Que ho pagui l’Alcalde de la seva butxaca!

01/diciembre/2017

Ja vam advertir els treballadors que no podien refiar-se dels compromisos de l’Alcalde del Masnou d’ERC. Ja els vam advertir que haurien d’assumir de la seva butxaca la vaga.

El que ningú es podia esperar és que l’aturada empresarial que l’Alcalde del Masnou va decretar de forma unilateral i sense el consens amb el personal, per a fer seguidisme de l’aturada del País promoguda per la “Taula per la democràcia” del 3 d’octubre i per aconseguir-ho forcés el tancament dels edificis municipals, impedint que els treballadors que no volien adherir-se anessin a treballar, contravenint no només els serveis mínims sinó la capacitat de lliure decisió democràtica d’adherir-se o no a la mateixa.

Doncs be, ara tots els treballadors de l’Ajuntament ha de recuperar les hores, han de retornar el seu cost a l’Ajuntament.

Els Socialistes del Masnou considerem que aquesta aturada empresarial ha de ser sufragada de la butxaca del promotor i per tal avancem que presentarem una Moció per que les despeses derivades de la pèrdua d’hores de feina sigui abonades del sou que l’Alcalde percep del propi ajuntament.

Anuncios

L’Alcalde del Masnou perd la Moció de Confiança: 6 de 21

17/noviembre/2017

Captura de pantalla 2017-11-17 a las 14.19.29Ahir al vespre va ser un ple esfereïdor. La manca de cintura política de l’Alcalde del Masnou i el rigor dels habilitats nacionals va fer que el Plenari del Masnou transcorregués de forma irregular en més d’una ocasió, el que ens obligarà a estudiar possibles al·legacions.

La no acceptació de noves esmenes emparant-se en una normativa mai no utilitzada al plenari i esmicolant la tradició generosa i facilitadora de les tasques opositores o la incorporació d’interpretacions esbiaixades que limitaven i molt la possibilitat d’esmenar el pressupost tal i com s’havia fet sempre no van ser les úniques notes destacades.

Per que entenguin com interpreta l’Alcalde la democràcia, en la votació de les esmenes presentades pel Grup Demòcrata (PDeCAT + Unió) i en un recompte defectuós del propi alcalde, en creure’s que les esmenes havien estat acceptades i que limitaven la possibilitat de fer una obra, desencaixat, va exclamar: “És igual, la farem igual.

Així és com ell entén la democràcia: Només la accepta quan el beneficia i si no és així, la rebutja. És la forma d’actuar d’ERC, ni més ni menys.

Va rebutjar totes les peticions d’aturar el ple que li van ser reclamades per l’oposició per poder analitzar els canvis de criteri imposats tant pel Secretari com per l’Interventor, canvis de criteri que afavorien la posició del govern en minoria, mentre que a la seva conveniència i quan la situació li comprometia, l’aturava sense contemplacions.

La incomoditat de l’Alcalde es va mostrar en les diverses ocasions que va carregar contra diversos components de l’antic govern. Molt dura, però, va ser la intervenció contra el portaveu dels Demòcrates, en Eduard Garcia, al que va acusar d’haver fet oposició des de dins del govern, cosa que va molestar a tots els components del grup. L’intercanvi d’acusacions entre els dos va deixar en evidència una vegada més les formes dictatorials i prepotents de l’Alcalde.

De fet, la majoria de decisions que es van prendre es va utilitzar el recurs del vot de qualitat, donat que, per manca d’una regidora del PDeCAT de baixa, hi van haver grups de vots de 10 a favor i 10 en contra en diverses ocasions. A destacar que l’any 2011 o 2012, en una situació similar que deixava el govern en minoria per malaltia de la Sra. Folch, aquest regidor va sortir-se voluntàriament del plenari per evitar que una situació fortuïta condiciones una majoria real. Queda clar que aquest govern d’ERC no és així.

Un govern d’ERC queva arribar a un acord amb ICV, un acord amb perfum de més enllà de 2019, però que no va tenir gaire recorregut al ser rebutjat el pressupost pel plenari.

L’Alcalde no entenia el que hi havia passat, doncs creia que no tindria problemes per aprovar els pressupostos davant l’abstenció dels Demòcrates perquè, com van afirmar, “aquests pressupostos son també nostres” tot i que no compartim la gestió de Recursos Humans; abstenció que es sumava a la d’ICV per l’acord del pressupost.

Però les CUP van sorprendre a l’Alcalde. Van votar negativament al pressupost sumant-se als vots del PSC, C’s i PP, que van donar una majoria de 8 vots en contra, 6 d’ERC a favor i 6 de Demòcrates i ICV abstencions. La seva cara era un poema.

Aquest rebuig del pressupost va donar pas a la moció de confiança que ja vam explicar i que va deixar palesa la soledat d’ERC al plenari: nomes els seus regidors van donar la confiança a un Jaume Oliveras acorralat.

Els “No” dels regidors van tronar al plenari i nomes les abstencions de les CUP i d’ICV van rebaixar la bufetada que suposa que per primera vegada a la història del Masnou un Alcalde hagi quedat en evidència perdent la confiança de plenari o, millor dit, guanyant només la confiança de 6 regidors dels 21 que composen el consistori.

I ara?

Ara s’obre un període d’un mes on, si no es presenta una moció de censura o, si en cas de presentar-se no es guanya, els pressupostos quedarien aprovats de forma provisional.

El què passarà és molt difícil preveure-ho. Les circumstàncies en que ens trobem, en plena campanya electoral, condicionen les decisions dels partits, tot i que res no és pot descartar.

El que si ha quedat clar és la clivella que ha quedat formada entre ERC i la majoria de partits de l’oposició, que dificultarà i molt, la gestió del municipi obligant al govern a cercar de forma continuada acords per poder treure endavant el seu projecte.

Per no perdre detall, veureu a la dreta de la pàgina del bloc un comptador invers: marcarà, des d’avui, els dies que resten per que s’aprovi provisionalment el pressupost o es presenti una moció de censura.

TIC, TAC, TIC, TAC…


Conflicte al govern del #Masnou i intervenció contra Declaració per exigir la llibertat dels Jordis al plenari de 19/10/2017

28/octubre/2017

Al ple del mes del 19 d’octubre, el govern va presentar una Declaració institucional per exigir la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez.

Va ser aprovada amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC-AM-MES i PDeCAT-Unió, 11 vots), ICV-EUiA-E (2 vots) i la CUP-PA (2 vots), i els vots en contra del PSC (2 vots) i el PP (1).

Els regidors de Ciutadans havien marxat del ple minuts abans per, segons ells, motius d’agenda, no participant ni en la votació ni el debat.

Podeu veure la meva intervenció en aquest vídeo

M’hagués agradat explicar-vos les propostes que els socialistes teníem pel plenari però un greu conflicte entre ERC i PDeCAT per la gestió de recursos humans va fer que l’Alcalde retirés la proposta. Hores d’ara encara no sabem si es manté el govern de coalició o no.

El proper post us explicaré les noves Ordenances Fiscals que es van aprovar al plenari i el nyap amb la Recollida Comercial que portarà cua…

Seguim!


Seguim sumant. Seguim avançant. Pel Masnou, seguim!

06/octubre/2017

La setmana vinent el Grup Municipal del PSC mantindrem la primera reunió destinada a confeccionar el pressupost per a la nostra Vila pel 2018, reunió convocada per l’Alcalde i a la que, com no podria ser d’altre forma, hi assistirem.

Com recordeu, ja vam assolir un acord pel pressupost del 2016, tal i com us vaig explicar a la noticia “Sumar per avançar” on es visualitzava la signatura de l’acord i s’explicaven les línies generals de les esmenes presentades i acordades.

