Gestionar las frustraciones del 2 de octubre

04/julio/2017

Parece ser que el próximo 1 de octubre los catalanes estaremos llamados a un referéndum.

Sin entrar a cuestionar ni el fondo ni la forma, es decir, sin tomar partido –que es difícil- en un tema enquistado en la que tanto los partidarios como los detractores mantienen posturas enfrentadas, quisiera hacer un llamamiento a las administraciones para comenzar a pensar en gestionar las frustraciones del día 2 de octubre o incluso antes.

Como ya he dicho, sin entrar a analizar ni las razones de unos y otros, existe tal enfrentamiento que el éxito de unos supondrá, de forma inmediata, el fracaso de los otros.

No es ya posible otro 9N en que todos quedaros satisfechos al haber cumplido básicamente los objetivos pactados tácitamente; ahora es diferente pues ambos desean el fracaso del otro ante una acción sin acuerdo, lo que nos pone en la tesitura de haber de gestionar, si o si, el fracaso de una parte importante de la sociedad.

El día 2 de octubre, como mínimo en un 50%, la población catalana se sentirá defraudada y frustrada con sus políticos, lo que podría desencadenar en tensiones y violencia gratuita. Y digo podría, en condicional, porque si algo ha demostrado la sociedad catalana es madurez, pero a la vez, una mala canalización de esa frustración por algún grupo radical podría desembocar en un grave problema.

La Generalitat y el Gobierno tienen la obligación de prever qué hacer con esa ciudadanía que se sienta perdedora, y cuanto antes lo hagan, mejor, porque vistos los últimos acontecimientos puede que la frustración no espere el retorno de las vacaciones.

El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya debería ya establecer unos protocolos de atención parecidos a los del acompañamiento en el duelo, porque les aseguro que tan altas están las expectativas para cada una de las opciones que la caída será de órdago, y algunas reacciones a la frustración, como indica el Consejo General de la Psicología en España, puedan desembocar en “comportamientos agresivos tanto hacia el exterior como hacia el interior, transformando al individuo en un ser antisocial o autodestructivo.


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


Ple de gener de 2017: Ni bon govern ni transparència.

27/enero/2017

Ahir, amb un guió més propi del Polònia, el dia que es va aprovar per majoria abrusadora el Codi de Bon Govern i Transparència, el govern del Masnou amb ERC i CiU donava una lliçó de la pitjor forma de fer política, sense donar la cara, sense facilitar la informació reclamada, amb mitges veritats i grans mentides i, sobre tot, amb l’amagament de la veritat amb una sola finalitat: el manteniment de les seves cadires.

Tot just aprovem un codi on ens omplim de paraules com objectivitat, justícia, no discriminació, respecte, integritat, honradesa, retiment de comptes i exemplaritat que per al govern i especialment per al Sr. Oliveras i la Sra. Folch son paraules buides de contingut i allunyades de la seva forma de fer.

Consulta Popular per reclamar la titularitat del Port Esportiu

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-15Podeu llegir ací la proposta que vam presentar i ací els arguments que vaig exposar. Res de res: Només volen consultar al poble allò que no és possible, els objectius reals i possibilistes no. I així ens va.

Com els vaig dir: “Senyores i senyors del govern, la seva voluntat de transparència i de participació s’acaba en quant el tema no els agrada o no el controlen.

En tot cas, vaig acabar dient que “aquesta decisió, tot i no compartir-la, era legítima i per tant, tot i que seguirem reclamant la creació d’una comissió d’estudi, no posarem les urnes al carrer, per que nosaltres respectem a llei, nosaltres complim amb aquest principi de legalitat que avui tot just hem refermat en el Codi de Bon Govern”.

Preguntes de Control

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-49Les següents intervencions van tenir lloc en el torn de Preguntes de Control, on vaig fer tres intervencions; la primera, per reclamar de nou una documentació reclamada des del mes de novembre i encara no facilitada per la regidora sense que ni el Secretari ni l’Alcalde li exigeixin que compleixi amb el ROM; la segona, sobre l’incendi a la seu de la Policia Local, que personalment considero un acte vandàlic greu mentre que el govern entén que és una bretolada. No deixa de ser curiós que, pel govern del Masnou, que algú prengui foc a la seu de la Policia provocant danys a la tanca i a uns vehicles estacionats a l’interior sigui una “bretolada, però pintar jocs infantils o la façana d’un Casal és un “acte vandàlic. Pobres policies del Masnou, el que els està tocant viure amb aquesta colla…

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-07-05I la tercera va ser sobre la denuncia a la fiscalia i l’arxiu de la mateixa i com tot i no detectar delicte si que observa irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar la seva anul·labilitat . Com és força important transcric íntegrament la meva intervenció:

Denuncia Fiscalia

Recordaran que al Plenari del passat mes de juny aquest regidor va comunicar públicament que havia denunciat al Sr. Oliveras i la Sra. Folch a la Fiscalia Anticorrupció. Doncs be, el passat 18 de gener em van comunicar l’arxiu de la mateixa. Aquesta informació va ser comunicada el mateix dia a l’Alcalde i a la resta de portaveus municipals.

La fiscalia argumenta l’arxiu en el fet que “la simple ilicitud administrativa no comporta una sanción penal” i que “no ha resultado debidamente acreditada la comisión del delito de prevaricación”.

Tot i així, la fiscalia assenyala que les bases “de contenido deficitario” podrien resultar nul·les al no incorporar la data en que s’havia d’haver obtingut la condició de laboral fix: “efectivamente, como expuso el denunciante, ni en las Bases Generales ni en las Bases específicas de ninguno de los procesos selectivos convocados por el Ayuntamiento del Masnou para la funcionarización se contiene la exigencia que el personal laboral fijo que concurriera debería ostentar esa condición en una fecha determinada, extremo que, atendida la naturaleza restringida de todo proceso de funcionarización en alguna ocasión se ha reputado causa de nulidad.

També assumeix l’argument d’aquest regidor respecte a la impossibilitat de participar en els processos d’una part important de les persones; així diu que “De este modo, no cabría sino concluir que, en principio, no sería posible acogerse a esa funcionarización cuando se tratara de personal laboral fijo contratado con posterioridad a la entrada en vigor de la EBEP y a través de pruebas de selección o promoción convocadas ulteriormente a aquella fecha, situación en la que, en principio, se encontrarían 11 de los empleados a los que se refieren las presentes”. “No puede olvidarse que, más allá de las eventuales irregularidades que, en su caso pudieran estimarse en las distintas resoluciones administrativas, resulta incontestable que el 13 de Mayo de 2007, no habían alcanzado aún la condición de personal laboral fijo los 11 empleados ya referidos”.

Vist doncs, que hi ha detectades irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar l’anul·labilitat dels mateixos com així determina la fiscalia, el nostre grup desitja saber si el govern iniciarà d’ofici una revisió dels mateixos que afectarà a les 11 persones esmentades o obligarà a interposar un Contenciós amb el risc que sigui declarat nul tot el procediment.

 


VII Congrés del Maresme: Temps de Canvi

22/enero/2017

Ahir dissabte va tenir lloc el Setè Congrés de la Federació socialista del Maresme i que va suposar l’estrena de Xesco Gomar com a Primer Secretari de la Comarca.

S’arribava al Congrés amb la obligació d’escollir un a executiva i d’assentar les bases del relat polític del Maresme. La primera va quedar tancada després d’un procés negociador esgotador que va endarrerir la cloenda i la segona va consumar-se parcialment al prosperar la proposta de Mataró d’aprofundir en la mateixa dins d’una conferència política a celebrar properament.

La normalitat de la jornada va estar marcada pel suport explícit que els socialistes del maresme vam donar als companys de Malgrat sotmesos a una moció de censura i que es va visualitzar en la cessió de la presidència del Congrés al seu alcalde, Joan Mercader.

El discurs de proclamació de Xesco Gomar va destacar que “el PSC es troba immers en una Triple crisi: crisi democràtica; de representativitat política; econòmica i social; i crisi de projecte europeu” encoratjant-nos a sortir d’aquesta situació amb la nostra empenta.

Va lloar el procés de primàries que va titllar de “revulsiu” que havia aconseguit “mobilitzar i dinamitzar el PSCaconseguint quemés de 400 persones s’impliquin en primera persona per ser escoltats, dir la seva, i escollir un projecte que han considerat més oportú per afrontar el futur del Maresme”.

També va parlar d’unitat i suma: “La suma de l’executiva de federació, de les executives locals, caps de llista (govern i oposició),  grup comarcal, la nostra diputada al Parlament i el nostre diputat provincial. Tots units – que no uniformes – amb un projecte comú i amb un acció coordinada.

En definitiva, ens va encoratjar per que entre tots “construïm un PSC del Maresme fort i útil”.

A la tarda, es va procedir a la elecció dels diferents membres que participaran dels òrgans de direcció segons la proposta presentada pel Primer Secretari, essent aprovada per majoria. De nou Xesco Gomar va prendre la paraula i va cridar, un a un, els membres de l’executiva entre els que destaquen tres persones de la nostra agrupació: Jordi Maset, Cristóbal Zueras i Juane Pérez.

Podeu seguir ací la presentació de l’executiva, el discurs d’agraïment de Xesco Gomar i el de cloenda a càrrec de Miquel Iceta.


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


Proposta d’acord per Municipalitzar Port del #MASNOU #ELMASNOU #PLEMASNOU

03/diciembre/2016

20161129-_2_0-recuperem-el-port-del-masnou-portada

El proper Ple que tindrà lloc el 22 de desembre d’enguany es debatrà la proposta d’acord presentada pel PSC del Masnou per iniciar els tràmits per reclamar la titularitat del Port i municipalitzar-lo. Podeu llegir ací la proposta d’acord presentada i que caldrà votar i que esperem que sigui aprovada per unanimitat.

Basem la nostra petició en que la concessió, que està pròxima a finalitzar, està subjecte a una sèrie de condicions d’obligat compliment entre les que destaquen les clàusules:

  • 17.- Quan per venciment del termini de la concessió es produeixi la reversió, quedaran extingits automàticament els drets reals o personals que poguessin ostentar terceres persones sobre el domini públic ocupat i les obres i instal·lacions objecte de la reversió.
  • 18.- Finalitzat el termini atorgat, revertiran a l’administració els terrenys, obres i instal·lacions objecte de la concessió.
  • 19.- La zona de servei del port, per ser una unitat imprescindible per a la seva explotació, en finalitzar el termini de la concessió revertirà íntegrament a l’Administració encara que estigui constituïda, parcialment o totalment, per terrenys de propietat particular, (…) aquesta terrenys adquiriran la condició i caràcter d’ús i domini públic, sense que l’interessat tingui dret a cap indemnització.

Aquesta és una posició que ja vam fer pública durant la campanya de les municipals i que va ser recollida per diversos mitjans de premsa com ja us vaig informar. Aquesta proposta va ser presentada públicament i es va elaborar un document de treball  que ara hem actualitzat amb la proposta socialista per a la reversió del Port Esportiu del Masnou i canviar el model de gestió privada a gestió municipal. Podeu llegir ací la noticia que vam publicar el seu dia.

Des del PSC del Masnou entenem que cal dotar d’una visió global els usos del Port, de forma que, per exemple, l’aparcament pugui ser utilitzat tot o una bona part de forma gratuïta pels masnovins mentre que els que no ho siguin paguin un preu reduït amb un funcionament similar al de les zones taronges de la nostra Vila; o que els preus dels amarratges i dels locals s’ajustin a la realitat econòmica i permetin ajustar els preus que actualment estan abonant per que s’adeqüi als costos reals de forma que cada un d’ells repercuteixi les despeses que realitza en llum, aigua i escombraries.

Tanmateix creiem imprescindible establir un acord amb el Club Nàutic del Masnou, motor de l’esport nàutic a la nostra Vila i que, mitjançant un conveni de col·laboració, podria encarregar-se de la gestió esportiva integral el que permetria, per exemple, establir en el local municipal un centre d’alt rendiment per tot tipus d’esports nàutics. Aquest acord hauria de contemplar la gratuïtat de cursos de formació per als alumnes de totes les escoles del Masnou per apropar-los a la pràctica esportiva nàutica.

Nostra proposta demana crear, en el termini màxim de tres mesos, una comissió de treball especial encarregada d’elaborar un pla estratègic per reclamar la titularitat del Port Esportiu que s’acompanyarà d’una proposta de memòria econòmica i que haurà de quedar enllestit en un any i que aquest sigui votat pel plenari abans de tres mesos de la seva elaboració.

Així assentarem les bases del futur Port del Masnou.


Videos del plenari de 21 de juliol

08/agosto/2016

Tal i com us vaig avançar en el darrer post, en el plenari del passat 21 de juliol ningú no va muntar cap numeret de teatre, però si que es van pervertir els més elementals elements de la democràcia al no donar resposta a la pregunta que, de forma reiterada, li vaig fer a l’alcalde Sr. Jaume Oliveras.

Jutjeu vosaltres mateixos les nostres intervencions….

Intervenció d’Ernest Suñé en el torn de preguntes de l’oposició

Intervenció del Sr. Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, com a rèplica a la interveció d’Ernest Suñé

Contrarèplica d’Ernest Suñé a la resposta del Sr. Jaume Oliveras


A %d blogueros les gusta esto: