Aplaudiments, records i abraçades.
Un sistema sanitari malès i limitat per les continues retallades ha donat una resposta excel·lent gràcies a l’esforç de totes les persones que formen part de la seva estructura, des de metgesses a infermers, des conductores d’ambulància a personal administratiu i de neteja.
Un sistema econòmic basat en la meritocràcia i en la jerarquia, on les persones millor pagades son les que estan a la cúspide i les més desfavorides son les que conformen la base mal retribuïda, però ha estat aquesta darrera la que ha permès a la ciutadania suportar el confinament decretat pel Gobierno de España gràcies al sacrificat treball d’administratives, reposadores, transportistes, botigueres i tota la resta de persones que realitzen les tasques que s’han mostrat totalment bàsiques i insubstituïbles.
Un sistema social on l’exèrcit no sempre ha estat ben acceptat però que ha descobert que l’especialitat d’unitats com la UME ha permès la construcció ràpida d’Hospitals, la prestació de serveis de desinfecció i el suport a les administracions que no arribaven; un esforç compartit per la resta de cossos policials que no han dubtat en solidaritzar-se mútuament davant la pandèmia, sense caure en conflictes de rang, estructura, cos ni comandament.
Una estructura política basada en la descentralització territorial i en la responsabilitat autonòmica que ha saltat esmicolada per la dificultat de gestionar un mateix problema des de diferents punts de vista i que demostra que hi ha decisions que sempre es millor prendre-les unides i no pas des de visions individuals esbiaixades. Sort hem tingut dels ajuntaments, els germans pobres, que han estat capaços de substituir la inacció autonòmica i afrontar amb valentia les demandes de la ciutadania.
Una fort aplaudiment a totes les persones que han col·laborat i col·laboren per ajudar els altres, a les que estan a primera línia de risc, a les que en jornades inesgotables ho donen tot, a les que treballen en positiu, a les que resten confinades a casa, a les autònomes que no poden treballar, als empresaris que han hagut de tancar i especialment als que no podran obrir, a totes les famílies que estan patint de una forma o altre, a les persones que donen suport als que prenen decisions, a les que aporten idees per millorar, a les que escolten als que pensen diferent per poder superar aquesta greu crisi.
Gràcies a tothom per demostrar el que és realment important.
Un gran record per a totes les persones que han mort, als familiars que han perdut un ser estimat, als que no han pogut acomiadar-lo, als que estan a les UCIS esperant restablir-se, als que estan ja en planta, als que emmalaltirem.
Una forta abraçada i la nostra solidaritat amb totes elles i el nostre compromís de no oblidar-les mai.
Ernest Suñé
Portaveu PSC del Masnou
Escrito por Ernest Suñé Nicolás 
Opino, luego existo... 