El ple d’ahir al Masnou va ser un ple llarg del que podem destacar l’aprovació de la declaració promoguda per l’entitat Som Masnou per que el Masnou sigui ciutat “Gay-Friendly”, a la que vam donar suport i el rebuig per part d’ERC i PDeCAT de condemnar les manifestacions masclistes i racistes del diputat d’ERC Josep Lluís Salvadó i Tenesa.
Però hi van haver més coses importants.
La primera, el sorprenent posicionament d’ICV i les CUP de votar contra l’aprovació del Pla Parcial 3 “Camí del Mig” que ha de garantir la continuïtat de la DOGI al Masnou i dels llocs de treball existents… Imagino la sorpresa entre els traballadors i sindicats del centre per aquesta punyalada trapera.
I la segona, que també afecta a ICV, i no és altre que el donar suport i justificar la moció independentista presentada per ERC i PDeCAT a favor de la via unilateral i alliberament de presos polítics. Tot un desastre que profunditza en la pèrdua de l’essència d’aquest partit i abandona a les moltes persones d’esquerres no independentistes que els havien donat suport.
Moció similar a la presentada per les CUP i que el nostre grup va rebutjar de forma contundent amb la intervenció que us transcric a continuació:
El nostre grup no donarà suport a cap de les dues mocions. Primer per que pel que fa a la qualificació d’actes terroristes les accions dels CDR ha estat ja desestimada pels jutges, i segon, perquè no compartim gairebé res del que diuen donat que parteixen de visions esbiaixades, algunes d’elles reals, no ho neguem, però que essent una part i petita, vostès, per interès, les volen fer passar per majoritàries.
Com diu el refrany, volen fer passar bou per bèstia grossa.
Els hi diré unes poques sobre la moció de les CUP:
- “Des que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya”: Escolti, dins l’independentisme n’hi ha moltes persones, no ho neguem, però no son majoritaris. Aquest és el seu principal error, confondre una part amb el tot.
- “violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat”: La seva exageració és un símptoma evident que la perversió malaltissa amb que afronten la situació. Que el govern del PP va excedir-se podríem estar d’acord, però titllar de “criminal” és tant bèstia com dir que els CDR són terroristes. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.
- “atribuint-los possibles delictes de rebel·lió”: Que jo m’aclareixi, s’han rebel·lat o no? Estan fent una revolució o no? Volen implementar una República o no? Dins les seves reflexions obtindran resposta a si l’assenyalament del presumpte delicte de rebel·lió és ajustat o no.
Tot i que tenen punts en comú, a l’ERC te també elements particulars que assenyalarem:
- “conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat”: Necessiten donar aquest to dramàtic per cohesionar els seus, però si alguna cosa ha demostrat és que la maquinària judicial te vida pròpia i no te cap tipus d’intenció de sotmetre’s al poder polític i menys dins una conjura. Massa pel·lícules han vist vostès darrerament…
- Aquesta frase si és bona: “L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català”: Qui els escriu les mocions? Un guionista de Polònia?
- Una altre “actes d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX”: Exactament el mateix que hem comentat amb la moció de les CUP. Viuen de l’exageració i arriben a tal extrem que ho acaben caricaturitzant tot. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.
Dues mocions amb una mateixa intenció: arrelar un relat de conveniència amb la intenció de seguir tensant la corda.
Nosaltres no vam compartir el criteri de la Fiscalia d’imputar un presumpte delicte de terrorisme i volem posar en valor la decisió del jutge de no processar-los per aquest motiu.
Ara be, no és la primera vegada que algú titlla les accions com les protagonitzades pels CDR de “accions violentes”.
Va ser un President de la Generalitat qui va assenyalar fets similars a aquests com a “Kale Borroka” i va dir que “seria contundent i exigent en la identificació de responsables i depuració de responsabilitats”. De fet, va etzibar que “esperava que anés més enllà de les demandes de la Fiscalia, sinó que passes als tribunals i hagués un càstig exemplar per aquelles persones que van cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia”.
Les recorden? Son les declaracions del President Artur Mas al Parlament de Catalunya amb motiu de les mobilitzacions al voltant del Parlament quan, recordem, el govern de CiU va aprovar els pressupostos amb el suport del PP, a l’any 2011, no fa tant d’això…
A Catalunya ja fa temps que es viuen episodis de violència de baixa intensitat, aquella violència que nomes afecta als que la patim mentre que altres s’ho miren des de la llunyania.
Vostès obliden, intencionadament, que els CDR han provocat talls a carreteres, bloquejos a vies fèrries, aixecament de barreres dels peatges, disturbis, actes vandàlics com atacs a seus de partits polítics, com ha estat el nostre, actes de sabotatge, missatges amenaçadors a jutges, resistència a l’autoritat i fins i tot, agressions.
Moltes de les seves actuacions són condemnables políticament i possiblement constitutives d’un il·lícit penal, però els socialistes no veiem motiu per aplicar la legislació antiterrorista.
Reiterem que cal establir un marc de diàleg, negociació i pacte entre les forces polítiques i socials catalanes a fi de trencar la dinàmica d’enfrontament i bloqueig actual, que estableixi les pautes d’un procés de reconciliació després d’esdeveniments tan traumàtics com els viscuts els darrers mesos. I que ens cal resoldre els actuals conflictes polítics en el marc de la política, i no trobarem la solució en la seva judicialització.
En un moment especialment difícil per a les nostres institucions d’autogovern fer una crida a la calma i la serenor ciutadanes que han de permetre un esforç de consens al qual han de sentir-se cridades totes les forces polítiques democràtiques.
I aquests mocions van en el sentit contrari, cerquen l’enfrontament, la divisió per blocs i l’assenyalament al que pensa diferent.
Per aquest motiu hi votarem en contra.
Escrito por Ernest Suñé Nicolás 