Podem informar-vos amb satisfacció que el govern ha confirmat que la gran majoria de demandes estan ja encetades i les que resten ho son per detalls.
Recordar-vos que del pressupost ordinari es van incrementar partides de beques de pràctica esportiva, activitats de Medi Ambient i de promoció econòmica. Respecte a les inversions, a més del manteniment del Parc Vallmora es va incrementar la inversió en equipaments municipals i la de millora i rehabilitació d’edificis.

Pel nostre grup, algunes de les millores més significatives que vam aconseguir son:

  • Es va dotar de 150.000 euros per encetar el projecte dels Jardins de Lluis Companys i vam aconseguir destinar diners al projecte per acabar el carrer del Torrent Vallmora.
  • Fer l’anàlisi de mancances de l’Escola Ocata, per temes d’accessibilitat i millora d’equipaments educatius.
  • Arranjar els carrers d’Ametlles i Goleta Polacra Constança en el pla de xoc de voreres i calçades, cosa que està ja contemplada
  • L’inici del soterrament de la riera Sistrés

L’únic punt que encara no ha estat encetat és l’arbreda en homenatge a les persones desaparegudes de la dictadura argentina, que esperem que en les properes converses puguem concretar on i com i encetar-ho.

Podeu consultar ací el 20151022 Acords PSC i Govern

Podeu consultar ací el document facilitat per l’Alcalde de compliment d’objectius.

Pel Masnou, seguim!

Nota al Marge: Avui hem conegut la noticia que l’empresa DOGI, vinculada al Masnou des de la seva creació, marxa a Madrid. Desconeixem l’abast de la decisió que tot sembla indicar no afectarà als treballadors que actualment te en plantilla. Cas diferent serà amb els tributs i l’IVA, tot i que estem a l’espera de rebre informes sobre l’abast real d’aquesta decisió. Us informarem

 


Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:


Resumen breve del #PleMasnou de ayer 21 de septiembre.

22/septiembre/2017

Y digo breve por no decir breva, que es lo que le importa la democracia a la persona que ostenta el título de alcalde en mi pueblo, una breva.

¡Ah! Y digo que lo ostenta porque no lo ejerce, por lo menos para todos sus habitantes.

El miércoles desconvocó dos juntas de portavoces, una urgente pedida por la oposición y la ordinaria habitual, para ir a hacerse la foto en Barcelona y completar así su álbum de recuerdos de estos días.

Argumentó excepcionalidad y la única excepcionalidad es la que pasa por su mente calenturienta. Pero vayamos al pleno…

En el Pleno, sus primeras palabras fueron un desatino. Se despachó a gusto hablando de “secuestros de políticos” al referirse a las detenciones ordenadas por los jueces por presuntos delitos, de “intervención de la Policía Local del Masnou” al referirse a la instrucción de la Fiscalía a las policías respecto el 1-O y de “asalto a las instituciones” al referirse a la actuación de la Policía Nacional y Mossos ordenada por los jueces en la persecución de un delito.

Y todo ello con un tono vehemente que levantó los ánimos de las muchas personas vinculadas a asociaciones independentistas que asistían al Pleno.

Ni que decir tiene que eso supuso cargar aún más los ánimos, lo que influyó en el transcurso del Pleno, con interrupciones continuas, insultos, silbidos y burlas cuando hablaban Federico de la Heras, portavoz del PPC, Frans Avilés, portavoz de C’s o yo mismo como portavoz del PSC.

Pedí la palabra para recriminar al Alcalde su parrafada y sus mentiras. Expliqué que las detenciones habían sido ordenadas por un juez de Cataluña por la denuncia contra las palabras del exjuez y exsenador Santi Vidal y se ajustaban al estado de derecho, que las revisiones a las sedes del gobierno se hacían bajo orden y supervisión judicial por la presunta comisión de un delito y que las órdenes de la fiscalía a las policías locales son comunes, sobre todo para coordinar actuaciones de policía judicial.

Y le recordé que era la misma justicia que había detenido al presidente Balear o de la Comunidad de Madrid y que había estado 14 horas, una hora más, revisando la sede del PP; eso también fue contra Cataluña, ¿no?

Nada. Como si hablase a un muro.

Durante toda mi intervención el alcalde como la regidora Folch movían ostensiblemente las cabezas diciendo que no mientras lanzaban sonrisas cómplices al auditorio que de forma ostensible y ante la pasividad del alcalde mostraba su cara menos democrática.

Y todo fue a más.

A cada intervención de cualquiera de los concejales anteriormente mencionados, el runrún en la sala era evidente, murmullos que se intercalaban con gritos de “fascista” que proferían miembros de ARRAN –jóvenes de las CUP- que allí estaban.

Por el contrario, cada salida de tono, cada frase hiriente, cada consigna independentista era aclamada y aplaudida con una respuesta mecánica más propia de regímenes autoritarios que de la espontaneidad que se les supone a estas personas.

En un momento de una de mis intervenciones, en las que los murmullos se hicieron demasiado evidentes y algún que otro grito crítico con mi persona alcanzó un nivel de audición más alto del deseable, dejé mi intervención y mirando al público dije “Ustedes son los que exigen la democracia, pero la niegan a los demás”. Silencio sepulcral. Pero poco…

Al poco rato, de nuevo, atizados por los palabros fantásticos y las referencias nárnicas del alcalde, las huestes de la democracia homeopática volvieron a sus fueros.

Finalizado el pleno, cada uno a su casa: mañana, más…

 


Carta adreçada a les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

05/septiembre/2017

En suport de les persones treballadores de l’Ajuntament del Masnou

Bon dia a tothom.

Ahir, dilluns 4 de setembre de 2017, la regidora Silvia Folch (ERC), no sabem si en nom propi, del grup municipal d’ERC o de tot el govern municipal del Masnou, es va reunir a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb personal municipal prèviament seleccionat via telèfon per tal de demanar-los la col·laboració pel dia 1 d’octubre.

La mateixa regidora va manifestar que totes les instruccions que es donarien serien verbals.

Al marge de no entrar a jutjar l’acció en si, sí que com a socialistes ens agradaria deixar clar un parell de coses per tal d’evitar problemes futurs als nostres treballadors municipals:

 

  1. Hores d’ara, encara no hi ha cap convocatòria formal de res que tingui que tenir lloc el dia 1 d’octubre i, per tant, es desconeix les seves característiques, les condiciones de desenvolupament i les implicacions legals que pugui tenir.
  2. Només heu de col·laborar en un referèndum, una consulta o unes eleccions com a treballadors i en el vostre horari laboral si sou requerits a fer-ho per part de la Junta Electoral.
  3. Els funcionaris i treballadors municipals tenen el dret de rebre les instruccions i ordres per escrit, siguin quines siguin, element fonamental per garantir que les accions que puguin emprendre no han estat fruit de la seva voluntat sinó derivades de la jerarquia i subordinació, motiu pel que els animem a que les demanin i recomanem que no actuïn sense rebre-les.
  4. Demanem al Secretari i Interventor de la Corporació, que com han fet fins al moment, romandre sempre fidels a l’esperit i al text de la Constitució Espanyola i a la normativa autonòmica i europea, tal i com queda establert al Codi Ètic del Consell, i exigir els polítics el compliment de les normes i a plasmar per escrit totes les instruccions que es donin així com a elaborar un informe per tal d’esvair qualsevol dubte sobre la legalitat de la col·laboració sol·licitada.

 

Tal i com recorda el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en democràcia, la garantia és la llei.

Si teniu cap dubte podeu consultar la plataforma http://garantia.cat/ i també podeu posar-vos en contacte amb qualsevol dels membres del grup municipal del PSC.

Restem a la vostra disposició.

Molt Cordialment,

 

 

Ernest Suñé Nicolás

Portaveu Grup PSC

 

 


A %d blogueros les gusta esto: