Resumen del Patrón de la Policia del Masnou: “Windows no es original”

30/septiembre/2016

img_5417


¡Sé fuerte Pedro!

29/septiembre/2016

IMG_3942

Sí, sé fuerte Pedro.

Sé fuerte, por los millones de personas que confiaron su voto a los socialistas para cambiar España.

Sé fuerte, por los cientos de miles de militantes y simpatizantes que te auparon a la secretaría general para abrir las ventanas del partido socialista.

Sé fuerte, por los miles de personas que representan a los socialistas en los municipios, a pie de calle, porque tu firmeza es nuestro orgullo.

Sé fuerte, por los cientos de personas que te apoyamos de forma abierta e indisimulada ante los ataques que llegan de todos los lados y que seguimos pensando que el tiempo nos dará la razón.

Sé fuerte, por las decenas de personas decentes que te acompañan en las listas y que trabajan a tu lado día tras día.

Sé fuerte, por las personas que han permanecido a tu lado en la Ejecutiva Federal contra viento y marea.

Sé fuerte, por tu familia y tus amigos que te apoyan, te quieren y te respetan.

Sé fuerte, por ti, porque la dignidad de tus actos será tu recompensa.

¡Pedro, sé fuerte!

Porqué, la última vez que un político deseo a otro esa misma firmeza era para que no hablase, y yo por el contrario, deseo que hables, que hables mucho para convencer, para cambiar.

¡Sé fuerte Pedro!

Porqué tu fortaleza será la nuestra. Y porque nuestra voz será la tuya.

¡Sé fuerte Pedro!, sé fuerte…


Resum del Plenari de dijous 22 de setembre de 2016 al #MASNOU #PLEMASNOU

24/septiembre/2016

El plenari va iniciar-se amb l’absència d’una regidora per la mort d’un familiar, fet que va condicionar el desenvolupament de l’ordre del dia al mancar el govern de majoria. En tot cas res va impedir el normal desenvolupament de l’acte.

Aquest, com he dit, va transcórrer amb normalitat fins a arribar la meva intervenció al torn de preguntes. Amb un to moderat però sever vaig interpel·lar a tots els regidors presents a la sala. Cares de complicitat, d’interès i de neguit. Podeu llegir la meva intervenció ací.

El més fort, però, era encara per arribar.

Van anar passant les diverses intervencions i va arribar el torn de Sandra Miras, portaveu de les CUP que va plantejar una sèrie de qüestions sobre unes probes per dotar una plaça per manteniment.

Sembla ser que les bases del concurs recollien que el resultat s’establiria pel sumatori de les probes 2,3 i 4 i que en realitat i contradient les bases, havien comptabilitzat la proba 1. Una persona afectada havia requerit en diverses ocasions la modificació del còmput i finalment havia rebut una carta certificada de l’ajuntament.

En aquesta carta, a més de confirmar-li que hi havia una error en el còmput i que n’eren conscients, li deien que no canviarien el resultat i que anés a la justícia. El mateix modus operandi que ja hem denunciat altres vegades…

Això suposa, ja, un fet gravíssim –un de nou a Recursos Humans- per menystenir un ciutadà i, tot i tenir raó, no voler modificar un resultat d’una convocatòria; però no és el pitjor.

El pitjor és que juntament amb la resposta i per justificar-se, van incorporar la taula dels resultats de la convocatòria, incloent-hi els noms, cognoms i DNI de tots els participants, saltant-se el que disposa la llei Orgànica de Protecció de dades (LOPD).

El veí que va rebre la carta –Daniel, si no recordo malament-, va parlar en acabar el plenari i va treure els colors al govern i a la cada vegada més qüestionada regidora Silvia Folch, que va d’entrebancada en entrebancada comprometent cada vegada més el futur d’aquest govern.

Per entendre la gravetat de la filtració de dades heu de saber que estem davant la presumpta infracció de l’article 10 de la LOPD tipificada com a greu a l’article 44.3.d) de la mateixa llei. Aquestes infraccions tindran sancions de entre 40.001 a 300.000 Euros.

Precisament, la resolució R/01393/2014 de l’Agencia Española de Protección de Datos va condemnar l’Ajuntament de Tudela per un motiu molt similar al haver enviat a un ciutadà una resolució a la que figurava una relació amb dades de les persones que havien demanat la devolució i incorporant el nom i cognoms, el domicili i el DNI.

Aquesta resolució diu: Se imputa al Ayuntamiento de Tudela la infracción del artículo 10 de la LOPD que dispone lo siguiente: “El responsable del fichero y quienes intervengan en cualquier fase del tratamiento de los datos de carácter personal están obligados al secreto profesional respecto de los mismos y al deber de guardarlos, obligaciones que subsistirán aun después de finalizar sus relaciones con el titular del fichero o, en su caso, con el responsable del mismo.”

El que, per a l’esmentada agència en consecuencia, el Ayuntamiento de Tudela al llevar a cabo dicho tratamiento de datos de carácter personal procedió a difundir los datos personales de los afectados en un procedimiento de “ A.A.A.”. Por tanto, se incumplió el deber de secreto con la revelación de datos personales a terceros con motivo de la divulgación en cuestión, que puede calificarse como un incumplimiento de lo dispuesto en la normativa de protección de datos; quedando acreditado en el expediente que los datos personales de varias personas entre los que figuran los del denunciante en poder del Ayuntamiento de Tudela fueron difundidos sin consentimiento ni habilitación legal para ello, por lo que ha de entenderse vulnerado el deber de secreto que impone el artículo 10 de la LOPD.

I, per tant, el hecho constatado de la difusión de datos personales especialmente protegidos fuera del ámbito del denunciado, establece la base de facto para fundamentar la imputación de la infracción del artículo 10 de la LOPD.

Seguirem atentament la evolució d’aquet nou fet greu…


¡30 años juntos!

13/septiembre/2016

_xmp1960

El sábado 13 de septiembre de 1986, Pili y yo nos casamos en Alella. Hace, ya 30 años…


“Sembla vostè sord”. La pèrdua de papers de l’alcalde del #Masnou, Sr. Jaume Oliveras i la complicitat govern municipal.

23/agosto/2016

IMG_5082Ja portem un parell d’actes on el Sr. Jaume Oliveras perd els papers sota la mirada còmplice del seu grup i de la resta del govern.

El primer, el passat 16 de juny on a més d’escridassar-me va intentar expulsar-me del plenari per evitar que donés explicacions sobre la denúncia per prevaricació que he interposat contra ell i la regidora Folch. En aquest ple, un i altri van intentar atacar la meva persona sense aportar cap argument vàlid ni refutar les meves paraules.

El segon, a la junta de portaveus extraordinària de 21 de juny, on vaig desmuntar els arguments de la regidora Folch que va acabar confessant les seves mentides, motiu que va treure de polleguera a l’Alcalde i va expulsar tots els portaveus de la sala de juntes on érem reunits.

El tercer, després de la petició de la Fiscalia Anticorrupció de documents sobre el procés denunciat, la flagrant i evident destrucció de documentació realitzada presumptament des del departament de Recursos Humans de l’Ajuntament del Masnou, documents que vaig custodiar i lliurar a la Fiscalia per al seu anàlisi.

El quart i últim –de moment-, el ple del darrer 21 de juliol, on sense tant de teatre va etzibar-me frases com “Sembla vostè sord” o parlar de les denuncies que darrerament vaig fent com “culebrots que apareixen a determinats blocs” o “organitzar xous amb les escombraries municipals”.

Segons Paul Graham en la seva taula sobre la jerarquia de la discrepància i argumentació, l’actitud del Sr. Oliveras i la Sra. Folch es trobarien entre els més baixos, es a dir l’insult i l’argumentari “ad hominem” –contra la persona- sense refutar ni un dels arguments exposats per mi.

Es tracta, doncs, del posicionament menys racional, acurat i ètic. Darrera les seves paraules de suport a la regidora, tot i la flagrant evidència de les seves mentides, s’amaga l’instint de supervivència d’un animal polític que sap que, si ara cau la regidora, després hi va ell. No hi ha, doncs, confiança ni companyonia, només hi ha la voluntat de parapetar-se darrera de la Sra. Folch mentre la justícia no determini sobre la funcionarització i salvar així el seu lloc.

La Sra. Folch està condemnada. Ho sap tothom i nomes cal esperar quan es produeix el cop de gràcia. Podria semblar que està en mans de l’Alcalde però, sincerament, ja no controla res. Aquest govern està instal·lat en el Dragon Khan i cada dia que passa s’apropen més al final del trajecte.

El que si que li tinc que reconèixer al Sr. Oliveras és la evident conclusió que extreu: “La Sra. Silvia Folch representa, precisament, els valors que el portaveu socialista representa els contraris: els valors del treball, objectivitat, honradesa, el rigor i la il·lusió per treballar per un projecte col·lectiu”. Totalment d’acord, Sr. Oliveras.

I seguint amb les paraules del Sr. Oliveras, que creu que “un càrrec públic ha d’actuar, sobretot, amb un alt sentit de la responsabilitat pública”, entenem que ja arriba el moment d’exigir a aquest càrrecs que exerceixin aquesta responsabilitat.

Jo puc semblar sord, però al govern del Masnou hi ha qui semblen cecs.


Videos del plenari de 21 de juliol

08/agosto/2016

Tal i com us vaig avançar en el darrer post, en el plenari del passat 21 de juliol ningú no va muntar cap numeret de teatre, però si que es van pervertir els més elementals elements de la democràcia al no donar resposta a la pregunta que, de forma reiterada, li vaig fer a l’alcalde Sr. Jaume Oliveras.

Jutjeu vosaltres mateixos les nostres intervencions….

Intervenció d’Ernest Suñé en el torn de preguntes de l’oposició

Intervenció del Sr. Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, com a rèplica a la interveció d’Ernest Suñé

Contrarèplica d’Ernest Suñé a la resposta del Sr. Jaume Oliveras


Abans del Ple de Riure, un Ple per plorar: Plenari de dijous 21 de juliol de 2016

23/julio/2016

El ple del passat 21 de juliol va ser, de nou, un ple mogut, amb intervencions dures i amb un Alcalde acorralat i a la desesperada amb una manca total de respecte per les persones i les institucions.

Aquest cop, i tot i que per moments ho semblava, no va muntar cap xou ni va escridassar ningú –tot i que ganes en tenia- adoptant una postura allunyada de la transparència i participació que pregona i amb un posat rígid que em recordava al dictador Mussolini, amb el cos estirat, el cap amb la barbeta aixecada i la mirada al front, perduda en l’infinit com si no anés amb ell mentre aquest que us escriu l’interpel·lava.

La nit ja es preveia calenta quan a la sala hi havia més seguidors d’ERC que regidors a les butaques. Afins amb ganes de retre homenatge a l’Alcalde tot i que en certs moments els va costar, i molt.

Conec la majoria i son bones persones. Alguns d’ells fidels a ERC i a l’Alcalde des dels seus inicis, altres sobrevinguts des de que ostenta el poder; tan és. La majoria han deixat de saludar-me. Els sobrevinguts, carregats de l’odi del convers, des del primer dia; els fidels, amb molts dels quals havia compartit debats ideològics, treball i fins i tot acords polítics, des de que vaig denunciar l’Alcalde Oliveras i la Regidora Folch a la fiscalia.

El corporativisme i la fe cega pot més que la raó i les proves, de moment.

El ple va transcórrer amb normalitat fins que en el tron d’interpel·lacions al govern aquest regidor va insistir en que l’Alcalde confirmés que la Sra. Folch havia confessat que havia mentit. Van ser moments de molta tensió però on no va aclarir-se res al negar-se l’Alcalde a respondre a la meva pregunta.

La única cosa clara que va passar és que Jaume Oliveras va donar tota la seva confiança a la regidora Folch, de forma clara i contundent, sense cap tipus de dubte. Mentre parlava em recordava aquells presidents de clubs de futbol que confirmen rotundament a l’entrenador fins que a la següent derrota son destituïts.

Com diu a l’encapçalament, un ple per plorar…

Ací podeu llegir la meva intervenció:

Bon vespre.

Aprenem valors al llarg de tota la vida, perquè vivim en continua interacció amb el context social i cultural que ens envolta, i això ens marca. Ens marca com a persones…

Un dels valors que més m’ha marcat, de sempre, ha estat el de la justícia.

Tota persona està moralment obligada a ser justa, i per poder ser justos, cal conèixer la veritat.

I és que la veritat serveix per ordenar el comportament social; per que la mentida confon i distorsiona l’espai social…

La mentida és l’ofensa més directa contra la veritat.

Com deia Kant, “la veracitat és un deure que ha de considerar-se com la base de tots els deures fundats en un contracte”.

I nosaltres, com a electes, tenim un contracte…

Tenim un contracte amb la societat, un contracte ètic i moral que ens exigeix complir amb uns valors que ens facin dignes de la responsabilitat que hem assolit.

En paraules del Sr. Alcalde dites a la pressa de possessió, “fem-nos dignes tots plegats de la voluntat popular que avui representem”. Fem-nos dignes…

I tal com diu Mateu, 5-37: “Digueu Sí quan és Sí, digueu No quan és No.”

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Sr. Alcalde, es cert que el passat 21 de juny, al despatx d’Alcaldia i en la seva presència i d’altres persones la Sra. Silvia Folch va reconèixer que havia mentit a aquest regidor, que havia mentit al govern i que havia mentit al plenari?

Li hem donat la oportunitat, per tres cops, de respondre a la pregunta, de donar la cara…

Lamentem la seva actitud poc digna pel càrrec que ocupa. Donar resposta a la pregunta era d’obligat compliment; més quan vostè sap tant be com jo que el passat dia 21 la Sra. Folch, davant testimonis i vostè n’era un d’ells, va confessar haver mentit a aquest regidor, al govern i al plenari.

Tot plegat inadmissible que, a més, aixeca la sospita que en lloc de ser un fet puntual pugui ser una pràctica habitual de la Sra. Folch i de vostè mateix i que, sens dubte, esquitxa aquest govern.

I lamento que no hagi volgut afrontar la pregunta, que no hagi volgut donar resposta. Crec que la seva forma d’actuar està exempta dels valors necessaris per poder assolir aquesta responsabilitat, la responsabilitat que actualment ocupa.

Vostès amb la seva actitud mancada de valors han esmicolat el contracte ètic i moral, han perdut la dignitat i han fet perdre la dignitat a la responsabilitat que el poble del Masnou els va atorgar.

Crec que haurà d’haver una reflexió important dels grups del consistori, de tots, incloent-hi el seu, sobre el que ha de passar d’ara endavant.

Nosaltres no defallirem en la recerca de la veritat. No defallirem fins que hi hagi justícia per aconseguir, tal i com deia el filòsof Horkheimer “que la injustícia no tingui la darrera paraula”.


A %d blogueros les gusta esto: