Escrit de portaveu presentat a la revista “Masnou viu” d’aquest mes

17/julio/2017

Com cada mes, la revista municipal “El Masnou Viu” proposa a cada grup municipal escriure en l’espai que hi ha destinat a tal efecte. En aquest cas, dels membres que composem el Grup Municipal del PSC, m’ha correspost la redacció. He aprofitat per explicar-vos el recent 39 Congrés del PSOE al que vaig tenir l’honor d’assistir-hi en representació del Maresme així com un breu anàlisi dels dos anys de govern de l’alcalde d’ERC.

Aquest és l’escrit que he presentat:

Congrés del PSOE

He tingut l’honor de ser un dels delegats del PSC al congrés de PSOE, un congrés on va quedar palesa la voluntat de canvi expressada ja amb la elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General i del que vaig ser representant a la comarca durant les primàries.

Aquest canvi de la direcció de les polítiques del PSOE ve emparat pel gran pes que el PSC ha obtingut als òrgans de direcció, amb tres representants a l’Ejecutiva Nacional. Vull destacar la presència del maresmenc Joan Rangel com a nou membre del Comité Federal del PSOE.

El lideratge de Pedro Sánchez ha traslladat noves forces i més il·lusió a les persones que estem al peu del canó treballant dia a dia per una España millor, més democràtica, més justa, amb més capacitat d’acció social, amb major reconeixement dels drets de les persones i amb la exigència d’un pacte d’estat contra els assassinats de dones que, lamentablement, s’han incrementat de forma escandalosa.

La voluntat de cercar acords amb sindicats i altres forces polítiques és un primer pas per canviar les polítiques dels darrers anys –algunes de les quals en som responsables- i construir la possibilitat d’un nou govern de progrés per a España.

Dos anys de govern

Portem ja dos anys d’alcalde d’ERC i els socialistes fem una valoració molt negativa del decurs del mateix. Al marge dels encerts del govern de CiU i ERC -que han hagut- la figura omnipresent de l’alcalde oculta la poca feina feta.

Com a grup municipal lamentem l’incompliment dels acords signats, la manca de transparència en els procediments i la presa de decisions sense consens, especialment en les inversions que vam aprovar conjuntament, com l’arranjament de voreres, que entenem que no s’actua on més es necessita sinó on es pot treure més rendibilitat política.

Com a socialistes també lamentem la manca de lideratge que ha permès la deficient gestió política en alguns departaments que està suposant una pèrdua progressiva de personal qualificat així com l’empitjorament de la prestació de serveis com la neteja i manteniment de la via pública o la generació de conflictes gratuïts amb empresaris i entitats del municipi que acabarem pagant la ciutadania del Masnou. Som molt crítics amb la manca de solució pel jovent de la nostra Vila i el dèficit de gestió que ha devaluat espais com Ca n’Humet.

Com a persones, denunciem la manca de respecte als treballadors i el comportament de l’Alcalde al plenari, amb un continu desistiment de les funcions com a President del mateix així com el sosteniment d’alguns dels seus regidors tot i els comportaments mancats d’ètica i la confessió pública dels mateixos.

Aquests són els dos anys del govern de l’Alcalde d’ERC. Per nosaltres ja n’hi ha prou!


Hacia el 39 Congreso del PSOE

27/mayo/2017

Ayer tuve el honor de ser elegido Delegado para el 39 congreso del PSOE en la asamblea de la Federación del Maresme junto con las compañeras Conchi Martín (Malgrat) y Montse Brugal (Argentona).  Como observadores nos acompañaran los compañeros David Bote (Mataró), Conchita Rodríguez (Tordera) y Pep Clofent (Caldes d’Estrac). Asimismo se espera que nos acompañe Conxita Campoy (Malgrat) en calidad de miembro del Comité Federal del PSOE.

Podéis leer mi intervención en la asamblea aquí.

Asimismo tuve el placer de defender la resolución aprobada por la Sectorial de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat del Maresme que consiste en un documento de cinco páginas elaborado sobre el trabajo previo de todos los miembros de esta sectorial repartidos por toda la comarca y dirigidos por el compañero Dani Meroño (Cabrera de Mar). El documento reclama una gestión sostenible del litoral y de los bosques del maresme así como una gestión pública de los recursos hídricos y de la energía y que fue aprobada por unanimidad, igual que el resto de enmiendas que se presentaron a la asamblea.


El mito de Sísifo

19/febrero/2017

Los Dioses habían condenado a Sísifo a subir sin cesar una roca hasta la cima de una montaña, desde donde la piedra volvería a caer por su propio peso. Habían pensado con algún fundamento que no hay castigo más terrible que el trabajo inútil y sin esperanza.

El mito de Sísifo. Albert Camus

 

Sísifo y su castigo…

Desde el año 2009 en que se llevó a cabo la “consulta” en Arenys de Munt, Catalunya vive inmersa en un movimiento continuo que no avanza pero no para. Desde esa fecha, cada año próximo es el de la independencia, con lemas diferentes, con argumentos diferentes.

Desde 2009, cada año próximo se adivina como el de la independencia de Catalunya. Y cada nuevo año muestra cuan vacuas han sido las premoniciones y la frustrante realidad de no avanzar ni un ápice en sus objetivos.

Los políticos que avalan la independencia, mayoritarios en escaños que no en votos, asumen para si una inexistente mayoría y una voluntad emanada del pueblo que tratan como el todo aun siendo una parte y no la mayor.

Esos políticos, en una estrategia más eficiente para esconder sus vergüenzas que para conseguir la fruta prohibida, han secuestrado la razón a Catalunya y la han convertido en un ánima perdida y pusilánime a la que bailan en el son que les conviene.

Las danzas y coros a las que, año tras año, convierten a las masas serviles para justificarse son una buena muestra de sus intenciones: la distracción de los sentidos ante la flagrante realidad.

Si, esos políticos han convertido a Catalunya en Sísifo y año tras año, la engañan diciendo que el próximo vendrá la independencia; y pasados 365 días, la roca vuelve a su posición original.


Intervenció al Plenari de gener de 2017: Sobre la denúncia a la Fiscalia, rèplica i contrarèplica

13/febrero/2017

Ja us vem explicar al post del Ple de gener com havia  anat tot i les diverses intervencions. Ara les podeu veure en video.

INTERVENCIÓ ERNEST SUÑÉ EXPLICANT L’ARXIU DE LA DENÚNCIA

INTERVENCIÓN JAUME OLIVERAS

RÈPLICA D’ERNEST SUÑÉ A LA INTERVENCIÓ DE JAUME OLIVERAS


EL PSC I EL PROCÉS INDEPENDENTISTA .@socialistes_cat

20/diciembre/2016

Declaració de la Comissió Executiva del PSC, 19.12.16

El PSC no participa del procés independentista (“el procés”) perquè no comparteix ni l’objectiu de la independència ni els mitjans per assolir-lo, absolutament impregnats dels conceptes d’unilateralitat, il·legalitat i desobediència.

L’esclat del procés independentista arrenca el 28 de juny de 2010 amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament amb una majoria de 2/3 dels diputats i diputades, negociat al Congrés i aprovat per les Corts Generals per majoria absoluta, i sotmès al referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La Sentència, en alterar allò que havia estat aprovat per àmplies majories parlamentàries, negociat laboriosament i ratificat pel poble, va ser considerada com la certificació que els anhels catalans de reconeixement nacional, major autogovern i millor finançament no cabien en el marc de la Constitució espanyola.

El 28 de novembre de 2010 les eleccions al Parlament de Catalunya van implicar un canvi de majoria parlamentària en benefici de la coalició de CiU i de l’elecció d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Una elecció que, tot i comptar amb l’abstenció dels i les socialistes fruit d’un pacte públic, va donar pas a una etapa de govern basada fonamentalment en un pacte CiU-PP, que es va manifestar a través de l’aprovació dels pressupostos, i presidida per una política d’austeritat. En aquest marc, CiU va donar suport a la llei d’estabilitat pressupostària i a la reforma laboral impulsades pel govern del PP.

CiU es va plantejar com a gran objectiu de la legislatura l’inici d’un procés de transició nacional que tenia com a primera fita un nou model de finançament basat en el concert econòmic, enterrant així el model de finançament recollit a l’Estatut de Catalunya que la Sentència del Tribunal Constitucional respectava en termes generals (principi d’ordinalitat i Consorci tributari inclosos).

El 20 de novembre de 2011 se celebren les eleccions generals que guanya el PP per majoria absoluta. Un govern que no ha ofert cap possibilitat de diàleg amb el govern català des d’aleshores ençà.

El fracàs de la negociació del pacte fiscal, la progressiva radicalització de l’espai nacionalista i l’èxit de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, van portar el president Mas a convocar de forma anticipada les eleccions al Parlament amb l’objectiu impulsar l’anomenat “dret a decidir”, que era per als independentistes una altra manera d’anomenar el dret d’autodeterminació.

El programa electoral del PSC del 2012 fixava l’objectiu de la reforma constitucional federal i incloïa el següent: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

La insistència socialista en la necessitat de l’acord i d’ajustar-se al marc legal va ser sovint criticada pel món independentista que des del primer moment considerava que el “dret a decidir” no requeria de cap mena d’acord i no podia ser limitat pel marc legal espanyol.

El resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2012 no van donar-li al president Mas la majoria desitjada i a partir d’aquell moment va decidir governar amb el suport d’ERC acceptant el plantejament independentista de la nova direcció d’Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras.

Així, una de les primeres decisions d’aquella legislatura va ser l’aprovació el 23 de gener de 2013 de la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El PSC va decidir votar-hi en contra, tot i que alguns membres del grup socialista van optar per trencar la disciplina de vot, obrint una convulsa etapa interna que va acabar amb el trencament amb el partit dels militants que consideraven que la proposta federal del socialisme català ja no donava resposta als anhels de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana.

Convé recordar que la proposta federal del socialisme català va ser elaborada per un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans publicada el maig de 2013. Una proposta que, juntament amb propostes d’anàloga naturalesa fetes des d’altres àmbits del socialisme espanyol, van alimentar els acords de Granada de 6 de juliol de 2013 en els que el PSOE definia la seva proposta de reforma constitucional federal.

Com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va anul·lar, i va fer-ho per unanimitat, la “Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya” aprovada pel Parlament.

En el si del Parlament es va crear la “Comissió d’Estudi del Dret a Decidir” que, tot i que no va arribar a establir cap mena de conclusió, va servir com a element de difusió del plantejament sobiranista que tenia també com a plataforma ciutadana el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

El 12 de desembre de 2013 el president Mas convoca una reunió amb els partits que integren “el procés” per tal d’aprovar la data i la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de 2014.

El 26 de setembre de 2014, es va aprovar la “Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va comptar amb el suport del PSC, tot i que en tot moment vàrem advertir que aquella llei no podia emparar la consulta que es pretenia organitzar el 9 de novembre.

Malgrat el nostre advertiment i les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei de consultes i la convocatòria tant de la consulta com del procés participatiu que va substituir-la, el govern de la Generalitat, amb el suport de les entitats sobiranistes, va impulsar la votació del 9 de novembre de 2014. D’aquells fets se n’han derivat procediments judicials contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs i la consellera Rigau.

A partir d’aquell moment, el moviment sobiranista va considerar que la consulta era una “pantalla passada” i va concentrar els seus esforços en la convocatòria d’unes eleccions dites plebiscitàries que finalment van tenir lloc el 27 de setembre de 2015.

En aquestes eleccions el PSC es va refermar en la seva proposta de reforma constitucional federal sense cap mena de menció a cap altre tipus de consulta que no sigui el referèndum sobre la reforma constitucional federal.

El PP, aprofitant la seva majoria absoluta, va aprovar una reforma del la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per tal que aquest adquirís facultats sancionadores en els supòsits d’incompliment de les seves sentències i resolucions. El govern del PP ha instat tota mena de denúncies, recursos i incidents d’execució de les sentències, judicialitzant una qüestió eminentment política, al mateix temps que tancava qualsevol via de diàleg.

Els partits independentistes van guanyar les eleccions però varen perdre el plebiscit en els termes en què ells mateixos l’havien plantejat. De fet, ERC i CDC s’havien plantejat com a objectiu assolir una majoria absoluta en escons de la seva candidatura conjunta anomenada “Junts pel Sí”, que comptava també amb el suport explícit de les entitats sobiranistes. El primer acte de la present legislatura va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la “Declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” en el que es marca el camí cap a la independència, a la que de vegades s’anomena de forma eufemística “desconnexió”. Aquesta declaració, lògicament, va ser primer suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La CUP va forçar, a més, un relleu en la presidència de la Generalitat exercida a partir de llavors per Carles Puigdemont. CDC es va dissoldre creant el nou partit PDECAT.

En aquesta legislatura es va crear una “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” que va elevar al ple del Parlament les seves conclusions finalment aprovades el 27 de juliol de 2016. No cal dir que aquestes conclusions han estat també suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional, també per unanimitat.

La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, a causa del vot contrari de la CUP i perquè el govern de Junts pel Sí no es va plantejar cap majoria alternativa per aprovar- los, va comportar la votació d’una qüestió de confiança convocada pel president Puigdemont.

L’anomenat “full de ruta” ha sofert diverses modificacions i ha recuperat la celebració d’un referèndum sobre la independència previ a la celebració d’unes eleccions anomenades constituents que havien de tenir lloc 18 mesos després del 27 de setembre del 2015. Aquest referèndum no estava previst en els programes electorals ni de Junts pel Sí ni de la CUP.

Així doncs, avui el full de ruta es pot resumir en l’eslògan “O referèndum o referèndum”, que es refereix a la celebració al setembre de 2017 d’un referèndum sobre la independència, bé acordat amb l’Estat o convocat de forma unilateral i il·legal pel govern de la Generalitat. És obvi que aquest plantejament fa impossible tota negociació i només contempla la via unilateral i il·legal, condemnada al fracàs com ja es va demostrar amb ocasió de la consulta del 9 de novembre de 2014. Les apel·lacions voluntaristes a un pretès caràcter vinculant d’un referèndum no acordat estan buides de contingut.

Cal subratllar finalment, i a tall de resum, que, cinc anys després del seu inici, “el procés” no ha produït cap avenç concret en termes d’autogovern o de finançament.

A partir d’aquestes consideracions, el PSC vol reiterar la seva posició política que es resumeix en sis punts:

1. La nostra convicció que la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, aguditzada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, només pot ser política i ha de venir per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

2. El nostre compromís de continuar treballant per trencar el bloqueig forçat per dues posicions irreconciliables: l’immobilisme i la pulsió recentralitzadora del govern del PP, i la predisposició a la ruptura unilateral de la majoria parlamentària independentista i del govern de Junts pel Sí.

3. La nostra exigència envers el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya de revertir la dinàmica de relacions conflictives i substituir-la per una fase de distensió, començant per la negociació de solucions concretes a problemes que es van enquistant: una elevada conflictivitat competencial; un model de finançament que apliqui el principi d’ordinalitat i el Consorci Tributari, així com la resta d’elements continguts en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes; el compromís inversor de l’Estat en qüestions crucials com el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani; la cooperació en matèria cultural i lingüística que, en primer lloc, implica la renúncia per part del govern d’Espanya a utilitzar la LOMCE com a instrument per erosionar la immersió lingüística; el desenvolupament estatutari; la recuperació d’elements d’autogovern erosionats per la Sentència del Tribunal Constitucional a partir de la modificació de la legislació estatal corresponent; i el treball conjunt sobre les 46 qüestions plantejades pel president Puigdemont, conscients que la discrepància sobre el referèndum aconsella aparcar aquesta qüestió.

4. L’evidència que la judicialització del conflicte no aportarà mai la solució. Per tant, reclamem al govern de Catalunya i a la seva majoria parlamentària que s’abstinguin de prendre acords contraris a la legalitat vigent, i reclamem al govern d’Espanya que accepti revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional imposada per la seva anterior majoria absoluta tal com proposen diversos grups parlamentaris, i que sàpiga calibrar fins a quin punt la seva actuació està contribuint a millorar o empitjorar la perspectiva d’una negociació que posi punt final a l’actual absència de diàleg entre institucions.

5. La necessitat d’obrir la perspectiva d’una reforma constitucional que transformi Espanya en un Estat federal, que blindi els drets socials, que augmenti la qualitat de la democràcia, que incorpori el compromís europeu d’Espanya, i que pugui servir com a catalitzador del pacte polític que resolgui l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

6. El PSC, compromès en la defensa de les institucions catalanes i de l’autogovern de Catalunya, defensor de la via del diàleg, la negociació i el pacte, i de transformacions profundes de l’actual estat de coses, no participarà ni prestarà suport a cap mena d’iniciativa que aposti per una ruptura unilateral o per obviar els mecanismes de reforma de la llei, l’Estatut o la Constitució.


¡Sé fuerte Pedro!

29/septiembre/2016

IMG_3942

Sí, sé fuerte Pedro.

Sé fuerte, por los millones de personas que confiaron su voto a los socialistas para cambiar España.

Sé fuerte, por los cientos de miles de militantes y simpatizantes que te auparon a la secretaría general para abrir las ventanas del partido socialista.

Sé fuerte, por los miles de personas que representan a los socialistas en los municipios, a pie de calle, porque tu firmeza es nuestro orgullo.

Sé fuerte, por los cientos de personas que te apoyamos de forma abierta e indisimulada ante los ataques que llegan de todos los lados y que seguimos pensando que el tiempo nos dará la razón.

Sé fuerte, por las decenas de personas decentes que te acompañan en las listas y que trabajan a tu lado día tras día.

Sé fuerte, por las personas que han permanecido a tu lado en la Ejecutiva Federal contra viento y marea.

Sé fuerte, por tu familia y tus amigos que te apoyan, te quieren y te respetan.

Sé fuerte, por ti, porque la dignidad de tus actos será tu recompensa.

¡Pedro, sé fuerte!

Porqué, la última vez que un político deseo a otro esa misma firmeza era para que no hablase, y yo por el contrario, deseo que hables, que hables mucho para convencer, para cambiar.

¡Sé fuerte Pedro!

Porqué tu fortaleza será la nuestra. Y porque nuestra voz será la tuya.

¡Sé fuerte Pedro!, sé fuerte…


Resum del Plenari de dijous 22 de setembre de 2016 al #MASNOU #PLEMASNOU

24/septiembre/2016

El plenari va iniciar-se amb l’absència d’una regidora per la mort d’un familiar, fet que va condicionar el desenvolupament de l’ordre del dia al mancar el govern de majoria. En tot cas res va impedir el normal desenvolupament de l’acte.

Aquest, com he dit, va transcórrer amb normalitat fins a arribar la meva intervenció al torn de preguntes. Amb un to moderat però sever vaig interpel·lar a tots els regidors presents a la sala. Cares de complicitat, d’interès i de neguit. Podeu llegir la meva intervenció ací.

El més fort, però, era encara per arribar.

Van anar passant les diverses intervencions i va arribar el torn de Sandra Miras, portaveu de les CUP que va plantejar una sèrie de qüestions sobre unes probes per dotar una plaça per manteniment.

Sembla ser que les bases del concurs recollien que el resultat s’establiria pel sumatori de les probes 2,3 i 4 i que en realitat i contradient les bases, havien comptabilitzat la proba 1. Una persona afectada havia requerit en diverses ocasions la modificació del còmput i finalment havia rebut una carta certificada de l’ajuntament.

En aquesta carta, a més de confirmar-li que hi havia una error en el còmput i que n’eren conscients, li deien que no canviarien el resultat i que anés a la justícia. El mateix modus operandi que ja hem denunciat altres vegades…

Això suposa, ja, un fet gravíssim –un de nou a Recursos Humans- per menystenir un ciutadà i, tot i tenir raó, no voler modificar un resultat d’una convocatòria; però no és el pitjor.

El pitjor és que juntament amb la resposta i per justificar-se, van incorporar la taula dels resultats de la convocatòria, incloent-hi els noms, cognoms i DNI de tots els participants, saltant-se el que disposa la llei Orgànica de Protecció de dades (LOPD).

El veí que va rebre la carta –Daniel, si no recordo malament-, va parlar en acabar el plenari i va treure els colors al govern i a la cada vegada més qüestionada regidora Silvia Folch, que va d’entrebancada en entrebancada comprometent cada vegada més el futur d’aquest govern.

Per entendre la gravetat de la filtració de dades heu de saber que estem davant la presumpta infracció de l’article 10 de la LOPD tipificada com a greu a l’article 44.3.d) de la mateixa llei. Aquestes infraccions tindran sancions de entre 40.001 a 300.000 Euros.

Precisament, la resolució R/01393/2014 de l’Agencia Española de Protección de Datos va condemnar l’Ajuntament de Tudela per un motiu molt similar al haver enviat a un ciutadà una resolució a la que figurava una relació amb dades de les persones que havien demanat la devolució i incorporant el nom i cognoms, el domicili i el DNI.

Aquesta resolució diu: Se imputa al Ayuntamiento de Tudela la infracción del artículo 10 de la LOPD que dispone lo siguiente: “El responsable del fichero y quienes intervengan en cualquier fase del tratamiento de los datos de carácter personal están obligados al secreto profesional respecto de los mismos y al deber de guardarlos, obligaciones que subsistirán aun después de finalizar sus relaciones con el titular del fichero o, en su caso, con el responsable del mismo.”

El que, per a l’esmentada agència en consecuencia, el Ayuntamiento de Tudela al llevar a cabo dicho tratamiento de datos de carácter personal procedió a difundir los datos personales de los afectados en un procedimiento de “ A.A.A.”. Por tanto, se incumplió el deber de secreto con la revelación de datos personales a terceros con motivo de la divulgación en cuestión, que puede calificarse como un incumplimiento de lo dispuesto en la normativa de protección de datos; quedando acreditado en el expediente que los datos personales de varias personas entre los que figuran los del denunciante en poder del Ayuntamiento de Tudela fueron difundidos sin consentimiento ni habilitación legal para ello, por lo que ha de entenderse vulnerado el deber de secreto que impone el artículo 10 de la LOPD.

I, per tant, el hecho constatado de la difusión de datos personales especialmente protegidos fuera del ámbito del denunciado, establece la base de facto para fundamentar la imputación de la infracción del artículo 10 de la LOPD.

Seguirem atentament la evolució d’aquet nou fet greu…


A %d blogueros les gusta esto: