Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

14/abril/2017

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.
(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.
(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


Ple de gener de 2017: Ni bon govern ni transparència.

27/enero/2017

Ahir, amb un guió més propi del Polònia, el dia que es va aprovar per majoria abrusadora el Codi de Bon Govern i Transparència, el govern del Masnou amb ERC i CiU donava una lliçó de la pitjor forma de fer política, sense donar la cara, sense facilitar la informació reclamada, amb mitges veritats i grans mentides i, sobre tot, amb l’amagament de la veritat amb una sola finalitat: el manteniment de les seves cadires.

Tot just aprovem un codi on ens omplim de paraules com objectivitat, justícia, no discriminació, respecte, integritat, honradesa, retiment de comptes i exemplaritat que per al govern i especialment per al Sr. Oliveras i la Sra. Folch son paraules buides de contingut i allunyades de la seva forma de fer.

Consulta Popular per reclamar la titularitat del Port Esportiu

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-15Podeu llegir ací la proposta que vam presentar i ací els arguments que vaig exposar. Res de res: Només volen consultar al poble allò que no és possible, els objectius reals i possibilistes no. I així ens va.

Com els vaig dir: “Senyores i senyors del govern, la seva voluntat de transparència i de participació s’acaba en quant el tema no els agrada o no el controlen.

En tot cas, vaig acabar dient que “aquesta decisió, tot i no compartir-la, era legítima i per tant, tot i que seguirem reclamant la creació d’una comissió d’estudi, no posarem les urnes al carrer, per que nosaltres respectem a llei, nosaltres complim amb aquest principi de legalitat que avui tot just hem refermat en el Codi de Bon Govern”.

Preguntes de Control

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-06-49Les següents intervencions van tenir lloc en el torn de Preguntes de Control, on vaig fer tres intervencions; la primera, per reclamar de nou una documentació reclamada des del mes de novembre i encara no facilitada per la regidora sense que ni el Secretari ni l’Alcalde li exigeixin que compleixi amb el ROM; la segona, sobre l’incendi a la seu de la Policia Local, que personalment considero un acte vandàlic greu mentre que el govern entén que és una bretolada. No deixa de ser curiós que, pel govern del Masnou, que algú prengui foc a la seu de la Policia provocant danys a la tanca i a uns vehicles estacionats a l’interior sigui una “bretolada, però pintar jocs infantils o la façana d’un Casal és un “acte vandàlic. Pobres policies del Masnou, el que els està tocant viure amb aquesta colla…

captura-de-pantalla-2017-01-27-a-las-11-07-05I la tercera va ser sobre la denuncia a la fiscalia i l’arxiu de la mateixa i com tot i no detectar delicte si que observa irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar la seva anul·labilitat . Com és força important transcric íntegrament la meva intervenció:

Denuncia Fiscalia

Recordaran que al Plenari del passat mes de juny aquest regidor va comunicar públicament que havia denunciat al Sr. Oliveras i la Sra. Folch a la Fiscalia Anticorrupció. Doncs be, el passat 18 de gener em van comunicar l’arxiu de la mateixa. Aquesta informació va ser comunicada el mateix dia a l’Alcalde i a la resta de portaveus municipals.

La fiscalia argumenta l’arxiu en el fet que “la simple ilicitud administrativa no comporta una sanción penal” i que “no ha resultado debidamente acreditada la comisión del delito de prevaricación”.

Tot i així, la fiscalia assenyala que les bases “de contenido deficitario” podrien resultar nul·les al no incorporar la data en que s’havia d’haver obtingut la condició de laboral fix: “efectivamente, como expuso el denunciante, ni en las Bases Generales ni en las Bases específicas de ninguno de los procesos selectivos convocados por el Ayuntamiento del Masnou para la funcionarización se contiene la exigencia que el personal laboral fijo que concurriera debería ostentar esa condición en una fecha determinada, extremo que, atendida la naturaleza restringida de todo proceso de funcionarización en alguna ocasión se ha reputado causa de nulidad.

També assumeix l’argument d’aquest regidor respecte a la impossibilitat de participar en els processos d’una part important de les persones; així diu que “De este modo, no cabría sino concluir que, en principio, no sería posible acogerse a esa funcionarización cuando se tratara de personal laboral fijo contratado con posterioridad a la entrada en vigor de la EBEP y a través de pruebas de selección o promoción convocadas ulteriormente a aquella fecha, situación en la que, en principio, se encontrarían 11 de los empleados a los que se refieren las presentes”. “No puede olvidarse que, más allá de las eventuales irregularidades que, en su caso pudieran estimarse en las distintas resoluciones administrativas, resulta incontestable que el 13 de Mayo de 2007, no habían alcanzado aún la condición de personal laboral fijo los 11 empleados ya referidos”.

Vist doncs, que hi ha detectades irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar l’anul·labilitat dels mateixos com així determina la fiscalia, el nostre grup desitja saber si el govern iniciarà d’ofici una revisió dels mateixos que afectarà a les 11 persones esmentades o obligarà a interposar un Contenciós amb el risc que sigui declarat nul tot el procediment.

 


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


Intervenció d’Ernest Suñé al plenari d’ahir 17/11/2016

18/noviembre/2016

Bon vespre, de nou.

Sr. Alcalde, el nostre grup vol remarcar la necessitat que te el seu govern d’afrontar els problemes de credibilitat i de recuperar les formes més planeres, transparents i responsables d’altres mandats.

Fins a la data, el nostre grup no l’hem demanat a vostè res que vostè mateix no hagués demanat a altres en altre temps: coherència, honestedat, lleialtat, fermesa i responsabilitat. Vostè, ara per ara, no aplica cap d’aquestes virtuts; no actua i el problema va creixent.

A la passada Comissió Informativa vaig preguntar la Regidora Silvia Folch, màxima responsable del departament de Recursos Humans, que opinava sobre un missatge de correu electrònic d’un treballador amb greus acusacions dirigides al seu departament i ella mateixa; mail on s’acusava el govern format per ERC i CiU de no pagar una part del sou –concretament pagues extraordinàries- a determinats treballadors, i que vam rebre tots els regidors. La seva resposta va ser, que “no crec que tingui que donar explicacions de res”.

Realment creuen que no han de dir res ni tant sols per desmentir-ho? Ni per argumentar els fets o aportar més informació? Per dir que li obririen un expedient al treballador per mentir i malmetre si fos el cas?

En aquesta comissió, la Sra. Folch va negar la major afirmant que les pagues extraordinàries s’havien abonat be i que en cap cas havia hagut impagament; però per la informació que disposem ens consta que no és així, i és la única informació disponible, de vostès no en sabem res…

Sabem que hi ha persones que han perdut una part important del seu salari i que davant les queixes reben respostes peregrines i ridícules, impròpies d’un departament que hauria d’estar al servei dels treballadors i no contra ells.

Hi ha un conveni col·lectiu i un sistema d’abonament de baixes que hauria d’aplicar-se a tothom per igual, però pels fets que coneixem, sembla ser que no és així.

Be, a les denuncies de mala praxis que sobre la Sra. Folch ha fet públiques aquest regidor, ara s’ha de sumar aquesta reducció dels salaris d’algunes persones de la casa, reducció que presumim indeguda, davant la manca d’explicacions de la regidora i vista la denúncia pública d’un treballador i que aquest regidor ha ratificat per altres vies.

I tornem a trobar, de nou, recursos humans al focus del conflicte.

Tot indica que per que aquests treballadors puguin cobrar el que no els ha estat abonat cal anar als tribunals, com així ha passat amb una persona que, tot i presentar queixar per escrit en temps i forma, mai no va rebre resposta de vostè, i en canvi, en rebre la citació del jutjat contenciós, vostès van abonar la quantitat íntegra reclamada.

Dos mesos i mig esperant una resposta. Un treballador al que li han deixat de pagar més de mil-setzens euros del seu salari. Dos mesos i mig i ni una resposta. Ni una justificació. Res. Creuen vostès que és forma de tractar els nostres treballadors? Creuen que és així com cal afrontar els problemes?

I ha estat rebre el paper del jutjat per abonar-li fins a l’últim euro que reclamava. Tot…

I reitero aquest extrem, Sra. Folch, no una part o una diferència: la totalitat de la quantitat reclamada. El 100% del que vostès van deixar d’abonar quan pertocava i que correspon als dies de baixa. Reducció del salari per baixa laboral, aquesta és la veritat…

Sra. Folch, caldrà també que la resta de treballadors perjudicats vagin als tribunals per a que els hi abonin el que en justícia els hi correspon?

Fins a quan, Sr. Alcalde, consentirà que la regidora Folch faci de les seves, sense donar la cara?

M’adreço a vostès, representants de Convergència i Unió.

Fins a quan, mantindran aquesta postura acomplexada i passiva davant les evidències de manca de respecte dels drets laborals de persones treballadores de l’Ajuntament del govern del que formen part?

Saben que els treballadors –molts- han sol·licitat des de fa mesos ja l’aplicació de l’article 54 per obrir la negociació de la jubilació anticipada i encara no els han respost

Saben que tot i haver una denuncia d’assetjament contra una persona del govern des de fa més d’un mes adreçada a l’Alcalde i presentada pel registre general, no es convoca la comissió que ho hauria d’analitzar? Convocatòria que s’hauria d’haver fet immediatament i, com a molt tard, 48 hores des de la presentació de la denuncia, segons estableix el protocol d’assetjament…. I van ja més de 30 dies… Recorden el compromís públic que va adquirir l’alcalde en aquest plenari? Doncs res de res…

Impunitat total…

Vostès han quedat ja alliberats, ningú no els podrà dir mai que no han estat coherents i responsables.

Vostès han complert amb allò que es van comprometre, ells no i, a més, de forma pública i notòria…

Vostès han demostrat una paciència infinita davant la manca de lleialtat d’aquestes persones. Davant la manca d’informació, la tergiversació dels fets i les mentides. I ho saben.

Ningú no els podrà mai criticar per que trenquin amb aquells que tot i mentir, ocultar informació i manipular, es neguen a assumir la seva responsabilitat i ni tant sols acceptar els seus errors…

No, senyores i senyors de convergència i unió, vostès estan a les antípodes d’aquestes persones respecte a la visió ètica i a la forma d’entendre i fer política… que fan doncs, encara, donant-los suport?


A %d blogueros les gusta esto: