Resum del Ple del Masnou del 19 d’abril: Masnou ciutat “Gay-Friendly”

20/abril/2018

El ple d’ahir al Masnou va ser un ple llarg del que podem destacar l’aprovació de la declaració promoguda per l’entitat Som Masnou per que el Masnou sigui ciutat “Gay-Friendly, a la que vam donar suport i el rebuig per part d’ERC i PDeCAT de condemnar les manifestacions masclistes i racistes del diputat d’ERC Josep Lluís Salvadó i Tenesa.

Però hi van haver més coses importants.

La primera, el sorprenent posicionament d’ICV i les CUP de votar contra l’aprovació del Pla Parcial 3 “Camí del Mig” que ha de garantir la continuïtat de la DOGI al Masnou i dels llocs de treball existents… Imagino la sorpresa entre els traballadors i sindicats del centre per aquesta punyalada trapera.

I la segona, que també afecta a ICV, i no és altre que el donar suport i justificar la moció independentista presentada per ERC i PDeCAT a favor de la via unilateral i alliberament de presos polítics. Tot un desastre que profunditza en la pèrdua de l’essència d’aquest partit i abandona a les moltes persones d’esquerres no independentistes que els havien donat suport.

Moció similar a la presentada per les CUP i que el nostre grup va rebutjar de forma contundent amb la intervenció que us transcric a continuació:

El nostre grup no donarà suport a cap de les dues mocions. Primer per que pel que fa a la qualificació d’actes terroristes les accions dels CDR ha estat ja desestimada pels jutges, i segon, perquè no compartim gairebé res del que diuen donat que parteixen de visions esbiaixades, algunes d’elles reals, no ho neguem, però que essent una part i petita, vostès, per interès, les volen fer passar per majoritàries.

Com diu el refrany, volen fer passar bou per bèstia grossa.

Els hi diré unes poques sobre la moció de les CUP:

  1. Des que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya”: Escolti, dins l’independentisme n’hi ha moltes persones, no ho neguem, però no son majoritaris. Aquest és el seu principal error, confondre una part amb el tot.
  2. violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat”: La seva exageració és un símptoma evident que la perversió malaltissa amb que afronten la situació. Que el govern del PP va excedir-se podríem estar d’acord, però titllar de “criminal” és tant bèstia com dir que els CDR són terroristes. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.
  3. atribuint-los possibles delictes de rebel·lió”: Que jo m’aclareixi, s’han rebel·lat o no? Estan fent una revolució o no? Volen implementar una República o no? Dins les seves reflexions obtindran resposta a si l’assenyalament del presumpte delicte de rebel·lió és ajustat o no.

Tot i que tenen punts en comú, a l’ERC te també elements particulars que assenyalarem:

  1. conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat”: Necessiten donar aquest to dramàtic per cohesionar els seus, però si alguna cosa ha demostrat és que la maquinària judicial te vida pròpia i no te cap tipus d’intenció de sotmetre’s al poder polític i menys dins una conjura. Massa pel·lícules han vist vostès darrerament…
  2. Aquesta frase si és bona: “L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català”: Qui els escriu les mocions? Un guionista de Polònia?
  3. Una altre “actes d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX”: Exactament el mateix que hem comentat amb la moció de les CUP. Viuen de l’exageració i arriben a tal extrem que ho acaben caricaturitzant tot. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.

Dues mocions amb una mateixa intenció: arrelar un relat de conveniència amb la intenció de seguir tensant la corda.

Nosaltres no vam compartir el criteri de la Fiscalia d’imputar un presumpte delicte de terrorisme i volem posar en valor la decisió del jutge de no processar-los per aquest motiu.

Ara be, no és la primera vegada que algú titlla les accions com les protagonitzades pels CDR de “accions violentes”.

Va ser un President de la Generalitat qui va assenyalar fets similars a aquests com a “Kale Borroka” i va dir que “seria contundent i exigent en la identificació de responsables i depuració de responsabilitats”. De fet, va etzibar que “esperava que anés més enllà de les demandes de la Fiscalia, sinó que passes als tribunals i hagués un càstig exemplar per aquelles persones que van cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia”.

Les recorden? Son les declaracions del President Artur Mas al Parlament de Catalunya amb motiu de les mobilitzacions al voltant del Parlament quan, recordem, el govern de CiU va aprovar els pressupostos amb el suport del PP, a l’any 2011, no fa tant d’això…

A Catalunya ja fa temps que es viuen episodis de violència de baixa intensitat, aquella violència que nomes afecta als que la patim mentre que altres s’ho miren des de la llunyania.

Vostès obliden, intencionadament, que els CDR han provocat talls a carreteres, bloquejos a vies fèrries, aixecament de barreres dels peatges, disturbis, actes vandàlics com atacs a seus de partits polítics, com ha estat el nostre, actes de sabotatge, missatges amenaçadors a jutges, resistència a l’autoritat i fins i tot, agressions.

Moltes de les seves actuacions són condemnables políticament i possiblement constitutives d’un il·lícit penal, però els socialistes no veiem motiu per aplicar la legislació antiterrorista.

Reiterem que cal establir un marc de diàleg, negociació i pacte entre les forces polítiques i socials catalanes a fi de trencar la dinàmica d’enfrontament i bloqueig actual, que estableixi les pautes d’un procés de reconciliació després d’esdeveniments tan traumàtics com els viscuts els darrers mesos. I que ens cal resoldre els actuals conflictes polítics en el marc de la política, i no trobarem la solució en la seva judicialització.

En un moment especialment difícil per a les nostres institucions d’autogovern fer una crida a la calma i la serenor ciutadanes que han de permetre un esforç de consens al qual han de sentir-se cridades totes les forces polítiques democràtiques.

I aquests mocions van en el sentit contrari, cerquen l’enfrontament, la divisió per blocs i l’assenyalament al que pensa diferent.

Per aquest motiu hi votarem en contra.

Anuncios

1.200.000 monedas de plata del 155 para ERC del Masnou

08/febrero/2018


La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española no ha estado exenta de polémica antes y después de su aplicación, y si bien se trata de una medida excepcionalísima de aplicaciones muy concretas y, por el acuerdo de los partidos que apoyaron su aplicación, en plazos tasados, sus efectos no dejan de sorprender.

Sin entrar en otros debates, hay que reconocer que su aplicación ha tenido un efecto balsámico en la Generalitat y además, de forma colateral, ha aliviado las frágiles economías municipales.

En el Masnou, la deuda de la Generalitat en fechas previas a la aplicación del 155 era de casi un millón de euros. Pues bien, a partir de la aplicación, la Generalitat ha saldado de forma inmediata y automática las deudas pasada y, además, ha ingresado las previsiones de convenios futuros hasta un total de 1.200.000 Euros, cifra que ni el gobierno de ERC publicitará ni informará a la ciudadanía, pero que evidentemente tampoco rechazará.

Son sus 1.200.000 monedas de plata del 155


S’ha trencat el govern d’ERC i PDeCAT al Masnou

14/noviembre/2017

Ja fa temps que els vents de tempesta bufen sobre el govern d’ERC i PDeCAT al Masnou, però sembla ser que “se acabo el amor” i han trencat el govern. Els regidors del PDeCAT han renunciat a les seves delegacions i deixen en solitari a ERC.

Ja ho havíem avançat que hi havia una crisi instal·lada al govern municipal vinculada concretament a la mala praxi de la Regidora Silvia Folch i del Departament de Recursos Humans que està sent investigat per la justícia i que obligava a l’Alcalde a incorporar una qüestió de confiança per intentar aprovar pressupostos.


Conflicte al govern del #Masnou i intervenció contra Declaració per exigir la llibertat dels Jordis al plenari de 19/10/2017

28/octubre/2017

Al ple del mes del 19 d’octubre, el govern va presentar una Declaració institucional per exigir la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez.

Va ser aprovada amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC-AM-MES i PDeCAT-Unió, 11 vots), ICV-EUiA-E (2 vots) i la CUP-PA (2 vots), i els vots en contra del PSC (2 vots) i el PP (1).

Els regidors de Ciutadans havien marxat del ple minuts abans per, segons ells, motius d’agenda, no participant ni en la votació ni el debat.

Podeu veure la meva intervenció en aquest vídeo

M’hagués agradat explicar-vos les propostes que els socialistes teníem pel plenari però un greu conflicte entre ERC i PDeCAT per la gestió de recursos humans va fer que l’Alcalde retirés la proposta. Hores d’ara encara no sabem si es manté el govern de coalició o no.

El proper post us explicaré les noves Ordenances Fiscals que es van aprovar al plenari i el nyap amb la Recollida Comercial que portarà cua…

Seguim!


Seguim sumant. Seguim avançant. Pel Masnou, seguim!

06/octubre/2017

La setmana vinent el Grup Municipal del PSC mantindrem la primera reunió destinada a confeccionar el pressupost per a la nostra Vila pel 2018, reunió convocada per l’Alcalde i a la que, com no podria ser d’altre forma, hi assistirem.

Com recordeu, ja vam assolir un acord pel pressupost del 2016, tal i com us vaig explicar a la noticia “Sumar per avançar” on es visualitzava la signatura de l’acord i s’explicaven les línies generals de les esmenes presentades i acordades.

Podem informar-vos amb satisfacció que el govern ha confirmat que la gran majoria de demandes estan ja encetades i les que resten ho son per detalls.
Recordar-vos que del pressupost ordinari es van incrementar partides de beques de pràctica esportiva, activitats de Medi Ambient i de promoció econòmica. Respecte a les inversions, a més del manteniment del Parc Vallmora es va incrementar la inversió en equipaments municipals i la de millora i rehabilitació d’edificis.

Pel nostre grup, algunes de les millores més significatives que vam aconseguir son:

  • Es va dotar de 150.000 euros per encetar el projecte dels Jardins de Lluis Companys i vam aconseguir destinar diners al projecte per acabar el carrer del Torrent Vallmora.
  • Fer l’anàlisi de mancances de l’Escola Ocata, per temes d’accessibilitat i millora d’equipaments educatius.
  • Arranjar els carrers d’Ametlles i Goleta Polacra Constança en el pla de xoc de voreres i calçades, cosa que està ja contemplada
  • L’inici del soterrament de la riera Sistrés

L’únic punt que encara no ha estat encetat és l’arbreda en homenatge a les persones desaparegudes de la dictadura argentina, que esperem que en les properes converses puguem concretar on i com i encetar-ho.

Podeu consultar ací el 20151022 Acords PSC i Govern

Podeu consultar ací el document facilitat per l’Alcalde de compliment d’objectius.

Pel Masnou, seguim!

Nota al Marge: Avui hem conegut la noticia que l’empresa DOGI, vinculada al Masnou des de la seva creació, marxa a Madrid. Desconeixem l’abast de la decisió que tot sembla indicar no afectarà als treballadors que actualment te en plantilla. Cas diferent serà amb els tributs i l’IVA, tot i que estem a l’espera de rebre informes sobre l’abast real d’aquesta decisió. Us informarem

 


Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:


Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 


A %d blogueros les gusta esto: