Manifest PSC 8m-2018: PER L’AVENÇ DELS DRETS REALS DE LES DONES, ENS SUMEM A LA VAGA 8M!

07/marzo/2018

El 8 de Març, Dia internacional de Drets de les Dones, els i les socialistes manifestem un any més el nostre compromís amb les dones, amb la defensa dels seus drets i amb les polítiques d’igualtat com a instrument per avançar cap a una societat lliure de masclisme perquè és incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals. Celebrem aquesta jornada de reconeixement i reivindicació amb el sabor amarg de viure un moment d’amenaça històrica cap a les polítiques feministes, tant a nivell internacional com a casa nostra, però amb l’esperança de la implicació copartícip de dones i homes per rebel·lar-nos i exigir als governs respostes efectives.

Nosaltres som el partit de l’esquerra feminista. Com sempre diem, “Fets, no paraules només”: reivindiquem amb orgull els assoliments polítics a nivell estatal i català que hem realitzat en matèria d’igualtat de gènere. Des del PSC hem defensat els drets de les dones, hem implementat polítiques per a la igualtat d’oportunitats efectiva a tots els àmbits, especialment, en la discriminació laboral i en eradicar la violència masclista. També hem fomentat les noves masculinitats, i per la seva vital aportació i per justícia, hem prioritzat dotar de drets a les grans invisibilitzades i explotades pel sistema patriarcal i capitalista, les mestresses de casa. Les dones només hem avançat amb governs progressistes, i molt especialment, governs socialistes: sempre hem incorporat el feminisme transversalment a totes les polítiques que hem fet i implementat lleis específiques. I ho seguim fent ara amb propostes des de l’oposició, amb la proposta socialista del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, o acabar amb la discriminació a l’ocupació amb la proposta de Llei sobre la Bretxa Salarial i Llei d’Igualtat Laboral, per donar resposta i contribuir a eliminar les diferents situacions de discriminació que tenen les dones en l’accés a l’ocupació, la promoció laboral, la bretxa salarial al costat de la precarietat i la temporalitat, entre altres qüestions que conformen la columna vertebral de la desigualtat laboral de les dones. També impulsem mesures per fomentar la conciliació, coresponsabilitat i nous usos del temps. A més, hem treballat per la Renda Garantida de Ciutadania, manteniment de les pensions no contributives, que qui cuidada persones dependents torni a ser reconeguda com a cuidadora no professional amb cotització per assegurar la merescuda pensió,…

A Catalunya hem patit doblement retallades legals i pressupostàries en polítiques de gènere: des del govern del PP justificant-ho amb l’excusa de la crisi o de “no nos metamos en eso”, i des de la Generalitat prioritzant invertir els diners públics per fomentar la guerra de banderes mentre retallen en subvencions a entitats que treballen amb dones en situació de vulnerabilitat, o bé, sota el parany d’una “reorganització eficient”, retallen serveis sensibles com són els d’atenció a les dones víctimes de gènere, tal i com portem anys denunciant des del PSC. La paràlisi i degradació institucional, política i econòmica catalana perjudica les dones i la societat sencera. Com a PSC seguim denunciant la banalització que grups independentistes  fan de la violència masclista, manipulant sentiments  per guanyar adhesions polítiques. La causa on ens hem de trobar aquest 8M, partits i entitats, és la feminista, lluitar pels drets de les dones, sumar i no restar.

El proper 8 de març, les entitats feministes han promogut una vaga a nivell internacional laboral, de cura, de consum i estudiantilAl nostre país, diversos sindicats han convocat vaga laboral, com UGT i CCOO amb una aturada de 2h. Ja l’any passat PSC va ser el partit pioner en sumar-se a l’aturada internacional del 8M, i vam també instar les institucions entrant formalment la petició a la mesa del Parlament, Congrés i Parlament Europeu.

Com a socialistes, i per tant, feministes, donem tot el nostre suport a la crida feminista internacional i a la vaga convocada per UGT i CCOO. Ho fem des de la responsabilitat i la voluntat de prioritzar a l’agenda social i política la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes, i, especialment, les polítiques contra la violència masclista i la discriminació laboral (d’accés, promoció, bretxa salarial…).Donem suport a la vaga laboral perquè les dones guanyen 6 punts anuals menys que els homes. Perquè la taxa d’activitat femenina és prop de 10 punts menor i la taxa d’atur és 4 punts superior. Perquè la bretxa salarial és del 23%. Perquè el 67% de l’ocupació temporal a temps parcial és realitzat per dones. Perquè el 81,89% dels contractes indefinits a temps parcial són de dones. Perquè quan hi ha càrregues familiars disminueix la taxa d’ocupació de les dones enfront de la dels homes que augmenta. Perquè 1 de cada 3 dones entre 18 i 29 anys han patit assetjament. Perquè les pensions de les dones són menors.

Donem suport a la vaga feminista de cures perquè volem posar en valor el treball domèstic no remunerat, menyspreat pel sistema econòmic, i utilitzat per ocultar retallades de l’Estat de Benestar. També volem visibilitzar la manca de coresponsabilitat real a les tasques de cura i la necessitat vital de polítiques de coeducació i de foment de les noves masculinitats.

Donem suport a la vaga de consum per recordar les empreses que han d’incloure la visió de gènere a totes les seves accions, des de la producció, les condicions laborals, fins al marketing emprat.

donem suport a la vaga estudiantil perquè la lluita feminista s’ha de fer en xarxa intergeneracional, implicant els i les joves.

Per tot això, des del PSC reivindiquem:

-Tornar a prioritzar les polítiques de gènere amb tot el pes legislatiu i recursos econòmics retallats.

-Que els governs estatal i català liderin el Pacte d’Estat contra la violència de gènere garantint recursos, l’acompanyament judicial personalitzat per a dones víctimes i la formació específica als membres de la magistratura especialitzada, i garantir el manteniment dels jutjats de violència sobre la dona VIDO a Catalunya. Promoure un gran pacte català per garantir que la Generalitat desenvolupi les diverses lleis vigents de lluita contra aquesta xacra.

-Aprovar les Lleis sobre Bretxa Salarial i d’Igualtat Laboral per lluitar de forma efectiva contra la discriminació que pateixen les dones i que tant afecta a la igualtat real d’oportunitats real.

-Treballar per assolir una Llei d’Usos del Temps eficient, que fomenti les noves masculinitats, la conciliació i la coresponsabilitat real, vinculat tot amb la coeducació.

-A nivell local, continuar incorporant la perspectiva de gènere en totes les actuacions reivindicant els drets de les dones i el foment de les noves masculinitats . Ampliar i enfortir la Xarxa de Municipis lliures del tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució.

-Defensar els drets reproductius i de planificació familiar de les dones, també de les menors.

Donem suport a la vaga feminista del 8 de març, tant reivindicativa com laboral de 2 hores i instem als i les nostres càrrecs i militants a sumar-s’hi, fer activisme polític a la xarxa denunciant les múltiples situacions de discriminació que pateixen les dones a la nostra societat, participar a les mobilitzacions, etc…

 

En els drets de les dones, ni un pas enrere! Com sempre exigim des del feminisme socialista: FETS, no paraules!

Anuncios

Hay que evitar la subida del IBI

05/enero/2018

El gobierno del PP aprobó el pasado viernes los nuevos coeficientes de actualización de los valores catastrales lo que tendrá un gran impacto en la economía de las familias del Masnou al sumarse al incremento derivado de la no aprobación de las ordenanzas fiscales.

Recordemos, además, que ya en 2011 el PP aprobó por decreto una subida complementaria del IBI del 10% que recayó directamente en los bolsillos de la ciudadanía, que ha hecho que en la actualidad el Ayuntamiento mantenga un superávit de más de 600.000€.

La responsabilidad de Hacienda, ahora directamente gestionada por el Alcalde, Jaume Oliveras, y la incapacidad de llegar a acuerdos con el resto de fuerzas que le garantizase una mayoría impidió que se aprobasen las ordenanzas fiscales, lo que supuso mantener el mismo coeficiente y, por tanto, incrementar la presión fiscal a las familias del Masnou.

El gobierno, advertido del impacto que supondrá la medida del PP, ha convocado un pleno extraordinario para el próximo 8 de enero con la finalidad de solucionar este problema.

Desde el PSC manifestamos nuestra voluntad de bajar la cuota del IBI tanto para evitar el impacto de este nuevo catastrazo como para que los ciudadanos recuperen en parte o todo aquello que les fue exigido con los incrementos del IBI del 2011 por decreto.

Esperemos que desde el gobierno se tenga la cintura suficiente para llegar a acuerdos que garanticen una rebaja razonable.


Seguim sumant. Seguim avançant. Pel Masnou, seguim!

06/octubre/2017

La setmana vinent el Grup Municipal del PSC mantindrem la primera reunió destinada a confeccionar el pressupost per a la nostra Vila pel 2018, reunió convocada per l’Alcalde i a la que, com no podria ser d’altre forma, hi assistirem.

Com recordeu, ja vam assolir un acord pel pressupost del 2016, tal i com us vaig explicar a la noticia “Sumar per avançar” on es visualitzava la signatura de l’acord i s’explicaven les línies generals de les esmenes presentades i acordades.

Podem informar-vos amb satisfacció que el govern ha confirmat que la gran majoria de demandes estan ja encetades i les que resten ho son per detalls.
Recordar-vos que del pressupost ordinari es van incrementar partides de beques de pràctica esportiva, activitats de Medi Ambient i de promoció econòmica. Respecte a les inversions, a més del manteniment del Parc Vallmora es va incrementar la inversió en equipaments municipals i la de millora i rehabilitació d’edificis.

Pel nostre grup, algunes de les millores més significatives que vam aconseguir son:

  • Es va dotar de 150.000 euros per encetar el projecte dels Jardins de Lluis Companys i vam aconseguir destinar diners al projecte per acabar el carrer del Torrent Vallmora.
  • Fer l’anàlisi de mancances de l’Escola Ocata, per temes d’accessibilitat i millora d’equipaments educatius.
  • Arranjar els carrers d’Ametlles i Goleta Polacra Constança en el pla de xoc de voreres i calçades, cosa que està ja contemplada
  • L’inici del soterrament de la riera Sistrés

L’únic punt que encara no ha estat encetat és l’arbreda en homenatge a les persones desaparegudes de la dictadura argentina, que esperem que en les properes converses puguem concretar on i com i encetar-ho.

Podeu consultar ací el 20151022 Acords PSC i Govern

Podeu consultar ací el document facilitat per l’Alcalde de compliment d’objectius.

Pel Masnou, seguim!

Nota al Marge: Avui hem conegut la noticia que l’empresa DOGI, vinculada al Masnou des de la seva creació, marxa a Madrid. Desconeixem l’abast de la decisió que tot sembla indicar no afectarà als treballadors que actualment te en plantilla. Cas diferent serà amb els tributs i l’IVA, tot i que estem a l’espera de rebre informes sobre l’abast real d’aquesta decisió. Us informarem

 


Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:


Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 


Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


A %d blogueros les gusta esto: