Resum del Ple del Masnou del 19 d’abril: Masnou ciutat “Gay-Friendly”

20/abril/2018

El ple d’ahir al Masnou va ser un ple llarg del que podem destacar l’aprovació de la declaració promoguda per l’entitat Som Masnou per que el Masnou sigui ciutat “Gay-Friendly, a la que vam donar suport i el rebuig per part d’ERC i PDeCAT de condemnar les manifestacions masclistes i racistes del diputat d’ERC Josep Lluís Salvadó i Tenesa.

Però hi van haver més coses importants.

La primera, el sorprenent posicionament d’ICV i les CUP de votar contra l’aprovació del Pla Parcial 3 “Camí del Mig” que ha de garantir la continuïtat de la DOGI al Masnou i dels llocs de treball existents… Imagino la sorpresa entre els traballadors i sindicats del centre per aquesta punyalada trapera.

I la segona, que també afecta a ICV, i no és altre que el donar suport i justificar la moció independentista presentada per ERC i PDeCAT a favor de la via unilateral i alliberament de presos polítics. Tot un desastre que profunditza en la pèrdua de l’essència d’aquest partit i abandona a les moltes persones d’esquerres no independentistes que els havien donat suport.

Moció similar a la presentada per les CUP i que el nostre grup va rebutjar de forma contundent amb la intervenció que us transcric a continuació:

El nostre grup no donarà suport a cap de les dues mocions. Primer per que pel que fa a la qualificació d’actes terroristes les accions dels CDR ha estat ja desestimada pels jutges, i segon, perquè no compartim gairebé res del que diuen donat que parteixen de visions esbiaixades, algunes d’elles reals, no ho neguem, però que essent una part i petita, vostès, per interès, les volen fer passar per majoritàries.

Com diu el refrany, volen fer passar bou per bèstia grossa.

Els hi diré unes poques sobre la moció de les CUP:

  1. Des que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya”: Escolti, dins l’independentisme n’hi ha moltes persones, no ho neguem, però no son majoritaris. Aquest és el seu principal error, confondre una part amb el tot.
  2. violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat”: La seva exageració és un símptoma evident que la perversió malaltissa amb que afronten la situació. Que el govern del PP va excedir-se podríem estar d’acord, però titllar de “criminal” és tant bèstia com dir que els CDR són terroristes. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.
  3. atribuint-los possibles delictes de rebel·lió”: Que jo m’aclareixi, s’han rebel·lat o no? Estan fent una revolució o no? Volen implementar una República o no? Dins les seves reflexions obtindran resposta a si l’assenyalament del presumpte delicte de rebel·lió és ajustat o no.

Tot i que tenen punts en comú, a l’ERC te també elements particulars que assenyalarem:

  1. conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat”: Necessiten donar aquest to dramàtic per cohesionar els seus, però si alguna cosa ha demostrat és que la maquinària judicial te vida pròpia i no te cap tipus d’intenció de sotmetre’s al poder polític i menys dins una conjura. Massa pel·lícules han vist vostès darrerament…
  2. Aquesta frase si és bona: “L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català”: Qui els escriu les mocions? Un guionista de Polònia?
  3. Una altre “actes d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX”: Exactament el mateix que hem comentat amb la moció de les CUP. Viuen de l’exageració i arriben a tal extrem que ho acaben caricaturitzant tot. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.

Dues mocions amb una mateixa intenció: arrelar un relat de conveniència amb la intenció de seguir tensant la corda.

Nosaltres no vam compartir el criteri de la Fiscalia d’imputar un presumpte delicte de terrorisme i volem posar en valor la decisió del jutge de no processar-los per aquest motiu.

Ara be, no és la primera vegada que algú titlla les accions com les protagonitzades pels CDR de “accions violentes”.

Va ser un President de la Generalitat qui va assenyalar fets similars a aquests com a “Kale Borroka” i va dir que “seria contundent i exigent en la identificació de responsables i depuració de responsabilitats”. De fet, va etzibar que “esperava que anés més enllà de les demandes de la Fiscalia, sinó que passes als tribunals i hagués un càstig exemplar per aquelles persones que van cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia”.

Les recorden? Son les declaracions del President Artur Mas al Parlament de Catalunya amb motiu de les mobilitzacions al voltant del Parlament quan, recordem, el govern de CiU va aprovar els pressupostos amb el suport del PP, a l’any 2011, no fa tant d’això…

A Catalunya ja fa temps que es viuen episodis de violència de baixa intensitat, aquella violència que nomes afecta als que la patim mentre que altres s’ho miren des de la llunyania.

Vostès obliden, intencionadament, que els CDR han provocat talls a carreteres, bloquejos a vies fèrries, aixecament de barreres dels peatges, disturbis, actes vandàlics com atacs a seus de partits polítics, com ha estat el nostre, actes de sabotatge, missatges amenaçadors a jutges, resistència a l’autoritat i fins i tot, agressions.

Moltes de les seves actuacions són condemnables políticament i possiblement constitutives d’un il·lícit penal, però els socialistes no veiem motiu per aplicar la legislació antiterrorista.

Reiterem que cal establir un marc de diàleg, negociació i pacte entre les forces polítiques i socials catalanes a fi de trencar la dinàmica d’enfrontament i bloqueig actual, que estableixi les pautes d’un procés de reconciliació després d’esdeveniments tan traumàtics com els viscuts els darrers mesos. I que ens cal resoldre els actuals conflictes polítics en el marc de la política, i no trobarem la solució en la seva judicialització.

En un moment especialment difícil per a les nostres institucions d’autogovern fer una crida a la calma i la serenor ciutadanes que han de permetre un esforç de consens al qual han de sentir-se cridades totes les forces polítiques democràtiques.

I aquests mocions van en el sentit contrari, cerquen l’enfrontament, la divisió per blocs i l’assenyalament al que pensa diferent.

Per aquest motiu hi votarem en contra.

Anuncios

Feliz Año Nuevo

31/diciembre/2017


20 anys del “Ple de Riure”: Gràcies Chapertons, gràcies Eladi. #PLEDERIURE #ELMASNOU

17/julio/2017

Cartell del 1r Festival Ple de Riure

El maig de 1995 el govern de CiU va perdre la majoria absoluta i va pactar el govern amb el PSC. Una de les regidories que va obtenir amb aquest acord va ser la de Cultura que va ser liderada per Eladi Torres, el llavors candidat socialista a l’alcaldia.

La seva bona feina al capdavant de la mateixa es va notar molt aviat, però va tenir un punt especial quan va recollir la proposta que els Chapertons li van fer: “Un festival còmic pel Masnou”.

L’Eladi, emprenedor de mena i visionari per aquests temes, va fer seva la idea i va aconseguir que els anquilosats ressorts d’un ajuntament poc acostumat a ser sacsejat engeguessin aquest projecte, no sense les reticències dels seus socis i de molts altres grups que no entenien la despesa com una inversió.

L’any 1997 va tenir lloc la primera edició al Casino del Masnou, lloc que va evidenciar que la magnitud de l’espectacle sobrepassava en molt la capacitat del recinte. Si cal destacar alguna cosa d’aquesta primera edició, va ser la participació de l’enyorat Pepe Rubianes que va repetir al 2007.

Un festival que va aconseguir que també el gran Gila actues pel Masnou. Un Gila que va ser aclamat i gaudit. Un festival pel que també han passat artistes de la talla de Faemino y Cansado, Leo Bassi, Marcel Gros, Jango Edwards, Godoy

I més nostrats com el Dr. Soler, el llavors masnoví Àlex Casanovas, Toni Albà, el Tricicle, el també masnoví Pep Bou, Tortell Poltrona, T de Teatre….

I també els Chapertons, que van fer de la seva habilitat una eina per fer-nos una mica més feliços.

El Festival va assolir una dimensió excepcional i tot que ha trontollat en alguna ocasió, no ha deixat mai de traslladar els somriures al Masnou i ha estat possible per la feina de moltes persones. Vull felicitar també a les que han tingut una participació més o menys directa, tant els tècnics de l’Ajuntament, especialment de Cultura, amb Carme Villà a l’inici i Gabi Blanco després, i els tècnics externs i les polítiques que han cregut com Marta Neira i l’actual regidora, Neus Tallada.

L’Eladi Torres va deixar la responsabilitat de Cultura l’any 1999 quan no es va renovar el pacte de govern amb CiU. Els camins dels Chapertons i el Ple de Riure es van separar l’any 2009…

Ara, amb la 21 edició i quan es compleixen els 20 anys del Ple de Riure vull traslladar la meva admiració i la més sincera felicitació a les quatre persones que van fer possible aquest meravellós projecte: l’Eladi Torres, i el trio dels Chapertons, l’Ernest Tarradas, el Carles Torrano i el Jordi Bardavio.

Us podeu descarregar el programa del Ple de Riure 2017 ací.


Article del Grup Municipal al Masnou Viu de Desembre

02/diciembre/2016

Carta al Reis

Oh! Majestats, de nou ens postrem davant vos per demanar allò que cal, allò que falta, allò que no hi ha…

Us demanem més voluntat, per seguir endavant en la defensa dels pobres i desvalguts, dels humils, dels que passen fam, fred i els que estan sotmesos a la tirania dels poderosos. Volem seguir tenint la mateixa força de voluntat.

Us demanem més fe, per mantenir fermes les creences que un millor món es possible tot i els continus atacs que som objecte i poder així continuar amb la lluita contra la foscor d’aquests temps. Volem seguir plens de fe en les persones.

Us demanem més seny, per evitar els conflictes innecessaris, l’atac gratuït i les males arts. Per no caure en l’insult ni en la difamació. Per seguir pensant les coses dues vegades o més abans de dir-les i per mantenir la sang freda en els moments importants. Necessitem mantenir el seny que hem tingut fins ara.

Us demanem més amor, per seguir repartint-lo arreu, sense por ni límits, especialment entre els desfavorits, els paries, els desocupats, els apartats, els desgraciats, els traïdors… Que no falti amor.

Però no ho volem tot per nosaltres. Demanem, oh! Majestats, també per altres.

Demanem coratge, pels treballadors que són víctimes i no s’atreveixen a denunciar.

Demanem valentia, pels sensats, per que obrin els ulls i s’enfrontin als tirans.

Demanem dignitat, pels representants dels treballadors que han traït els seus en benefici propi.

Demanem honor, pels mentiders i els tirans que impunement els protegeixen.

Gràcies, oh! Majestats, per escoltar les meves demandes, estic segur que l’any vinent amb la nostra força de voluntat, la fe el seny i l’amor, sumat coratge dels treballadors i la valentia dels sensats, aconseguirem que els representants recuperin la dignitat i farem que procurin recuperar, a l’oposició, l’honor els mentiders i els tirans que impunement els protegeixen.

Bon Nadal

Ernest Suñé


Els poca-soltes del Masnou ataquen de nou!!!!!!!!

06/julio/2016

Qué bo és començar el matí amb un somriure!!!!

Captura de pantalla 2016-07-06 a las 8.51.28

Captura de pantalla 2016-07-06 a las 8.48.11


Vídeo de les intervencions al Plenari passat: Declaració d’Independència, Bell Resguard i Jaume Costa.

30/noviembre/2015

El plenari passat va ser força interessant, tant pels temes que es van tractar com per les diferents intervencions que hi van haver.

Podeu veure el plenari sencer que està publicat a la pàgina de l’Ajuntament, però si esteu interessats en conèixer les meves intervencions us he seleccionat.

Començant pel final, els partits pro “prusés” van presentar una nova moció sobre el monotema, aquest cop per donar suport a la declaració d’Independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Nosaltres hi vam votar en contra i aquest va ser el raonament

En segon lloc, l’afer del Bell Resguard, on el govern vol posar un casal pre-fabricat sense un acord polític ni veïnal. Hi ha dos intervencions, la primera, en el torn de suggeriments i la segona arrel d’una moció que es va presentar al plenari, la segona, amb un toc d’humor…

I per acabar, la demanda d’ajut a un masnoví exiliat que, amb greus problemes de salut i amenaçat de mort, no pot retornar amb la seva filla.

 


La que se avecina. Nueva temporada…

06/junio/2015

Hoy: Gimnasia Política…
Gimnasia-politica_EDICRT20150605_0001_12


A %d blogueros les gusta esto: