Hoy publican la entrevista en el Magazine Ataraxia

13/julio/2018


Hoy han publicado en el Magazine Ataraxia la entrevista que me hicieron la semana pasada y de la que os avancé unas fotos. Una entrevista sincera, dura, clarificadora y muy poco ortodoxa que, de buen  seguro, no dejará a nadie indiferente.

Podéis acceder a ella pulsando en la imagen de abajo…

 

Anuncios

Sesión fotográfica para la entrevista del magazine #Ataraxia

04/julio/2018

Desde el magazine digital Ataraxia se pusieron en contacto conmigo para realizar una entrevista…. Ayer, en Barcelona, hicimos la sesión fotográfica que acompañará al texto. Hicimos más de cien fotografías (que no dispongo) pero avanzo una pequeña muestra. Tan pronto salga la entrevista la publicaré en el blog…

 


Posición del PSC del #Masnou contra la Prisión Permanente Revisable.

28/mayo/2018

En el pasado pleno de abril se debatió la moción presentada por el grupo del Partido Popular “a favor de la Prisión Permanente Revisable”, moción que fue rechazada.

Nuestro grupo no dio apoyo a la moción. Podéis ver mi intervención aquí:


Resum del Ple del Masnou del 19 d’abril: Masnou ciutat “Gay-Friendly”

20/abril/2018

El ple d’ahir al Masnou va ser un ple llarg del que podem destacar l’aprovació de la declaració promoguda per l’entitat Som Masnou per que el Masnou sigui ciutat “Gay-Friendly, a la que vam donar suport i el rebuig per part d’ERC i PDeCAT de condemnar les manifestacions masclistes i racistes del diputat d’ERC Josep Lluís Salvadó i Tenesa.

Però hi van haver més coses importants.

La primera, el sorprenent posicionament d’ICV i les CUP de votar contra l’aprovació del Pla Parcial 3 “Camí del Mig” que ha de garantir la continuïtat de la DOGI al Masnou i dels llocs de treball existents… Imagino la sorpresa entre els traballadors i sindicats del centre per aquesta punyalada trapera.

I la segona, que també afecta a ICV, i no és altre que el donar suport i justificar la moció independentista presentada per ERC i PDeCAT a favor de la via unilateral i alliberament de presos polítics. Tot un desastre que profunditza en la pèrdua de l’essència d’aquest partit i abandona a les moltes persones d’esquerres no independentistes que els havien donat suport.

Moció similar a la presentada per les CUP i que el nostre grup va rebutjar de forma contundent amb la intervenció que us transcric a continuació:

El nostre grup no donarà suport a cap de les dues mocions. Primer per que pel que fa a la qualificació d’actes terroristes les accions dels CDR ha estat ja desestimada pels jutges, i segon, perquè no compartim gairebé res del que diuen donat que parteixen de visions esbiaixades, algunes d’elles reals, no ho neguem, però que essent una part i petita, vostès, per interès, les volen fer passar per majoritàries.

Com diu el refrany, volen fer passar bou per bèstia grossa.

Els hi diré unes poques sobre la moció de les CUP:

  1. Des que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya”: Escolti, dins l’independentisme n’hi ha moltes persones, no ho neguem, però no son majoritaris. Aquest és el seu principal error, confondre una part amb el tot.
  2. violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat”: La seva exageració és un símptoma evident que la perversió malaltissa amb que afronten la situació. Que el govern del PP va excedir-se podríem estar d’acord, però titllar de “criminal” és tant bèstia com dir que els CDR són terroristes. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.
  3. atribuint-los possibles delictes de rebel·lió”: Que jo m’aclareixi, s’han rebel·lat o no? Estan fent una revolució o no? Volen implementar una República o no? Dins les seves reflexions obtindran resposta a si l’assenyalament del presumpte delicte de rebel·lió és ajustat o no.

Tot i que tenen punts en comú, a l’ERC te també elements particulars que assenyalarem:

  1. conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat”: Necessiten donar aquest to dramàtic per cohesionar els seus, però si alguna cosa ha demostrat és que la maquinària judicial te vida pròpia i no te cap tipus d’intenció de sotmetre’s al poder polític i menys dins una conjura. Massa pel·lícules han vist vostès darrerament…
  2. Aquesta frase si és bona: “L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català”: Qui els escriu les mocions? Un guionista de Polònia?
  3. Una altre “actes d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX”: Exactament el mateix que hem comentat amb la moció de les CUP. Viuen de l’exageració i arriben a tal extrem que ho acaben caricaturitzant tot. Vostès representen les dues cares de la mateixa moneda.

Dues mocions amb una mateixa intenció: arrelar un relat de conveniència amb la intenció de seguir tensant la corda.

Nosaltres no vam compartir el criteri de la Fiscalia d’imputar un presumpte delicte de terrorisme i volem posar en valor la decisió del jutge de no processar-los per aquest motiu.

Ara be, no és la primera vegada que algú titlla les accions com les protagonitzades pels CDR de “accions violentes”.

Va ser un President de la Generalitat qui va assenyalar fets similars a aquests com a “Kale Borroka” i va dir que “seria contundent i exigent en la identificació de responsables i depuració de responsabilitats”. De fet, va etzibar que “esperava que anés més enllà de les demandes de la Fiscalia, sinó que passes als tribunals i hagués un càstig exemplar per aquelles persones que van cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia”.

Les recorden? Son les declaracions del President Artur Mas al Parlament de Catalunya amb motiu de les mobilitzacions al voltant del Parlament quan, recordem, el govern de CiU va aprovar els pressupostos amb el suport del PP, a l’any 2011, no fa tant d’això…

A Catalunya ja fa temps que es viuen episodis de violència de baixa intensitat, aquella violència que nomes afecta als que la patim mentre que altres s’ho miren des de la llunyania.

Vostès obliden, intencionadament, que els CDR han provocat talls a carreteres, bloquejos a vies fèrries, aixecament de barreres dels peatges, disturbis, actes vandàlics com atacs a seus de partits polítics, com ha estat el nostre, actes de sabotatge, missatges amenaçadors a jutges, resistència a l’autoritat i fins i tot, agressions.

Moltes de les seves actuacions són condemnables políticament i possiblement constitutives d’un il·lícit penal, però els socialistes no veiem motiu per aplicar la legislació antiterrorista.

Reiterem que cal establir un marc de diàleg, negociació i pacte entre les forces polítiques i socials catalanes a fi de trencar la dinàmica d’enfrontament i bloqueig actual, que estableixi les pautes d’un procés de reconciliació després d’esdeveniments tan traumàtics com els viscuts els darrers mesos. I que ens cal resoldre els actuals conflictes polítics en el marc de la política, i no trobarem la solució en la seva judicialització.

En un moment especialment difícil per a les nostres institucions d’autogovern fer una crida a la calma i la serenor ciutadanes que han de permetre un esforç de consens al qual han de sentir-se cridades totes les forces polítiques democràtiques.

I aquests mocions van en el sentit contrari, cerquen l’enfrontament, la divisió per blocs i l’assenyalament al que pensa diferent.

Per aquest motiu hi votarem en contra.


Manifest PSC 8m-2018: PER L’AVENÇ DELS DRETS REALS DE LES DONES, ENS SUMEM A LA VAGA 8M!

07/marzo/2018

El 8 de Març, Dia internacional de Drets de les Dones, els i les socialistes manifestem un any més el nostre compromís amb les dones, amb la defensa dels seus drets i amb les polítiques d’igualtat com a instrument per avançar cap a una societat lliure de masclisme perquè és incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals. Celebrem aquesta jornada de reconeixement i reivindicació amb el sabor amarg de viure un moment d’amenaça històrica cap a les polítiques feministes, tant a nivell internacional com a casa nostra, però amb l’esperança de la implicació copartícip de dones i homes per rebel·lar-nos i exigir als governs respostes efectives.

Nosaltres som el partit de l’esquerra feminista. Com sempre diem, “Fets, no paraules només”: reivindiquem amb orgull els assoliments polítics a nivell estatal i català que hem realitzat en matèria d’igualtat de gènere. Des del PSC hem defensat els drets de les dones, hem implementat polítiques per a la igualtat d’oportunitats efectiva a tots els àmbits, especialment, en la discriminació laboral i en eradicar la violència masclista. També hem fomentat les noves masculinitats, i per la seva vital aportació i per justícia, hem prioritzat dotar de drets a les grans invisibilitzades i explotades pel sistema patriarcal i capitalista, les mestresses de casa. Les dones només hem avançat amb governs progressistes, i molt especialment, governs socialistes: sempre hem incorporat el feminisme transversalment a totes les polítiques que hem fet i implementat lleis específiques. I ho seguim fent ara amb propostes des de l’oposició, amb la proposta socialista del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, o acabar amb la discriminació a l’ocupació amb la proposta de Llei sobre la Bretxa Salarial i Llei d’Igualtat Laboral, per donar resposta i contribuir a eliminar les diferents situacions de discriminació que tenen les dones en l’accés a l’ocupació, la promoció laboral, la bretxa salarial al costat de la precarietat i la temporalitat, entre altres qüestions que conformen la columna vertebral de la desigualtat laboral de les dones. També impulsem mesures per fomentar la conciliació, coresponsabilitat i nous usos del temps. A més, hem treballat per la Renda Garantida de Ciutadania, manteniment de les pensions no contributives, que qui cuidada persones dependents torni a ser reconeguda com a cuidadora no professional amb cotització per assegurar la merescuda pensió,…

A Catalunya hem patit doblement retallades legals i pressupostàries en polítiques de gènere: des del govern del PP justificant-ho amb l’excusa de la crisi o de “no nos metamos en eso”, i des de la Generalitat prioritzant invertir els diners públics per fomentar la guerra de banderes mentre retallen en subvencions a entitats que treballen amb dones en situació de vulnerabilitat, o bé, sota el parany d’una “reorganització eficient”, retallen serveis sensibles com són els d’atenció a les dones víctimes de gènere, tal i com portem anys denunciant des del PSC. La paràlisi i degradació institucional, política i econòmica catalana perjudica les dones i la societat sencera. Com a PSC seguim denunciant la banalització que grups independentistes  fan de la violència masclista, manipulant sentiments  per guanyar adhesions polítiques. La causa on ens hem de trobar aquest 8M, partits i entitats, és la feminista, lluitar pels drets de les dones, sumar i no restar.

El proper 8 de març, les entitats feministes han promogut una vaga a nivell internacional laboral, de cura, de consum i estudiantilAl nostre país, diversos sindicats han convocat vaga laboral, com UGT i CCOO amb una aturada de 2h. Ja l’any passat PSC va ser el partit pioner en sumar-se a l’aturada internacional del 8M, i vam també instar les institucions entrant formalment la petició a la mesa del Parlament, Congrés i Parlament Europeu.

Com a socialistes, i per tant, feministes, donem tot el nostre suport a la crida feminista internacional i a la vaga convocada per UGT i CCOO. Ho fem des de la responsabilitat i la voluntat de prioritzar a l’agenda social i política la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes, i, especialment, les polítiques contra la violència masclista i la discriminació laboral (d’accés, promoció, bretxa salarial…).Donem suport a la vaga laboral perquè les dones guanyen 6 punts anuals menys que els homes. Perquè la taxa d’activitat femenina és prop de 10 punts menor i la taxa d’atur és 4 punts superior. Perquè la bretxa salarial és del 23%. Perquè el 67% de l’ocupació temporal a temps parcial és realitzat per dones. Perquè el 81,89% dels contractes indefinits a temps parcial són de dones. Perquè quan hi ha càrregues familiars disminueix la taxa d’ocupació de les dones enfront de la dels homes que augmenta. Perquè 1 de cada 3 dones entre 18 i 29 anys han patit assetjament. Perquè les pensions de les dones són menors.

Donem suport a la vaga feminista de cures perquè volem posar en valor el treball domèstic no remunerat, menyspreat pel sistema econòmic, i utilitzat per ocultar retallades de l’Estat de Benestar. També volem visibilitzar la manca de coresponsabilitat real a les tasques de cura i la necessitat vital de polítiques de coeducació i de foment de les noves masculinitats.

Donem suport a la vaga de consum per recordar les empreses que han d’incloure la visió de gènere a totes les seves accions, des de la producció, les condicions laborals, fins al marketing emprat.

donem suport a la vaga estudiantil perquè la lluita feminista s’ha de fer en xarxa intergeneracional, implicant els i les joves.

Per tot això, des del PSC reivindiquem:

-Tornar a prioritzar les polítiques de gènere amb tot el pes legislatiu i recursos econòmics retallats.

-Que els governs estatal i català liderin el Pacte d’Estat contra la violència de gènere garantint recursos, l’acompanyament judicial personalitzat per a dones víctimes i la formació específica als membres de la magistratura especialitzada, i garantir el manteniment dels jutjats de violència sobre la dona VIDO a Catalunya. Promoure un gran pacte català per garantir que la Generalitat desenvolupi les diverses lleis vigents de lluita contra aquesta xacra.

-Aprovar les Lleis sobre Bretxa Salarial i d’Igualtat Laboral per lluitar de forma efectiva contra la discriminació que pateixen les dones i que tant afecta a la igualtat real d’oportunitats real.

-Treballar per assolir una Llei d’Usos del Temps eficient, que fomenti les noves masculinitats, la conciliació i la coresponsabilitat real, vinculat tot amb la coeducació.

-A nivell local, continuar incorporant la perspectiva de gènere en totes les actuacions reivindicant els drets de les dones i el foment de les noves masculinitats . Ampliar i enfortir la Xarxa de Municipis lliures del tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució.

-Defensar els drets reproductius i de planificació familiar de les dones, també de les menors.

Donem suport a la vaga feminista del 8 de març, tant reivindicativa com laboral de 2 hores i instem als i les nostres càrrecs i militants a sumar-s’hi, fer activisme polític a la xarxa denunciant les múltiples situacions de discriminació que pateixen les dones a la nostra societat, participar a les mobilitzacions, etc…

 

En els drets de les dones, ni un pas enrere! Com sempre exigim des del feminisme socialista: FETS, no paraules!


1.200.000 monedas de plata del 155 para ERC del Masnou

08/febrero/2018


La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española no ha estado exenta de polémica antes y después de su aplicación, y si bien se trata de una medida excepcionalísima de aplicaciones muy concretas y, por el acuerdo de los partidos que apoyaron su aplicación, en plazos tasados, sus efectos no dejan de sorprender.

Sin entrar en otros debates, hay que reconocer que su aplicación ha tenido un efecto balsámico en la Generalitat y además, de forma colateral, ha aliviado las frágiles economías municipales.

En el Masnou, la deuda de la Generalitat en fechas previas a la aplicación del 155 era de casi un millón de euros. Pues bien, a partir de la aplicación, la Generalitat ha saldado de forma inmediata y automática las deudas pasada y, además, ha ingresado las previsiones de convenios futuros hasta un total de 1.200.000 Euros, cifra que ni el gobierno de ERC publicitará ni informará a la ciudadanía, pero que evidentemente tampoco rechazará.

Son sus 1.200.000 monedas de plata del 155


Certificació del silenci administratiu

29/enero/2018

La setmana passada us vaig explicar que en el transcurs del plenari municipal, per a la resolució del punt 13 de l’ordre del dia sobre la inadmissió de l’al·legació presentada per mi en nom del nostre grup, el Plenari Municipal va votar majoritàriament per no acceptar la inadmissió proposada pel govern, pel que lògicament corresponia la resolució de les mateixes, però tant el Sr. Alcalde com el Secretari de la Corporació van dir -de forma sorprenent- que les mateixes es desestimaven per silenci administratiu en aquell mateix acte.

Això suposava, de facto, de forma sorprenent i totalment alegal, que sense necessitat de transcórrer el termini de trenta dies per resoldre ni presentar-les al plenari per a la seva resolució, eren desestimades.

Tot i els meus advertiments es va seguir amb la tramitació del punt següent ja que segons el Sr. Secretari, s’ajustava al que disposa el RDL 2/2004 d’Hisendes Locals sobre el procediment, a l’article 169.1.

El nostre grup, però, creu que l’acte de rebutjar les al·legacions sense esperar el termini ni respondre-les és nul de ple dret i, per tant, els actes derivats del mateix, també.

En tot cas, aquest matí i d’acord amb l’article 24 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques hem sol·licitat que dins el termini legal, el Secretari emeti la certificació del silenci administratiu per exercir les accions que consideri oportunes i que podeu llegir ací.

A veure quina sorpresa ens donen…


A %d blogueros les gusta esto: