El problema de la suciedad en el #Masnou

20/julio/2017

El Masnou es un municipio que está sucio.

Desde el gobierno se apunta a la falta de civismo, pero la orografía, la baja pluviometría y la cercanía al mar son factores que influyen y mucho en la percepción de suciedad existente. Si a esto le sumamos las limitaciones con que actúa la empresa de limpieza y sus operarios por los criterios “ahorrativos” del gobierno encabezado por ERC, entenderemos porque tenemos este problema endémico.

Precisamente en la revista “El Masnou Viu” de julio, el alcalde se sincera y afirma sin tapujos que “el problema de la neteja i la recollida d’escombraries, lligats per un contracte ple de limitacions que ens obligarà a fer un esforç de millora i replantejament”.

Es decir, el “problema” de la limpieza y la recogida de escombros es por culpa de un contrato “lleno de limitaciones”. ¿De dónde surgió este contrato? ¿Quién lo elaboró?

Como ya denuncié en julio de 2014, el pliego de condiciones que el gobierno de ERC y CiU presentaron a aprobación estaba lleno de errores garrafales y de limitaciones que supondrían “discrepàncies entre licitadors i recursos per disconformitat amb les decisions de la mesa que allargaran sine die la posta en marxa del servei i que, quan aquesta es dugui a terme, generaran conflictes de difícil resolució amb l’empresa concessionària”. Errores que habían sido ámpliamente documentados en los informes realizados por mi de diciembre de 2013 y de febrero de 2014, y que se entregaron al gobierno para su estudio y que merecieron una parca respuesta en el mejor de los casos.

Sin duda, definimos la propuesta del gobierno como inviable, ya que “és un plec que està ple de nous serveis i demandes d’accions i/o obligacions que comporten càrregues econòmiques que no han estat valorades i que, il·lusament, es creu que les empreses assoliran sense cap cost per l’Ajuntament. Aquesta proposta creiem que està lluny del cost real pel que es proposa adjudicar, perdent total credibilitat i fent-la inviable”.

Eso nos motivó a presentar más de 40 enmiendas al pliego del concurso que podéis leer aquí.

El tiempo nos ha dado la razón. Y las palabras del alcalde suponen una desautorización explícita del equipo redactor, del anterior gobierno de ERC y CiU, y una forma de desviar la atención a los problemas que ellos mismos han generado.


20 anys del “Ple de Riure”: Gràcies Chapertons, gràcies Eladi. #PLEDERIURE #ELMASNOU

17/julio/2017

Cartell del 1r Festival Ple de Riure

El maig de 1995 el govern de CiU va perdre la majoria absoluta i va pactar el govern amb el PSC. Una de les regidories que va obtenir amb aquest acord va ser la de Cultura que va ser liderada per Eladi Torres, el llavors candidat socialista a l’alcaldia.

La seva bona feina al capdavant de la mateixa es va notar molt aviat, però va tenir un punt especial quan va recollir la proposta que els Chapertons li van fer: “Un festival còmic pel Masnou”.

L’Eladi, emprenedor de mena i visionari per aquests temes, va fer seva la idea i va aconseguir que els anquilosats ressorts d’un ajuntament poc acostumat a ser sacsejat engeguessin aquest projecte, no sense les reticències dels seus socis i de molts altres grups que no entenien la despesa com una inversió.

L’any 1997 va tenir lloc la primera edició al Casino del Masnou, lloc que va evidenciar que la magnitud de l’espectacle sobrepassava en molt la capacitat del recinte. Si cal destacar alguna cosa d’aquesta primera edició, va ser la participació de l’enyorat Pepe Rubianes que va repetir al 2007.

Un festival que va aconseguir que també el gran Gila actues pel Masnou. Un Gila que va ser aclamat i gaudit. Un festival pel que també han passat artistes de la talla de Faemino y Cansado, Leo Bassi, Marcel Gros, Jango Edwards, Godoy

I més nostrats com el Dr. Soler, el llavors masnoví Àlex Casanovas, Toni Albà, el Tricicle, el també masnoví Pep Bou, Tortell Poltrona, T de Teatre….

I també els Chapertons, que van fer de la seva habilitat una eina per fer-nos una mica més feliços.

El Festival va assolir una dimensió excepcional i tot que ha trontollat en alguna ocasió, no ha deixat mai de traslladar els somriures al Masnou i ha estat possible per la feina de moltes persones. Vull felicitar també a les que han tingut una participació més o menys directa, tant els tècnics de l’Ajuntament, especialment de Cultura, amb Carme Villà a l’inici i Gabi Blanco després, i els tècnics externs i les polítiques que han cregut com Marta Neira i l’actual regidora, Neus Tallada.

L’Eladi Torres va deixar la responsabilitat de Cultura l’any 1999 quan no es va renovar el pacte de govern amb CiU. Els camins dels Chapertons i el Ple de Riure es van separar l’any 2009…

Ara, amb la 21 edició i quan es compleixen els 20 anys del Ple de Riure vull traslladar la meva admiració i la més sincera felicitació a les quatre persones que van fer possible aquest meravellós projecte: l’Eladi Torres, i el trio dels Chapertons, l’Ernest Tarradas, el Carles Torrano i el Jordi Bardavio.

Us podeu descarregar el programa del Ple de Riure 2017 ací.


Pallasso número 1

02/mayo/2017

Aquesta va ser la frase que l’Alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va etzibar-me al plenari de dijous passat, “pallasso número 1”, perdent de nou les formes i oblidant quin és el paper de la Presidència en el plenari; agreujat pel fet que va intentar provocar-me en diverses ocasions amb encaraments directes dient en veu alta i fora de to, “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha de dir alguna cosa més” o “Més valdria que es mirés a mirall vostè”, mentre em mirava amb els ulls carregats de ràbia; ràbia que també va focalitzar en altres membres de la sala i especialment amb el Federico de la Heras, al que va interrompre en moltes ocasions amb correccions sense sentit i amb més voluntat de destorbar que aportar res en positiu.

Tot te a veure amb el nomenament de la nova Tècnica de Comunicació, persona vinculada a ERC i membre del govern de Vilassar de Mar amb aquesta força (que ja us vaig informar) i que no va comptar amb els vots favorables del PDCat per l’ocultació que es va fer de la convocatòria, a esquenes d’ells.

Jo ja em vaig referir en el punt d’aprovació del codi de bon govern i transparència municipal de l’Ajuntament del Masnou, ja que aquest document de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació municipal per garantir que l’ajuntament funciona amb la màxima transparència i ètica pública és, en realitat, paper mullat.

En acabar la meva intervenció (podeu llegir-la ací) va ser quan va etzibar-me, en to elevat i incisiu: “Te res més a dir, Sr. Suñé, ha da dir alguna cosa més” i seguidament “més valdria que es mirés a mirall vostè”…

Més  tard, al torn de preguntes, quan el company del PP, Federico de la Heras, intentava presentar la seva pregunta sobre el mateix tema va ser interromput fins a quatre vegades per l’Alcalde de forma grollera i malcarada.

En aquell moment, entre el Sr. Secretari i jo es va obrir un petit diàleg fora de micròfons sobre la redacció dels exàmens de l’esmentada convocatòria però l’Alcalde, que ja havia perdut definitivament els papers va tornar a encarar-se a mi i de nou va dir-me “Te res més a dir, Sr. Suñé, vol afegir alguna cosa més”. En aquell moment tampoc vaig dir res i ens vam quedar mirant els dos, fixament, mentre es posava vermell i li bullia la sang –i no és una metàfora-.

Però la palma se la va dur la intervenció de la Sra. Folch, que, com sempre, no va defraudar. Amb mitges veritats i mentides senceres va intentar convèncer el plenari que l’advocació va ser un fet sobrevingut per la urgència i que els companys de govern en tenien coneixement. Les cares dels membres del PDCat eren un poema mentre es miraven entre ells, sorpresos i, per que no dir-ho, amb la sensació que els prenien –de nou- el pèl.

El plenari no donava crèdit al que sentien i un cert runrun va envair la sala. En acabar la seva intervenció Federico va demanar la paraula i l’Alcalde s’hi va negar per dos cops argumentant que no hi havia rèplica. Jo, vaig demanar que es permetis parlar a Fede per que havia hagut al·lusions i va ser llavors quan l’Alcalde, adreçant-se a mi, fora de si, “Vostè sempre vol muntar el seu circ senyor Suñé” i jo li vaig respondre que “Ojalá fos un circ” i Jaume Oliveras va dir “Si això fos un circ vostè seria el pallasso numero 1”.

El plenari va quedar en silenci. Vaig agafar el micròfon i vaig respondre…

No cregui que em sento insultat per que em digui pallasso, una professió molt honesta que fa riure els altres; hem molesta més que hem diguin polític havent persones com vostè”.

Queda clar que el Masnou no es pot permetre un Alcalde que intenta insultar el rival quan manca d’arguments, i que actua de forma superba, ocultant informació i que demostra cada dia, per activa i per passiva, la seva manca d’ètica i moral.

Fins ací hem arribat.

 


Sectarisme i comunicació: El “tot en un” d’ERC del Masnou

14/abril/2017

El passat 30 de març la Junta de Govern Local del Masnou va aprovar el contracte interí de la nova tècnica de comunicació.

Aquesta persona es va presentar a les llistes d’ERC de Vilassar de Mar i actualment forma el govern d’aquesta Vila, ocupant les Regidories  de Joventut,  Atenció i Participació Ciutadana, Recursos Humans  i Noves  Tecnologies.

Aquest concurs s’ha realitzat ometent el procediment ordinari, ja que no va ser aprovada la convocatòria per Junta de govern local sinó mitjançant decret d’Alcaldia, fet que ha suposat que ni els socis de CiU votessin a favor, tal i com recull l’acta de la Junta de govern Local del 30 de Març.

Pel nostre grup, ERC ha seleccionat una tècnica de comunicació de perfil molt concret i restem a l’espera d’analitzar l’expedient que van demanar ja fa dies i que encara no ens ha estat lliurat (1).

No sabem gaire més; no sabem si aquesta persona  pretén compatibilitzar la responsabilitat de comunicació del Masnou amb l’acció política a l’Ajuntament de Vilassar de  Mar, fet insòlit i poc recomanable (2).

El que si sabem és que el sectarisme d’ERC del Masnou no te fronteres. I que CiU comença a obrir els ulls… (3)

 

 

(1) Posteriorment a la publicació d’aquest noticia vam poder analitzar el contingut de l’expedient i tot sembla indicar que aquest es va realitzar amb totes les garanties. L’exàmen, elaborat pel Secretari municipal per a un nivell A2, va suposar una autèntica criba dels participants. La nota mínima per superar la proba era de 4 i la interessada va obtenir un 4,2. Aquest paràgraf s’ha modificat a petició del seu advocat.
(2) El dijous 27 d’abril la interessada va presentar la renúncia als càrrecs que ostentava a l’ajuntament de Vilassar de Mar, deixant la política activa com a càrrec electe.
(3) En aquesta frase no hi ha cap canvi, pero així la heu llegida de nou… 

El Parc Vallmora

30/marzo/2017

Després de molts esforços, el passat 19 de febrer es va inaugurar la primera fase del Parc de Vallmora. El govern del Masnou i especialment ERC ha aprofitat aquesta fita per posar-se una medalla que, sense desmerèixer la part que li toca, no és ni de lluny exclusivament seva.

Els socialistes hem tingut sempre el parc com una part essencial del municipi i ha estat una exigència en tots els nostres programes electorals des de que soc militant. I no hem estat els únics.

Cal endarrerir-se molts anys per entendre els orígens d’aquest espai i la seva evolució fins convertir-se en el que és ara. Aquesta ha estat la conquesta de moltes persones i és legítim i necessari recordar el que van fer per que avui, la ciutadania del Masnou, disposem d’aquest espai.

El primer planejament urbanístic del Masnou en democràcia, es redacta els primers anys 80 del segle passat, i ja incorpora la previsió per a un futur parc urbà de més de 50.000 m2. El sistema programat per obtenir-ne els terrenys és el d’expropiació, és a dir, caldrà que l’ajuntament adquireixi els terrenys per tal de poder actuar en ells.

Un temps més tard, cap a l’any 1986-87, l’ajuntament de llavors encapçalat per l’alcalde Josep Azuara (CiU) acorda posar a la venda l’aprofitament urbanístic del Pla parcial Caramar (pla que urbanitza els carrers Joan Miró i Josep Irla), consistent en unes parcel·les edificables al principi del carrer Josep Irla, de les quals se n’obtenen 25 milions de pessetes. Aquests diners es decideix que s’utilitzin per a l’adquisició de terrenys per al futur parc Vallmora.

Aquesta adquisició, lamentablement, no es realitzarà mai i els 25 milions romandran inactius en un compte de l’ajuntament durant molts anys més.

No serà fins l’any 2002-03, quan s’urbanitza el Pla parcial de Can Jordana, que s’incorpora una part del futur parc com aprofitament urbanístic del sector. Alhora, en posteriors modificacions del planejament apareixen els requeriments pel que fa a la xarxa viària (Torrent Vallmora i enllaç de Sant Crispí amb el carrer de Montevideo) i, sobretot, el Pla parcial 10 Llevant (conegut també com La Colomina) que es planteja com un planejament derivat discontinu que programa la cessió (a través de la seva adquisició) d’una part important dels terrenys pendents del parc (prop de 20.000 m2), com a compensació a l’edificabilitat proposada al pla.

Els terrenys que encara falten es varen anar adquirint durant els dos mandats encapçalats per l’Eduard Gisbert com alcalde, Màxim Fàbregas com a Regidor d’Urbanisme i Enric Folch com a Regidor de Projectes i Obres, entre els anys 2003 a 2011 i els corresponents governs de PSC-ERC-ICV, primer, i PSC-ICV després.

Som ja a l’any 2011 i l’equip de govern encarrega el projecte del parc Vallmora a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, seleccionat a través d’un concurs entre cinc equips de prestigiosos tècnics. Alhora, els serveis tècnics municipals han iniciat els contactes amb Fecsa-Endesa, per tal de desviar i soterrar les línies de mitja tensió que creuen el parc.

Les negociacions per al desviament es duen a terme pel nou govern de l’alcalde Pere Parés amb Eduard Garcia com a Regidor d’Urbanisme, acordant la xifra de 150.000 Euros per aquesta acció la qual finalitza gairebé a finals del mandat.

El nou govern sortit de les eleccions de 2015, amb Jaume Oliveras d’alcalde, disposa de la via lliure per encetar el projecte i tot i els problemes derivats de la renúncia de l’empresa adjudicatària, finalitza la primera fase, que es va inaugurar el mes passat.

El Parc de Vallmora d’avui ha estat la suma de moltes persones en un esforç continuat des dels anys 80 fins avui, encara que alguns ho oblidin.

Gràcies a tots els que d’una forma o altri heu participat, pel vostre esforç Vallmora és avui una realitat.

 

Nota: Aquest escrit ha estat possible per la inestimable ajuda d’Enric Folch, un dels promotors del Parc, ànima del seu disseny i treballador incombustible en la recerca d’espais públics, acurats, útils i de qualitat.

Els pressupostos de la Generalitat obliden El Masnou

29/marzo/2017

Alicia Romero defensant les esmenes del PSC al Parlament

El passat dimecres dia 22 de març el Parlament va aprovar definitivament el Pressupost de la Generalitat per al 2017.

Des del PSC del Masnou vam proposar dues esmenes molt concretes vinculades a necessitats reals del municipi i de competència de la Generalitat, la rehabilitació integra de la centenària Escola d’Ocata i la creació d’un nou equipament per a l’Escola de Música.

No cal que justifiquem la necessitat d’ambdues propostes, la primera, per la situació de feblesa estructural i manca d’adaptació a les normatives vigents i les dues per la precarietat amb que treballen cada dia.

Esmenes que van ser debatudes i defensades per la nostra diputada Alicia Romero que va fer una molt bona feina.

Lamentablement, el govern de la Generalitat va rebutjar les dues propostes que no formaran part del pressupost per a l’any vinent. Queda clar que les seves prioritats no passen per la nostra vila.

Seguim treballant. Us seguirem informant


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


A %d blogueros les gusta esto: