Hi ha una voluntat interessada per part de la dreta –tota la dreta- de fer creure que els serveis públics estan sobredimensionats i malament administrats. Gens més lluny de la realitat.
Tal i com exposa el professor Vicenç Navarro[1], al llibre Societat Catalana 2010[2], els serveis públics estan poc desenvolupats. De fet, el professor Navarro afirma que l’Estat del Benestar està subdesenvolupat.
El subdesenvolupament social de Catalunya és resultat de l’enorme poder polític de la burgesia, petita burgesia i classes mitjanes de renda alta. Aquest poder de classe explica l’escassa capacitat recaptadora de l’Estat, la seva escassa capacitat redistributiva i la seva limitada despesa social.
El professor Navarro recorda que l’any 1975, en morir el dictador, la despesa pública social era només un 14% del PIB, la més baixa d’Europa. Ara bé, Catalunya, durant la gran majoria del període democràtic, va ser governada per CiU, que va prioritzar els serveis privats sobre els serveis públics, ja que les seves bases electorals utilitzaven més els primers serveis que els segons.
El canvi en el govern de la Generalitat de Catalunya el 2003, va tenir un impacte en la situació social de Catalunya, ja que el seu programa electoral incloïa reformes socials molt substancials, i desenvoluparles podria implicar un canvi profund en l’Estat del benestar a Catalunya. Així, s’han introduït reformes educatives que han estat significatives, tot i que no s’han desenvolupat plenament les seves propostes inicials de diluir (i fins i tot eliminar) la polarització social del sistema educatiu, promesa no assolida a causa de l’enorme resistència i poder del 30-35 % de la població de renda superior i de l’Església i dels grups empresarials educatius privats.
En l’àrea sanitària s’han fet reformes importants, i molt especialment en l’atenció primària, donant més autonomia als professionals, a més de millorar les seves condicions laborals, fet que ha permès una dedicació més gran del temps de visita per pacient. Grans avenços han ocorregut també en habitatge, en què s’ha donat gran prioritat a l’habitatge social. En general, hi han hagut increments notables de la despesa pública social en els diferents components d’aquesta despesa. (…) En general, la despesa pública social per habitant ha augmentat. Ara bé, el retard social era tan considerable que Catalunya continua estant a la cua de l’Europa social. La crisi actual i la manera com s’hi està responent (a base de reduir el dèficit de l’Estat i reduir la despesa pública) retarden encara més aquesta reducció de les distàncies en la despesa pública social entre el nostre país i la mitjana de la UE-15[3]. Això implicarà un augment de la polarització social.
I ara, torna a governar CiU i comença el canvi. Mesures com la reducció de l’impost de successions ja executada (menys de 400 milions d’Euros d’ingresos) i la ja anunciada rebaixa de l’IRPF a les rendes més altes i sumat a les accions per promoure la sanitat i educació privades posen en jaque mate l’estat del Benestar a Catalunya.
Coincideixo plenament el que diu Roberto Labandera al seu blog, més de 4000 llocs de treball poden ser eliminats al sistema sanitari. Protesten dels hospitals de Bellvitge, Clínic, del Mar, Dos de Maig. Es tanquen plantes senceres de Can Ruti i de Mollet…
Recordo la tanca que el PSC va fer per les darreres autonòmiques sobre el canvi real: amb Montilla menys temps d’espera per a les intervencions quirúrgiques…. Ara podríem dir, sense por a equivocar-nos, amb Montilla hi havia intervencions quirúrgiques.
Podeu clicar ací per llegir sencer l’article del professor Navarro Estat del benestar i polarització social a Catalunya
[1] Vicenç Navarro López. Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques a la Universitat Johns Hopkins
[2] Societat Catalana 2010. Coordinat per Marina Subirats. Diversos autors. Institut d’Estudis Catalans. Associació Catalana de Sociologia. ISBN: 978-84-9965-025-8
[3] UE-15. Unió Europea dels Quinze, el grup de països amb un nivell de riquesa econòmica semblant al de Catalunya i Espanya
Opino, luego existo... 