Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:

Anuncios

Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 


Aquesta setmana Ple al #Masnou 21/09/2017

19/septiembre/2017

El ple de setembre ja és ací. Els temes més importants que duu el govern son:

  1. Aprovació bases d’ajuts rehabilitació d’habitatges del Masnou
  2. Aprovació Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2016-2021
  3. Aprovació modificació contracte recollida de residus del Masnou

Per part nostra presentem una Declaració institucional contra els atemptats terroristes i l’ús de la violència que podeu llegir ací.

També, com sempre, hi hauran els Precs i preguntes adreçats a l’Equip de Govern, que solen generar molta expectació.

Recordeu també que a l’inici i final del Plenari es pot interpelar els regidors!

Us esperem!


Article que he publicat a la revista #ElMasnouViu http://dom.cat/1ba6

15/septiembre/2017

El passat 17 d’agost el terrorisme ens va colpir de nou.

Els Socialistes compartim l’immens dolor i la indignació de la ciutadania de Barcelona, de la del conjunt de Catalunya i de la resta d’Espanya per l’acte terrorista que va tenir lloc a Barcelona i a Cambrils.

Colpits per l’atac criminal, traslladem el nostre sincer condol a les famílies de les víctimes mortals i el nostre desig de recuperació a les persones ferides.

Com a demòcrates, rebutgem tot atac a la vida humana, als drets individuals i col·lectius i a la lliure expressió, religió o ideològica i considerem irrenunciables el dret a la vida i el valor de la convivència per sobre de les diferències.

Per aquest motiu al plenari de setembre hem presentat una moció de rebuig contra qualsevol forma de terrorisme i a les persones que en fan o han fet us i vingui d’on vingui i independentment de la cobertura ideològica que adopti.

Volem destacar l’actitud exemplar de la ciutadania, que des del primer moment va col·laborar activa i intensament en l’acolliment i el suport a les persones afectades. També donem el nostre suport al cos dels Mossos d’esquadra i a la resta de forces de seguretat i emergències, motiu pel que vam proposar la concessió de la medalla d’honor a aquests col·lectius, condecoració que al nostre entendre hauria de fer-se extensiu a totes les forces policials.

La seva actuació, però, manté alguns elements que al nostre entendre podrien ser millorables i la seva revisió no ha d’entendre’s com un atac al col·lectiu si no una reafirmació que les coses es fan be i poder millorar-se. Per aquest motiu creiem imprescindible l’obertura d’una investigació mitjançant una Comissió Independent com la que els USA van fer després de l’11S; els Mossos, les policies, els serveis d’emergència i els catalans ens ho mereixem.

Això fa que, a nivell de municipi, ens plantegem la situació de la nostra policia local, amb la manca de personal i de mitjans, amb l’increment del malestar intern per les decisions injustes de la Regidora, sumat al fet que el nostre alcalde no es gaire amic de la policia, fan que en aquest moments sigui impossible que puguin prestar el servei que el Masnou mereix i ells voldrien donar.

El nostre grup proposarà pels pressupostos de l’any proper un increment de policies i de mitjans per poder instaurar la figura del policia de barri, especialment en els espais comercials i d’alta densitat de persones com Bell Resguard i Masnou Alt.

 

Ernest Suñé

Portaveu PSC


Carta adreçada a les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

05/septiembre/2017

En suport de les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

Bon dia a tothom.

Ahir, dilluns 4 de setembre de 2017, la regidora Silvia Folch (ERC), no sabem si en nom propi, del grup municipal d’ERC o de tot el govern municipal del Masnou, es va reunir a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb personal municipal prèviament seleccionat via telèfon per tal de demanar-los la col·laboració pel dia 1 d’octubre.

La mateixa regidora va manifestar que totes les instruccions que es donarien serien verbals.

Al marge de no entrar a jutjar l’acció en si, sí que com a socialistes ens agradaria deixar clar un parell de coses per tal d’evitar problemes futurs als nostres treballadors municipals:

 

  1. Hores d’ara, encara no hi ha cap convocatòria formal de res que tingui que tenir lloc el dia 1 d’octubre i, per tant, es desconeix les seves característiques, les condiciones de desenvolupament i les implicacions legals que pugui tenir.
  2. Només heu de col·laborar en un referèndum, una consulta o unes eleccions com a treballadors i en el vostre horari laboral si sou requerits a fer-ho per part de la Junta Electoral.
  3. Els funcionaris i treballadors municipals tenen el dret de rebre les instruccions i ordres per escrit, siguin quines siguin, element fonamental per garantir que les accions que puguin emprendre no han estat fruit de la seva voluntat sinó derivades de la jerarquia i subordinació, motiu pel que els animem a que les demanin i recomanem que no actuïn sense rebre-les.
  4. Demanem al Secretari i Interventor de la Corporació, que com han fet fins al moment, romandre sempre fidels a l’esperit i al text de la Constitució Espanyola i a la normativa autonòmica i europea, tal i com queda establert al Codi Ètic del Consell, i exigir els polítics el compliment de les normes i a plasmar per escrit totes les instruccions que es donin així com a elaborar un informe per tal d’esvair qualsevol dubte sobre la legalitat de la col·laboració sol·licitada.

 

Tal i com recorda el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en democràcia, la garantia és la llei.

Si teniu cap dubte podeu consultar la plataforma http://garantia.cat/ i també podeu posar-vos en contacte amb qualsevol dels membres del grup municipal del PSC.

Restem a la vostra disposició.

Molt Cordialment,

 

 

Ernest Suñé Nicolás

Portaveu Grup PSC

 

 


20 anys del “Ple de Riure”: Gràcies Chapertons, gràcies Eladi. #PLEDERIURE #ELMASNOU

17/julio/2017

Cartell del 1r Festival Ple de Riure

El maig de 1995 el govern de CiU va perdre la majoria absoluta i va pactar el govern amb el PSC. Una de les regidories que va obtenir amb aquest acord va ser la de Cultura que va ser liderada per Eladi Torres, el llavors candidat socialista a l’alcaldia.

La seva bona feina al capdavant de la mateixa es va notar molt aviat, però va tenir un punt especial quan va recollir la proposta que els Chapertons li van fer: “Un festival còmic pel Masnou”.

L’Eladi, emprenedor de mena i visionari per aquests temes, va fer seva la idea i va aconseguir que els anquilosats ressorts d’un ajuntament poc acostumat a ser sacsejat engeguessin aquest projecte, no sense les reticències dels seus socis i de molts altres grups que no entenien la despesa com una inversió.

L’any 1997 va tenir lloc la primera edició al Casino del Masnou, lloc que va evidenciar que la magnitud de l’espectacle sobrepassava en molt la capacitat del recinte. Si cal destacar alguna cosa d’aquesta primera edició, va ser la participació de l’enyorat Pepe Rubianes que va repetir al 2007.

Un festival que va aconseguir que també el gran Gila actues pel Masnou. Un Gila que va ser aclamat i gaudit. Un festival pel que també han passat artistes de la talla de Faemino y Cansado, Leo Bassi, Marcel Gros, Jango Edwards, Godoy

I més nostrats com el Dr. Soler, el llavors masnoví Àlex Casanovas, Toni Albà, el Tricicle, el també masnoví Pep Bou, Tortell Poltrona, T de Teatre….

I també els Chapertons, que van fer de la seva habilitat una eina per fer-nos una mica més feliços.

El Festival va assolir una dimensió excepcional i tot que ha trontollat en alguna ocasió, no ha deixat mai de traslladar els somriures al Masnou i ha estat possible per la feina de moltes persones. Vull felicitar també a les que han tingut una participació més o menys directa, tant els tècnics de l’Ajuntament, especialment de Cultura, amb Carme Villà a l’inici i Gabi Blanco després, i els tècnics externs i les polítiques que han cregut com Marta Neira i l’actual regidora, Neus Tallada.

L’Eladi Torres va deixar la responsabilitat de Cultura l’any 1999 quan no es va renovar el pacte de govern amb CiU. Els camins dels Chapertons i el Ple de Riure es van separar l’any 2009…

Ara, amb la 21 edició i quan es compleixen els 20 anys del Ple de Riure vull traslladar la meva admiració i la més sincera felicitació a les quatre persones que van fer possible aquest meravellós projecte: l’Eladi Torres, i el trio dels Chapertons, l’Ernest Tarradas, el Carles Torrano i el Jordi Bardavio.

Us podeu descarregar el programa del Ple de Riure 2017 ací.


Escrit de portaveu presentat a la revista “Masnou viu” d’aquest mes

17/julio/2017

Com cada mes, la revista municipal “El Masnou Viu” proposa a cada grup municipal escriure en l’espai que hi ha destinat a tal efecte. En aquest cas, dels membres que composem el Grup Municipal del PSC, m’ha correspost la redacció. He aprofitat per explicar-vos el recent 39 Congrés del PSOE al que vaig tenir l’honor d’assistir-hi en representació del Maresme així com un breu anàlisi dels dos anys de govern de l’alcalde d’ERC.

Aquest és l’escrit que he presentat:

Congrés del PSOE

He tingut l’honor de ser un dels delegats del PSC al congrés de PSOE, un congrés on va quedar palesa la voluntat de canvi expressada ja amb la elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General i del que vaig ser representant a la comarca durant les primàries.

Aquest canvi de la direcció de les polítiques del PSOE ve emparat pel gran pes que el PSC ha obtingut als òrgans de direcció, amb tres representants a l’Ejecutiva Nacional. Vull destacar la presència del maresmenc Joan Rangel com a nou membre del Comité Federal del PSOE.

El lideratge de Pedro Sánchez ha traslladat noves forces i més il·lusió a les persones que estem al peu del canó treballant dia a dia per una España millor, més democràtica, més justa, amb més capacitat d’acció social, amb major reconeixement dels drets de les persones i amb la exigència d’un pacte d’estat contra els assassinats de dones que, lamentablement, s’han incrementat de forma escandalosa.

La voluntat de cercar acords amb sindicats i altres forces polítiques és un primer pas per canviar les polítiques dels darrers anys –algunes de les quals en som responsables- i construir la possibilitat d’un nou govern de progrés per a España.

Dos anys de govern

Portem ja dos anys d’alcalde d’ERC i els socialistes fem una valoració molt negativa del decurs del mateix. Al marge dels encerts del govern de CiU i ERC -que han hagut- la figura omnipresent de l’alcalde oculta la poca feina feta.

Com a grup municipal lamentem l’incompliment dels acords signats, la manca de transparència en els procediments i la presa de decisions sense consens, especialment en les inversions que vam aprovar conjuntament, com l’arranjament de voreres, que entenem que no s’actua on més es necessita sinó on es pot treure més rendibilitat política.

Com a socialistes també lamentem la manca de lideratge que ha permès la deficient gestió política en alguns departaments que està suposant una pèrdua progressiva de personal qualificat així com l’empitjorament de la prestació de serveis com la neteja i manteniment de la via pública o la generació de conflictes gratuïts amb empresaris i entitats del municipi que acabarem pagant la ciutadania del Masnou. Som molt crítics amb la manca de solució pel jovent de la nostra Vila i el dèficit de gestió que ha devaluat espais com Ca n’Humet.

Com a persones, denunciem la manca de respecte als treballadors i el comportament de l’Alcalde al plenari, amb un continu desistiment de les funcions com a President del mateix així com el sosteniment d’alguns dels seus regidors tot i els comportaments mancats d’ètica i la confessió pública dels mateixos.

Aquests són els dos anys del govern de l’Alcalde d’ERC. Per nosaltres ja n’hi ha prou!


A %d blogueros les gusta esto: