Seguim sumant. Seguim avançant. Pel Masnou, seguim!

06/octubre/2017

La setmana vinent el Grup Municipal del PSC mantindrem la primera reunió destinada a confeccionar el pressupost per a la nostra Vila pel 2018, reunió convocada per l’Alcalde i a la que, com no podria ser d’altre forma, hi assistirem.

Com recordeu, ja vam assolir un acord pel pressupost del 2016, tal i com us vaig explicar a la noticia “Sumar per avançar” on es visualitzava la signatura de l’acord i s’explicaven les línies generals de les esmenes presentades i acordades.

Podem informar-vos amb satisfacció que el govern ha confirmat que la gran majoria de demandes estan ja encetades i les que resten ho son per detalls.
Recordar-vos que del pressupost ordinari es van incrementar partides de beques de pràctica esportiva, activitats de Medi Ambient i de promoció econòmica. Respecte a les inversions, a més del manteniment del Parc Vallmora es va incrementar la inversió en equipaments municipals i la de millora i rehabilitació d’edificis.

Pel nostre grup, algunes de les millores més significatives que vam aconseguir son:

  • Es va dotar de 150.000 euros per encetar el projecte dels Jardins de Lluis Companys i vam aconseguir destinar diners al projecte per acabar el carrer del Torrent Vallmora.
  • Fer l’anàlisi de mancances de l’Escola Ocata, per temes d’accessibilitat i millora d’equipaments educatius.
  • Arranjar els carrers d’Ametlles i Goleta Polacra Constança en el pla de xoc de voreres i calçades, cosa que està ja contemplada
  • L’inici del soterrament de la riera Sistrés

L’únic punt que encara no ha estat encetat és l’arbreda en homenatge a les persones desaparegudes de la dictadura argentina, que esperem que en les properes converses puguem concretar on i com i encetar-ho.

Podeu consultar ací el 20151022 Acords PSC i Govern

Podeu consultar ací el document facilitat per l’Alcalde de compliment d’objectius.

Pel Masnou, seguim!

Nota al Marge: Avui hem conegut la noticia que l’empresa DOGI, vinculada al Masnou des de la seva creació, marxa a Madrid. Desconeixem l’abast de la decisió que tot sembla indicar no afectarà als treballadors que actualment te en plantilla. Cas diferent serà amb els tributs i l’IVA, tot i que estem a l’espera de rebre informes sobre l’abast real d’aquesta decisió. Us informarem

 

Anuncios

Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:


Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 


Carta adreçada a les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

05/septiembre/2017

En suport de les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

Bon dia a tothom.

Ahir, dilluns 4 de setembre de 2017, la regidora Silvia Folch (ERC), no sabem si en nom propi, del grup municipal d’ERC o de tot el govern municipal del Masnou, es va reunir a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb personal municipal prèviament seleccionat via telèfon per tal de demanar-los la col·laboració pel dia 1 d’octubre.

La mateixa regidora va manifestar que totes les instruccions que es donarien serien verbals.

Al marge de no entrar a jutjar l’acció en si, sí que com a socialistes ens agradaria deixar clar un parell de coses per tal d’evitar problemes futurs als nostres treballadors municipals:

 

  1. Hores d’ara, encara no hi ha cap convocatòria formal de res que tingui que tenir lloc el dia 1 d’octubre i, per tant, es desconeix les seves característiques, les condiciones de desenvolupament i les implicacions legals que pugui tenir.
  2. Només heu de col·laborar en un referèndum, una consulta o unes eleccions com a treballadors i en el vostre horari laboral si sou requerits a fer-ho per part de la Junta Electoral.
  3. Els funcionaris i treballadors municipals tenen el dret de rebre les instruccions i ordres per escrit, siguin quines siguin, element fonamental per garantir que les accions que puguin emprendre no han estat fruit de la seva voluntat sinó derivades de la jerarquia i subordinació, motiu pel que els animem a que les demanin i recomanem que no actuïn sense rebre-les.
  4. Demanem al Secretari i Interventor de la Corporació, que com han fet fins al moment, romandre sempre fidels a l’esperit i al text de la Constitució Espanyola i a la normativa autonòmica i europea, tal i com queda establert al Codi Ètic del Consell, i exigir els polítics el compliment de les normes i a plasmar per escrit totes les instruccions que es donin així com a elaborar un informe per tal d’esvair qualsevol dubte sobre la legalitat de la col·laboració sol·licitada.

 

Tal i com recorda el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en democràcia, la garantia és la llei.

Si teniu cap dubte podeu consultar la plataforma http://garantia.cat/ i també podeu posar-vos en contacte amb qualsevol dels membres del grup municipal del PSC.

Restem a la vostra disposició.

Molt Cordialment,

 

 

Ernest Suñé Nicolás

Portaveu Grup PSC

 

 


El problema de la suciedad en el #Masnou

20/julio/2017

El Masnou es un municipio que está sucio.

Desde el gobierno se apunta a la falta de civismo, pero la orografía, la baja pluviometría y la cercanía al mar son factores que influyen y mucho en la percepción de suciedad existente. Si a esto le sumamos las limitaciones con que actúa la empresa de limpieza y sus operarios por los criterios “ahorrativos” del gobierno encabezado por ERC, entenderemos porque tenemos este problema endémico.

Precisamente en la revista “El Masnou Viu” de julio, el alcalde se sincera y afirma sin tapujos que “el problema de la neteja i la recollida d’escombraries, lligats per un contracte ple de limitacions que ens obligarà a fer un esforç de millora i replantejament”.

Es decir, el “problema” de la limpieza y la recogida de escombros es por culpa de un contrato “lleno de limitaciones”. ¿De dónde surgió este contrato? ¿Quién lo elaboró?

Como ya denuncié en julio de 2014, el pliego de condiciones que el gobierno de ERC y CiU presentaron a aprobación estaba lleno de errores garrafales y de limitaciones que supondrían “discrepàncies entre licitadors i recursos per disconformitat amb les decisions de la mesa que allargaran sine die la posta en marxa del servei i que, quan aquesta es dugui a terme, generaran conflictes de difícil resolució amb l’empresa concessionària”. Errores que habían sido ámpliamente documentados en los informes realizados por mi de diciembre de 2013 y de febrero de 2014, y que se entregaron al gobierno para su estudio y que merecieron una parca respuesta en el mejor de los casos.

Sin duda, definimos la propuesta del gobierno como inviable, ya que “és un plec que està ple de nous serveis i demandes d’accions i/o obligacions que comporten càrregues econòmiques que no han estat valorades i que, il·lusament, es creu que les empreses assoliran sense cap cost per l’Ajuntament. Aquesta proposta creiem que està lluny del cost real pel que es proposa adjudicar, perdent total credibilitat i fent-la inviable”.

Eso nos motivó a presentar más de 40 enmiendas al pliego del concurso que podéis leer aquí.

El tiempo nos ha dado la razón. Y las palabras del alcalde suponen una desautorización explícita del equipo redactor, del anterior gobierno de ERC y CiU, y una forma de desviar la atención a los problemas que ellos mismos han generado.


20 anys del “Ple de Riure”: Gràcies Chapertons, gràcies Eladi. #PLEDERIURE #ELMASNOU

17/julio/2017

Cartell del 1r Festival Ple de Riure

El maig de 1995 el govern de CiU va perdre la majoria absoluta i va pactar el govern amb el PSC. Una de les regidories que va obtenir amb aquest acord va ser la de Cultura que va ser liderada per Eladi Torres, el llavors candidat socialista a l’alcaldia.

La seva bona feina al capdavant de la mateixa es va notar molt aviat, però va tenir un punt especial quan va recollir la proposta que els Chapertons li van fer: “Un festival còmic pel Masnou”.

L’Eladi, emprenedor de mena i visionari per aquests temes, va fer seva la idea i va aconseguir que els anquilosats ressorts d’un ajuntament poc acostumat a ser sacsejat engeguessin aquest projecte, no sense les reticències dels seus socis i de molts altres grups que no entenien la despesa com una inversió.

L’any 1997 va tenir lloc la primera edició al Casino del Masnou, lloc que va evidenciar que la magnitud de l’espectacle sobrepassava en molt la capacitat del recinte. Si cal destacar alguna cosa d’aquesta primera edició, va ser la participació de l’enyorat Pepe Rubianes que va repetir al 2007.

Un festival que va aconseguir que també el gran Gila actues pel Masnou. Un Gila que va ser aclamat i gaudit. Un festival pel que també han passat artistes de la talla de Faemino y Cansado, Leo Bassi, Marcel Gros, Jango Edwards, Godoy

I més nostrats com el Dr. Soler, el llavors masnoví Àlex Casanovas, Toni Albà, el Tricicle, el també masnoví Pep Bou, Tortell Poltrona, T de Teatre….

I també els Chapertons, que van fer de la seva habilitat una eina per fer-nos una mica més feliços.

El Festival va assolir una dimensió excepcional i tot que ha trontollat en alguna ocasió, no ha deixat mai de traslladar els somriures al Masnou i ha estat possible per la feina de moltes persones. Vull felicitar també a les que han tingut una participació més o menys directa, tant els tècnics de l’Ajuntament, especialment de Cultura, amb Carme Villà a l’inici i Gabi Blanco després, i els tècnics externs i les polítiques que han cregut com Marta Neira i l’actual regidora, Neus Tallada.

L’Eladi Torres va deixar la responsabilitat de Cultura l’any 1999 quan no es va renovar el pacte de govern amb CiU. Els camins dels Chapertons i el Ple de Riure es van separar l’any 2009…

Ara, amb la 21 edició i quan es compleixen els 20 anys del Ple de Riure vull traslladar la meva admiració i la més sincera felicitació a les quatre persones que van fer possible aquest meravellós projecte: l’Eladi Torres, i el trio dels Chapertons, l’Ernest Tarradas, el Carles Torrano i el Jordi Bardavio.

Us podeu descarregar el programa del Ple de Riure 2017 ací.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


A %d blogueros les gusta esto: