El problema de la suciedad en el #Masnou

20/julio/2017

El Masnou es un municipio que está sucio.

Desde el gobierno se apunta a la falta de civismo, pero la orografía, la baja pluviometría y la cercanía al mar son factores que influyen y mucho en la percepción de suciedad existente. Si a esto le sumamos las limitaciones con que actúa la empresa de limpieza y sus operarios por los criterios “ahorrativos” del gobierno encabezado por ERC, entenderemos porque tenemos este problema endémico.

Precisamente en la revista “El Masnou Viu” de julio, el alcalde se sincera y afirma sin tapujos que “el problema de la neteja i la recollida d’escombraries, lligats per un contracte ple de limitacions que ens obligarà a fer un esforç de millora i replantejament”.

Es decir, el “problema” de la limpieza y la recogida de escombros es por culpa de un contrato “lleno de limitaciones”. ¿De dónde surgió este contrato? ¿Quién lo elaboró?

Como ya denuncié en julio de 2014, el pliego de condiciones que el gobierno de ERC y CiU presentaron a aprobación estaba lleno de errores garrafales y de limitaciones que supondrían “discrepàncies entre licitadors i recursos per disconformitat amb les decisions de la mesa que allargaran sine die la posta en marxa del servei i que, quan aquesta es dugui a terme, generaran conflictes de difícil resolució amb l’empresa concessionària”. Errores que habían sido ámpliamente documentados en los informes realizados por mi de diciembre de 2013 y de febrero de 2014, y que se entregaron al gobierno para su estudio y que merecieron una parca respuesta en el mejor de los casos.

Sin duda, definimos la propuesta del gobierno como inviable, ya que “és un plec que està ple de nous serveis i demandes d’accions i/o obligacions que comporten càrregues econòmiques que no han estat valorades i que, il·lusament, es creu que les empreses assoliran sense cap cost per l’Ajuntament. Aquesta proposta creiem que està lluny del cost real pel que es proposa adjudicar, perdent total credibilitat i fent-la inviable”.

Eso nos motivó a presentar más de 40 enmiendas al pliego del concurso que podéis leer aquí.

El tiempo nos ha dado la razón. Y las palabras del alcalde suponen una desautorización explícita del equipo redactor, del anterior gobierno de ERC y CiU, y una forma de desviar la atención a los problemas que ellos mismos han generado.


Gestionar las frustraciones del 2 de octubre

04/julio/2017

Parece ser que el próximo 1 de octubre los catalanes estaremos llamados a un referéndum.

Sin entrar a cuestionar ni el fondo ni la forma, es decir, sin tomar partido –que es difícil- en un tema enquistado en la que tanto los partidarios como los detractores mantienen posturas enfrentadas, quisiera hacer un llamamiento a las administraciones para comenzar a pensar en gestionar las frustraciones del día 2 de octubre o incluso antes.

Como ya he dicho, sin entrar a analizar ni las razones de unos y otros, existe tal enfrentamiento que el éxito de unos supondrá, de forma inmediata, el fracaso de los otros.

No es ya posible otro 9N en que todos quedaros satisfechos al haber cumplido básicamente los objetivos pactados tácitamente; ahora es diferente pues ambos desean el fracaso del otro ante una acción sin acuerdo, lo que nos pone en la tesitura de haber de gestionar, si o si, el fracaso de una parte importante de la sociedad.

El día 2 de octubre, como mínimo en un 50%, la población catalana se sentirá defraudada y frustrada con sus políticos, lo que podría desencadenar en tensiones y violencia gratuita. Y digo podría, en condicional, porque si algo ha demostrado la sociedad catalana es madurez, pero a la vez, una mala canalización de esa frustración por algún grupo radical podría desembocar en un grave problema.

La Generalitat y el Gobierno tienen la obligación de prever qué hacer con esa ciudadanía que se sienta perdedora, y cuanto antes lo hagan, mejor, porque vistos los últimos acontecimientos puede que la frustración no espere el retorno de las vacaciones.

El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya debería ya establecer unos protocolos de atención parecidos a los del acompañamiento en el duelo, porque les aseguro que tan altas están las expectativas para cada una de las opciones que la caída será de órdago, y algunas reacciones a la frustración, como indica el Consejo General de la Psicología en España, puedan desembocar en “comportamientos agresivos tanto hacia el exterior como hacia el interior, transformando al individuo en un ser antisocial o autodestructivo.


Els videos del Plenari d’abril: “Pallasso número ú”

09/mayo/2017

Tal i com us vaig informar en el darrer post l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari. Podeu veure el següent video (versió curta) on queda reflectit el que va passar…

L’Alcalde ja venia calent de l’anterior intervenció meva, sobre el Còdi de Bon Govern i Transparència on vaig fer una intervenció vehement, donada la baixa qualitat democràtica d’una part d’aquest govern i els conflictes interns que per aquest motiu arrosseguen. Podeu veure-la ací…

En l’escrit que he presentat al Masnou Viu d’aquest mes, el meu article es titula “L’Alcalde ha de dimitir” i us recomano la seva lectura, i tot i que no crec que amb aquest títol calgui afegir res més, si que us repetiré una reflexió de l’article: que una persona que ha estat regidor de Cultura utilitzi el mot “Pallasso” com insult si que és un insult, però a la intel·ligència.

Per evitar que algú pugui pensar que amago res, podeu veure la versió llarga i sense talls del moment, tot just de la intervenció del regidor del PP, Sr. Federico de la Heras.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

14/abril/2017

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.
(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.
(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


A %d blogueros les gusta esto: