L’Alcalde del Masnou perd la Moció de Confiança: 6 de 21

Ahir al vespre va ser un ple esfereïdor. La manca de cintura política de l’Alcalde del Masnou i el rigor dels habilitats nacionals va fer que el Plenari del Masnou transcorregués de forma irregular en més d’una ocasió, el que ens obligarà a estudiar possibles al·legacions.

La no acceptació de noves esmenes emparant-se en una normativa mai no utilitzada al plenari i esmicolant la tradició generosa i facilitadora de les tasques opositores o la incorporació d’interpretacions esbiaixades que limitaven i molt la possibilitat d’esmenar el pressupost tal i com s’havia fet sempre no van ser les úniques notes destacades.

Per que entenguin com interpreta l’Alcalde la democràcia, en la votació de les esmenes presentades pel Grup Demòcrata (PDeCAT + Unió) i en un recompte defectuós del propi alcalde, en creure’s que les esmenes havien estat acceptades i que limitaven la possibilitat de fer una obra, desencaixat, va exclamar: “És igual, la farem igual”.

Així és com ell entén la democràcia: Només la accepta quan el beneficia i si no és així, la rebutja. És la forma d’actuar d’ERC, ni més ni menys.

Va rebutjar totes les peticions d’aturar el ple que li van ser reclamades per l’oposició per poder analitzar els canvis de criteri imposats tant pel Secretari com per l’Interventor, canvis de criteri que afavorien la posició del govern en minoria, mentre que a la seva conveniència i quan la situació li comprometia, l’aturava sense contemplacions.

La incomoditat de l’Alcalde es va mostrar en les diverses ocasions que va carregar contra diversos components de l’antic govern. Molt dura, però, va ser la intervenció contra el portaveu dels Demòcrates, en Eduard Garcia, al que va acusar d’haver fet oposició des de dins del govern, cosa que va molestar a tots els components del grup. L’intercanvi d’acusacions entre els dos va deixar en evidència una vegada més les formes dictatorials i prepotents de l’Alcalde.

De fet, la majoria de decisions que es van prendre es va utilitzar el recurs del vot de qualitat, donat que, per manca d’una regidora del PDeCAT de baixa, hi van haver grups de vots de 10 a favor i 10 en contra en diverses ocasions. A destacar que l’any 2011 o 2012, en una situació similar que deixava el govern en minoria per malaltia de la Sra. Folch, aquest regidor va sortir-se voluntàriament del plenari per evitar que una situació fortuïta condiciones una majoria real. Queda clar que aquest govern d’ERC no és així.

Un govern d’ERC queva arribar a un acord amb ICV, un acord amb perfum de més enllà de 2019, però que no va tenir gaire recorregut al ser rebutjat el pressupost pel plenari.

L’Alcalde no entenia el que hi havia passat, doncs creia que no tindria problemes per aprovar els pressupostos davant l’abstenció dels Demòcrates perquè, com van afirmar, “aquests pressupostos son també nostres” tot i que no compartim la gestió de Recursos Humans; abstenció que es sumava a la d’ICV per l’acord del pressupost.

Però les CUP van sorprendre a l’Alcalde. Van votar negativament al pressupost sumant-se als vots del PSC, C’s i PP, que van donar una majoria de 8 vots en contra, 6 d’ERC a favor i 6 de Demòcrates i ICV abstencions. La seva cara era un poema.

Aquest rebuig del pressupost va donar pas a la moció de confiança que ja vam explicar i que va deixar palesa la soledat d’ERC al plenari: nomes els seus regidors van donar la confiança a un Jaume Oliveras acorralat.

Els “No” dels regidors van tronar al plenari i nomes les abstencions de les CUP i d’ICV van rebaixar la bufetada que suposa que per primera vegada a la història del Masnou un Alcalde hagi quedat en evidència perdent la confiança de plenari o, millor dit, guanyant només la confiança de 6 regidors dels 21 que composen el consistori.

I ara?

Ara s’obre un període d’un mes on, si no es presenta una moció de censura o, si en cas de presentar-se no es guanya, els pressupostos quedarien aprovats de forma provisional.

El què passarà és molt difícil preveure-ho. Les circumstàncies en que ens trobem, en plena campanya electoral, condicionen les decisions dels partits, tot i que res no és pot descartar.

El que si ha quedat clar és la clivella que ha quedat formada entre ERC i la majoria de partits de l’oposició, que dificultarà i molt, la gestió del municipi obligant al govern a cercar de forma continuada acords per poder treure endavant el seu projecte.

Per no perdre detall, veureu a la dreta de la pàgina del bloc un comptador invers: marcarà, des d’avui, els dies que resten per que s’aprovi provisionalment el pressupost o es presenti una moció de censura.

TIC, TAC, TIC, TAC…