un dels responsables directes del clima general que es viu a Catalunya i la gent li ha fet pagar. La majoria de vots que ha perdut han anat a Ciutadans.
  5. CatSíqueesPot no compleix les expectatives i s’esvaeix l’efecte Podem. El sumatori de partits d’aquesta formació ha tret pitjor resultat que al 2012 quan es presentava sola ICV, amb un guany de 5.000 vots que a la pràctica suposa una pèrdua del 5% respecte a les eleccions del 2012 per la elevada participació i la a pèrdua de 2 diputats. Caldrà seguir detingudament quina factura li passa a Pablo Iglesias i a Podemos aquesta pèrdua de poder.
  6. Unió. Desapareix del mapa polític català.

Amb aquests resultats i sabent avui ja que JxS es manté en els 62 diputats al no haver incrementat amb el vot exterior es planteja un escenari difícil en una clara dependència de les CUP ja que la oposició suma 63 diputats i ja han avançat que no votaran Mas com a President.

També es cert que la querella del govern contra Mas pel 9N –notificada el mateix dia que van afusellar Companys- ha tornat a fer d’ell un president màrtir, fet que utilitzarà sens dubte per ser nomenat President.

En tot cas, un fet que ja vaig avançar el passat 30 d’agost en el post que podeu llegir clicant el següent vincle –> https://ernestosune.wordpress.com/2015/08/31/junts-pel-si-preguntas-sin-respuesta/

España

Curiosamente, dos hechos que se han producido estos días ponen a dos mujeres, catalanas y del PSC en el centro del panorama político español, a saber:

Meritxell Batet, Diputada del PSC que dirige el equipo de juristas al que Pedro Sánchez ha encargado elaborar la propuesta de reforma federal de la Constitución Española, será la número dos en la candidatura del PSOE. Pulsa aquí para conocer a Meritxell Batet.

Rocío Martínez-Sampere, ex Diputada del PSC ha sido nombrada directora de la Fundación Felipe González,  puesto des de donde coordinará los programas y actividades relacionadas con la definición del proyecto socialdemócrata, la gobernanza global y el estudio de la historia de España. Pulsa aquí para conocer a Rocío Martínez-Sampere.

Muchas felicidades y mucha suerte a ambas en su nueva andadura…


Endevinalla: Qui serà el proper President de la Generalitat de Catalunya?

21/septiembre/2015

iZ


“Junts pel Si”: Preguntas sin respuesta

31/agosto/2015

La última vez expuse mi opinión sobre el tema de las pensiones, ahora quiero trasladar las dudas que surgen de “Junts pel Si”.

La candidatura de “Junts pel Si” aglutina a una parte de las sensibilidades de la compleja sociedad catalana bajo un único paradigma: La Independencia de Catalunya respecto al resto de España.

Bajo el paraguas de JPS podemos encontrar un ecléctico grupo ideológico que, mayoritariamente, comparten la voluntad de secesionar el territorio de Catalunya. Respecto de otros temas, existen casi tantas corrientes de pensamiento y acción como componentes hay en la candidatura.

Un grupo en el que por primera vez en democracia la persona que será propuesta a ostentar la más alta distinción autonómica no encabezará la candidatura, que no mantienen un programa electoral concreto y que tienen una voluntad explícita de proclamar la independencia transcurridos 18 meses, tiempo que presumen necesario para diseñar las estructuras del nuevo País y los mecanismos de “desconexión”.

Hasta la fecha pocas cosas más sabemos de forma concreta y aunque flotan en el ambiente otras informaciones no contrastadas, como que el que hasta hace poco era considerado Cap de l’oposició pero que nunca actuó como tal, podría ser el próximo President del Parlament.

Hasta aquí la información que dispongo y que deja en el aire múltiples escenarios y cuestiones que me gustaría que fuesen respondidas.

Supongamos que, tal y como vaticinan los sondeos, la candidatura JPS gana las elecciones con una amplia mayoría pero sin que ésta sea absoluta. Esta posibilidad deja en el aire, a expensas del sumatorio de diputados con las CUP, de tener una mayoría suficiente para llevar a cabo el proyecto secesionista.

Supongamos pues que, efectivamente, la suma de votos de JPS y las CUP alcanzan o superan los 68 diputados de la mayoría absoluta en el Parlament (ahora suman 74 diputados) y que, por lo tanto, tienen vía libre para desarrollar su estrategia

Supongamos también que Junqueras es elegido President del Parlament y que Mas es investido President  de la Generalitat con los votos de las tres fuerzas, que es mucho suponer ya.

Ya tenemos el escenario perfecto para las aspiraciones secesionistas y también el que más dudas despierta.

¿Quién acompañará a Mas en el gobierno?

El nuevo President deberá formar gobierno, un gobierno que por un lado deberá aglutinar las sensibilidades de las dos fuerzas principales de JPS pero también, y eso es muy importante, de las CUP. Un gobierno con un alto contenido social, tal y como se interpreta de las palabras de Junqueras, lo que generará, sin duda, los primeros roces. Un primer foco de conflicto con Mas y su CDC, ya que el hecho de ser presidente no será una carta en blanco como ya han apuntado algunos componentes de JPS.

¿Existirá libertad de voto en JPS?

Una de las claves de la política es la jerarquía de los partidos que permite a unos pocos negociar en nombre de la mayoría garantizando el posicionamiento uniforme de sus componentes. Pocas veces existen conflictos en los que la disparidad de criterios obligue a ejercer la disciplina de voto o a liberar de esa carga. En el caso de JPS será todo lo contrario; se adivina uniformidad en los temas vinculados al “Pal de Paller” de la independencia pero una gran diversificación en otros, dependiendo de las sensibilidades. Esta será el punto más débil de esa candidatura y que será explotado desde el primer día por la oposición. No me extrañaría, desde el primer día, baterías de preguntas sobre los cientos de temas que los anteriores gobiernos de CiU y ERC votaron en contra y que, ahora, no puedan controlar; por ejemplo los conflictivos temas de Transporte Sanitario urgente, Bomberos voluntarios, Personas dependientes, la situación de la sanidad pública catalana, el paro y tantos otros.

¿Cómo confeccionarán el presupuesto?

Sin apartarse de la idea de la independencia, las diferentes sensibilidades de JPS tendrán motivos sobrados para defender sus puntos de vista en la elaboración del presupuesto. ¿Seguirá regando de dinero a las entidades y prensa afines mientras deja de pagar a farmacias o a las personas dependientes?, ¿Se continuará con la privatización de la Sanidad Pública?, ¿Se mantendrán las excepciones a en la transmisión de patrimonio?, ¿Volverá el Parlament a aceptar unos presupuestos con ingresos imaginarios?  La pregunta genérica a todo esto sería ¿seguirán con las políticas neoliberales de CDC?

Muchas preguntas, pocas o ninguna respuesta.

El plazo que se han dado las fuerzas secesionistas es de 18 meses, pero mucho me temo que no sean capaces de aguantar y que nos vamos abocados a unas nuevas elecciones en poco menos de un año. Elecciones en que los partidos serios volverán a tener una oportunidad.

Y todo este galimatías siendo el escenario que se presume más favorable a JPS. En caso de no alcanzar las fuerzas secesionistas una mayoría suficiente el caos puede ser brutal…


A %d blogueros les gusta esto: