Hacia el 39 Congreso del PSOE

27/mayo/2017

Ayer tuve el honor de ser elegido Delegado para el 39 congreso del PSOE en la asamblea de la Federación del Maresme junto con las compañeras Conchi Martín (Malgrat) y Montse Brugal (Argentona).  Como observadores nos acompañaran los compañeros David Bote (Mataró), Conchita Rodríguez (Tordera) y Pep Clofent (Caldes d’Estrac). Asimismo se espera que nos acompañe Conxita Campoy (Malgrat) en calidad de miembro del Comité Federal del PSOE.

Podéis leer mi intervención en la asamblea aquí.

Asimismo tuve el placer de defender la resolución aprobada por la Sectorial de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat del Maresme que consiste en un documento de cinco páginas elaborado sobre el trabajo previo de todos los miembros de esta sectorial repartidos por toda la comarca y dirigidos por el compañero Dani Meroño (Cabrera de Mar). El documento reclama una gestión sostenible del litoral y de los bosques del maresme así como una gestión pública de los recursos hídricos y de la energía y que fue aprobada por unanimidad, igual que el resto de enmiendas que se presentaron a la asamblea.


VII Congrés del Maresme: Temps de Canvi

22/enero/2017

Ahir dissabte va tenir lloc el Setè Congrés de la Federació socialista del Maresme i que va suposar l’estrena de Xesco Gomar com a Primer Secretari de la Comarca.

S’arribava al Congrés amb la obligació d’escollir un a executiva i d’assentar les bases del relat polític del Maresme. La primera va quedar tancada després d’un procés negociador esgotador que va endarrerir la cloenda i la segona va consumar-se parcialment al prosperar la proposta de Mataró d’aprofundir en la mateixa dins d’una conferència política a celebrar properament.

La normalitat de la jornada va estar marcada pel suport explícit que els socialistes del maresme vam donar als companys de Malgrat sotmesos a una moció de censura i que es va visualitzar en la cessió de la presidència del Congrés al seu alcalde, Joan Mercader.

El discurs de proclamació de Xesco Gomar va destacar que “el PSC es troba immers en una Triple crisi: crisi democràtica; de representativitat política; econòmica i social; i crisi de projecte europeu” encoratjant-nos a sortir d’aquesta situació amb la nostra empenta.

Va lloar el procés de primàries que va titllar de “revulsiu” que havia aconseguit “mobilitzar i dinamitzar el PSCaconseguint quemés de 400 persones s’impliquin en primera persona per ser escoltats, dir la seva, i escollir un projecte que han considerat més oportú per afrontar el futur del Maresme”.

També va parlar d’unitat i suma: “La suma de l’executiva de federació, de les executives locals, caps de llista (govern i oposició),  grup comarcal, la nostra diputada al Parlament i el nostre diputat provincial. Tots units – que no uniformes – amb un projecte comú i amb un acció coordinada.

En definitiva, ens va encoratjar per que entre tots “construïm un PSC del Maresme fort i útil”.

A la tarda, es va procedir a la elecció dels diferents membres que participaran dels òrgans de direcció segons la proposta presentada pel Primer Secretari, essent aprovada per majoria. De nou Xesco Gomar va prendre la paraula i va cridar, un a un, els membres de l’executiva entre els que destaquen tres persones de la nostra agrupació: Jordi Maset, Cristóbal Zueras i Juane Pérez.

Podeu seguir ací la presentació de l’executiva, el discurs d’agraïment de Xesco Gomar i el de cloenda a càrrec de Miquel Iceta.


Xesco Gomar, escogido Primer Secretario del Maresme

15/enero/2017

9eb8590f-f343-47f3-86ae-6b9a306987e0

Hoy sábado, en las elecciones primarias para ostentar la Primera Secretaría del Maresme, Xesco Gomar ha obtenido un mayor número de apoyos que la otra candidata, la Diputada en el Parlament de Catalunya Alicia Romero, en una campaña marcada por la cordialidad, las buenas maneras y el esfuerzo de ambos candidatos por llegar al mayor número posible de militantes.

El debate de las ideas y las diferentes visiones de la comarca han quedado de manifiesto en las múltiples reuniones que ambos han realizado en todo el territorio, destacando, sin duda, la gran participación de la militancia tanto en la recogida de avales, en los actos de campaña y especialmente en el día de hoy, depositando los votos en las urnas de los diferentes colegios repartidos en la comarca.

El de hoy ha sido un acto de democracia pura, de cordialidad y de compañerismo. Sin duda, el PSC del Maresme sale muy reforzado por todo el proceso.

Gracias a todas las personas que han participado y que han –hemos- conseguido una gran victoria del PSC, una victoria de tod@s.

No resta más que felicitar a mi amigo y flamante Primer Secretario del Maresme Xesco Gomar y recordar que cuando los generales volvían a Roma victoriosos y entre las fervorosas aclamaciones de la gente, el esclavo portador del laurel que ornaba su cabeza se encargaba de repetirles al oído “recuerda que eres mortal, recuerda que eres humano”.


El PSC proposa una Consulta Popular per recuperar el Port del #Masnou

23/diciembre/2016

consultapopularportmasnouAl plenari d’ahir dijous 22 de desembre, el grup municipal del PSC del Masnou, en veure rebutjada la seva proposta de crear una comissió per reclamar la titularitat del Port Esportiu (que us vaig explicar en un altre post), va lliurar una nova proposta per que el plenari autoritzi una Consulta Popular No Referendària amb la pregunta “Vol que el Govern del Masnou inicií la tramitació de la reclamació de la titularitat municipal del Port Esportiu i negociï amb la Generalitat un acord que garanteixi la reversió en perfectes condicions i sense cap cost econòmic?”.

Podeu llegir ací la proposta que reclama una Consulta Popular No Referendària.


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


Primàries socialistes al Maresme. Carta oberta a la militància.

12/diciembre/2016
xesco-gomar-alicia-romero-una-fotografia-archivo-1481104472241

Xesco Gomar i Alicia Romero

A la Federació del PSC del Maresme estem d’enhorabona. En un moment d’extrema dificultat del socialisme en general i del PSC en particular, dos persones valentes han donat el pas endavant per assolir la màxima responsabilitat.

Dos persones preparades i amb coneixement del partit i dels mecanismes de govern i amb una estreta relació amb el territori. Dos militants amb història i que tenen les seves arrels a les joventuts socialistes.

Conec personalment els dos des de fa molts anys i a ells m’uneix una estreta i cordial relació tot i que he de confessar-vos que d’una d’elles em considero amic personal.

L’Alicia Romero Llano és Diputada al Parlament de Catalunya –una de les més actives- i forma part de moltes Comissions Importants; és, a més, membre de l’executiva Nacional del PSC i responsable de la formació.

El Xesco Gomar és el Primer Secretari de l’agrupació de Mataró i ma dreta del seu Alcalde, David Bote del que va dirigir la campanya electoral que va permetre guanyar les eleccions a Mataró.

Xesco Gomar, abans de presentar-se formalment, va comunicar-ho a l’agrupació de Mataró i va delegar els càrrecs orgànics que ostentava manifestant la voluntat de no repetir, a diferència de l’Alicia Romero que manté tots els càrrecs institucionals i orgànics i ha manifestat la seva voluntat de compatibilitzar-los.

Personalment crec que la tasca de primer secretari del Maresme exigeix una plena dedicació i una total i absoluta presència en el territori de forma constant i aquesta decisió de compatibilitzar tots els càrrecs podria passar-li factura a l’Alicia Romero. En aquest sentit he de confessar-vos que tampoc m’atrau la idea que deixi de ser diputada ja que en el PSC perdríem una molt bona representant.

Recordem que tenim aquest procés per la voluntat de l’actual Primer Secretari, Xavier Amor, de no presentar-se a la reelecció –que tenia assegurada- per dedicar més temps a l’Alcaldia de Pineda i al seu fill, i no per aquest ordre. Els darrers anys li ha estat molt complicat compatibilitzar els diferents càrrecs que ostentava el que havia suposat una delegació de moltes de les tasques de la Federació a l’actual Secretari d’Organització, Miquel González, que dona suport a la candidatura de Xesco Gomar.

Pel que fa a l’experiència del càrrec al que es presenten els dos aspirants, dir que l’Alicia Romero no ha ostentat cap càrrec orgànic similar en els darrers anys tot i formar part de l’executiva nacional mentre que el Xesco Gomar ha ostentat fins a la data i amb molt d’èxit, el mateix càrrec a nivell local en la potent agrupació de Mataró.

Les persones militants que formem part de la Federació del Maresme estem convidades a escollir la persona que ostentarà la màxima responsabilitat del Maresme en els propers quatre anys, així que seny i pensem be quina d’elles podrà dedicar el temps necessari i disposa dels coneixements inherents al càrrec de Primer Secretari.

Rebeu totes i tots una cordial abraçada socialista!!!!

 

Ernest Suñé

Militant de base de l’agrupació del Masnou


El Subdelegado de Ciudadanos del Maresme, nombrado cargo de confianza por ERC en El Masnou

30/mayo/2016

Ya lo avanzamos hace unos días en otra noticia y también en la revista municipal pero ahora quedó confirmado definitivamente: el Sr. Luis Tejedor Fabregat, Subdelegado Territorial del Maresme de Ciudadanos y presidente de este partido en El Masnou ha sido nombrado cargo de confianza por el Alcalde del Masnou, Sr. Jaume Oliveras a propuesta de la regidora de Seguridad Ciudadana, Sra. Silvia Folch, ambos de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), lo que presupone un pacto tácito entre ambas formaciones políticas.

El Sr. Tejedor coordina todas las actividades de Ciudadanos en la comarca del Maresme y especialmente en El Masnou, donde gestiona la organización, coordina los eventos y se encarga de subir los contenidos a las diferentes plataformas. No se trata, pues, de un don nadie, sino de un puntal fundamental de la estructura de Ciudadanos en la comarca, y ahora tambien cargo de confianza del Alcalde de ERC

Creemos que tanto Ciudadanos como ERC deben unas explicaciones públicas a la ciudadanía en general y a sus votantes en particular ya que dicho acto se contraviene con lo que ambos partidos hacen y dicen públicamente.


A %d blogueros les gusta esto: