El nom de cada cosa #Masnou #ElMasnou #Infolocal #Maresme @socialistes_cat

El nom de cada cosa.

El vocabulari del debat Catalunya – Espanya: federalisme, dret a decidir, sobirania, independència, estat propi, legalitat vigent, referèndum, consulta.

El passat 28 de gener vam convidar a Laia Bonet per parlar del reptes del PSC en la difícil situació actual. Tot i ser un acte intern adreçat a militants i simpatitzants, hi va haver molta afluència de persones interessades en sentir una component de l’Executiva Nacional del PSC vinculada al sector més crític.

Va ser un acte interessant on va traspuar les diferents visions que mantenim des del PSC respecte la situació política i cap a on hem d’adreçar-nos.

El que va quedar palès, però, és la importància del nom de les coses i del seu significat. Era evident que per la ponent, no interpreta el mot sobirania com altres dels assistents, per exemple. Això va decidir-nos a plantejar una proposta més pedagògica, des del punt e vista legal.

D’aquesta forma, el proper dilluns 4 de març a les 20:00 hores, a la seu del PSC del Masnou al carrer Almeria 6, Pep Mir, professor titular de dret administratiu a la UPF, ex diputat del PSC al Parlament i expert jurista ens explicarà el sentit jurídic i polític del vocabulari del debat entre Catalunya i Espanya i desllorigarà el mots federalisme, dret a decidir, sobirania, independència, estat propi, legalitat vigent, referèndum, consulta…

En tot cas, us avanço el que jo crec…

Federalisme

Corrent política que advoca per la descentralització total de l’Estat potenciant la diversitat. Cadascun dels estats que en formen part mantenen legislació pròpia en temes que els son competents amb excepció d’algunes que ostenta l’estat, com la seguretat nacional.

L’estat de les autonomies es pot considerar un estat federalista embrionari  que caldria dotar de major llibertat legislativa.

El “café para todos” i la recentralització son incompatibles amb l’Estat Federal en tant que aquest tendeix a evolucionar per se.

Un exemple clar d’un estat federal son els Estats Units d’Amèrica, amb una Constitució que els uneix i normes i legislacions independents per a cada estat (n’hi ha que poden prendre marihuana i d’altres hi ha la pena de mort).

En l’actualitat per aconseguir establir un sistema Federal a Espanya cal modificar la Constitució pel que cal una majoria de 2/3 de les Corts que ho aprovin, dissoldre de nou les Corts i convocar de nou eleccions… Difícil, però no impossible.

Dret a decidir

És el dret inalienable que tenen les persones i els pobles a decidir el seu futur. El límit d’aquest dret l’estableix el dret de la resta pel que qualsevol decisió en aquest sentit que impliqui canvis a tercers no pot ser pressa de forma unilateral.

Per exemple, jo dins el marc de la meva autonomia puc decidir anar a viure a Austràlia, però si les autoritats Australianes, competents en aquest matèria, no volen que hi vagi, no tinc res fer, a no ser que m’adapti als seus criteris…

És doncs, un dret única i exclusivament vàlid dins el àmbit de les meves competències i capacitats o quan afecta a tercers, de forma consensuada.

Sobirania

L’atribut de decisió màxima que hom pot tenir. A Catalunya, com a la resta de l’Estat Espanyol, la sobirania recau al poble que vehicula la mateixa mitjançant els seus representants als diferents Parlaments.

La sobirania està descrita a l’article primer de la Carta Magna i està reconeguda internacionalment.

Independència

Capacitat que hom disposa per a fer allò que li ve en gana, dins la llei, es clar. En aquests moments Catalunya és independent per a decidir el seu futur en aquelles matèries que li son competents. I jo soc independent per escollir la roba que avui em posaré.

Cal dir que la independència mai no és pura, donat que al llarg de la nostra vida sempre serem dependents d’algú altre….

Estat propi

Estructura política que disposen les nacions. Per exemple, el s Catalans tenim un Estat Propi, compartit amb la resta d’espanyols.

Legalitat vigent

Conjunt de normes jurídiques que es doten els estats pel seu funcionament. Cal advertir que no sempre la legalitat vigent pot ser acceptable i cal, doncs, rebel·lar-se. D’aquesta forma, sota l’emparament de la legalitat vigent, Hitler va massacrar els jueus i a Argentina es van cometre actes de lesa humanitat.

En tot cas, exceptuant quan la “legalitat vigent” empara delictes o actes que contravenen la legalitat internacional, si no estem d’acord amb la mateixa el que hem de fer es canviar-la.

Mai estar en desacord amb una norma és motiu suficient per contravenir-la.

Referèndum

Acte de consulta a la ciutadania per tal que es manifesti en un tema concret. És la màxima expressió de la participació en els afers públics. Els referèndums han de versar sobre temes que es disposa capacitat de decisió i han de circunscriure als àmbits d’afectació. Per exemple, el Masnou no podria convocar un referèndum per annexar el municipi d’Alella, primer per que es una decisió que supera el seu àmbit territorial i afecta a altres persones i segon per que l’anexió de municipis és una competència que correspon a la Generalitat.

Consulta

La Constitució regula els referèndums i limita el seu ús. Les consultes, que és un altre mot per dir el mateix, no ho estan i per això les autonomies poden legislar mecanismes de consulta envers la ciutadania tot i que hauran de mantenir els trets fonamentals: versaran sobre temes de la seva competència i incardinats dins el seu territori.