Pacte Fiscal, Concert econòmic i Espoli Fiscal #Catalunya #psc #pactefiscal #ElMasnou #Masnou @socialistes_cat @pere_navarro @elsmatins

Que cal revisar les aportacions que fan les comunitats i el repartiment solidari de diners a fi i efecte que no suposi un perjudici per a les balances fiscals ha quedat sempre clar. El posicionament del PSC en aquest sentit no deixa dubte ja que així o hem manifestat sempre. Aquest equilibri va ser la pedra filosofal de la proposta econòmica de l’Estatut de Catalunya defensat pel llavors Conseller Antoni Castells.

CiU, que no volia que el PSC es pogués dur l’èxit de l’Estatut va soscavar l’opinió pública amb una proposta de màxims per desbordar el que va ser aprovat al Parlament: El Concert econòmic. Va començar a reclamar un acord similar al que mante el País Basc amb arguments pelegrins i populistes que van servir per que guanyes les eleccions fent bullir l’olla i que ràpidament, un cop va prendre possessió va rebaixar les seves reclamacions.

Efectivament, del Concert Econòmic a l’estil basc van passar al Pacte Fiscal idèntic al que va plantejar l’Estatut abans de ser normalitzat pel Tribunal Constitucional…

Però la flama ja era encesa i al President Mas li ha marxat de les mans, més si tenim present que qui manega els fils –Oriol Pujol- és un autèntic independentista de conveniència i de dretes.

Aquesta ha estat la veritable llavor per que cali el missatge de “Espoli Fiscal”. Com si d’una marca es tractés, combina els dos mots que permetran que el proper 11 de setembre la ciutadania sigui un clam: El sobiranisme i l’economia.

Efectivament, no és que de cop i volta la majoria de catalans i catalanes hagin estat adduïts per la causa independentista, no. L’èxit de la manifestació es deurà a “La Tormenta Perfecta”: Increment del descontent amb la classe política en general i pèrdua del poder adquisitiu de forma exponencial.

El que passa és que quan toquem la pela –i més amb aquesta crisi- la gent, desesperada, s’agafa a qualsevol argument que els permeti veure una mica de llum; aquest ha estat el gran èxit dels independentistes: vincular un Estat propi amb la fi de la crisi i la recuperació del poder adquisitiu.

És doncs, no una revolució ideològica, si no una revolució econòmica: la majoria de la ciutadania vol recuperar el seus drets i el seu estatus.

L’espoli fiscal, la gran fal·làcia econòmica, és una mentida basada en la insolidaritat i en l’egoisme, és la pedra filosofal de la dreta per recuperar els diners que paguen en impostos i permeten el reequilibri econòmic  i territorial.

Un exemple. Si CDC reclama un concert econòmic on Catalunya, comunitat autonoma d’Espanya, pugui gestionar els diners derivats dels impostos dels catalans i destinar una part a la sol·lidaritat, aplicarà també aquest mateix sistema, per exemple, a la província de Barcelona, la més rica de Catalunya, i evitara que amb els impostos dels Barcelonins es financi via sol·lidaritat la resta de Catalunya…

I si voleu ser encara més obvis, ajusteu l’exemple: aplicarà CiU aquesta premissa a Barcelona ciutat. Li donarà al milionari de Pedralbes més i millors serveis ja que paga mes i als obrers de Nou Barris que paguen menys els i retirarà serveis? Exigirà aquest senyor de Pedralbes el Concert Econòmic?? Els seus carrers estaran millor asfaltats i els seus jardins millors arreglats???

Sabeu que passa, és que quan el traspàs de diners de Catalunya és fa cap el exterior es denomina Espoli Fiscal, però quan es fa cap el interior és denomina solidaritat… La gran mentida.

Si una cosa ha demostrat CiU al govern és que amb ells els rics paguen menys diners, que es finança i es tracta de forma idèntica les escoles privades que les públiques –incloent-hi les que practiquen separació per sexe-, que la sanitat ha deixat de ser pública i gratuïta  i que el pes dels impostos ha crescut proporcionalment més a les classes baixes que a les riques…. Creieu de debò que en una hipotètica Catalunya independent TOTS seríem més rics??? No!!! Els rics serien més rics i els pobres encara ho seriem més.

Cal revisar les balances fiscals per que l’equilibri econòmic entre territoris sigui just i no hagin desequilibris, però reclamar això no pot ser entès com un acte bèl·lic respecte la resta d’Espanya.

Recomano que llegiu el post «11 DE SETEMBRE DE 2012, UNA DIADA PER L’INDEPENDÈNCIA O PER LA BUTXACA?» del blog Revolta al Frenopàtic…

I, per acabar, qui millor que El Roto per obrir-nos els ulls amb una mica d’humor…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.