Certificació del silenci administratiu

29/enero/2018

La setmana passada us vaig explicar que en el transcurs del plenari municipal, per a la resolució del punt 13 de l’ordre del dia sobre la inadmissió de l’al·legació presentada per mi en nom del nostre grup, el Plenari Municipal va votar majoritàriament per no acceptar la inadmissió proposada pel govern, pel que lògicament corresponia la resolució de les mateixes, però tant el Sr. Alcalde com el Secretari de la Corporació van dir -de forma sorprenent- que les mateixes es desestimaven per silenci administratiu en aquell mateix acte.

Això suposava, de facto, de forma sorprenent i totalment alegal, que sense necessitat de transcórrer el termini de trenta dies per resoldre ni presentar-les al plenari per a la seva resolució, eren desestimades.

Tot i els meus advertiments es va seguir amb la tramitació del punt següent ja que segons el Sr. Secretari, s’ajustava al que disposa el RDL 2/2004 d’Hisendes Locals sobre el procediment, a l’article 169.1.

El nostre grup, però, creu que l’acte de rebutjar les al·legacions sense esperar el termini ni respondre-les és nul de ple dret i, per tant, els actes derivats del mateix, també.

En tot cas, aquest matí i d’acord amb l’article 24 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques hem sol·licitat que dins el termini legal, el Secretari emeti la certificació del silenci administratiu per exercir les accions que consideri oportunes i que podeu llegir ací.

A veure quina sorpresa ens donen…

Anuncios

L’Alcalde anul·la els vots de 10 regidors al #PleMasnou

26/enero/2018

El Ple va començar amb una dura intervenció de veïnes representants del Bell Resguard que criticaven la manca de manteniment i l’abandonament del Parc del Llac, aportant fotografies de la darrera tortuga morta. La resposta del govern, tècnica per part del Sr. Fàbregas i desafortunada pel to i les formes de l’Alcalde, com jas ens te acostumats.

El primer problema el vam tenir quan el govern va proposar inacceptar unes al·legacions presentades per aquest regidor, basant-se en una sentència de la sala del contenciós administratiu del TSJ de Madrid, però obvien que hi ha dos sentències del Tribunal Constitucional que coincideixen en determinar aquesta legitimitat.

A més vaig recordar que les normes cal interpretar-les de forma raonable i raonada, sense ombra d’arbitrarietat ni error, en sentit ampli i no restrictiu, defugint del rigorisme i formalisme excessiu i amb conseqüències desfavorables o desproporcionades respecte a la finalitat i conseqüències.

El Ple, sobirà, va acceptar els meus arguments i majoritàriament hi va votar a favor. Però ací va començar els problemes.

Al haver estat admeses impedia que es pogués realitzar l’aprovació definitiva del Pressupost del punt següent fins que aquestes no es resolguessin en un termini màxim d’un mes i pel Plenari municipal, i per tant vam demanar que el punt següent fos retirat de l’ordre del dia.

Però el Secretari de la Corporació, en una interpretació retorçada va dir que les al·legacions serien respostes mitjançant silenci administratiu i que es podia passar al punt següent.

Vaig refermar el nostre criteri en la Sentencia de TS, Sala 3ª, de lo Contenciós Administratiu, 13 de Febrer de 2015 que diu que “una vez aprobado inicialmente el proyecto, el Pleno decidirá soberanamente sobre las reclamaciones formuladas, si las hubiere”.

També, respecte el silenci administratiu adduït pel Sr. Secretari vaig rebutjar la possibilitat donat que la decisió no l’hauria pres el Plenari sinó el govern, en una clara assumpció de competències que no pertoquen; a més, tècnicament aquesta no es produiria fins que hagués transcorregut el període de 30 dies que hi ha per resoldre les al·legacions i aquestes no haguessin estat respostes.

Vaig recordar el Sr, Secretari que no es poden interpretar les normes de forma que sigui millor per a l’administració no complint el seu deure que complint-lo. El Ple te el deure legal de dictar i notificar la resolució en termini i així ho indiquen les sentències del TC 188/2003 i 52/2014, doctrina que ha estat assumida per la jurisdicció ordinària.

També vaig recordar la Legislació Catalana de Transparència que estipula que la norma és que el Silenci Administratiu sigui positiu i nomes serà desestimatori, d’acord amb el que disposa l’article 35.1, en els casos excepcionals i concrets, per a cert tipus d’informació regulats per una norma amb rang legal.

Tot i així, l’Alcalde va decidir tirar pel dret i dur a aprovació la proposta d’aprovació definitiva del Pressupost general 2018.

Abans de votar vam demanar que quedés damunt la taula per manca d’informació suficient per resoldre, donat que no hi havia resolució de les esmenes, element administratiu necessari, però l’Alcalde es va negar posar-ho a votació per que ell entenia que l’expedient era complert, fet que va ser reafirmat pel Sr. Secretari.

Abans de votar vam manifestar que la interpretació que es fa a l’informe conjunt del Secretari i Interventor de l’article 197 bis 8è en el sentit que “els regidors que haguessin votat en contra de la qüestió de confiança tindrien dret a votar en contra de les al·legacions i que el seu vot fos vàlid, mentre que un vot contrari d’aquests regidors a l’aprovació definitiva del pressupost hauria de ser considerat nul conforme a l’article anterior”, pel nostre grup queda evidenciat que l’article 197 bis 8è parla dels regidors que haguessin votat A FAVOR de la moció i pretenguessin canviar ara el vot. En cap cas afecta els electes que van votar NO abans.

Es va procedir a la votació del pressupost i amb els vots a favor d’ICV i ERC, abstencions de les CUP i PP i en contra de PDeCAT, C’s i PSC i aquest va quedar rebutjat per la majoria del Ple, però l’Alcalde va declarar nuls els vots de les forces que van votar que no i va dir que quedava aprovat.


Que ho pagui l’Alcalde de la seva butxaca!

01/diciembre/2017

Ja vam advertir els treballadors que no podien refiar-se dels compromisos de l’Alcalde del Masnou d’ERC. Ja els vam advertir que haurien d’assumir de la seva butxaca la vaga.

El que ningú es podia esperar és que l’aturada empresarial que l’Alcalde del Masnou va decretar de forma unilateral i sense el consens amb el personal, per a fer seguidisme de l’aturada del País promoguda per la “Taula per la democràcia” del 3 d’octubre i per aconseguir-ho forcés el tancament dels edificis municipals, impedint que els treballadors que no volien adherir-se anessin a treballar, contravenint no només els serveis mínims sinó la capacitat de lliure decisió democràtica d’adherir-se o no a la mateixa.

Doncs be, ara tots els treballadors de l’Ajuntament ha de recuperar les hores, han de retornar el seu cost a l’Ajuntament.

Els Socialistes del Masnou considerem que aquesta aturada empresarial ha de ser sufragada de la butxaca del promotor i per tal avancem que presentarem una Moció per que les despeses derivades de la pèrdua d’hores de feina sigui abonades del sou que l’Alcalde percep del propi ajuntament.


L’Alcalde del Masnou perd la Moció de Confiança: 6 de 21

17/noviembre/2017

Captura de pantalla 2017-11-17 a las 14.19.29Ahir al vespre va ser un ple esfereïdor. La manca de cintura política de l’Alcalde del Masnou i el rigor dels habilitats nacionals va fer que el Plenari del Masnou transcorregués de forma irregular en més d’una ocasió, el que ens obligarà a estudiar possibles al·legacions.

La no acceptació de noves esmenes emparant-se en una normativa mai no utilitzada al plenari i esmicolant la tradició generosa i facilitadora de les tasques opositores o la incorporació d’interpretacions esbiaixades que limitaven i molt la possibilitat d’esmenar el pressupost tal i com s’havia fet sempre no van ser les úniques notes destacades.

Per que entenguin com interpreta l’Alcalde la democràcia, en la votació de les esmenes presentades pel Grup Demòcrata (PDeCAT + Unió) i en un recompte defectuós del propi alcalde, en creure’s que les esmenes havien estat acceptades i que limitaven la possibilitat de fer una obra, desencaixat, va exclamar: “És igual, la farem igual.

Així és com ell entén la democràcia: Només la accepta quan el beneficia i si no és així, la rebutja. És la forma d’actuar d’ERC, ni més ni menys.

Va rebutjar totes les peticions d’aturar el ple que li van ser reclamades per l’oposició per poder analitzar els canvis de criteri imposats tant pel Secretari com per l’Interventor, canvis de criteri que afavorien la posició del govern en minoria, mentre que a la seva conveniència i quan la situació li comprometia, l’aturava sense contemplacions.

La incomoditat de l’Alcalde es va mostrar en les diverses ocasions que va carregar contra diversos components de l’antic govern. Molt dura, però, va ser la intervenció contra el portaveu dels Demòcrates, en Eduard Garcia, al que va acusar d’haver fet oposició des de dins del govern, cosa que va molestar a tots els components del grup. L’intercanvi d’acusacions entre els dos va deixar en evidència una vegada més les formes dictatorials i prepotents de l’Alcalde.

De fet, la majoria de decisions que es van prendre es va utilitzar el recurs del vot de qualitat, donat que, per manca d’una regidora del PDeCAT de baixa, hi van haver grups de vots de 10 a favor i 10 en contra en diverses ocasions. A destacar que l’any 2011 o 2012, en una situació similar que deixava el govern en minoria per malaltia de la Sra. Folch, aquest regidor va sortir-se voluntàriament del plenari per evitar que una situació fortuïta condiciones una majoria real. Queda clar que aquest govern d’ERC no és així.

Un govern d’ERC queva arribar a un acord amb ICV, un acord amb perfum de més enllà de 2019, però que no va tenir gaire recorregut al ser rebutjat el pressupost pel plenari.

L’Alcalde no entenia el que hi havia passat, doncs creia que no tindria problemes per aprovar els pressupostos davant l’abstenció dels Demòcrates perquè, com van afirmar, “aquests pressupostos son també nostres” tot i que no compartim la gestió de Recursos Humans; abstenció que es sumava a la d’ICV per l’acord del pressupost.

Però les CUP van sorprendre a l’Alcalde. Van votar negativament al pressupost sumant-se als vots del PSC, C’s i PP, que van donar una majoria de 8 vots en contra, 6 d’ERC a favor i 6 de Demòcrates i ICV abstencions. La seva cara era un poema.

Aquest rebuig del pressupost va donar pas a la moció de confiança que ja vam explicar i que va deixar palesa la soledat d’ERC al plenari: nomes els seus regidors van donar la confiança a un Jaume Oliveras acorralat.

Els “No” dels regidors van tronar al plenari i nomes les abstencions de les CUP i d’ICV van rebaixar la bufetada que suposa que per primera vegada a la història del Masnou un Alcalde hagi quedat en evidència perdent la confiança de plenari o, millor dit, guanyant només la confiança de 6 regidors dels 21 que composen el consistori.

I ara?

Ara s’obre un període d’un mes on, si no es presenta una moció de censura o, si en cas de presentar-se no es guanya, els pressupostos quedarien aprovats de forma provisional.

El què passarà és molt difícil preveure-ho. Les circumstàncies en que ens trobem, en plena campanya electoral, condicionen les decisions dels partits, tot i que res no és pot descartar.

El que si ha quedat clar és la clivella que ha quedat formada entre ERC i la majoria de partits de l’oposició, que dificultarà i molt, la gestió del municipi obligant al govern a cercar de forma continuada acords per poder treure endavant el seu projecte.

Per no perdre detall, veureu a la dreta de la pàgina del bloc un comptador invers: marcarà, des d’avui, els dies que resten per que s’aprovi provisionalment el pressupost o es presenti una moció de censura.

TIC, TAC, TIC, TAC…


Conflicte al govern del #Masnou i intervenció contra Declaració per exigir la llibertat dels Jordis al plenari de 19/10/2017

28/octubre/2017

Al ple del mes del 19 d’octubre, el govern va presentar una Declaració institucional per exigir la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez.

Va ser aprovada amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC-AM-MES i PDeCAT-Unió, 11 vots), ICV-EUiA-E (2 vots) i la CUP-PA (2 vots), i els vots en contra del PSC (2 vots) i el PP (1).

Els regidors de Ciutadans havien marxat del ple minuts abans per, segons ells, motius d’agenda, no participant ni en la votació ni el debat.

Podeu veure la meva intervenció en aquest vídeo

M’hagués agradat explicar-vos les propostes que els socialistes teníem pel plenari però un greu conflicte entre ERC i PDeCAT per la gestió de recursos humans va fer que l’Alcalde retirés la proposta. Hores d’ara encara no sabem si es manté el govern de coalició o no.

El proper post us explicaré les noves Ordenances Fiscals que es van aprovar al plenari i el nyap amb la Recollida Comercial que portarà cua…

Seguim!


Seguim sumant. Seguim avançant. Pel Masnou, seguim!

06/octubre/2017

La setmana vinent el Grup Municipal del PSC mantindrem la primera reunió destinada a confeccionar el pressupost per a la nostra Vila pel 2018, reunió convocada per l’Alcalde i a la que, com no podria ser d’altre forma, hi assistirem.

Com recordeu, ja vam assolir un acord pel pressupost del 2016, tal i com us vaig explicar a la noticia “Sumar per avançar” on es visualitzava la signatura de l’acord i s’explicaven les línies generals de les esmenes presentades i acordades.

Podem informar-vos amb satisfacció que el govern ha confirmat que la gran majoria de demandes estan ja encetades i les que resten ho son per detalls.
Recordar-vos que del pressupost ordinari es van incrementar partides de beques de pràctica esportiva, activitats de Medi Ambient i de promoció econòmica. Respecte a les inversions, a més del manteniment del Parc Vallmora es va incrementar la inversió en equipaments municipals i la de millora i rehabilitació d’edificis.

Pel nostre grup, algunes de les millores més significatives que vam aconseguir son:

  • Es va dotar de 150.000 euros per encetar el projecte dels Jardins de Lluis Companys i vam aconseguir destinar diners al projecte per acabar el carrer del Torrent Vallmora.
  • Fer l’anàlisi de mancances de l’Escola Ocata, per temes d’accessibilitat i millora d’equipaments educatius.
  • Arranjar els carrers d’Ametlles i Goleta Polacra Constança en el pla de xoc de voreres i calçades, cosa que està ja contemplada
  • L’inici del soterrament de la riera Sistrés

L’únic punt que encara no ha estat encetat és l’arbreda en homenatge a les persones desaparegudes de la dictadura argentina, que esperem que en les properes converses puguem concretar on i com i encetar-ho.

Podeu consultar ací el 20151022 Acords PSC i Govern

Podeu consultar ací el document facilitat per l’Alcalde de compliment d’objectius.

Pel Masnou, seguim!

Nota al Marge: Avui hem conegut la noticia que l’empresa DOGI, vinculada al Masnou des de la seva creació, marxa a Madrid. Desconeixem l’abast de la decisió que tot sembla indicar no afectarà als treballadors que actualment te en plantilla. Cas diferent serà amb els tributs i l’IVA, tot i que estem a l’espera de rebre informes sobre l’abast real d’aquesta decisió. Us informarem

 


Artículo en Le Monde sobre Cataluña, en el que entrevistan a varios políticos, a mi incluido.

30/septiembre/2017

El prestigioso diario francés Le Monde, en la sección Géopolitique ha publicado un artículo sobre Cataluña titulado “Cataluña: la nueva ola independentista” (“Catalogne La nouvelle vague indépendantiste”) en el que realiza entrevistas a diversos políticos y personas con especial énfasis en la población del Masnou.

De la entrevista que me realizo la periodista que firma el artículo, Cécile Chambraud, se destacan en dicho artículo las siguientes frases mías:

  • Si no fuera por la crisis económica no habríamos llegado hasta aquí. La gente está convencida que, si fuésemos independientes, tendríamos superávit presupuestario.
  • Esta polarización de la sociedad ha hecho difícil hablar de política en familia o en un círculo de amigos. Como familia, hay cosas que ya no se pueden discutir. Durante los últimos cinco años, hemos tenido que renunciar a nuestra tradicional reunión familiar el 1 de enero, porque el tema es muy emotivo.
  • La mitad de Cataluña quedará frustrada, pase lo que pase.
  • El PP es una fábrica de independentistas.

En el mismo artículo entrevistas también a Ángel Ros, alcalde de Lleida, a Jaume Oliveras, alcalde y Jordi Matas regidor de PDeCAT (antigua CiU) ambos del Masnou, así como un par o tres de personas más.

Podéis leer la entrevista completa en francés en el siguiente documento.

El prestigioso diario ha seguido muy de cerca todo lo que acontece en nuestra casa y le ha dedicado varios artículos. Os pongo el vínculo de los que pueden leerse en su totalidad:


A %d blogueros les gusta esto: