Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.

(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.

(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant

El mito de Sísifo

“Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.”

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.

Ple de gener de 2017: Ni bon govern ni transparència.

Ahir, amb un guió més propi del Polònia, el dia que es va aprovar per majoria abrusadora el Codi de Bon Govern i Transparència, el govern del Masnou amb ERC i CiU donava una lliçó de la pitjor forma de fer política, sense donar la cara, sense facilitar la informació reclamada, amb mitges veritats i grans mentides i, sobre tot, amb l’amagament de la veritat amb una sola finalitat: el manteniment de les seves cadires.

Tot just aprovem un codi on ens omplim de paraules com objectivitat, justícia, no discriminació, respecte, integritat, honradesa, retiment de comptes i exemplaritat que per al govern i especialment per al Sr. Oliveras i la Sra. Folch son paraules buides de contingut i allunyades de la seva forma de fer.

Consulta Popular per reclamar la titularitat del Port Esportiu

Podeu llegir ací la proposta que vam presentar i ací els arguments que vaig exposar. Res de res: Només volen consultar al poble allò que no és possible, els objectius reals i possibilistes no. I així ens va.

Com els vaig dir: “Senyores i senyors del govern, la seva voluntat de transparència i de participació s’acaba en quant el tema no els agrada o no el controlen.”

En tot cas, vaig acabar dient que “aquesta decisió, tot i no compartir-la, era legítima i per tant, tot i que seguirem reclamant la creació d’una comissió d’estudi, no posarem les urnes al carrer, per que nosaltres respectem a llei, nosaltres complim amb aquest principi de legalitat que avui tot just hem refermat en el Codi de Bon Govern”.

Preguntes de Control

Les següents intervencions van tenir lloc en el torn de Preguntes de Control, on vaig fer tres intervencions; la primera, per reclamar de nou una documentació reclamada des del mes de novembre i encara no facilitada per la regidora sense que ni el Secretari ni l’Alcalde li exigeixin que compleixi amb el ROM; la segona, sobre l’incendi a la seu de la Policia Local, que personalment considero un acte vandàlic greu mentre que el govern entén que és una bretolada. No deixa de ser curiós que, pel govern del Masnou, que algú prengui foc a la seu de la Policia provocant danys a la tanca i a uns vehicles estacionats a l’interior sigui una “bretolada”, però pintar jocs infantils o la façana d’un Casal és un “acte vandàlic”. Pobres policies del Masnou, el que els està tocant viure amb aquesta colla…

I la tercera va ser sobre la denuncia a la fiscalia i l’arxiu de la mateixa i com tot i no detectar delicte si que observa irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar la seva anul·labilitat . Com és força important transcric íntegrament la meva intervenció:

Denuncia Fiscalia

Recordaran que al Plenari del passat mes de juny aquest regidor va comunicar públicament que havia denunciat al Sr. Oliveras i la Sra. Folch a la Fiscalia Anticorrupció. Doncs be, el passat 18 de gener em van comunicar l’arxiu de la mateixa. Aquesta informació va ser comunicada el mateix dia a l’Alcalde i a la resta de portaveus municipals.

La fiscalia argumenta l’arxiu en el fet que “la simple ilicitud administrativa no comporta una sanción penal” i que “no ha resultado debidamente acreditada la comisión del delito de prevaricación”.

Tot i així, la fiscalia assenyala que les bases “de contenido deficitario” podrien resultar nul·les al no incorporar la data en que s’havia d’haver obtingut la condició de laboral fix: “efectivamente, como expuso el denunciante, ni en las Bases Generales ni en las Bases específicas de ninguno de los procesos selectivos convocados por el Ayuntamiento del Masnou para la funcionarización se contiene la exigencia que el personal laboral fijo que concurriera debería ostentar esa condición en una fecha determinada, extremo que, atendida la naturaleza restringida de todo proceso de funcionarización en alguna ocasión se ha reputado causa de nulidad.”

També assumeix l’argument d’aquest regidor respecte a la impossibilitat de participar en els processos d’una part important de les persones; així diu que “De este modo, no cabría sino concluir que, en principio, no sería posible acogerse a esa funcionarización cuando se tratara de personal laboral fijo contratado con posterioridad a la entrada en vigor de la EBEP y a través de pruebas de selección o promoción convocadas ulteriormente a aquella fecha, situación en la que, en principio, se encontrarían 11 de los empleados a los que se refieren las presentes”. “No puede olvidarse que, más allá de las eventuales irregularidades que, en su caso pudieran estimarse en las distintas resoluciones administrativas, resulta incontestable que el 13 de Mayo de 2007, no habían alcanzado aún la condición de personal laboral fijo los 11 empleados ya referidos”.

Vist doncs, que hi ha detectades irregularitats i vicis greus en els processos de funcionarització que podrien comportar l’anul·labilitat dels mateixos com així determina la fiscalia, el nostre grup desitja saber si el govern iniciarà d’ofici una revisió dels mateixos que afectarà a les 11 persones esmentades o obligarà a interposar un Contenciós amb el risc que sigui declarat nul tot el procediment.

 

EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.

Abans del Ple de Riure, un Ple per plorar: Plenari de dijous 21 de juliol de 2016

El ple del passat 21 de juliol va ser, de nou, un ple mogut, amb intervencions dures i amb un Alcalde acorralat i a la desesperada amb una manca total de respecte per les persones i les institucions.

Aquest cop, i tot i que per moments ho semblava, no va muntar cap xou ni va escridassar ningú –tot i que ganes en tenia- adoptant una postura allunyada de la transparència i participació que pregona i amb un posat rígid que em recordava al dictador Mussolini, amb el cos estirat, el cap amb la barbeta aixecada i la mirada al front, perduda en l’infinit com si no anés amb ell mentre aquest que us escriu l’interpel·lava.

La nit ja es preveia calenta quan a la sala hi havia més seguidors d’ERC que regidors a les butaques. Afins amb ganes de retre homenatge a l’Alcalde tot i que en certs moments els va costar, i molt.

Conec la majoria i son bones persones. Alguns d’ells fidels a ERC i a l’Alcalde des dels seus inicis, altres sobrevinguts des de que ostenta el poder; tan és. La majoria han deixat de saludar-me. Els sobrevinguts, carregats de l’odi del convers, des del primer dia; els fidels, amb molts dels quals havia compartit debats ideològics, treball i fins i tot acords polítics, des de que vaig denunciar l’Alcalde Oliveras i la Regidora Folch a la fiscalia.

El corporativisme i la fe cega pot més que la raó i les proves, de moment.

El ple va transcórrer amb normalitat fins que en el tron d’interpel·lacions al govern aquest regidor va insistir en que l’Alcalde confirmés que la Sra. Folch havia confessat que havia mentit. Van ser moments de molta tensió però on no va aclarir-se res al negar-se l’Alcalde a respondre a la meva pregunta.

La única cosa clara que va passar és que Jaume Oliveras va donar tota la seva confiança a la regidora Folch, de forma clara i contundent, sense cap tipus de dubte. Mentre parlava em recordava aquells presidents de clubs de futbol que confirmen rotundament a l’entrenador fins que a la següent derrota son destituïts.

Com diu a l’encapçalament, un ple per plorar…

Ací podeu llegir la meva intervenció:

Bon vespre.

Aprenem valors al llarg de tota la vida, perquè vivim en continua interacció amb el context social i cultural que ens envolta, i això ens marca. Ens marca com a persones…

Un dels valors que més m’ha marcat, de sempre, ha estat el de la justícia.

Tota persona està moralment obligada a ser justa, i per poder ser justos, cal conèixer la veritat.

I és que la veritat serveix per ordenar el comportament social; per que la mentida confon i distorsiona l’espai social…

La mentida és l’ofensa més directa contra la veritat.

Com deia Kant, “la veracitat és un deure que ha de considerar-se com la base de tots els deures fundats en un contracte”.

I nosaltres, com a electes, tenim un contracte…

Tenim un contracte amb la societat, un contracte ètic i moral que ens exigeix complir amb uns valors que ens facin dignes de la responsabilitat que hem assolit.

En paraules del Sr. Alcalde dites a la pressa de possessió, “fem-nos dignes tots plegats de la voluntat popular que avui representem”. Fem-nos dignes…

I tal com diu Mateu, 5-37: “Digueu Sí quan és Sí, digueu No quan és No.”

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

…

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

…

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

…

Li hem donat la oportunitat, per tres cops, de respondre a la pregunta, de donar la cara…

Lamentem la seva actitud poc digna pel càrrec que ocupa. Donar resposta a la pregunta era d’obligat compliment; més quan vostè sap tant be com jo que el passat dia 21 la Sra. Folch, davant testimonis i vostè n’era un d’ells, va confessar haver mentit a aquest regidor, al govern i al plenari.

Tot plegat inadmissible que, a més, aixeca la sospita que en lloc de ser un fet puntual pugui ser una pràctica habitual de la Sra. Folch i de vostè mateix i que, sens dubte, esquitxa aquest govern.

I lamento que no hagi volgut afrontar la pregunta, que no hagi volgut donar resposta. Crec que la seva forma d’actuar està exempta dels valors necessaris per poder assolir aquesta responsabilitat, la responsabilitat que actualment ocupa.

Vostès amb la seva actitud mancada de valors han esmicolat el contracte ètic i moral, han perdut la dignitat i han fet perdre la dignitat a la responsabilitat que el poble del Masnou els va atorgar.

Crec que haurà d’haver una reflexió important dels grups del consistori, de tots, incloent-hi el seu, sobre el que ha de passar d’ara endavant.

Nosaltres no defallirem en la recerca de la veritat. No defallirem fins que hi hagi justícia per aconseguir, tal i com deia el filòsof Horkheimer “que la injustícia no tingui la darrera paraula”.

Setmana moguda al Masnou. Visita de Fiscalia i destrucció de documents

Aquesta setmana ha tingut diversos episodis importants per a l’esdevenir de la política municipal.

Dimecres, en acabar les comissions informatives una regidora de l’Ajuntament em comunicava que pel matí havia hagut una visita de la fiscalia anticorrupció que havia demanat tot un seguit de documentació a Recursos Humans, el que feia que des d’aquest departament s’estigués realitzant tot un seguit de fotocòpies i que el moviment hagués estat excepcional. Aquesta informació no vaig poder contrastar-la i, hores d’ara, encara tinc els meus dubtes.

El que si que sembla que va passar és que d’alguna forma, la fiscalia havia comunicat a l’Ajuntament la seva voluntat de personar-se per analitzar determinats expedients relacionats amb la denúncia presentada, i que aquesta revisió tindria lloc divendres, motiu pe, que tindria sentit el moviment de documentació observat durant el dimecres.

El que no era tant normal era que –sempre segons fonts externes i no contrastades- dues persones del departament esmentat haguessin estat eliminant documents durant dos dies fins a omplir tres bosses d’escombraries 50 litres.

Aquest matí, quan he anat a l’ajuntament he pogut observar que, efectivament, hi havia les bosses esmentades plenes de documents triturats.

Davant la sospita que pogués tractar-se d’una eliminació de proves, he decidit recollir les bosses de paper triturat i les he custodiat a la seu del grup municipal del PSC i que he fet venir la Policia Local per que aixequés acta i les custodiés -prèviament han estat precintades- i que fossin lliurades a la Fiscalia.

Juntament amb les bosses he fet entrega d’una declaració, que ha quedat incorporada a l’acta.

Hores d’ara desconec si ha vingut la fiscalia i si ha rebut els documents desitjats. Esperem que aquest cop ens informin a la Junta de Portaveus donat que la Regidora Folch, tot i saber el tema de la fiscalia no va dir res a la Comissió Informativa.

Ah, per cert, avui també ha sortit la publicació gratuïta Diari Alella-Masnou-Teià i a les pàgines 4 i 5 també en parla del tema…

Suma i segueix…