L’Alcalde anul·la els vots de 10 regidors al #PleMasnou

26/enero/2018

El Ple va començar amb una dura intervenció de veïnes representants del Bell Resguard que criticaven la manca de manteniment i l’abandonament del Parc del Llac, aportant fotografies de la darrera tortuga morta. La resposta del govern, tècnica per part del Sr. Fàbregas i desafortunada pel to i les formes de l’Alcalde, com jas ens te acostumats.

El primer problema el vam tenir quan el govern va proposar inacceptar unes al·legacions presentades per aquest regidor, basant-se en una sentència de la sala del contenciós administratiu del TSJ de Madrid, però obvien que hi ha dos sentències del Tribunal Constitucional que coincideixen en determinar aquesta legitimitat.

A més vaig recordar que les normes cal interpretar-les de forma raonable i raonada, sense ombra d’arbitrarietat ni error, en sentit ampli i no restrictiu, defugint del rigorisme i formalisme excessiu i amb conseqüències desfavorables o desproporcionades respecte a la finalitat i conseqüències.

El Ple, sobirà, va acceptar els meus arguments i majoritàriament hi va votar a favor. Però ací va començar els problemes.

Al haver estat admeses impedia que es pogués realitzar l’aprovació definitiva del Pressupost del punt següent fins que aquestes no es resolguessin en un termini màxim d’un mes i pel Plenari municipal, i per tant vam demanar que el punt següent fos retirat de l’ordre del dia.

Però el Secretari de la Corporació, en una interpretació retorçada va dir que les al·legacions serien respostes mitjançant silenci administratiu i que es podia passar al punt següent.

Vaig refermar el nostre criteri en la Sentencia de TS, Sala 3ª, de lo Contenciós Administratiu, 13 de Febrer de 2015 que diu que “una vez aprobado inicialmente el proyecto, el Pleno decidirá soberanamente sobre las reclamaciones formuladas, si las hubiere”.

També, respecte el silenci administratiu adduït pel Sr. Secretari vaig rebutjar la possibilitat donat que la decisió no l’hauria pres el Plenari sinó el govern, en una clara assumpció de competències que no pertoquen; a més, tècnicament aquesta no es produiria fins que hagués transcorregut el període de 30 dies que hi ha per resoldre les al·legacions i aquestes no haguessin estat respostes.

Vaig recordar el Sr, Secretari que no es poden interpretar les normes de forma que sigui millor per a l’administració no complint el seu deure que complint-lo. El Ple te el deure legal de dictar i notificar la resolució en termini i així ho indiquen les sentències del TC 188/2003 i 52/2014, doctrina que ha estat assumida per la jurisdicció ordinària.

També vaig recordar la Legislació Catalana de Transparència que estipula que la norma és que el Silenci Administratiu sigui positiu i nomes serà desestimatori, d’acord amb el que disposa l’article 35.1, en els casos excepcionals i concrets, per a cert tipus d’informació regulats per una norma amb rang legal.

Tot i així, l’Alcalde va decidir tirar pel dret i dur a aprovació la proposta d’aprovació definitiva del Pressupost general 2018.

Abans de votar vam demanar que quedés damunt la taula per manca d’informació suficient per resoldre, donat que no hi havia resolució de les esmenes, element administratiu necessari, però l’Alcalde es va negar posar-ho a votació per que ell entenia que l’expedient era complert, fet que va ser reafirmat pel Sr. Secretari.

Abans de votar vam manifestar que la interpretació que es fa a l’informe conjunt del Secretari i Interventor de l’article 197 bis 8è en el sentit que “els regidors que haguessin votat en contra de la qüestió de confiança tindrien dret a votar en contra de les al·legacions i que el seu vot fos vàlid, mentre que un vot contrari d’aquests regidors a l’aprovació definitiva del pressupost hauria de ser considerat nul conforme a l’article anterior”, pel nostre grup queda evidenciat que l’article 197 bis 8è parla dels regidors que haguessin votat A FAVOR de la moció i pretenguessin canviar ara el vot. En cap cas afecta els electes que van votar NO abans.

Es va procedir a la votació del pressupost i amb els vots a favor d’ICV i ERC, abstencions de les CUP i PP i en contra de PDeCAT, C’s i PSC i aquest va quedar rebutjat per la majoria del Ple, però l’Alcalde va declarar nuls els vots de les forces que van votar que no i va dir que quedava aprovat.

Anuncios

Carta abierta

11/enero/2018

Hola, me presento.

Mi nombre es Ernest Suñé. Soy nacido en Barcelona, tengo 53 años. En Cataluña nací y he trabajado siempre en Cataluña y por vacaciones nos apasiona viajar, especialmente por otros lugares de España.

Mi esposa Pilar es, como yo, nacida en Cataluña; mis tres hijos, nacidos en Barcelona. En todas las conversaciones, el bilingüismo es completamente natural pues según quien sea nuestro interlocutor hablamos catalán o castellano. Ningún problema.

De joven me aterrorizaba la idea de no poder disfrutar como la mayoría de los países europeos de la democracia, para mí el poder defender mis derechos en el trabajo o poder expresar mis ideas políticas era y es esencial en mi vida.

Siempre milité sindicalmente, a pesar de mis responsabilidades laborales. Hasta el día de hoy, milito activamente en un partido político. Hasta el año 2003 siempre de voluntario y a partir de ese año dedicado plenamente a la política.

Por nuestra edad, mi esposa y yo no pudimos vivir el mayo del 68 ni fuimos conscientes en su día de la transcendencia de lo ocurrido en el año 1976 en Barcelona. El día uno y el día ocho de febrero se produjeron las mayores manifestaciones en 40 años de dictadura. En ellas, la población de Barcelona, catalanes, de origen y de adopción, hablando catalán o castellano, todos unidos, gritaron y pidieron “Llibertad, Amnistía i Estatut d’autonomia“.

El Estatut d’Autonomia, para nosotros, suponía el Estado federal en el que siempre hemos creído y seguimos creyendo.

La decepción vino con la gestión de los gobiernos convergentes y del famoso “peix al cove”, del “pal de paller”, del “sóm sis milions” y de la “la feina ben feta no te fronteres”. Con el tiempo nos iríamos dando cuenta de que toda la gestión en Cataluña había sido un fraude para vaciar las arcas en su beneficio y mantenerse unos pocos en el poder, exactamente igual que el movimiento independentista, que han llevado a Cataluña a perder la Autonomía con una gestora que no puede pagar sus deudas por falta de liquidez.

Nosotros, mi familia, no somos nacionalistas; nos sentimos, simplemente, catalanes y españoles, que queremos vivir en paz y disfrutar, como la mayoría, de nuestro Estado que nos protege y defiende. Tenemos el claro convencimiento de que todos los catalanes seremos capaces sumar y mejorar ésta nuestra España, y transformarla en un nuevo país que no tenga los defectos de los estados decimonónicos que hoy arrastramos y del que Cataluña es puro reflejo.

Somos conscientes que la corrupción se ha producido en mayor o menor medida en todo el estado y especialmente en Cataluña, pero si tenemos una pierna infectada y la cortamos, esa pierna morirá y el resto del cuerpo andará cojo, por lo que siempre será más fácil curar la pierna y andar todos juntos, ir todos a una.

Hace tiempo que decidí que la solución para arreglar España pasaba primero por arreglar Cataluña. Pese a tener mucho potencial es la comunidad que actualmente peor funciona, el proceso independentista, egoísta e insolidario, ha perdido la escala humana: sus responsables hacen política pensando única y exclusivamente en la mitad los ciudadanos.

La democracia debe ser más participativa y real, pero también con pleno respeto al Estado de Derecho. Por suerte la Constitución, que garantiza nuestra Libertad, supone un corsé para los independentistas que aun siendo muchos, ni son todos los catalanes ni nos representan a todos. Esas personas creen que rompiendo el Estado de Derecho y las normas que entre todos nos hemos dado pueden hacer y deshacer, como siempre, con una única finalidad, su interés egoísta.

Hay que recordar que tuvimos la oportunidad de cambiar el signo de la historia en marzo del 2016 cuando Pedro Sánchez se presentó a la investidura, pero no fue posible.

En aquel momento los españoles prorrogamos más la agonía política en España y, por ende, en Cataluña, y aplazamos la posibilidad de amnistiar a los muertos que siguen en las cunetas, a anular las viejas sentencias judiciales, a juzgar a los responsables y a preocuparse por los que murieron defendiendo la libertad. Y a afrontar de una vez por todas en cambio Federal que España y los españoles merecemos con la mejora de la justicia, la educación, la sanidad, las pensiones…

Todas estas conclusiones me llevaron a un estado de mayor implicación política. Me embarqué en el apoyo explícito a Pedro Sánchez y Miquel Iceta, personas que están llamadas a ser una parte importante de la solución que España y los españoles y todas sus Comunidades Autónomas necesitamos. Pero sólo una parte, necesitamos más personas, pues la mejora de España nos implica a todos.

A todo el que puedo le explico y le abro los ojos: por imposible, la independencia es una quimera, y que la única vía real es el Federalismo a través de una reforma Constitucional.

Usando el sentido común se llega a la conclusión que la mejor solución para nuestra España es el Federalismo.  Si conseguimos que España sea Federal, podremos plantear un nuevo sistema de financiación tan solidario como responsable que beneficie a todas las comunidades y con gobiernos de izquierdas podremos revertir los recortes que los últimos gobiernos han aplicado en España y Cataluña y revertir las pésimas políticas aplicadas por los partidos nacionalistas. Solamente desde la izquierda podremos:

  • Luchar contra la corrupción
  • Mejorar la calidad de nuestras escuelas y de nuestros hospitales.
  • Garantizar el uso de los idiomas oficiales.
  • Homogenizar el nivel de renta de los ciudadanos.
  • Incentivar nuestra industria, actualmente en recesión por el proceso independentista.
  • Ayudar a nuestros emprendedores a que generan riqueza y por lo tanto trabajo.
  • Conceder becas a nuestros estudiantes.
  • Destinar nuestros impuestos a hacer infraestructuras que nos ayuden a exportar a Europa.
  • Potenciar la investigación para ganar el futuro.
  • Mejorar las prestaciones sociales.
  • Garantizar para todo el mundo unas condiciones de vida dignas.

En resumen, podríamos garantizar el estado de bienestar que está en crisis por las políticas de recortes que la derecha ha impuesto en toda España y especialmente en Cataluña.

Lo que mayor satisfacción me ha dado en de toda mi vida es saber que mis hijos ven que en la lucha contra la injusticia sus padres están ahí, y que nuestros nietos –cuando lleguen- también tendrán la certeza qué para seguir defendiendo su futuro como españoles y ciudadanos de Cataluña, en un momento histórico como éste, estuvimos al pie del cañón.

 

Ernest Suñé


FEM ICETA PRESIDENT!

20/diciembre/2017


La Junta Electoral Central obliga a los ayuntamientos a retirar pancartas y símbolos de edificios públicos

05/diciembre/2017

El pasado 4 de diciembre la Junta Electoral Central llego a un acuerdo en base a la consulta realizada por la Junta Electoral Provincial de Barcelona en la que estipula que “durante los períodos electorales los poderes públicos están obligados a mantener estrictamente la neutralidad política y, por tanto, deben abstenerse de colocar en edificios públicos y otros lugares de titularidad pública, así como en los locales electorales, símbolos que puedan considerarse partidistas, y deben retirar los que se hubieren colocado antes de la convocatoria electoral. Este criterio resulta aplicable a cualquier símbolo partidista, sean banderas, lazos, pancartas o cualquier otro que permita su identificación con alguna de las candidaturas concurrentes a las elecciones“.

Podéis leer el contenido íntegro de la resolución aquí.

Trasladaremos al Secretario de la corporación y al Alcalde el referido acuerdo para su cumplimiento.


Que ho pagui l’Alcalde de la seva butxaca!

01/diciembre/2017

Ja vam advertir els treballadors que no podien refiar-se dels compromisos de l’Alcalde del Masnou d’ERC. Ja els vam advertir que haurien d’assumir de la seva butxaca la vaga.

El que ningú es podia esperar és que l’aturada empresarial que l’Alcalde del Masnou va decretar de forma unilateral i sense el consens amb el personal, per a fer seguidisme de l’aturada del País promoguda per la “Taula per la democràcia” del 3 d’octubre i per aconseguir-ho forcés el tancament dels edificis municipals, impedint que els treballadors que no volien adherir-se anessin a treballar, contravenint no només els serveis mínims sinó la capacitat de lliure decisió democràtica d’adherir-se o no a la mateixa.

Doncs be, ara tots els treballadors de l’Ajuntament ha de recuperar les hores, han de retornar el seu cost a l’Ajuntament.

Els Socialistes del Masnou considerem que aquesta aturada empresarial ha de ser sufragada de la butxaca del promotor i per tal avancem que presentarem una Moció per que les despeses derivades de la pèrdua d’hores de feina sigui abonades del sou que l’Alcalde percep del propi ajuntament.


Aquest divendres, assembla Oberta del PSC del #Masnou #Alella #Teià 01/12/17 20:00

27/noviembre/2017

Tant a Catalunya com al Masnou, Alella i Teià estem vivint moments molt intensos on en pocs dies poden haver canvis transcendentals que influiran en el nostre futur més immediat.

Amb aquest motiu l’agrupació del PSC dels municipis del Masnou, Alella i Teià organitza una Assemblea Oberta a tots els militants i simpatitzants que hi vulguin assistir-hi i on us explicarem les claus del que està passant al Masnou amb la Moció de Confiança perduda per l’Alcalde, a Teià, amb les dificultats que trobem a l’Ajuntament per exercir la tasca política i a Alella i les pressions i xantatges que ha rebut la nostra companya i que ha estat exclosa del govern per no plegar-se al dictat d’ERC.

També parlarem de la situació a Catalunya on, com a membre de la candidatura, us explicaré les claus de la campanya i respondré a les preguntes sobre la mateixa.

Vull recordar-vos que és molt important la vostra participació per resoldre tots els dubtes sobre les eleccions del dia 21D, i us demanem que feu extensiva aquesta convocatòria tothom que creieu adient.

Us esperem aquest divendres 1 de desembre, a les 20:00 hores al CASINET, entrada per carretera de Barcelona, 5, del Masnou.


L’Alcalde del Masnou perd la Moció de Confiança: 6 de 21

17/noviembre/2017

Captura de pantalla 2017-11-17 a las 14.19.29Ahir al vespre va ser un ple esfereïdor. La manca de cintura política de l’Alcalde del Masnou i el rigor dels habilitats nacionals va fer que el Plenari del Masnou transcorregués de forma irregular en més d’una ocasió, el que ens obligarà a estudiar possibles al·legacions.

La no acceptació de noves esmenes emparant-se en una normativa mai no utilitzada al plenari i esmicolant la tradició generosa i facilitadora de les tasques opositores o la incorporació d’interpretacions esbiaixades que limitaven i molt la possibilitat d’esmenar el pressupost tal i com s’havia fet sempre no van ser les úniques notes destacades.

Per que entenguin com interpreta l’Alcalde la democràcia, en la votació de les esmenes presentades pel Grup Demòcrata (PDeCAT + Unió) i en un recompte defectuós del propi alcalde, en creure’s que les esmenes havien estat acceptades i que limitaven la possibilitat de fer una obra, desencaixat, va exclamar: “És igual, la farem igual.

Així és com ell entén la democràcia: Només la accepta quan el beneficia i si no és així, la rebutja. És la forma d’actuar d’ERC, ni més ni menys.

Va rebutjar totes les peticions d’aturar el ple que li van ser reclamades per l’oposició per poder analitzar els canvis de criteri imposats tant pel Secretari com per l’Interventor, canvis de criteri que afavorien la posició del govern en minoria, mentre que a la seva conveniència i quan la situació li comprometia, l’aturava sense contemplacions.

La incomoditat de l’Alcalde es va mostrar en les diverses ocasions que va carregar contra diversos components de l’antic govern. Molt dura, però, va ser la intervenció contra el portaveu dels Demòcrates, en Eduard Garcia, al que va acusar d’haver fet oposició des de dins del govern, cosa que va molestar a tots els components del grup. L’intercanvi d’acusacions entre els dos va deixar en evidència una vegada més les formes dictatorials i prepotents de l’Alcalde.

De fet, la majoria de decisions que es van prendre es va utilitzar el recurs del vot de qualitat, donat que, per manca d’una regidora del PDeCAT de baixa, hi van haver grups de vots de 10 a favor i 10 en contra en diverses ocasions. A destacar que l’any 2011 o 2012, en una situació similar que deixava el govern en minoria per malaltia de la Sra. Folch, aquest regidor va sortir-se voluntàriament del plenari per evitar que una situació fortuïta condiciones una majoria real. Queda clar que aquest govern d’ERC no és així.

Un govern d’ERC queva arribar a un acord amb ICV, un acord amb perfum de més enllà de 2019, però que no va tenir gaire recorregut al ser rebutjat el pressupost pel plenari.

L’Alcalde no entenia el que hi havia passat, doncs creia que no tindria problemes per aprovar els pressupostos davant l’abstenció dels Demòcrates perquè, com van afirmar, “aquests pressupostos son també nostres” tot i que no compartim la gestió de Recursos Humans; abstenció que es sumava a la d’ICV per l’acord del pressupost.

Però les CUP van sorprendre a l’Alcalde. Van votar negativament al pressupost sumant-se als vots del PSC, C’s i PP, que van donar una majoria de 8 vots en contra, 6 d’ERC a favor i 6 de Demòcrates i ICV abstencions. La seva cara era un poema.

Aquest rebuig del pressupost va donar pas a la moció de confiança que ja vam explicar i que va deixar palesa la soledat d’ERC al plenari: nomes els seus regidors van donar la confiança a un Jaume Oliveras acorralat.

Els “No” dels regidors van tronar al plenari i nomes les abstencions de les CUP i d’ICV van rebaixar la bufetada que suposa que per primera vegada a la història del Masnou un Alcalde hagi quedat en evidència perdent la confiança de plenari o, millor dit, guanyant només la confiança de 6 regidors dels 21 que composen el consistori.

I ara?

Ara s’obre un període d’un mes on, si no es presenta una moció de censura o, si en cas de presentar-se no es guanya, els pressupostos quedarien aprovats de forma provisional.

El què passarà és molt difícil preveure-ho. Les circumstàncies en que ens trobem, en plena campanya electoral, condicionen les decisions dels partits, tot i que res no és pot descartar.

El que si ha quedat clar és la clivella que ha quedat formada entre ERC i la majoria de partits de l’oposició, que dificultarà i molt, la gestió del municipi obligant al govern a cercar de forma continuada acords per poder treure endavant el seu projecte.

Per no perdre detall, veureu a la dreta de la pàgina del bloc un comptador invers: marcarà, des d’avui, els dies que resten per que s’aprovi provisionalment el pressupost o es presenti una moció de censura.

TIC, TAC, TIC, TAC…


A %d blogueros les gusta esto: