Ahir al vespre va tenir lloc el Plenari ordinari, curt, i amb nomes la proposta del transport Urbà com a interessant. Cert és que amb les preguntes que vam fer, especialment sobre l’incendi del poliesportiu i els possibles riscos per a la salut i les mocions, el nivell de debat va millorar una mica. Anem a pams…
Autobús Urbà
El govern portava a aprovació el conveni entre la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Ajuntament del Masnou i l’Empresa Casas, SA per a la l’autobús urbà del Masnou.
El nostre grup vam votar a favor de la proposta del govern tot i que creiem que no és la proposta que el Masnou necessita, però si per garantir la continuïtat del servei.
Vam destacar que al govern ja els va be aquest conveni marc ja que tot i governar al Masnou gairebé des de fa cinc anys no hi havia cap projecte de servei, tot i que es sabia que finalitzava.
No volem seguir amb la mateix tipus de servei sinó que en volem un de millor: Un transport amb servei tots els dies de la setmana, amb més autobusos i més línies, amb menor cadència de pas, amb servei de llançadora amb les estacions, que abasti tot el municipi des del Bell Reguard i l’escola Lluis Millet i Institut, a ponent del Masnou com al Sector de Voramar II a llevant.
Incendi al Poliesportiu
Dins l’apartat de suggeriments i preguntes adreçats a l’Equip de Govern vaig fer una pregunta sobre l’incendi al poliesportiu del passat 29 d’agost. En aquesta data es va produir un incendi a les calderes i, hores d’ara, encara no hi ha servei d’aigua calenta, com a mínim, en una important part d’aquest espai.
Segons les informacions que disposem, i degut a la tipologia d’accident, el més segur per a tots era que no hagués estat obert al públic, fet que persones vinculades al mon de les assegurances asseveren amb rotunditat.
Ens va sobtar que a la notícia publicada a la web el 8 d’octubre, on s’informa que l’espai és obert “(…) per als usuaris el 8 de setembre, però amb l’aigua de les dutxes freda” es digui també que “el dia 5 d’octubre, l’empresa encarregada de netejar les ventilacions –que havien quedat molt malmeses pel fum de l’incendi, que va afectar també als vestidors– va iniciar les tasques de recuperació de la sala de calderes.”
Aturem-nos en aquest paràgraf i reflexionem la frase: “les ventilacions –que havien quedat molt malmeses pel fum de l’incendi”.
I el poliesportiu obert i en ple funcionament des del dia 8 de setembre!!!!
Sense dubtar que el govern i serveis tècnics han estudiat totes les possibilitats i sabedors que no hi havia cap risc per inhalació de substàncies nocives provinents de l’incendi acumulades a la ventilació el nostre grup va demanar còpia de l’informe de Salut Pública que avalava la seva obertura.
I arribem a les mocions. Nomes esmentaré una, que crec que val la pena:
Moció presentada pels grups municipals d’ERC, CiU i ICV de suport al President Mas, l’Exvicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau amb motiu de la seva imputació per l’organització del 9N.
El nostre grup ens vam abstenir i ho vam fer explicant el nostre posicionament. Transcric literalment la meva intervenció:
En altri ocasió els hem criticat tant a vostès com al PP de veure qui la te més gran, ja sigui la bandera, la urna o la denúncia.
No compartim l’acció que esta fent el PP de la Crisi Catalana. No entenem com el PP que primer va dir que el 9N era un acte sense cap tipus de valor ni importància -una pantomima- després va denunciar els organitzadors convertint-los en víctimes i herois i donant tàcitament validesa a l’acte.
I no ha estat la única acció del PP, des de la recollida de signatures contra l’Estatut, a mantenir discursos diferents segons fos l’autonomia: seva o dels altres. Recursos a un Tribunal Constitucional qüestionat contra normes Catalanes obviant idèntiques a altres parts d’España.
A Catalunya, però, no ens quedem curts. Portem ja uns quants anys de circ que donen per escriure un llibre d’humor, des de La Grossa de Nadal, una loteria nacional que no toca a cicles de de Conferències amb noms tant suggerents com “España contra Cataluña: una mirada històrica”, els selfies amb la musa de la independència, la Sra. Karmele Marchante, que després d’esprémer la teta a espanya ha vist possibilitats per ací, o el cartell oficial de la Generalitat per a la Diada, una pintura rupestre de 7.000 anys d’antiguitat i presentada com “una de les primeres representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya”…
I la darrera que han protagonitzat, de forma conjunta, va ser a qui a prop, al balcó de l’Ajuntament de Barcelona, amb la guerra de les banderes, amb actituds més que reprovables i la mirada riallera, còmplice i perversa del President en funcions.
Riure per no plorar, senyores i senyors, riure per no plorar…
Ha passat el 9N, s’ha ocupat la diagonal, la gran via i la Meridiana, hem votat tantes vegades que hem perdut el conte, i estic segur que tenim el rècord Guinness.
Roda el mon i torna al Born. Mai millor dit. Alguns parlen de revolució però en realitat estem pujats en una sínia (noria) d’aquelles que dirigides per un ruc treuen aigua d’un pou en benefici de l’amo: posin vostès nom a cadascun dels personatge de la metàfora. Diuen que passem pantalles, però a la realitat tornem a estar on érem, més afeblits, desconcertats i dividits.
Ara tenim un govern provisional i uns guanyadors que no han complert cap de les seves expectatives i que resten en mans de les CUP que acabaran fent President al Sr. Mas, preguin nota…
I ara una més, gràcies de nou al PP: Més manifestacions, reivindicacions, crits i xerinola… I més a favor dels arguments envers els rivals.
Si Catalunya arriba cap dia a ser independent no m’estranyaria que declaressin algun dia festa en honor dels barons del PP que tant van contribuir al procés, tal vegada el 28 de Desembre… Per si de cas, prenguin nota que la idea és meva i potser em pot servir en un futur… Apunti, apunti, Sr. Secretari…
Però, i ara?
Ara qui governa?
Qui afronta els problemes de catalanes i catalans?
Qui es preocupa pels problemes de debò?
No donarem suport a aquesta moció com no donarem a cap altri que vagi en aquest sentit i vull recordar les que van presentar el plenari passat pel Grup Municipal del PP per la “Defensa del estado de derecho y la cohesión de España” o el govern sobre la sobirania fiscal i el correllengua.
Llavors ja els vaig dir les dos parts que representaven els dos extrems, els dos exemples radicals d’allò que no es pot fer en política: ni tant sols intentar arribar a un acord.
Els vaig dir, i ho torno a repetir, que la política és per enraonar i cercar el consens i cap de vostès ni els que representa vostè ni el que representen vostès han tingut mai la voluntat d’asseure’s i parlar, i així estem ara.
I de, nou, tornem-hi. Prenguin nota, per que aquesta forma d’entendre la política ens aboca al desastre.
Opino, luego existo... 